Consulta de Guies Docents



Curs Acadèmic: 2022/23

3381 - Grau en Comunicació Audiovisual

20459 - Direcció Cinematogràfica


Informació del Pla Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
338 - Facultat de Comunicació
Estudi:
3381 - Grau en Comunicació Audiovisual
Assignatura:
20459 - Direcció Cinematogràfica
Àmbit:
---
Crèdits:
4.0
Curs:
4 i 3
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Castellà
Grup 2: Castellà
Pràctiques: Grup 101: Català
Grup 201: Català
Professorat:
Santiago Fillol Vazquez
Periode d'Impartició:
Tercer trimestre
Horari:

Presentació

CLASSES TEÒRIQUES EN CASTELLÀ - CLASSES PRÀCTIQUES EN CATALÀ 

L'assignatura de Direcció Cinematogràfica té com a objectiu el desenvolupament del procés de creació d'un curtmetratge en 16 mm. Els estudiants formaran tres grups de treball. Cada grup s'organitzarà per a realitzar el curtmetratge, amb un seguiment de les diferents fases de plasmació des d'un guió fins al treball més detallat de posada en escena, localitzacions, planificació, pla de rodatge, rodatge, muntatge i postproducció, destinat a la materialització del curtmetratge esmentat.

El taller planteja una combinació teòrico-pràctica, on s'integren, per una banda, les classes teòriques amb el grup sencer d'alumnes, amb visionats i desenvolupament de conceptes essencials per a la realització d'un film i per l'altra - el seguiment tutoritzat dels projectes de cada grup de treball, des del desenvolupament del guió fins a la conclusió del film.

Competències associades

L'objectiu principal de l'assignatura és que els estudiants visquin una experiència de realització d'un film seguint els processos d'un rodatge professional, on assimilin no només les qüestions creatives, sinó també la logística i l'organització necessària per a dur a terme el curtmetratge.

La intenció és que les estudiants puguin posar en pràctica els coneixements teòrics adquirits al llarg del grau i es preparin per a assumir els seus treballs de fi de grau en Realització. En aquest sentit, les competències bàsiques que es transmetran consisteixen en quatre fases:

Una primera fase de concepció i planificació, posada en escena i presentació del projecte de curtmetratge.

Una segona fase de localització dels espais on es rodarà, càsting, la divisió de rols i la logística de rodatge, la familiarització amb els materials cinematogràfics (és la primera ocasió en què els estudiants roden en fílmic), així com el desglossament del pla de rodatge, les necessitats tècniques i les llistes de materials.

La tercera fase radica en el rodatge de cada curtmetratge que es realitzarà en una jornada completa (12 hores), i com cadascuna de les fases anteriors, cada grup serà acompanyat i tutoritzat per un grup de professionals del cinema.

En una quarta fase final, es desenvoluparà el treball de reescriptura de tot allò planificat al guió, des del muntatge fins a la postproducció de so dels curtmetratges.

El taller culminarà amb la projecció i presentació dels films.

Resultats de l'aprenentatge

Setmana 1:

DISCUSSIÓ GUIÓ (1A VERSIÓ) / Referents.

 

Setmana 2:               

DISCUSSIÓ GUIÓ (2A VERSIÓ) / CONCEPCIÓ VISUAL I SONORA / 1A VERSIÓ PLANIFICACIÓ

 

Setmana 3:               

GUIÓ (3RA VERSIÓ) - PLANIFICACIÓ / Proposta Localitzacions.

Proposta CASTING

 

Setmana 4:               

GUIÓ + PLANIFICACIÓ (VERSIÓ RODATGE)  / Localitzacions.

Proposta CASTING

                      

Setmana 5:               

Revisió Final guió-Planificació / Proposta d'imatge i llum / so / Art / Casting / Pla de Rodatge. / 1A REUNIÓ AMB EQUIP TÈCNIC EXTERN: Fotografia: Mauro Herce – So: Agost Aloustiza – Dir. Producció: Marcos Marín.

 

 

Setmana 6:                                                  

LOCALITZACIONS IN SITU – ASSAJOS A LOCALITZACIONS – 2A REUNIÓ AMB EQUIP TÈCNIC EXTERN: Fotografia: Mauro Herce – So: Agost Aloustiza – Dir. Producció: Marcos Marín.

 

Setmana 7:               

ENTREGA DE PLA DE RODATGE DEFINITIU. RECOLLIDA DE MATERIAL DE RODATGE.

* RODATGES dels curtmetratges.

 

Setmana 8:               

1A REVISIÓ DE MUNTATGE.

 

 

Setmana 9:               

2A REVISIÓ DE MUNTATGE.

 

3A REVISIÓ DE MUNTATGE. – PREPARACIÓ PER A MESCLES DE SO: presentació disseny de so.

 

 

Setmana 10:             

ETALONATGE I CORRECCIÓ DE COLOR.

 

TANCAMENT MESCLES DE SO / CÒPIES FINALS CURTMETRATGES.

VISIONAT CURTMETRATGES I PRESENTACIÓ - TANCAMENT DE CURS.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

#Producció i consum responsable #Igualtat de gènere #Educació de qualitat

Prerequisits

Cap.

Continguts

Plasmació d'un guió de curtmetratge des de la seva posada en escena.

Reescriptura de guio a partir de la seva Planificació.

Concepció visual i sonora. Planificació. Treball amb referents.

Història de la posada en escena. La disposició i l'atac.

Moviment vs planificació fixa.

Models de posada en escena de diàlegs.

Presentació de personatges des de la planificació.

Evolució dels personatges i l'arc emocional a través de la planificació. Primeres trobades i retrobaments entre personatges.

Treball amb el camp i el fora de camp.

Localitzacions naturals i planificació en funció dels espais escollits.

Planificació del treball amb la temporalitat del pla en el rodatge.

Casting i assaig amb els actors. Estratègies de treball amb actors naturals.

Narrativitat, aproximació i definició del to i de la relació que establim com a cineastes amb els personatges i l'espai en funció de l'elecció d'òptiques i del treball de llum. Particularitats del treball amb pel·lícula de 16 mm.

Etalonatge i postproducció. La narrativitat i la expressivitat del so.

Desenvolupament de plans de rodatge. Logística i divisió de càrrecs.

El muntatge com espai de trobada i de diàleg amb la pel·lícula. Treball sobre la temporalitat i el ritme. Construcció dels personatges i de l'arc emocional que es dibuixa a partir del muntatge.

So i mescles.

Metodologia docent

La Metodologia és fonamentalment pràctica. És essencial el vincle dels referents amb la pràctica. És per això que les primeres setmanes es realitzarà un desenvolupament teòric del temari destinat a acompanyar el desenvolupament del treball del curtmetratge. Paral·lelament es realitzarà el seguiment i tutorització de les diferents etapes del procés creatiu del curtmetratge de cada grup.

Avaluació

L’avaluació es realitzarà de forma continua i grupal. El total d'estudiants es dividirà en tres grups de treball. A cada sessió s’avaluarà el nivell de desenvolupament del projecte i d'aprofundiment en les etapes de la realització  del curtmetratge. A l’avaluació final es tindrà en consideració l’avaluació continuada de cada fase del treball i l’avaluació dels curtmetratges finals de cada grup com a obra autònoma, on es recolliran tots els continguts desenvolupats de l'assignatura. 

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia bàsica

- ARTAUD, Antonin. El Cine. Madrid: Alianza, 1973.

- AUMONT, Jacques. L’œil interminable. Paris: Éditions de la Différence, 2007.

- BARTHES, R. La cámara lúcida. Barcelona: Paidós, 1992.

- BAZIN, André.¿Qué es el cine? Madrid: Rialp, 2001.

- BENJAMIN, Walter. “Pequeña historia de la fotografía.” En: BENJAMIN, W. Obras, libro II  Vol. I. Madrid: Abada editores, 2007.

- BERGALA, Alain. Nadie como Godard. Barcelona: Paidós, 2003.

- BONITZER, Pascal. Décadrages. Paris : Cahiers du cinéma. Éditions de l'Étoile, 1995.

- BONITZER, Pascal. Le champ aveugle. Paris: Gallimard, 1982.

- BONITZER, Pascal. Le regard et la voix. Paris: 10/18. Union Génerale d'Éditions, 1976.

- BORDWELL, D.; STAIGER, J.; THOMPSON, K. El Cine Clásico de Hollywood. Barcelona: Paidós, 1997.

- BOU, Núria. La mirada en el tempsMite i passió en el cinema de Hollywood. Barcelona: Edicions 62, 1996.

- BOU, Núria. Plano / ContraplanoDe la mirada clásica al universo de Michelangelo Antonioni. Madrid: Biblioteca Nueva, 2002.

- BRENEZ, Nicole. De la figure en général et du corps en particulierL’invention figurative au cinéma. Bruxelles: De Boeck Université, coll. “Arts et cinéma”, 1998.

- BRESSON, Robert. Notes sur le cinématographe. Paris: Gallimard, 1988.

- BURCH, Noël. Praxis del cine. Madrid: Fundamentos, 1998.

- DELEUZE, Gilles. La Imagen Movimiento. Barcelona: Paidós, 1984.

- DELEUZE, Gilles. La Imagen Tiempo. Barcelona: Paidós, 1987.

- FULLER, Samuel. A third face. New York: Knopf, 2002.

- NARBONI, Jean. "Visages d'Hitchcock". En: NARBONI, J. Alfred Hitchcock. Paris : Editions de l'etoile-Cahiers du cinéma, 1980.

- OZU, Yasujiro. Antología de los diarios de Yasujiro Ozu. (Edición a cargo de Núria Pujol y Antonio Santamarina). Valencia: Ediciones Documentos Filmoteca. Filmoteca de la generalitat Valenciana de cinematografía Ricardo Muñoz Suay, Donostia Cultura, Centro Galego de Artes da Imaxe, 2000.

- PAÏNI, Dominique. L’attrait de l’ombre. Brakhage, Dreyer, Godard, Lang, Tourneur. Paris: Yellow Now, 2007.

- REISZ, Karel. Técnica del Montaje Cinematográfico. Madrid: Taurus, 1990.

- STOICHITA, V. SimulacrosEl efecto Pigmalion: de Ovidio a Hitchcock. Madrid: Ed. Siruela, 2006.

- TRUFFAUT, François. El cine según Hitchcock. Madrid: Alianza, 1990.

 

Recursos didàctics

- Casos pràctics i concrets de treballs del propi docent i d'altres cineastes que es presentaran com a referents per a analitzar les estratègies de posada en escena en un film.

- Dossiers tècnics per al treball de localitzacions, plans de rodatge, organització de material, etc.

- Models de dossiers per a presentar referents estètics a l'hora de plantejar les propostes de treball.


Curso Académico: 2022/23

3381 - Grado en Comunicación Audiovisual

20459 - Dirección Cinematográfica


Información del Plan Docente

Curso Académico:
2022/23
Centro académico:
338 - Facultad de Comunicación
Estudio:
3381 - Grado en Comunicación Audiovisual
Asignatura:
20459 - Dirección Cinematográfica
Ámbito:
---
Créditos:
4.0
Curso:
4 y 3
Idiomas de docencia:
Teoría: Grupo 1: Castellano
Grupo 2: Castellano
Prácticas: Grupo 101: Catalán
Grupo 201: Catalán
Profesorado:
Santiago Fillol Vazquez
Periodo de Impartición:
Tercer trimestre
Horario:

Presentación

CLASES TEÓRICAS EN CASTELLANO - CLASES PRÁCTICAS EN CATALÁN

La asignatura de Direcció Cinematogràfica, tiene como objetivo el desarrollo de un cortometraje en 16 mm. Los estudiantes formaran tres grupos de trabajo, en los que se realizará un seguimiento de las diferentes fases de plasmación de un guión de cortometraje, hasta el trabajo más detallado con la puesta en escena, storyboard, y plan de rodaje, destinado a la materialización de dicho cortometraje. La asignatura plantea una combinación teórico – práctica, donde se integran clases magistrales con seguimiento tutorizado de los proyectos de cada grupo de trabajo, desde el planteamiento del guión, hasta la etapa de montaje y posproducción.

Competencias asociadas

La asignatura de Direcció Cinematogràfica tiene como objetivo principal que los alumnos se enfrenten a una experiencia de rodaje profesional, en donde asimilen la logística y organización necesaria para llevar a cabo el cortometraje.  La intención es que los alumnos puedan poner en práctica los conocimientos téoricos adquiridos a lo largo del grado, y se preparen para asumir sus trabajos de final de grado en Realización. En este sentido, las competencias básicas que se transmitirán serán en una primera fase la planificación, puesta en escena y presentación del proyecto de cortometraje. En una segunda fase, la localización de los sitios en los que se rodará, casting, la división jerárquica de roles, logística de rodaje, familiarización con los materiales cinematográficos (es la primera ocasión en la que los estudiantes ruedan en película cinematográfica) y el desglose del plan de rodaje, las necesidades técnicas y las listas de materiales. La tercera fase, radica en el rodaje de cada cortometraje, que se realizará en una jornada completa (12 horas), y como cada una de las fases anteriores, será acompañado y tutorizado por los docentes. Y en una cuarta fase final, se desarrollará un trabajo de reescritura de lo planificado en los guiones desde el montaje y posproducción de los cortometrajes.

Resultados del aprendizaje

Semana 1:

DISCUSIÓN GUIÓN (1RA VERSIÓN) / Referentes.

 

Semana 2:               

DISCUSIÓN GUIÓN (2dA VERSIÓN) / 1RA VERSIÓN STORY BOARD

 

Semana 3:               

DISCUSIÓN GUIÓN (3ra VERSIÓN) / 2da VERSIÓN STORY BOARD

 

Semana 4:               

CIERRE GUIÓN - STORY / Propuesta Localizaciones.

/ Propuesta CASTING

 

                      

Semana 5:               

Revisión Final guión-Story / Propuesta de Iluminación / Sonido / Plan de Rodaje. / 1RA REUNIÓN CON EQUIPO TÉCNICO EXTERNO: Foto: Diego Dussuel – Sonido: Agost Aloustiza – Dir. Producción: Marcos Marín.

 

 

Semana 6:                                                  

LOCALIZACIONES IN SITU – ENSAYOS EN LOCALIZACIONES – 2DA REUNIÓN CON EQUIPO TÉCNICO: Foto: Diego Dussuel – Sonido: Agost Aloustiza – Dir. Producción: Marcos Marín.

 

 

 

Semana 7:               

ENTREGA DE PLAN DE RODAJE DEFINITIVO. RECOGIDA MATERIAL DE RODAJE .

 

* RODAJES de los cortometrajes.

 

Semana 8:               

1RA REVISIÓN DE MONTAJE.

 

 

Semana 9:               

2DA REVISIÓN DE MONTAJE

y 3RA REVISIÓN DE MONTAJE – PREPARACIÓN PARA MEZCLAS DE SONIDO.

 

 

Semana 10:             

CIERRE MONTAJES / MEZCLAS SONIDO

ETALONAJE

COPIAS FINALES CORTOMETRAJES.

VISIONADO CORTOMETRAJES – CIERRE CURSO.

Objetivos de Desarrollo Sostenible

#Producción y consumo responsable #Igualdad de género #Educación de calidad

Prerrequisitos

Ninguno.

Contenidos

Plasmación de un guión de cortometraje desde su puesta en escena.

Reescritura de un guión a partir de su Planificación.

Story-Boards. Trabajo con los referentes.
Historia de la puesta en escena. Movimientos de cámara. Trabajo con planificación fija.

Modelos de puesta en escena de diálogos.

Presentación de personajes desde la planificación.

Evolución de los personajes desde la planificación. Primeros encuentros y reencuentros.

Trabajo con el Campo y el Fuera de campo.

Localizaciones naturales y planificación en función de las localizaciones escogidas.

Planificación del trabajo con la temporalidad del plano en el rodaje.

Casting y ensayo con actores. Estrategias de trabajo con actores no profesionales.

Narratividad en función de la elección de ópticas y del tipo de iluminación. Particularidades del trabajo con película de 16 mm. Etalonaje y posproducción.

Desarrollo de planes de rodaje. Logísitca y división de cargos.

Seguimiento del montaje. Trabajo sobre la temporalidad y ritmo del cortometraje.

Sonido y mezcla de sonido.

Metodología docente

La Metodología de la asignatura es fundamentalmente práctica. En las clases de los días jueves se realizará un desarrollo teórico del temario, destinado a acompañar el desarrollo del trabajo del cortometraje. Y en las clases de los días viernes se realizará el seguimiento y tutorización del desarrollo de las diferentes etapas de evolución del cortometraje de cada grupo: guión, puesta en escena, planificación, storyboards, castings, localizaciones, pruebas de cámara, etc.

Evaluación

La evaluación se realizará de forma continua y grupal. El total de los alumnos se dividirá en 3 grupos de trabajo. En cada sesión se evaluará el nivel de desarrollo del proyecto de cortometraje de cada grupo. En la evaluación final, se tomará en consideración la evaluación continuada de cada fase del trabajo desarrollado, y la evaluación de los cortometrajes finales de cada grupo, en las que se recogerán todos los contenidos desarrollados en la asignatura.  

Bibliografía y recursos de información

Bibliografia bàsica

- ARTAUD, Antonin. El Cine. Madrid: Alianza, 1973.

- AUMONT, Jacques. L’œil interminable. Paris: Éditions de la Différence, 2007.

- BARTHES, R. La cámara lúcida. Barcelona: Paidós, 1992.

- BAZIN, André.¿Qué es el cine? Madrid: Rialp, 2001.

- BENJAMIN, Walter. “Pequeña historia de la fotografía.” En: BENJAMIN, W. Obras, libro II  Vol. I. Madrid: Abada editores, 2007.

- BERGALA, Alain. Nadie como Godard. Barcelona: Paidós, 2003.

- BONITZER, Pascal. Décadrages. Paris : Cahiers du cinéma. Éditions de l'Étoile, 1995.

- BONITZER, Pascal. Le champ aveugle. Paris: Gallimard, 1982.

- BONITZER, Pascal. Le regard et la voix. Paris: 10/18. Union Génerale d'Éditions, 1976.

- BORDWELL, D.; STAIGER, J.; THOMPSON, K. El Cine Clásico de Hollywood. Barcelona: Paidós, 1997.

- BOU, Núria. La mirada en el tempsMite i passió en el cinema de Hollywood. Barcelona: Edicions 62, 1996.

- BOU, Núria. Plano / ContraplanoDe la mirada clásica al universo de Michelangelo Antonioni. Madrid: Biblioteca Nueva, 2002.

- BRENEZ, Nicole. De la figure en général et du corps en particulierL’invention figurative au cinéma. Bruxelles: De Boeck Université, coll. “Arts et cinéma”, 1998.

- BRESSON, Robert. Notes sur le cinématographe. Paris: Gallimard, 1988.

- BURCH, Noël. Praxis del cine. Madrid: Fundamentos, 1998.

- DELEUZE, Gilles. La Imagen Movimiento. Barcelona: Paidós, 1984.

- DELEUZE, Gilles. La Imagen Tiempo. Barcelona: Paidós, 1987.

- FULLER, Samuel. A third face. New York: Knopf, 2002.

- NARBONI, Jean. "Visages d'Hitchcock". En: NARBONI, J. Alfred Hitchcock. Paris : Editions de l'etoile-Cahiers du cinéma, 1980.

- OZU, Yasujiro. Antología de los diarios de Yasujiro Ozu. (Edición a cargo de Núria Pujol y Antonio Santamarina). Valencia: Ediciones Documentos Filmoteca. Filmoteca de la generalitat Valenciana de cinematografía Ricardo Muñoz Suay, Donostia Cultura, Centro Galego de Artes da Imaxe, 2000.

- PAÏNI, Dominique. L’attrait de l’ombre. Brakhage, Dreyer, Godard, Lang, Tourneur. Paris: Yellow Now, 2007.

- REISZ, Karel. Técnica del Montaje Cinematográfico. Madrid: Taurus, 1990.

- STOICHITA, V. SimulacrosEl efecto Pigmalion: de Ovidio a Hitchcock. Madrid: Ed. Siruela, 2006.

- TRUFFAUT, François. El cine según Hitchcock. Madrid: Alianza, 1990.

 

Recursos didàctics

- Casos prácticos concretos de trabajos de los propios docentes, y de otros cineastas que se presentarán como modelos ejemplares para analizar las estrategias de puesta en escena a utilizar en los cortometrajes.

- Dossiers técnicos para el trabajo de localizaciones, planes de rodaje, organización de material, etc.

- Modelos de dossiers para presentar referentes estéticos a la hora de plantear las propuestas de trabajo.


Curso Académico: 2022/23

3381 - Grado en Comunicación Audiovisual

20459 - Dirección Cinematográfica


Información del Plan Docente

Curso Académico:
2022/23
Centro académico:
338 - Facultad de Comunicación
Estudio:
3381 - Grado en Comunicación Audiovisual
Asignatura:
20459 - Dirección Cinematográfica
Ámbito:
---
Créditos:
4.0
Curso:
4 y 3
Idiomas de docencia:
Teoría: Grupo 1: Castellano
Grupo 2: Castellano
Prácticas: Grupo 101: Catalán
Grupo 201: Catalán
Profesorado:
Santiago Fillol Vazquez
Periodo de Impartición:
Tercer trimestre
Horario:

Presentación

CLASES TEÓRICAS EN CASTELLANO - CLASES PRÁCTICAS EN CATALÁN

La asignatura de Direcció Cinematogràfica, tiene como objetivo el desarrollo de un cortometraje en 16 mm. Los estudiantes formaran tres grupos de trabajo, en los que se realizará un seguimiento de las diferentes fases de plasmación de un guión de cortometraje, hasta el trabajo más detallado con la puesta en escena, storyboard, y plan de rodaje, destinado a la materialización de dicho cortometraje. La asignatura plantea una combinación teórico – práctica, donde se integran clases magistrales con seguimiento tutorizado de los proyectos de cada grupo de trabajo, desde el planteamiento del guión, hasta la etapa de montaje y posproducción.

Competencias asociadas

La asignatura de Direcció Cinematogràfica tiene como objetivo principal que los alumnos se enfrenten a una experiencia de rodaje profesional, en donde asimilen la logística y organización necesaria para llevar a cabo el cortometraje.  La intención es que los alumnos puedan poner en práctica los conocimientos téoricos adquiridos a lo largo del grado, y se preparen para asumir sus trabajos de final de grado en Realización. En este sentido, las competencias básicas que se transmitirán serán en una primera fase la planificación, puesta en escena y presentación del proyecto de cortometraje. En una segunda fase, la localización de los sitios en los que se rodará, casting, la división jerárquica de roles, logística de rodaje, familiarización con los materiales cinematográficos (es la primera ocasión en la que los estudiantes ruedan en película cinematográfica) y el desglose del plan de rodaje, las necesidades técnicas y las listas de materiales. La tercera fase, radica en el rodaje de cada cortometraje, que se realizará en una jornada completa (12 horas), y como cada una de las fases anteriores, será acompañado y tutorizado por los docentes. Y en una cuarta fase final, se desarrollará un trabajo de reescritura de lo planificado en los guiones desde el montaje y posproducción de los cortometrajes.

Resultados del aprendizaje

Semana 1:

DISCUSIÓN GUIÓN (1RA VERSIÓN) / Referentes.

 

Semana 2:               

DISCUSIÓN GUIÓN (2dA VERSIÓN) / 1RA VERSIÓN STORY BOARD

 

Semana 3:               

DISCUSIÓN GUIÓN (3ra VERSIÓN) / 2da VERSIÓN STORY BOARD

 

Semana 4:               

CIERRE GUIÓN - STORY / Propuesta Localizaciones.

/ Propuesta CASTING

 

                      

Semana 5:               

Revisión Final guión-Story / Propuesta de Iluminación / Sonido / Plan de Rodaje. / 1RA REUNIÓN CON EQUIPO TÉCNICO EXTERNO: Foto: Diego Dussuel – Sonido: Agost Aloustiza – Dir. Producción: Marcos Marín.

 

 

Semana 6:                                                  

LOCALIZACIONES IN SITU – ENSAYOS EN LOCALIZACIONES – 2DA REUNIÓN CON EQUIPO TÉCNICO: Foto: Diego Dussuel – Sonido: Agost Aloustiza – Dir. Producción: Marcos Marín.

 

 

 

Semana 7:               

ENTREGA DE PLAN DE RODAJE DEFINITIVO. RECOGIDA MATERIAL DE RODAJE .

 

* RODAJES de los cortometrajes.

 

Semana 8:               

1RA REVISIÓN DE MONTAJE.

 

 

Semana 9:               

2DA REVISIÓN DE MONTAJE

y 3RA REVISIÓN DE MONTAJE – PREPARACIÓN PARA MEZCLAS DE SONIDO.

 

 

Semana 10:             

CIERRE MONTAJES / MEZCLAS SONIDO

ETALONAJE

COPIAS FINALES CORTOMETRAJES.

VISIONADO CORTOMETRAJES – CIERRE CURSO.

Objetivos de Desarrollo Sostenible

#Producción y consumo responsable #Igualdad de género #Educación de calidad

Prerrequisitos

Ninguno.

Contenidos

Plasmación de un guión de cortometraje desde su puesta en escena.

Reescritura de un guión a partir de su Planificación.

Story-Boards. Trabajo con los referentes.
Historia de la puesta en escena. Movimientos de cámara. Trabajo con planificación fija.

Modelos de puesta en escena de diálogos.

Presentación de personajes desde la planificación.

Evolución de los personajes desde la planificación. Primeros encuentros y reencuentros.

Trabajo con el Campo y el Fuera de campo.

Localizaciones naturales y planificación en función de las localizaciones escogidas.

Planificación del trabajo con la temporalidad del plano en el rodaje.

Casting y ensayo con actores. Estrategias de trabajo con actores no profesionales.

Narratividad en función de la elección de ópticas y del tipo de iluminación. Particularidades del trabajo con película de 16 mm. Etalonaje y posproducción.

Desarrollo de planes de rodaje. Logísitca y división de cargos.

Seguimiento del montaje. Trabajo sobre la temporalidad y ritmo del cortometraje.

Sonido y mezcla de sonido.

Metodología docente

La Metodología de la asignatura es fundamentalmente práctica. En las clases de los días jueves se realizará un desarrollo teórico del temario, destinado a acompañar el desarrollo del trabajo del cortometraje. Y en las clases de los días viernes se realizará el seguimiento y tutorización del desarrollo de las diferentes etapas de evolución del cortometraje de cada grupo: guión, puesta en escena, planificación, storyboards, castings, localizaciones, pruebas de cámara, etc.

Evaluación

La evaluación se realizará de forma continua y grupal. El total de los alumnos se dividirá en 3 grupos de trabajo. En cada sesión se evaluará el nivel de desarrollo del proyecto de cortometraje de cada grupo. En la evaluación final, se tomará en consideración la evaluación continuada de cada fase del trabajo desarrollado, y la evaluación de los cortometrajes finales de cada grupo, en las que se recogerán todos los contenidos desarrollados en la asignatura.  

Bibliografía y recursos de información

Bibliografia bàsica

- ARTAUD, Antonin. El Cine. Madrid: Alianza, 1973.

- AUMONT, Jacques. L’œil interminable. Paris: Éditions de la Différence, 2007.

- BARTHES, R. La cámara lúcida. Barcelona: Paidós, 1992.

- BAZIN, André.¿Qué es el cine? Madrid: Rialp, 2001.

- BENJAMIN, Walter. “Pequeña historia de la fotografía.” En: BENJAMIN, W. Obras, libro II  Vol. I. Madrid: Abada editores, 2007.

- BERGALA, Alain. Nadie como Godard. Barcelona: Paidós, 2003.

- BONITZER, Pascal. Décadrages. Paris : Cahiers du cinéma. Éditions de l'Étoile, 1995.

- BONITZER, Pascal. Le champ aveugle. Paris: Gallimard, 1982.

- BONITZER, Pascal. Le regard et la voix. Paris: 10/18. Union Génerale d'Éditions, 1976.

- BORDWELL, D.; STAIGER, J.; THOMPSON, K. El Cine Clásico de Hollywood. Barcelona: Paidós, 1997.

- BOU, Núria. La mirada en el tempsMite i passió en el cinema de Hollywood. Barcelona: Edicions 62, 1996.

- BOU, Núria. Plano / ContraplanoDe la mirada clásica al universo de Michelangelo Antonioni. Madrid: Biblioteca Nueva, 2002.

- BRENEZ, Nicole. De la figure en général et du corps en particulierL’invention figurative au cinéma. Bruxelles: De Boeck Université, coll. “Arts et cinéma”, 1998.

- BRESSON, Robert. Notes sur le cinématographe. Paris: Gallimard, 1988.

- BURCH, Noël. Praxis del cine. Madrid: Fundamentos, 1998.

- DELEUZE, Gilles. La Imagen Movimiento. Barcelona: Paidós, 1984.

- DELEUZE, Gilles. La Imagen Tiempo. Barcelona: Paidós, 1987.

- FULLER, Samuel. A third face. New York: Knopf, 2002.

- NARBONI, Jean. "Visages d'Hitchcock". En: NARBONI, J. Alfred Hitchcock. Paris : Editions de l'etoile-Cahiers du cinéma, 1980.

- OZU, Yasujiro. Antología de los diarios de Yasujiro Ozu. (Edición a cargo de Núria Pujol y Antonio Santamarina). Valencia: Ediciones Documentos Filmoteca. Filmoteca de la generalitat Valenciana de cinematografía Ricardo Muñoz Suay, Donostia Cultura, Centro Galego de Artes da Imaxe, 2000.

- PAÏNI, Dominique. L’attrait de l’ombre. Brakhage, Dreyer, Godard, Lang, Tourneur. Paris: Yellow Now, 2007.

- REISZ, Karel. Técnica del Montaje Cinematográfico. Madrid: Taurus, 1990.

- STOICHITA, V. SimulacrosEl efecto Pigmalion: de Ovidio a Hitchcock. Madrid: Ed. Siruela, 2006.

- TRUFFAUT, François. El cine según Hitchcock. Madrid: Alianza, 1990.

 

Recursos didàctics

- Casos prácticos concretos de trabajos de los propios docentes, y de otros cineastas que se presentarán como modelos ejemplares para analizar las estrategias de puesta en escena a utilizar en los cortometrajes.

- Dossiers técnicos para el trabajo de localizaciones, planes de rodaje, organización de material, etc.

- Modelos de dossiers para presentar referentes estéticos a la hora de plantear las propuestas de trabajo.