Informació del Pla Docent

Presentació

Aquesta assignatura, que forma part de l'itinerari general d'Ideació i guió, se centra en l'estudi dels mecanismes i dels elements narratius que intervenen en la construcció d'un relat audiovisual, a més d'analitzar les diferents tendències narratives al llarg de la història del cinema.

Les seves vessants teòrica i pràctica fan que l'objectiu que s'hagi d'assolir sigui doble: per una banda, s'ha d'adquirir la capacitat d'analitzar els sistemes i processos de construcció dels relats audiovisuals; i, per l'altra, aplicar aquests coneixements teòrics en el procés d'escriptura d'un guió de llargmetratge.

Competències associades

Competències Generals:

- Instrumentals:

- capacitat d'anàlisi i de síntesi

- capacitat d'organitzar i planificar

- comunicació oral i escrita en la pròpia llengua

- habilitats de gestió de la informació (buscar i analitzar informació de fonts diverses)

- resolució de problemes

- presa de decisions

- capacitat de comunicar informació, idees, problemes i solucions tant en audiències expertes com no expertes

- capacitat per a aplicar els coneixements i la comprensió, i les habilitats per a resoldre problemes

- capacitat de comunicar les conclusions, i els coneixements i el marc conceptual en els quals es basen, tant en audiències expertes com no expertes, i de manera clara i sense ambigüitats

- Interpersonals:

- capacitat de crítica i autocrítica

- treball en equip

- capacitat per comunicar-se amb experts d'altres àrees

- Sistèmiques:

- capacitat d'aplicar els coneixements en la pràctica

- habilitats de recerca

- capacitat d'aprendre

- capacitat per adaptar-se a noves situacions, disponibilitat per a l'adaptació en ambients canviants (flexibilitat)

- capacitat per generar noves idees (creativitat)

- lideratge

- habilitat per treballar autònomament

- disseny i gestió de projectes

- iniciativa i esperit emprenedor

- preocupació per la qualitat

- motivació per l'assoliment de fites

Competències Específiques:

- capacitat per a l'anàlisi teòrica i pràctica de les estructures narratives d'un relat audiovisual

- capacitat per a l'anàlisi dels relats audiovisuals dins de determinades condicions culturals i històriques

- capacitat i habilitat en l'ús de les tècniques per a la construcció de guions audiovisuals

- habilitat en els processos de construcció i anàlisi dels relats audiovisuals

- capacitat per a la creativitat i la innovació

- capacitat per a l'anàlisi de les obres d'art

- antropologia social i cultural dels llenguatges audiovisuals

-capacitat per a expressar una opinió (sobre un text o una peça audiovisual) amb claredat i concisió oralment i per escrit

Resultats de l'aprenentatge

A l'acabar el curs l'alumnat ha de conèixer i tenir la capacitat d'aplicar les eines essencials per a escriure un guió de llargmetratge, tant a nivell estructural i narratiu, com dramàtic i creatiu. Així mateix, ha de poder analitzar de manera profunda la construcció narrativa d'un relat.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

A aquesta assignatura es treballaran els següents Objectius de Desenvolupament Sostenible:

ODS 5: Igualtat de gènere

ODS 10: Reducció de les desigualtats

Prerequisits

.

Continguts

Bloc 1: Introducció. Què és la narrativa audiovisual i per què serveix? Vigència i utilitat d’aquesta disciplina. Una mirada als darrers estudis en el marc de la narratologia audiovisual: dels mind-game films a les complex narratives, els puzzle films i les modular narratives. Storytelling. Fonaments teòrics de la narrativa audiovisual. Història i discurs. Estructura de la narració. Mimesi i diegesi. Cinema, teatre i literatura. El relat cinematogràfic i l'espectador. Autor i narrador.

Bloc 2: Estructures, arquitectures de la narració, narradors. Narrador i mostrador en la praxi audiovisual. Estatut (tipologies) del narrador. Diferents models de relat en funció de la participació del narrador: del cinema clàssic al cinema contemporani. Narratives encaixades, relats mentals, mons virtuals, la importància de la memòria. Ontologia i narració. Jocs i subversions de la primera instància narrativa. Funcions narratives de la veu over. Limitacions i alteracions del narrador.

Bloc 3: Tensió entre el visible i l’invisible; saber i ignorància. El punt de vista. Mostració i punt de vista. Punt de vista perceptiu, cognitiu i epistèmic. Models literaris i models cinematogràfics. La focalització: tipus de focalització; simpatia i focalització; efectes narratius de la focalització (proximitat, identificació, distància afectiva i moral; misteri, sorpresa, suspens). La manipulació del públic. Estratègies de solidaritat entre el públic i els personatges. Categories d'implicació espectatorial. La distribució del saber. Emoció i distanciament.

Bloc 4: La construcció de mons de ficció. El paper central de l’espai en la trama. El tractament narratiu de l'espai. L’espai com a estructura fonamental de percepció i comprensió del relat. L'espai diegètic. L'espai narratiu. Espai pictòric, arquitectònic i fílmic. L'espai i les estratègies del discurs. Espai del pla i espai del muntatge. Lògiques de la continuïtat. El camp i el fora de camp. Articulació espacial entre dos plans. L'ús narratiu dels escenaris: efectes narratius de la construcció de l’espai. La construcció espacial clàssica, moderna i postmoderna.

Bloc 5: Possibilitats de construcció temporal. De les estructures convencionals als jocs narratius ontològics. El tractament narratiu del temps. Temps del relat i temps de la història. Ordre, freqüència i duració. Determinació i acronologia. Ritmes narratius. Temps i hermenèutica: possibilitats narratives del tractament del temps en el relat audiovisual. Causalitat. Poètiques de la repetició. El fantàstic temporal. L’efecte de temps real. El temps com a experiència de l’espectador. L’experiència única del temps de la ficció. La creació d'expectatives: les estratègies anticipatòries; la informació retardada. El suspens.

Bloc 6: Escriptura cinematogràfica i dramatúrgia. Estructura narrativa i estructura dramàtica. De la idea inicial a la idea definitiva. Com donar forma a una idea abstracta. Com crear els personatges. Dramatúrgia de l'escena. Eines bàsiques per a desenvolupar un projecte de llargmetratge: de la idea inicial al registre del guió acabat.

Metodologia docent

Al llarg del curs es combinaran els següents mètodes d'aprenentatge:

- Classes magistrals presencials (dilluns; amb tot el grup classe).

- Seminari pràctic presencial (dimecres / dijous; amb cada grup pràctic). 

- Complements formatius on-line: cada bloc del curs diposa de materials complementaris a l'Aula Global perquè l'estudiantat pugui ampliar i aprofundir els conceptes i nocions explicats i treballats a classe. Aquests materals s'aniran activant a mesura que es tractin el diversos temes.

- Treball en grup: projecte de guió de llargmetratge

- Aprenentatge basat en projectes / Aprenentatge cooperatiu

- Visionat d'obres audiovisuals

- Pitching (sessió final del curs, en la qual es presentaran els projectes de guió acabats)

CALENDARI PREVIST DE CLASSES. TEMPORITZACIÓ DEL TEMARI:

Avaluació

Avaluació

a) Treball en grup (guió de llargmetratge): 60%

b) Treball individual (anàlisi narratològica d'una peça audiovisual): 35%

c) Actitud general i participació a classe: 5%.

Per aprovar l'assignatura cal lliurar el treball en grup i el treball individual. S'ha d'assolir una nota mitjana igual o superior a 5.

Recuperació

Poden optar a la recuperació de l'assignatura tots els i les alumnes suspesos. El requisit mínim per optar a la recuperació és haver presentat el treball en grup.

- Alumnat que NO hagi presentat un treball en grup: NO podrà presentar-se a la recuperació.

- Alumnat que hagi suspès el treball en grup: caldrà dur a terme un treball equivalent a aquell que no hagi arribat a 5.

- Alumnat que hagi suspès el treball individual o que no l'hagi realitzat: l'activitat de recuperació consistirà en la realització d'un treball individual equivalent al de la convocatòria regular.

Per aprovar la recuperació s'haurà d'assolir una nota mitjana igual o superior a 5.

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia bàsica

BORDWELL, David. La narración en el cine de ficción. Barcelona: Paidós, 1996.

CHATMAN, Seymour. Historia y discurso. La estructura narrativa en la novela y en el cine. Madrid: Taurus, 1990.

CRUZ, Coral. Imágenes Narradas: Cómo hacer visible lo invisible en un guión de cine. Barcelona: Laertes, 2014.

GAUDREAULT, André.; JOST, François. El relato cinematográfico. Barcelona: Paidós, 1995.

GENETTE, Gérard. Figuras III. Barcelona: Lumen, 1989.

McCULLERS, Carson. "El mudo" y otros textos. Barcelona: Seix Barral, 2017.

Bibliografia complementària

AMES, Melissa. Time in television narrative. University Press of Mississippi, 2012.

AUMONT, Jacques; BERGALA, Alain, MARIE, Michel, VERNET, Marc: Estética del cine: espacio fílmico, montaje narración, lenguaje. Barcelona: Paidós, 1995.

AUMONT, Jacques. El ojo interminable. Barcelona: Paidós, 1997.

BAL, Mieke. Teoría narrativa: una introducción a la narratología. Madrid: Cátedra, 1990.

BOOTH, Wayne. C. La retórica de la ficción. Barcelona: Bosch, 1974.

BOOTH, Paul. "Memories, Temporalities, Fictions: Temporal Displacement in Contemporary Television." Television & New Media 12(4) 370–388, 2011.

BRANIGAN, Edward. Narrative comprehension and film. Londres: Routledge, 1992.

BRANIGAN, Edward. Point of view in the cinema. A theory of narration and subjectivity in classical film. Berlín/Nova York/Amsterdam: Mouton Publishers, 1984.

BELLOUR, Raymond. "Un spectateur pensif". A: Le corps du cinema. Hypnoses, émotions, animalités. París: P.O.L., 2009.

BOOTH, Wayne. C. La retórica de la ficción. Barcelona: Bosch, 1974.

BORDWELL, David. The way Hollywood tells it: story and style in modern movies. University of California Press: 2006.

BORDWELL, David. "INCEPTION; or, Dream a Little Dream within a Dream with Me". A: www.davidbordwell.net/blog/?p=9692, 2010.

BOU, Núria. Plano, contraplano: de la mirada clásica al universo de Michelangelo Antonioni. Madrid: Biblioteca Nueva, 2002.

BURCH, Noël: Praxis del cine. Madrid: Editorial Fundamentos, 1998.

CARRIÈRE, Jean-Claude. La pel·lícula que no se ve. Barcelona: Paidós, 1997.

CASETTI, Francesco. El film y su espectador. Madrid: Cátedra, Signo e Imagen, 1989.

CHATMAN, Seymour. "What novels can do and films can't (and vice versa)". A: Critical Inquiry, Vol. 7, No. 1, On Narrative (Autumn, 1980, The University of Chicago Press), pp. 121-140.

ELSAESSER, Thomas. "The Mind-Game Film". A: BUCKLAND, Warren (ed.). Puzzle Films. Complex Storytelling in Contemporary Cinema. Wiley-Blackwell: 2008.

GARCÍA JIMÉNEZ. Jesús. Narrativa audiovisual. Madrid: Cátedra, 1993.

GARDIES, André. Le récit filmique. París: Hachette Livre, 1993.

GARDIES, André. L'espace au cinéma. París: Méridiens Klincksieck, 1993.

GENETTE, Gérard. Nuevo discurso del relato. Madrid: Cátedra, 1998.

GENETTE, Gérard. Nuevo discurso del relato. Madrid: Cátedra, 1998.

GUERIN, Marie-Anne. El relato cinematográfico. Barcelona: Paidós, 2004.

GUNNING, Tom. "Narrative Discourse and the Narrator System". A: BRAUDY, Leo; COHEN, Marshall (eds.). Film Theory and criticism. Introductory Readings. New York: Oxford University Press, 2004.

HUET, Anne. Le scénario. París: Cahiers du cinéma, Les Petits Cahiers, 2005.

JAMES, Henry. "El arte de la ficción". A: El futuro de la novela. Madrid: Taurus, 1975.

JOST, François. El ojo cámara. Entre film y novela. Buenos Aires: Catálogos editora, SRL, 2002.

KISS, Miklós; WILLEMSEN, Steven. Impossible Puzzle Films: A Cognitive Approach to Contemporary Complex Cinema. Edinburgh: Edinburgh University Press, 2018.

KOGEN, Lauren. “Once or Twice Upon a Time: Temporal Simultaneity and the Lost Phenomenon.” Film International 20, 2006.

KOZLOFF, Sarah. Invisible storytellers. Voice-Over Narration in American Fiction Film. University California Press, 1988.

KOZLOFF, Sarah. "Algunes qüestions sobre el mostrar i el dir". Cinema Comparat/ive Cinema, Vol. I, Núm 3, 2013.

LAVANDIER, Yves. La dramaturgia. Los mecanismos del relato: cine, teatro, ópera, radio, televisión, cómic. Madrid: Ediciones Internacionales Universitarias, 2010.

LÉDOUX, Aurélie. L’ombre d’un doute. Rennes: Presses Universitaires de Rennes, 2012.

MAGNY, Joël. Le Point de Vue. De la vision du cinéaste au regard du spectateur. París: Cahiers du Cinéma, Les Petits Cahiers, 2001.

MASSON, Alain. Le récit au cinéma. París: Éditions de l'Etoile/Cahiers du Cinéma, 1994.

MITTELL, Jason. "Narrative Complexity in Contemporary American Television". A: The Velvet Light Trap, núm 58, Tardor 2006.

PÉREZ, Xavier. El suspens cinematogràfic. Barcelona: Pòrtic, 1999.

POUILLON, Jean. Temps et roman. París: Gallimard, 1946.

SALVADÓ CORRETGER, Glòria. La mirada i la paraula en els Sis Contes Morals d'Eric Rohmer. Estudi de la formació d'uns subjectivitat narrativa cinematogràfica. Tesina. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2003.

SALVADÓ CORRETGER, Glòria. "Objecte/Subjecte. El cinema d'Eric Rohmer". A: Formats. Revista de Comunicació Audiovisual, núm. 4, 2005.

SALVADÓ CORRETGER, Glòria; BENAVENTE, Fran. "La imagen-laberinto en la ficción televisiva contemporánea. Series de tiempo y mundos virtuales". A: PÉREZ GÓMEZ, Miguel A. (ed). Previously On. Interdisciplinary Studies on TV Series in the Third Golden Age of Television. Sevilla: Facultad de Comunicación de la Universidad de Sevilla, 2011.

Salvadó-Corretger, Glòria, Benavente, Fran. "Time to Dream, Time to Remember: Patterns of Time and Metaphysics in Westworld". Television & New Media. 2021; 22(3):262-280.

SMITH, Murray. Engaging Characters. Fiction, Emotion and the Cinema. Oxford University Press: New York 1995.

SOROLLA-ROMERO, Teresa et al. "Unreliable Narrators for Troubled Times: The Menacing “Digitalisation of Subjectivity” in Black Mirror". Quarterly Review of Film and Video, 2020.

SPERANZA, Graciela. Cronografías: Arte y ficciones de un tiempo sin tiempo. Barcelona: Editorial Anagrama, 2017.

VANOYE, Francis. Récit écrit, récit filmique. París: Nathan, 1989.

VANOYE, Francis. Guiones modelo y modelos de guión. Argumentos clásicos y modernos en el cine. Barcelona: Paidós Comunicación Cine, 1996.?

VERNET, Marc. Figures de l'absence. De l'invisible au cinéma. París: Cahiers du Cinéma/ Éditions de l'Etoile, 1988.

Recursos didàctics

- Fragments de films

- Lectures complementarios

- Aula Global - Moodle

Informació del Pla Docent

Presentació

Aquesta assignatura, que forma part de l'itinerari general d'Ideació i guió, se centra en l'estudi dels mecanismes i dels elements narratius que intervenen en la construcció d'un relat audiovisual, a més d'analitzar les diferents tendències narratives al llarg de la història del cinema.

Les seves vessants teòrica i pràctica fan que l'objectiu que s'hagi d'assolir sigui doble: per una banda, s'ha d'adquirir la capacitat d'analitzar els sistemes i processos de construcció dels relats audiovisuals; i, per l'altra, aplicar aquests coneixements teòrics en el procés d'escriptura d'un guió de llargmetratge.

Competències associades

Competències Generals:

- Instrumentals:

- capacitat d'anàlisi i de síntesi

- capacitat d'organitzar i planificar

- comunicació oral i escrita en la pròpia llengua

- habilitats de gestió de la informació (buscar i analitzar informació de fonts diverses)

- resolució de problemes

- presa de decisions

- capacitat de comunicar informació, idees, problemes i solucions tant en audiències expertes com no expertes

- capacitat per a aplicar els coneixements i la comprensió, i les habilitats per a resoldre problemes

- capacitat de comunicar les conclusions, i els coneixements i el marc conceptual en els quals es basen, tant en audiències expertes com no expertes, i de manera clara i sense ambigüitats

- Interpersonals:

- capacitat de crítica i autocrítica

- treball en equip

- capacitat per comunicar-se amb experts d'altres àrees

- Sistèmiques:

- capacitat d'aplicar els coneixements en la pràctica

- habilitats de recerca

- capacitat d'aprendre

- capacitat per adaptar-se a noves situacions, disponibilitat per a l'adaptació en ambients canviants (flexibilitat)

- capacitat per generar noves idees (creativitat)

- lideratge

- habilitat per treballar autònomament

- disseny i gestió de projectes

- iniciativa i esperit emprenedor

- preocupació per la qualitat

- motivació per l'assoliment de fites

Competències Específiques:

- capacitat per a l'anàlisi teòrica i pràctica de les estructures narratives d'un relat audiovisual

- capacitat per a l'anàlisi dels relats audiovisuals dins de determinades condicions culturals i històriques

- capacitat i habilitat en l'ús de les tècniques per a la construcció de guions audiovisuals

- habilitat en els processos de construcció i anàlisi dels relats audiovisuals

- capacitat per a la creativitat i la innovació

- capacitat per a l'anàlisi de les obres d'art

- antropologia social i cultural dels llenguatges audiovisuals

-capacitat per a expressar una opinió (sobre un text o una peça audiovisual) amb claredat i concisió oralment i per escrit

Resultats de l'aprenentatge

A l'acabar el curs l'alumnat ha de conèixer i tenir la capacitat d'aplicar les eines essencials per a escriure un guió de llargmetratge, tant a nivell estructural i narratiu, com dramàtic i creatiu. Així mateix, ha de poder analitzar de manera profunda la construcció narrativa d'un relat.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

A aquesta assignatura es treballaran els següents Objectius de Desenvolupament Sostenible:

ODS 5: Igualtat de gènere

ODS 10: Reducció de les desigualtats

Prerequisits

.

Continguts

Bloc 1: Introducció. Què és la narrativa audiovisual i per què serveix? Vigència i utilitat d’aquesta disciplina. Una mirada als darrers estudis en el marc de la narratologia audiovisual: dels mind-game films a les complex narratives, els puzzle films i les modular narratives. Storytelling. Fonaments teòrics de la narrativa audiovisual. Història i discurs. Estructura de la narració. Mimesi i diegesi. Cinema, teatre i literatura. El relat cinematogràfic i l'espectador. Autor i narrador.

Bloc 2: Estructures, arquitectures de la narració, narradors. Narrador i mostrador en la praxi audiovisual. Estatut (tipologies) del narrador. Diferents models de relat en funció de la participació del narrador: del cinema clàssic al cinema contemporani. Narratives encaixades, relats mentals, mons virtuals, la importància de la memòria. Ontologia i narració. Jocs i subversions de la primera instància narrativa. Funcions narratives de la veu over. Limitacions i alteracions del narrador.

Bloc 3: Tensió entre el visible i l’invisible; saber i ignorància. El punt de vista. Mostració i punt de vista. Punt de vista perceptiu, cognitiu i epistèmic. Models literaris i models cinematogràfics. La focalització: tipus de focalització; simpatia i focalització; efectes narratius de la focalització (proximitat, identificació, distància afectiva i moral; misteri, sorpresa, suspens). La manipulació del públic. Estratègies de solidaritat entre el públic i els personatges. Categories d'implicació espectatorial. La distribució del saber. Emoció i distanciament.

Bloc 4: La construcció de mons de ficció. El paper central de l’espai en la trama. El tractament narratiu de l'espai. L’espai com a estructura fonamental de percepció i comprensió del relat. L'espai diegètic. L'espai narratiu. Espai pictòric, arquitectònic i fílmic. L'espai i les estratègies del discurs. Espai del pla i espai del muntatge. Lògiques de la continuïtat. El camp i el fora de camp. Articulació espacial entre dos plans. L'ús narratiu dels escenaris: efectes narratius de la construcció de l’espai. La construcció espacial clàssica, moderna i postmoderna.

Bloc 5: Possibilitats de construcció temporal. De les estructures convencionals als jocs narratius ontològics. El tractament narratiu del temps. Temps del relat i temps de la història. Ordre, freqüència i duració. Determinació i acronologia. Ritmes narratius. Temps i hermenèutica: possibilitats narratives del tractament del temps en el relat audiovisual. Causalitat. Poètiques de la repetició. El fantàstic temporal. L’efecte de temps real. El temps com a experiència de l’espectador. L’experiència única del temps de la ficció. La creació d'expectatives: les estratègies anticipatòries; la informació retardada. El suspens.

Bloc 6: Escriptura cinematogràfica i dramatúrgia. Estructura narrativa i estructura dramàtica. De la idea inicial a la idea definitiva. Com donar forma a una idea abstracta. Com crear els personatges. Dramatúrgia de l'escena. Eines bàsiques per a desenvolupar un projecte de llargmetratge: de la idea inicial al registre del guió acabat.

Metodologia docent

Al llarg del curs es combinaran els següents mètodes d'aprenentatge:

- Classes magistrals presencials (dilluns; amb tot el grup classe).

- Seminari pràctic presencial (dimecres / dijous; amb cada grup pràctic). 

- Complements formatius on-line: cada bloc del curs diposa de materials complementaris a l'Aula Global perquè l'estudiantat pugui ampliar i aprofundir els conceptes i nocions explicats i treballats a classe. Aquests materals s'aniran activant a mesura que es tractin el diversos temes.

- Treball en grup: projecte de guió de llargmetratge

- Aprenentatge basat en projectes / Aprenentatge cooperatiu

- Visionat d'obres audiovisuals

- Pitching (sessió final del curs, en la qual es presentaran els projectes de guió acabats)

CALENDARI PREVIST DE CLASSES. TEMPORITZACIÓ DEL TEMARI:

Avaluació

Avaluació

a) Treball en grup (guió de llargmetratge): 60%

b) Treball individual (anàlisi narratològica d'una peça audiovisual): 35%

c) Actitud general i participació a classe: 5%.

Per aprovar l'assignatura cal lliurar el treball en grup i el treball individual. S'ha d'assolir una nota mitjana igual o superior a 5.

Recuperació

Poden optar a la recuperació de l'assignatura tots els i les alumnes suspesos. El requisit mínim per optar a la recuperació és haver presentat el treball en grup.

- Alumnat que NO hagi presentat un treball en grup: NO podrà presentar-se a la recuperació.

- Alumnat que hagi suspès el treball en grup: caldrà dur a terme un treball equivalent a aquell que no hagi arribat a 5.

- Alumnat que hagi suspès el treball individual o que no l'hagi realitzat: l'activitat de recuperació consistirà en la realització d'un treball individual equivalent al de la convocatòria regular.

Per aprovar la recuperació s'haurà d'assolir una nota mitjana igual o superior a 5.

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia bàsica

BORDWELL, David. La narración en el cine de ficción. Barcelona: Paidós, 1996.

CHATMAN, Seymour. Historia y discurso. La estructura narrativa en la novela y en el cine. Madrid: Taurus, 1990.

CRUZ, Coral. Imágenes Narradas: Cómo hacer visible lo invisible en un guión de cine. Barcelona: Laertes, 2014.

GAUDREAULT, André.; JOST, François. El relato cinematográfico. Barcelona: Paidós, 1995.

GENETTE, Gérard. Figuras III. Barcelona: Lumen, 1989.

McCULLERS, Carson. "El mudo" y otros textos. Barcelona: Seix Barral, 2017.

Bibliografia complementària

AMES, Melissa. Time in television narrative. University Press of Mississippi, 2012.

AUMONT, Jacques; BERGALA, Alain, MARIE, Michel, VERNET, Marc: Estética del cine: espacio fílmico, montaje narración, lenguaje. Barcelona: Paidós, 1995.

AUMONT, Jacques. El ojo interminable. Barcelona: Paidós, 1997.

BAL, Mieke. Teoría narrativa: una introducción a la narratología. Madrid: Cátedra, 1990.

BOOTH, Wayne. C. La retórica de la ficción. Barcelona: Bosch, 1974.

BOOTH, Paul. "Memories, Temporalities, Fictions: Temporal Displacement in Contemporary Television." Television & New Media 12(4) 370–388, 2011.

BRANIGAN, Edward. Narrative comprehension and film. Londres: Routledge, 1992.

BRANIGAN, Edward. Point of view in the cinema. A theory of narration and subjectivity in classical film. Berlín/Nova York/Amsterdam: Mouton Publishers, 1984.

BELLOUR, Raymond. "Un spectateur pensif". A: Le corps du cinema. Hypnoses, émotions, animalités. París: P.O.L., 2009.

BOOTH, Wayne. C. La retórica de la ficción. Barcelona: Bosch, 1974.

BORDWELL, David. The way Hollywood tells it: story and style in modern movies. University of California Press: 2006.

BORDWELL, David. "INCEPTION; or, Dream a Little Dream within a Dream with Me". A: www.davidbordwell.net/blog/?p=9692, 2010.

BOU, Núria. Plano, contraplano: de la mirada clásica al universo de Michelangelo Antonioni. Madrid: Biblioteca Nueva, 2002.

BURCH, Noël: Praxis del cine. Madrid: Editorial Fundamentos, 1998.

CARRIÈRE, Jean-Claude. La pel·lícula que no se ve. Barcelona: Paidós, 1997.

CASETTI, Francesco. El film y su espectador. Madrid: Cátedra, Signo e Imagen, 1989.

CHATMAN, Seymour. "What novels can do and films can't (and vice versa)". A: Critical Inquiry, Vol. 7, No. 1, On Narrative (Autumn, 1980, The University of Chicago Press), pp. 121-140.

ELSAESSER, Thomas. "The Mind-Game Film". A: BUCKLAND, Warren (ed.). Puzzle Films. Complex Storytelling in Contemporary Cinema. Wiley-Blackwell: 2008.

GARCÍA JIMÉNEZ. Jesús. Narrativa audiovisual. Madrid: Cátedra, 1993.

GARDIES, André. Le récit filmique. París: Hachette Livre, 1993.

GARDIES, André. L'espace au cinéma. París: Méridiens Klincksieck, 1993.

GENETTE, Gérard. Nuevo discurso del relato. Madrid: Cátedra, 1998.

GENETTE, Gérard. Nuevo discurso del relato. Madrid: Cátedra, 1998.

GUERIN, Marie-Anne. El relato cinematográfico. Barcelona: Paidós, 2004.

GUNNING, Tom. "Narrative Discourse and the Narrator System". A: BRAUDY, Leo; COHEN, Marshall (eds.). Film Theory and criticism. Introductory Readings. New York: Oxford University Press, 2004.

HUET, Anne. Le scénario. París: Cahiers du cinéma, Les Petits Cahiers, 2005.

JAMES, Henry. "El arte de la ficción". A: El futuro de la novela. Madrid: Taurus, 1975.

JOST, François. El ojo cámara. Entre film y novela. Buenos Aires: Catálogos editora, SRL, 2002.

KISS, Miklós; WILLEMSEN, Steven. Impossible Puzzle Films: A Cognitive Approach to Contemporary Complex Cinema. Edinburgh: Edinburgh University Press, 2018.

KOGEN, Lauren. “Once or Twice Upon a Time: Temporal Simultaneity and the Lost Phenomenon.” Film International 20, 2006.

KOZLOFF, Sarah. Invisible storytellers. Voice-Over Narration in American Fiction Film. University California Press, 1988.

KOZLOFF, Sarah. "Algunes qüestions sobre el mostrar i el dir". Cinema Comparat/ive Cinema, Vol. I, Núm 3, 2013.

LAVANDIER, Yves. La dramaturgia. Los mecanismos del relato: cine, teatro, ópera, radio, televisión, cómic. Madrid: Ediciones Internacionales Universitarias, 2010.

LÉDOUX, Aurélie. L’ombre d’un doute. Rennes: Presses Universitaires de Rennes, 2012.

MAGNY, Joël. Le Point de Vue. De la vision du cinéaste au regard du spectateur. París: Cahiers du Cinéma, Les Petits Cahiers, 2001.

MASSON, Alain. Le récit au cinéma. París: Éditions de l'Etoile/Cahiers du Cinéma, 1994.

MITTELL, Jason. "Narrative Complexity in Contemporary American Television". A: The Velvet Light Trap, núm 58, Tardor 2006.

PÉREZ, Xavier. El suspens cinematogràfic. Barcelona: Pòrtic, 1999.

POUILLON, Jean. Temps et roman. París: Gallimard, 1946.

SALVADÓ CORRETGER, Glòria. La mirada i la paraula en els Sis Contes Morals d'Eric Rohmer. Estudi de la formació d'uns subjectivitat narrativa cinematogràfica. Tesina. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2003.

SALVADÓ CORRETGER, Glòria. "Objecte/Subjecte. El cinema d'Eric Rohmer". A: Formats. Revista de Comunicació Audiovisual, núm. 4, 2005.

SALVADÓ CORRETGER, Glòria; BENAVENTE, Fran. "La imagen-laberinto en la ficción televisiva contemporánea. Series de tiempo y mundos virtuales". A: PÉREZ GÓMEZ, Miguel A. (ed). Previously On. Interdisciplinary Studies on TV Series in the Third Golden Age of Television. Sevilla: Facultad de Comunicación de la Universidad de Sevilla, 2011.

Salvadó-Corretger, Glòria, Benavente, Fran. "Time to Dream, Time to Remember: Patterns of Time and Metaphysics in Westworld". Television & New Media. 2021; 22(3):262-280.

SMITH, Murray. Engaging Characters. Fiction, Emotion and the Cinema. Oxford University Press: New York 1995.

SOROLLA-ROMERO, Teresa et al. "Unreliable Narrators for Troubled Times: The Menacing “Digitalisation of Subjectivity” in Black Mirror". Quarterly Review of Film and Video, 2020.

SPERANZA, Graciela. Cronografías: Arte y ficciones de un tiempo sin tiempo. Barcelona: Editorial Anagrama, 2017.

VANOYE, Francis. Récit écrit, récit filmique. París: Nathan, 1989.

VANOYE, Francis. Guiones modelo y modelos de guión. Argumentos clásicos y modernos en el cine. Barcelona: Paidós Comunicación Cine, 1996.?

VERNET, Marc. Figures de l'absence. De l'invisible au cinéma. París: Cahiers du Cinéma/ Éditions de l'Etoile, 1988.

Recursos didàctics

- Fragments de films

- Lectures complementarios

- Aula Global - Moodle