Informació del Pla Docent

Presentació

La Fisiopatologia Bàsica és una assignatura del tercer curs del grau de Biologia Humana de la UPF. Consta de 4 ECTS (100 hores, de les que en el curs actual sols una petita part són de tipus presencial), integrant tan continguts teòrics com l’aprenentatge de diverses habilitats pràctiques.

La Fisiopatologia com a ciència tracta del funcionament dels diferents nivells dels éssers vius en situació tant de malaltia com de condició no fisiològica. De forma més concreta, l’assignatura a Fisiopatologia Bàsica farà una aproximació intensiva en els aspectes més genèrics de la disciplina, fent especial èmfasi en els mecanismes implicats en la gènesi i desenvolupament dels diferents processos nosològics. Aquesta assignatura es formula per dotar a l’estudiant d’un coneixement integrat als nivells cel·lular, tissular, de sistema i d'individu.

Des d'un punt de vista curricular longitudinal, la Fisiopatologia Bàsica és la continuació natural de l'aprenentatge de continguts i habilitats corresponents a la Fisiologia General i a la Fisiologia Especial. La Fisiopatologia General també té com a fonts conceptuals les assignatures de contingut estructural (com ara l’Anatomia, la Histologia i l’Anatomia Patològica) i les de caràcter més bàsic (sobretot, la Biologia Cel·lular i la Microbiologia). Amb totes elles s’intentarà mantenir una estreta coordinació de continguts.

Resultats de l'aprenentatge

Durant el procés d’aprenentatge de l’assignatura es pretén que l’estudiant pugui assolir les competències demanades per les autoritats educatives i previstes en el Pla d’Estudis de la titulació. Serien les següents:

a) Conèixer els conceptes generals de salut i malaltia. Concepte de síndrome.

b) Conèixer els conceptes d’etiologia, fisiopatologia, patogènia, patocrònia, semiologia i propedèutica.

c) Conèixer els fonaments de la relació entre el professional de les ciències de la salut i el pacient.

d) Familiaritzar als estudiants amb les causes de disfunció i malaltia.

e) Capacitar als estudiants per apreciar les característiques específiques dels pacients d’edat avançada i/o en situació terminal.

f) Conèixer la fisiopatologia de processos de caire general com la febre, el dolor, o les alteracions nutricionals.

g) Conèixer la fisiopatologia de processos basats en la disfunció de sistemes o òrgans concrets.

h) Contribuir a l’adquisició de competències transversals bàsiques per part dels estudiants.

i) Desenvolupar competències transversals d’expressió oral i escrita, així com de treball en equip.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

Generals.

a) Que l'estudiant entengui les causes i conseqüències generals dels fracassos dels processos fisiològics, a nivells cel·lular, tissular, de sistemes i d'individu.

b)  Ajudar a que l’estudiant entengui els factors i mecanismes responsables d’aquest fracàs.

Específics.

a)  Que l'estudiant aprofundeixi els seus coneixements fisiològics generals en relació amb la disfunció.

b)  Ajudar a que l'estudiant percebi els conceptes de malaltia i síndrome com a fracàs dels processos fisiològics, amb expressió clínica.

c)  Iniciar a l’estudiant en la terminologia i llenguatge biomèdic.

d) Que l'estudiant adquireixi les habilitats per fer servir els instruments d'anàlisi fisiopatològic.

4. Competències a assolir

Durant el procés d’aprenentatge de l’assignatura es pretén que l’estudiant pugui assolir les competències demanades per les autoritats educatives i previstes en el Pla d’Estudis de la titulació. Serien les següents:

a) Conèixer els conceptes generals de salut i malaltia. Concepte de síndrome.

b) Conèixer els conceptes d’etiologia, fisiopatologia, patogènia, patocrònia, semiologia i propedèutica.

c) Conèixer els fonaments de la relació entre el professional de les ciències de la salut i el pacient.

d) Familiaritzar als estudiants amb les causes de disfunció i malaltia.

e) Capacitar als estudiants per apreciar les característiques específiques dels pacients d’edat avançada i/o en situació terminal.

f) Conèixer la fisiopatologia de processos de caire general com la febre, el dolor, o les alteracions nutricionals.

g) Conèixer la fisiopatologia de processos basats en la disfunció de sistemes o òrgans concrets.

h) Contribuir a l’adquisició de competències transversals bàsiques per part dels estudiants.

i) Desenvolupar competències transversals d’expressió oral i escrita, així com de treball en equip.

Continguts

PROGRAMA DE FISIOPATOLOGIA BÀSICA

PRESENTACIÓ.

Presentació de l’assignatura

Tema 1. Introducció a la Fisiopatologia General. Constitució i malaltia. Factors endògens de risc.

1. Les ciències biomèdiques: el seu paper en la salut poblacional. Salut i malaltia.

    El professional de la salut: L’assistència, la recerca i la docència.

2. Conceptes d’etiologia, fisiopatologia, patogènia, patocrònia, nosotàxia,

     semiologia i propedèutica.

3. El diagnòstic i el Pronòstic: tipus.

4. Signe i símptoma. Malaltia i síndromes. Disfunció. Malaltia aguda, subaguda i crònica. Malaltia localitzada i sistèmica. Concepte d’òrgan-diana.

5. L’acte terapèutic.

6. Concepte històric de constitució. Relació fenotipus i genotipus a la clínica humana.

7. Polimorfisme genètic i constitució. Polimorfisme genètic i risc de malaltia. Concepte de factor de risc.

8. Malalties poligèniques Herència y epigenètica.

Professor: Diego Rodríguez

Tema 2. La malaltia en el vell. Síndromes geriàtriques. Medicina pal·liativa. El malalt terminal.

1. Fisiopatologia de l’envelliment: Concepte i aspectes demogràfics. Canvis orgànics i funcionals. Mecanismes, paper de l’estrès oxidatiu i dels mecanismes immunològics.

2. Formes d’emmalaltir. Història clínica en la gent gran. La polifarmàcia.

3. Principals síndromes geriàtriques. Valoració general del pacient geriàtric. Dades biomèdiques, funcionals i socials. Riscs. Avantatges de l’avaluació geriàtrica.

4. Definició de pacient amb malaltia avançada i terminal.

5. Bases de la medicina pal·liativa. Recursos públics en l’atenció al malalt terminal.

6. Principis generals del control de símptomes. Dolor i altres símptomes físics. Símptomes amb component emocional.

7. Situació als últims dies, agonia. Sedació.

Professor: Cristina Farriols

Tema 3. Fisiopatologia de la termoregulació. La síndrome febril.

1. Temperatura corporal normal i mètodes de registre.

2. Concepte i tipus d’hipotèrmia.

3. Concepte de hipertèrmia: cop de calor.

4. Síndrome febril: fisiopatologia i semiologia de la febre.

5. Febre d’origen desconegut.

Professor: Mª Milagro Montero

Tema 4. Síndrome d’afectació de l’estat general. Fisiopatologia de l’aprimament i de la obesitat.

1. Astènia.

2. Anorèxia.

3 Pèrdua de pes.

4. Fisiopatologia de la caquèxia.

4.1. Alteracions metabòliques i de la composició corporal.

4.2. Factors humorals, estrès oxidatiu. La proteòlisi, mecanismes.

4.3. Eventuals molècules-diana.

5. Obesitat i ingesta calòrica.

5.1. Sobrepès i obesitat, conceptes.

5.2. Percepció de sacietat, fisiopatologia: Buidament i to gàstric, receptors intestinals, senyalització molecular. Sistemes serotoninèrgic i adrenèrgic.

Professor: Esther Barreiro

Tema 5. Fisiopatologia general de les neoplàsies.

1. Carcinogènesi.

2. Susceptibilitat genètica.

2.1. Oncogèns i gens supressors.

2.2 Anomalies citogenètiques, aberracions cromosòmiques clonals.

2.3. Utilitat dels biomarcadors genètics.

2.4. Implicació a la tumorogènesi i a la teràpia.

2.5. Farmacogenòmica i proteòmica a les neoplàsies.

3. Factors ambientals. Interacció. Epigenètica.

4. Alteracions cel·lulars i tissulars a les neoplàsies.

5. Malaltia localitzada i malaltia disseminada.

6. Patobiologia de les metàstasis.

7. Principals síndromes paraneoplàsiques.

Professor: Joan Albanell

Tema 6. Fisiopatologia de la disfunció de la medul·la òssia. Fisiopatologia dels ganglis limfàtics i de la melsa.

1. Hipofunció medul·lar: concepte.

1.1. Classificació. Etiologia.

1.2. Insuficiències medul·lars quantitatives [selectives (citopènies) i globals   (aplàsia)], i qualitatives (síndromes mielodisplàsics).

1. Hiperfunció medul·lar: concepte.

2.1. Classificació. Etiologia.

2.2. Síndromes mieloproliferatius i síndromes limfoproliferatius.

3. Ganglis limfàtics

3.1. Fisiopatologia.

3.2. Manifestacions clíniques.

3.3. Punció-aspiració i biòpsia ganglionar.

1. Melsa:

4.1. Hiperesplenisme.

4.2. Hipoesplenisme.

Professor: Joan Pedro- Botet

============================================================

AVALUACIÓ FORMATIVA: Dia i format a precisar segons circumstàncies

D. Rodríguez, Becari DCEXS.

============================================================

Tema 7. Insuficiència cardíaca.

1. Concepte d’insuficiència cardíaca.
2. Etiopatogènia general. Epidemiologia.
3. Fisiopatologia. Factors coadjuvants i desencadenants.

4.   Fracàs mecànic de bomba. Trastorns del ritme. Mecanismes adaptatius.

5. Formes clíniques de la insuficiència cardíaca.

5.1. Insuficiència cardíaca esquerra.

5.2. Insuficiència cardíaca dreta.

5.3. Insuficiència cardíaca biventricular.

6. Variables fisiològiques i avaluació.

7. Classificació fisiopatològica i funcional de la insuficiència cardíaca.

Professor: Lluis Molina

Tema 8. Fisiopatologia del xoc. Mecanismes i tipus.

1. Síndrome de xoc o síndrome d’hipoperfusió. Concepte.
2. Mecanismes i tipus principals de xoc.

2.1. Xoc hipovolèmic. Fisiopatologia.

2.2   Xoc cardiogènic. Fisiopatologia.

2.3. Xoc distributiu. Fisiopatologia.

3.      Conseqüències del xoc. Círcol hemodinàmic del xoc.

4.   Conseqüències tissulars. La lesió per isquèmia-reperfusió.

5.   Mecanismes hidroelectrolítics i cardiovasculars de compensació.

6.   Síndrome clínica.

6.1. General.

6.2. Característiques del xoc distributiu.

Professor: Mª Pilar Gracia

Tema 9. Síndromes de malabsorció i maldigestió. Fisiopatologia i causes

1.      Maldigestió:

1.1. Concepte i fisiopatologia.

1.2. Classificació: origen gàstric, origen pancreàtic, origen biliar.

2.      Malabsorció:

2.1 Mecanismes d’absorció. Concepte de malabsorció. Fisiopatologia.

2.2. Classificació: disminució de la superfície intestinal, lesions de la paret,

        insuficiència vascular, obstrucció limfàtica.

2.3. Manifestacions. Conceptes de malnutrició i desnutrició.

3. Exploració funcional de les síndromes de maldigestió i malabsorció.

Professor: Lucía Márquez

Tema 10. Fisiopatologia general de l’aparell locomotor.

1. Semiologia funcional: Dolor osteoarticular, rigidesa, cruixits, bloqueig, impotència.
2. Semiologia física: Topografia de l’artropatia. Tumefacció, deformitats, mobilitat,

Hiperlaxitud articular.

3.      Fisiopatologia de l’aparell locomotor.

3.1.    Artropatia degenerativa: Artrosi.

               Etiopatogènia. Factors etiològics. Classificació. Manifestacions clíniques.

               Localitzacions més freqüents. Proves complementàries.

3.2.    Artropatia inflamatòria: Artritis.

               Etiopatogènia: Artritis infeccioses, microcristal.lines i immunol·lògiques.

               Manifestacions clíniques. Proves complementàries.

Professors: Jordi Monfort

Tema 11. Trastorns del metabolisme hidrocarbonat.

1. Alteracions de la regulació de la glucèmia.
2. Exploració del metabolisme dels hidrats de carboni
3. Hipoglucèmies. Concepte.

3.1. Classificació i fisiopatologia.

3.2. Síndrome clínica.

4. Hiperglucèmies. Concepte i etiopatogènia. Factors genètics, immunològics i ambientals.

4.1. Classificació i fisiopatologia.

4.2. Síndrome clínica. Fisiopatologia de les complicacions agudes (cetosi, coma hiperosmolar) i cròniques (microangiopatia i macroangiopatia).

Professor: Juana A Flores

Tema 12. Fisiopatologia de la insuficiència renal.

1. Concepte i tipus.
2. Insuficiència renal aguda:

2.1. Classificació fisiopatològica.

2.2. Mecanismes i causes.

2.3. Manifestacions.

3. Insuficiència renal crònica:

3.1. Etiologia.

3.2. Fisiopatologia i semiologia. Implicacions a altres sistemes: hematopoesi, metabolisme osteo-càlcic, trastorns endocrins.

Professor: Marta Crespo

SESSIÓ DE TEMES DE FISOPATOLOGIA

Duració 2 hores (4 sessions). PRESENCIAL

Professors D. Rodríguez i equip de l’assignatura.

   Els pòsters seran elaborats pels 8 grups al llarg del curs, i les temàtiques es donaran al començament d’aquest. Cada grup disposarà d’un professor de referència com tutor la preparació.

   Cada grup presentarà el tema de forma oral a tota la classe en 40’, que vindran seguits de uns 5’ de preguntes i aclariments que respondrà tot el grup.

   La presentació amb diapositives haurà d’incloure: Títol i autors, descripció de la entitat, etiopatogènia, expressió sindròmica i un especial èmfasis en la fisiopatologia, tant a nivell molecular, com cel·lular i d’òrgan/sistema entre altres. Finalment, conclusions i referències bibliogràfiques.

Temari i Tutors dels temes que preparen els alumnes (2022-2023):

Grup 101a:

Agents físics i químics; factors psíquics i socials com causa de malaltia.

1. Agents físics. Classificació.

1.1. Malalties produïdes per alteració de la pressió atmosfèrica.

1.2. Mortalitat estacional. Desastres ambientals. Microclima.

2. Agents químics tòxics (intoxicacions, enverinaments): Definició, vies, tipus, mecanismes. Mecanismes de defensa antitòxica.

3. Hàbits tòxics.

3.1. Tàbac: Aspectes epidemiològics, efectes adversos. Mecanismes d’acció.

3.2. Alcohol: Funcions. Ingesta excessiva, addicció. Malalties relacionades.

3.3. Altres drogues.

4. Factors psíquics i socials: Tipus. Malalties relacionades. L’estrès.

5. Patologia laboral: Malalties professionals, concepte, factors i tipus. Accident de treball.

Tutors: August Supervía & Alfons Aguirre (asupervia@psmar.cat, aaguirre@psmar.cat)

Grup 101b:

Fisiopatologia dels estats de vigília i de son.

1. Classificació dels trastorns del son.

1.1. Insomni, hipersòmnia i parasòmnia.

1.2. Trastorns respiratoris del son.

                  Mecanismes fisiopatològics. Alteracions per hipòxia-normòxia.

                  Implicacions cardiovasculars. Fisiopatologia.

1.3. Avaluació de la qualitat de la son. Registres biològics.

2. Coma: conceptes de confusió, obnubilació i estupor.

2.1. Classificació fisiopatològica dels comes.

  Supratentorials i infratentorials. Metabòlics.

2.2. Etiologia i síndrome clínica.

2.3. Exploració del nivell de consciència (escala de Glasgow).

3. Concepte de mort cerebral. Avaluació i implicacions.

Tutor: Antonio Ferrer (aferrer@psmar.cat)

Grup 102a:

Trastorns del metabolisme dels lípids.

1. Hipolipoproteinèmies. Concepte.

1.1. Hipolipoproteinèmies primàries i secundàries.

1.2. Síndrome clínica.

2. Hiperlipoproteinèmies. Concepte. Interaccions genètica-ambient. Classificació.

2.1. Mecanismes productors d’hipercolesterolèmia.

2.2. Mecanismes productors d’hipertrigliceridèmia.

2.3. Síndrome clínica. Hipercolesterolèmies, hipertrigliceridèmies.

3. Bases fisiopatològiques i conseqüències de la lesió aterosclerosa.

4. Perfil lipídic: estudi de laboratori.

Tutor: Joan Pedro- Botet (jpedrobotet@psmar.cat)

Grup 102b:

Trastorns del metabolisme de les proteïnes i les purines.

1. Trastorns del metabolisme de les proteïnes.

1.1. Alteracions del metabolisme dels aminoàcids.

1.2. Alteracions del metabolisme de les proteïnes cel·lulars.

1.3. Alteracions del metabolisme de les proteïnes tissulars.

1.4. Fisiopatologia de les disproteïnèmies. Síndromes clíniques.

 2, Hipoalbuminèmies, hipoglobulinèmies, hiperglobulinèmies.

 3. Fisiopatologia dels trastorns de l’àcid úric: hipouricèmia i hiperuricèmia

Tutor: Joan Pedro- Botet (jpedrobotet@psmar.cat)

Grup 103a:

Circulació coronària i cerebral. Síndromes associats

1. Circulació coronària

2. Cardiopatia isquèmica: Angina i Infart de miocardi

3. Circulació cerebral, polígon de Willis.

4. Infart i hemorràgia cerebral. L’AVC (‘ictus’)

Tutor: Lluis Molina & Anna Rodríguez (lmolina@psmar.cat i  arodriguezc@psmar.cat)

Grup103b:

Fisiopatologia de l'aigua i dels electròlits. Trastorns de l'equilibri hídric, dels balanços de sodi i potassi, i de l'equilibri àcid-base.

1. Trastorns del balanç de l’aigua i dels electròlits:

1.1. Volum, composició i fisiopatologia de l’espai extracel·lular.

1.2. Deshidratació i hiperhidratació: Mecanismes i causes. Síndrome clínica.

1.3. Hiponatrèmia i hipernatrèmia: Fisiopatologia. Mecanismes i causes.

   Síndromes clíniques.

1.4. Hipopotasèmia i hiperpotasèmia: Fisiopatologia. Mecanismes i causes.

     Síndromes clíniques.

2. Trastorns de l’equilibri àcid-base:

2.1. Classificació i concepte d’hiatus aniònic:

2.2. Acidosi i alcalosi metabòlica: Mecanismes i causes. Síndrome clínica:

2.3. Acidosi i alcalosi respiratòria: Mecanismes i causes. Síndrome clínica:

2.4. Trastorns mixtes de l’equilibri àcid bàsic.

Tutor: Laia Sans (lsans@psmar.cat)

Grup 104a:

Fisiopatologia general del metabolisme ossi.

1. Classificació de les osteopaties, segons les alteracions de la fisiopatologia.

5.1. Balanç ossi negatiu.

5.2. Acoblament.

5.3. Mineralització.

5.4. Estructura laminar òssia.

2. Manifestacions clíniques generals. Síndrome osteoporòtica. Síndrome osteomalàcica.

Tutor: Jordi Monfort (jmonfort@psmar.cat)

Grup 104b:

Inflamació i malaltia.

1. Inflamació com a mecanisme de defensa.

2. Component sistèmic de la inflamació.

3. Malalties sistèmiques.

4. Autoanticossos: Importància patogenètica i diagnòstica.

5. Classificació.

Tutor: Esther Barreiro(ebarreiro@imim.es)

SEMINARIS sobre Problemes Clínics (SPC)

Aquests 4 seminaris seran elaborats per cada grup amb material bibliogràfic prèviament distribuït per el professor que presentarà 1 o 2 cassos. Aquests cassos és deuran resoldre durant la primera hora del seminari i en la segona hora es farà la discussió i aclariments per tal de enriquir el aprenentatge.

Les temàtiques es donaran al començament del curs. Inclouran entitats d’interès fisiopatològic i elevada prevalença.

Assistència obligatòria als 4 seminaris per TOTS els GRUPS.

Seminari 1; Fisiopatologia del dolor. (Dr Andrés Ozaita)

Seminari 2: Fisiopatologia de la infecció per SARS-CoV-2 (Dra Judith Villar)

Seminari 3: Fisiopatologia de la insuficiència respiratòria (Dr. Sergi Pascual)

Seminari 4: Fisiopatologia de la Fibril·lació Auricular (Dra Mireia Ble)

PRÀCTIQUES

Sis pràctiques d’una hora de durada cada una. Es faran amb tots les alumnes.

AVALUACIÓ ACREDITATIVA: Dia i format a precisar segons circumstàncies

D.A. Rodríguez, Becari DCEXS.

RECUPERACIÓ: Dia i format a precisar segons circumstàncies

D.A. Rodríguez, Becari DCEXS.

Metodologia docent

1. Classes magistrals (12h)

Tot i que el professor dispensarà una part important dels continguts mitjançant classes magistrals, es fomentarà la participació activa dels estudiants. Aquests tindran a la seva disposició a l’Aula Global els guions, presentacions i materials de referència sobre els temes tractats.

2. Seminaris de Problemes Clínics (SPC) (8h) ; amb planteig, resolució i discussió posterior a classe, i en grups d’estudiants. Seran 4 sessions presencials de 2 hores.
3. Sessió de Temes de Fisiopatologia  (8 h) . Seran 4 sessions presencials amb tota la classe de 2 hores.
4. Sessió de dubtes cap al final del curs. Es farà en format presencial de 1 hora.

e) Sessions de pràctiques (8 h)

Durant el trimestre es faran 6 sessions de pràctiques. En finalitzar cada pràctica, l’estudiant haurà d’omplir un full de control que serà avaluat. En el curs 2022-2023 seran 6 sessions per estudiant i es faran en format presencial.

Avaluació

Hi haurà dos tipus d’avaluació: formativa i acreditativa.

Formativa: No és obligatòria. Es farà quan estigui cursat aproximadament un 50% del temari, i suposarà una petita contingència positiva sobre la nota final en cas de ser la qualificació superior a 7 (por arribar fins a +1 punt per la nota final; 7-7,49=+0,25; 7,5-7,99=+0,50; 8-8,99:+0,75; 9-10=+1,0). Consistirà en un assaig de 5 preguntes derivades de la matèria ja donada. En el curs 2021-2022 es farà en format presencial.

Acreditativa: Es farà a final de curs tot i inclourà nombrosos elements de valoració continuada de l’estudiant. Es durà a terme tenint en consideració diferents conceptes. En concret, l’assimilació de coneixements tant focals com de context, el treball continuat al llarg del curs, i l’aprenentatge d’aspectes pràctics. La nota final derivarà de la suma de:

1. Prova d'Elecció Múltiple (PEM), que es valorarà sobre 40 punts (40 % de la nota). El llindar necessari per superar aquesta part serà del 50%. Format suggerit: 20 preguntes amb modalitat presencial.
2. El treball  corresponent al Seminari de Problemes Clínics es valorarà fins a 2,5 punts (full normalitzat d'avaluació, nota mitja dels diferents avaluadors) (25% de la nota).
3. La presentació de treballs pràctiques (en grup) en forma de Temes de fisiopatologia s'avaluarà també fins a 2,5 punts (nota mitja dels diferents avaluadors) (25% de la nota).
4. La participació en les 6 pràctiques es valorarà fins a 1 punt (10% de la nota).

Hi haurà una única avaluació anual (inclou la possibilitat de recuperació al mes de juliol).

Podran recuperar la PEM aquells alumnes que hagin suspès l’assignatura a l’avaluació ordinària. Aquesta recuperació, que es farà al juliol, constarà d’un únic assaig amb 5 preguntes de resposta curta, que es valorarà sobre 10 punts (i equivaldrà al 70% de la nova nota). Menys d’un 5 en aquesta prova implicarà la NO superació de l’assignatura.

Els altres components de l’avaluació ordinària NO són recuperables, pel seu pes específic a l’avaluació continuada. La nota final de juliol inclourà proporcionalment els elements de l’avaluació continuada i la nota de l’examen, sempre que es superi un 4 en aquest últim.

Criteris de superació i qualificacions qualitatives

Per superar l’assignatura, l’estudiant ha d’obtenir una nota final de 5 o superior.

La superació del 70 % dels objectius implicarà la qualificació de Notable, i la superació del 90 % dels objectius la d’Excel·lent. Hi haurà un nombre de Matrícules d’Honor proporcional al número total d’alumnes matriculats, i es lliuraran a les millors notes finals, sempre que superin el llindar d’excel·lent.

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia Recomanada.

Llibres principals de consulta.

-  Fisiología y Fisiopatología (Guyton AC, Hall JE), de McGraw-Hill Interamericana.

-  Patología General (Pérez Arellano JL), ELSEVIER MASSON.

- Introducción a la Medicina Clínica. Fisopatología y Semiología (F. Javier Laso). Elsevier Masson.

Altres llibres recomanats.

Fisiopatologia i Fisiologia

- Essentials of Pathophysiology (Kaufman CE, McKee PA). Little, Brown & Company.

- Tratado de Fisiología Médica (Guyton AC, Hall JE), McGraw-Hill Interamericana.

- Fisiología Humana (Tresguerres JAF), McGraw-Hill Interamericana.

- Fisiología Humana (Stuart Ira Fox), McGraw-Hill Interamericana.

- Fisiología (Berne RM, Matthew N.L.), Elsevier Science España.

- Fisiopatología y Bioquímica (Pfreundschun M, Schölmerich J), Elsevier Science España.

- Fundamentos de Fisiopatología (Esteller A, Cordero M), McGraw-Hill Interamericana.

- Manual de Patología General (Castro del Pozo), Masson.

- Patología General. Semiología Clínica y Fisiopatología (García-Conde J, Merino J, González J), de McGraw-Hill, Interamericana.

Patologia General i Especial

- Exploración clínica (Niguer L). Editorial Científico-Médica.

- Semiología y métodos de exploración clínica (Rozman C). Salvat.

- Exploració Clínica. MacLeod (Graham Douglas, Fiona Nicol, Colin Robertson). Elsevier.

Medicina

- Tratado de Medicina Interna (Rozman C, Cardellach F.), Elsevier Science España, Edición de 2016.

- Harrison’s Principles of Internal Medicine (Fauci AS et al), de McGraw-Hill.

- Medicina Interna (Rodés J, Guardia J). Masson.

- Introducción a la Medicina Clínica (Lasso FJ), Masson.

 Revistes de lectura recomanada.

- American Journal of Physiology: Cell Physiology.

- American Journal of Physiology: Gastrointestinal & Liver Physiology.

- American Journal of Physiology: Heart and Circulatory Physiology.

- American Journal of Physiology: Lung and Cellular and Molecular Physiology.

- American Journal of Respiratory Cell and Molecular Biology.

- Pflügers Archives: European Journal of Physiology.

- Journal of Physiology (London).

- Journal of Applied Physiology.

- Journal of Clinical Investigation (J Clin Invest).

- European Journal of Clinical Investigation (Eur J Clin Invest).

 Recursos Electrònics.

- http://www.cdc.gov/health/default.htm

- http://www.medmatrix.org

- http://www.pubmed.com

- http://fisiocardio.galeon.com

- http://www.librospdf.net/fisiopatologia-respiratoria/7/

- http://www.librospdf.net/fisiopatologia-hipertension-e-insuficiencia-renal-/5/

- http://www.saber.ula.ve/bitstream/123456789/13293/1/p1.pdf

- http://bama.ua.edu/~hsmithso/class/Web/muscle.htm

- http://www.seorf.ohiou.edu/~tstork/compass.rose/anat.slideshows.html

- http://www.slideshare.net/usmanmekan/gastrointestinal-physiology-presentation

- http://www2.uic.edu/stud_orgs/hon/aoa/M1reviews/PhysioGI.ppt

- http://www.passprogram.tv/passusmle/new/index.php?option=com_comprofiler&task =listvideolecture&Itemid=57&limitstart=10

- http://webanatomy.net/ppt/resp_physio.htm

- http://www.slideworld.org/slidestag.aspx/immunology

Informació del Pla Docent

Presentació

La Fisiopatologia Bàsica és una assignatura del tercer curs del grau de Biologia Humana de la UPF. Consta de 4 ECTS (100 hores, de les que en el curs actual sols una petita part són de tipus presencial), integrant tan continguts teòrics com l’aprenentatge de diverses habilitats pràctiques.

La Fisiopatologia com a ciència tracta del funcionament dels diferents nivells dels éssers vius en situació tant de malaltia com de condició no fisiològica. De forma més concreta, l’assignatura a Fisiopatologia Bàsica farà una aproximació intensiva en els aspectes més genèrics de la disciplina, fent especial èmfasi en els mecanismes implicats en la gènesi i desenvolupament dels diferents processos nosològics. Aquesta assignatura es formula per dotar a l’estudiant d’un coneixement integrat als nivells cel·lular, tissular, de sistema i d'individu.

Des d'un punt de vista curricular longitudinal, la Fisiopatologia Bàsica és la continuació natural de l'aprenentatge de continguts i habilitats corresponents a la Fisiologia General i a la Fisiologia Especial. La Fisiopatologia General també té com a fonts conceptuals les assignatures de contingut estructural (com ara l’Anatomia, la Histologia i l’Anatomia Patològica) i les de caràcter més bàsic (sobretot, la Biologia Cel·lular i la Microbiologia). Amb totes elles s’intentarà mantenir una estreta coordinació de continguts.

Resultats de l'aprenentatge

Durant el procés d’aprenentatge de l’assignatura es pretén que l’estudiant pugui assolir les competències demanades per les autoritats educatives i previstes en el Pla d’Estudis de la titulació. Serien les següents:

a) Conèixer els conceptes generals de salut i malaltia. Concepte de síndrome.

b) Conèixer els conceptes d’etiologia, fisiopatologia, patogènia, patocrònia, semiologia i propedèutica.

c) Conèixer els fonaments de la relació entre el professional de les ciències de la salut i el pacient.

d) Familiaritzar als estudiants amb les causes de disfunció i malaltia.

e) Capacitar als estudiants per apreciar les característiques específiques dels pacients d’edat avançada i/o en situació terminal.

f) Conèixer la fisiopatologia de processos de caire general com la febre, el dolor, o les alteracions nutricionals.

g) Conèixer la fisiopatologia de processos basats en la disfunció de sistemes o òrgans concrets.

h) Contribuir a l’adquisició de competències transversals bàsiques per part dels estudiants.

i) Desenvolupar competències transversals d’expressió oral i escrita, així com de treball en equip.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

Generals.

a) Que l'estudiant entengui les causes i conseqüències generals dels fracassos dels processos fisiològics, a nivells cel·lular, tissular, de sistemes i d'individu.

b)  Ajudar a que l’estudiant entengui els factors i mecanismes responsables d’aquest fracàs.

Específics.

a)  Que l'estudiant aprofundeixi els seus coneixements fisiològics generals en relació amb la disfunció.

b)  Ajudar a que l'estudiant percebi els conceptes de malaltia i síndrome com a fracàs dels processos fisiològics, amb expressió clínica.

c)  Iniciar a l’estudiant en la terminologia i llenguatge biomèdic.

d) Que l'estudiant adquireixi les habilitats per fer servir els instruments d'anàlisi fisiopatològic.

4. Competències a assolir

Durant el procés d’aprenentatge de l’assignatura es pretén que l’estudiant pugui assolir les competències demanades per les autoritats educatives i previstes en el Pla d’Estudis de la titulació. Serien les següents:

a) Conèixer els conceptes generals de salut i malaltia. Concepte de síndrome.

b) Conèixer els conceptes d’etiologia, fisiopatologia, patogènia, patocrònia, semiologia i propedèutica.

c) Conèixer els fonaments de la relació entre el professional de les ciències de la salut i el pacient.

d) Familiaritzar als estudiants amb les causes de disfunció i malaltia.

e) Capacitar als estudiants per apreciar les característiques específiques dels pacients d’edat avançada i/o en situació terminal.

f) Conèixer la fisiopatologia de processos de caire general com la febre, el dolor, o les alteracions nutricionals.

g) Conèixer la fisiopatologia de processos basats en la disfunció de sistemes o òrgans concrets.

h) Contribuir a l’adquisició de competències transversals bàsiques per part dels estudiants.

i) Desenvolupar competències transversals d’expressió oral i escrita, així com de treball en equip.

Continguts

PROGRAMA DE FISIOPATOLOGIA BÀSICA

PRESENTACIÓ.

Presentació de l’assignatura

Tema 1. Introducció a la Fisiopatologia General. Constitució i malaltia. Factors endògens de risc.

1. Les ciències biomèdiques: el seu paper en la salut poblacional. Salut i malaltia.

    El professional de la salut: L’assistència, la recerca i la docència.

2. Conceptes d’etiologia, fisiopatologia, patogènia, patocrònia, nosotàxia,

     semiologia i propedèutica.

3. El diagnòstic i el Pronòstic: tipus.

4. Signe i símptoma. Malaltia i síndromes. Disfunció. Malaltia aguda, subaguda i crònica. Malaltia localitzada i sistèmica. Concepte d’òrgan-diana.

5. L’acte terapèutic.

6. Concepte històric de constitució. Relació fenotipus i genotipus a la clínica humana.

7. Polimorfisme genètic i constitució. Polimorfisme genètic i risc de malaltia. Concepte de factor de risc.

8. Malalties poligèniques Herència y epigenètica.

Professor: Diego Rodríguez

Tema 2. La malaltia en el vell. Síndromes geriàtriques. Medicina pal·liativa. El malalt terminal.

1. Fisiopatologia de l’envelliment: Concepte i aspectes demogràfics. Canvis orgànics i funcionals. Mecanismes, paper de l’estrès oxidatiu i dels mecanismes immunològics.

2. Formes d’emmalaltir. Història clínica en la gent gran. La polifarmàcia.

3. Principals síndromes geriàtriques. Valoració general del pacient geriàtric. Dades biomèdiques, funcionals i socials. Riscs. Avantatges de l’avaluació geriàtrica.

4. Definició de pacient amb malaltia avançada i terminal.

5. Bases de la medicina pal·liativa. Recursos públics en l’atenció al malalt terminal.

6. Principis generals del control de símptomes. Dolor i altres símptomes físics. Símptomes amb component emocional.

7. Situació als últims dies, agonia. Sedació.

Professor: Cristina Farriols

Tema 3. Fisiopatologia de la termoregulació. La síndrome febril.

1. Temperatura corporal normal i mètodes de registre.

2. Concepte i tipus d’hipotèrmia.

3. Concepte de hipertèrmia: cop de calor.

4. Síndrome febril: fisiopatologia i semiologia de la febre.

5. Febre d’origen desconegut.

Professor: Mª Milagro Montero

Tema 4. Síndrome d’afectació de l’estat general. Fisiopatologia de l’aprimament i de la obesitat.

1. Astènia.

2. Anorèxia.

3 Pèrdua de pes.

4. Fisiopatologia de la caquèxia.

4.1. Alteracions metabòliques i de la composició corporal.

4.2. Factors humorals, estrès oxidatiu. La proteòlisi, mecanismes.

4.3. Eventuals molècules-diana.

5. Obesitat i ingesta calòrica.

5.1. Sobrepès i obesitat, conceptes.

5.2. Percepció de sacietat, fisiopatologia: Buidament i to gàstric, receptors intestinals, senyalització molecular. Sistemes serotoninèrgic i adrenèrgic.

Professor: Esther Barreiro

Tema 5. Fisiopatologia general de les neoplàsies.

1. Carcinogènesi.

2. Susceptibilitat genètica.

2.1. Oncogèns i gens supressors.

2.2 Anomalies citogenètiques, aberracions cromosòmiques clonals.

2.3. Utilitat dels biomarcadors genètics.

2.4. Implicació a la tumorogènesi i a la teràpia.

2.5. Farmacogenòmica i proteòmica a les neoplàsies.

3. Factors ambientals. Interacció. Epigenètica.

4. Alteracions cel·lulars i tissulars a les neoplàsies.

5. Malaltia localitzada i malaltia disseminada.

6. Patobiologia de les metàstasis.

7. Principals síndromes paraneoplàsiques.

Professor: Joan Albanell

Tema 6. Fisiopatologia de la disfunció de la medul·la òssia. Fisiopatologia dels ganglis limfàtics i de la melsa.

1. Hipofunció medul·lar: concepte.

1.1. Classificació. Etiologia.

1.2. Insuficiències medul·lars quantitatives [selectives (citopènies) i globals   (aplàsia)], i qualitatives (síndromes mielodisplàsics).

1. Hiperfunció medul·lar: concepte.

2.1. Classificació. Etiologia.

2.2. Síndromes mieloproliferatius i síndromes limfoproliferatius.

3. Ganglis limfàtics

3.1. Fisiopatologia.

3.2. Manifestacions clíniques.

3.3. Punció-aspiració i biòpsia ganglionar.

1. Melsa:

4.1. Hiperesplenisme.

4.2. Hipoesplenisme.

Professor: Joan Pedro- Botet

============================================================

AVALUACIÓ FORMATIVA: Dia i format a precisar segons circumstàncies

D. Rodríguez, Becari DCEXS.

============================================================

Tema 7. Insuficiència cardíaca.

1. Concepte d’insuficiència cardíaca.
2. Etiopatogènia general. Epidemiologia.
3. Fisiopatologia. Factors coadjuvants i desencadenants.

4.   Fracàs mecànic de bomba. Trastorns del ritme. Mecanismes adaptatius.

5. Formes clíniques de la insuficiència cardíaca.

5.1. Insuficiència cardíaca esquerra.

5.2. Insuficiència cardíaca dreta.

5.3. Insuficiència cardíaca biventricular.

6. Variables fisiològiques i avaluació.

7. Classificació fisiopatològica i funcional de la insuficiència cardíaca.

Professor: Lluis Molina

Tema 8. Fisiopatologia del xoc. Mecanismes i tipus.

1. Síndrome de xoc o síndrome d’hipoperfusió. Concepte.
2. Mecanismes i tipus principals de xoc.

2.1. Xoc hipovolèmic. Fisiopatologia.

2.2   Xoc cardiogènic. Fisiopatologia.

2.3. Xoc distributiu. Fisiopatologia.

3.      Conseqüències del xoc. Círcol hemodinàmic del xoc.

4.   Conseqüències tissulars. La lesió per isquèmia-reperfusió.

5.   Mecanismes hidroelectrolítics i cardiovasculars de compensació.

6.   Síndrome clínica.

6.1. General.

6.2. Característiques del xoc distributiu.

Professor: Mª Pilar Gracia

Tema 9. Síndromes de malabsorció i maldigestió. Fisiopatologia i causes

1.      Maldigestió:

1.1. Concepte i fisiopatologia.

1.2. Classificació: origen gàstric, origen pancreàtic, origen biliar.

2.      Malabsorció:

2.1 Mecanismes d’absorció. Concepte de malabsorció. Fisiopatologia.

2.2. Classificació: disminució de la superfície intestinal, lesions de la paret,

        insuficiència vascular, obstrucció limfàtica.

2.3. Manifestacions. Conceptes de malnutrició i desnutrició.

3. Exploració funcional de les síndromes de maldigestió i malabsorció.

Professor: Lucía Márquez

Tema 10. Fisiopatologia general de l’aparell locomotor.

1. Semiologia funcional: Dolor osteoarticular, rigidesa, cruixits, bloqueig, impotència.
2. Semiologia física: Topografia de l’artropatia. Tumefacció, deformitats, mobilitat,

Hiperlaxitud articular.

3.      Fisiopatologia de l’aparell locomotor.

3.1.    Artropatia degenerativa: Artrosi.

               Etiopatogènia. Factors etiològics. Classificació. Manifestacions clíniques.

               Localitzacions més freqüents. Proves complementàries.

3.2.    Artropatia inflamatòria: Artritis.

               Etiopatogènia: Artritis infeccioses, microcristal.lines i immunol·lògiques.

               Manifestacions clíniques. Proves complementàries.

Professors: Jordi Monfort

Tema 11. Trastorns del metabolisme hidrocarbonat.

1. Alteracions de la regulació de la glucèmia.
2. Exploració del metabolisme dels hidrats de carboni
3. Hipoglucèmies. Concepte.

3.1. Classificació i fisiopatologia.

3.2. Síndrome clínica.

4. Hiperglucèmies. Concepte i etiopatogènia. Factors genètics, immunològics i ambientals.

4.1. Classificació i fisiopatologia.

4.2. Síndrome clínica. Fisiopatologia de les complicacions agudes (cetosi, coma hiperosmolar) i cròniques (microangiopatia i macroangiopatia).

Professor: Juana A Flores

Tema 12. Fisiopatologia de la insuficiència renal.

1. Concepte i tipus.
2. Insuficiència renal aguda:

2.1. Classificació fisiopatològica.

2.2. Mecanismes i causes.

2.3. Manifestacions.

3. Insuficiència renal crònica:

3.1. Etiologia.

3.2. Fisiopatologia i semiologia. Implicacions a altres sistemes: hematopoesi, metabolisme osteo-càlcic, trastorns endocrins.

Professor: Marta Crespo

SESSIÓ DE TEMES DE FISOPATOLOGIA

Duració 2 hores (4 sessions). PRESENCIAL

Professors D. Rodríguez i equip de l’assignatura.

   Els pòsters seran elaborats pels 8 grups al llarg del curs, i les temàtiques es donaran al començament d’aquest. Cada grup disposarà d’un professor de referència com tutor la preparació.

   Cada grup presentarà el tema de forma oral a tota la classe en 40’, que vindran seguits de uns 5’ de preguntes i aclariments que respondrà tot el grup.

   La presentació amb diapositives haurà d’incloure: Títol i autors, descripció de la entitat, etiopatogènia, expressió sindròmica i un especial èmfasis en la fisiopatologia, tant a nivell molecular, com cel·lular i d’òrgan/sistema entre altres. Finalment, conclusions i referències bibliogràfiques.

Temari i Tutors dels temes que preparen els alumnes (2022-2023):

Grup 101a:

Agents físics i químics; factors psíquics i socials com causa de malaltia.

1. Agents físics. Classificació.

1.1. Malalties produïdes per alteració de la pressió atmosfèrica.

1.2. Mortalitat estacional. Desastres ambientals. Microclima.

2. Agents químics tòxics (intoxicacions, enverinaments): Definició, vies, tipus, mecanismes. Mecanismes de defensa antitòxica.

3. Hàbits tòxics.

3.1. Tàbac: Aspectes epidemiològics, efectes adversos. Mecanismes d’acció.

3.2. Alcohol: Funcions. Ingesta excessiva, addicció. Malalties relacionades.

3.3. Altres drogues.

4. Factors psíquics i socials: Tipus. Malalties relacionades. L’estrès.

5. Patologia laboral: Malalties professionals, concepte, factors i tipus. Accident de treball.

Tutors: August Supervía & Alfons Aguirre (asupervia@psmar.cat, aaguirre@psmar.cat)

Grup 101b:

Fisiopatologia dels estats de vigília i de son.

1. Classificació dels trastorns del son.

1.1. Insomni, hipersòmnia i parasòmnia.

1.2. Trastorns respiratoris del son.

                  Mecanismes fisiopatològics. Alteracions per hipòxia-normòxia.

                  Implicacions cardiovasculars. Fisiopatologia.

1.3. Avaluació de la qualitat de la son. Registres biològics.

2. Coma: conceptes de confusió, obnubilació i estupor.

2.1. Classificació fisiopatològica dels comes.

  Supratentorials i infratentorials. Metabòlics.

2.2. Etiologia i síndrome clínica.

2.3. Exploració del nivell de consciència (escala de Glasgow).

3. Concepte de mort cerebral. Avaluació i implicacions.

Tutor: Antonio Ferrer (aferrer@psmar.cat)

Grup 102a:

Trastorns del metabolisme dels lípids.

1. Hipolipoproteinèmies. Concepte.

1.1. Hipolipoproteinèmies primàries i secundàries.

1.2. Síndrome clínica.

2. Hiperlipoproteinèmies. Concepte. Interaccions genètica-ambient. Classificació.

2.1. Mecanismes productors d’hipercolesterolèmia.

2.2. Mecanismes productors d’hipertrigliceridèmia.

2.3. Síndrome clínica. Hipercolesterolèmies, hipertrigliceridèmies.

3. Bases fisiopatològiques i conseqüències de la lesió aterosclerosa.

4. Perfil lipídic: estudi de laboratori.

Tutor: Joan Pedro- Botet (jpedrobotet@psmar.cat)

Grup 102b:

Trastorns del metabolisme de les proteïnes i les purines.

1. Trastorns del metabolisme de les proteïnes.

1.1. Alteracions del metabolisme dels aminoàcids.

1.2. Alteracions del metabolisme de les proteïnes cel·lulars.

1.3. Alteracions del metabolisme de les proteïnes tissulars.

1.4. Fisiopatologia de les disproteïnèmies. Síndromes clíniques.

 2, Hipoalbuminèmies, hipoglobulinèmies, hiperglobulinèmies.

 3. Fisiopatologia dels trastorns de l’àcid úric: hipouricèmia i hiperuricèmia

Tutor: Joan Pedro- Botet (jpedrobotet@psmar.cat)

Grup 103a:

Circulació coronària i cerebral. Síndromes associats

1. Circulació coronària

2. Cardiopatia isquèmica: Angina i Infart de miocardi

3. Circulació cerebral, polígon de Willis.

4. Infart i hemorràgia cerebral. L’AVC (‘ictus’)

Tutor: Lluis Molina & Anna Rodríguez (lmolina@psmar.cat i  arodriguezc@psmar.cat)

Grup103b:

Fisiopatologia de l'aigua i dels electròlits. Trastorns de l'equilibri hídric, dels balanços de sodi i potassi, i de l'equilibri àcid-base.

1. Trastorns del balanç de l’aigua i dels electròlits:

1.1. Volum, composició i fisiopatologia de l’espai extracel·lular.

1.2. Deshidratació i hiperhidratació: Mecanismes i causes. Síndrome clínica.

1.3. Hiponatrèmia i hipernatrèmia: Fisiopatologia. Mecanismes i causes.

   Síndromes clíniques.

1.4. Hipopotasèmia i hiperpotasèmia: Fisiopatologia. Mecanismes i causes.

     Síndromes clíniques.

2. Trastorns de l’equilibri àcid-base:

2.1. Classificació i concepte d’hiatus aniònic:

2.2. Acidosi i alcalosi metabòlica: Mecanismes i causes. Síndrome clínica:

2.3. Acidosi i alcalosi respiratòria: Mecanismes i causes. Síndrome clínica:

2.4. Trastorns mixtes de l’equilibri àcid bàsic.

Tutor: Laia Sans (lsans@psmar.cat)

Grup 104a:

Fisiopatologia general del metabolisme ossi.

1. Classificació de les osteopaties, segons les alteracions de la fisiopatologia.

5.1. Balanç ossi negatiu.

5.2. Acoblament.

5.3. Mineralització.

5.4. Estructura laminar òssia.

2. Manifestacions clíniques generals. Síndrome osteoporòtica. Síndrome osteomalàcica.

Tutor: Jordi Monfort (jmonfort@psmar.cat)

Grup 104b:

Inflamació i malaltia.

1. Inflamació com a mecanisme de defensa.

2. Component sistèmic de la inflamació.

3. Malalties sistèmiques.

4. Autoanticossos: Importància patogenètica i diagnòstica.

5. Classificació.

Tutor: Esther Barreiro(ebarreiro@imim.es)

SEMINARIS sobre Problemes Clínics (SPC)

Aquests 4 seminaris seran elaborats per cada grup amb material bibliogràfic prèviament distribuït per el professor que presentarà 1 o 2 cassos. Aquests cassos és deuran resoldre durant la primera hora del seminari i en la segona hora es farà la discussió i aclariments per tal de enriquir el aprenentatge.

Les temàtiques es donaran al començament del curs. Inclouran entitats d’interès fisiopatològic i elevada prevalença.

Assistència obligatòria als 4 seminaris per TOTS els GRUPS.

Seminari 1; Fisiopatologia del dolor. (Dr Andrés Ozaita)

Seminari 2: Fisiopatologia de la infecció per SARS-CoV-2 (Dra Judith Villar)

Seminari 3: Fisiopatologia de la insuficiència respiratòria (Dr. Sergi Pascual)

Seminari 4: Fisiopatologia de la Fibril·lació Auricular (Dra Mireia Ble)

PRÀCTIQUES

Sis pràctiques d’una hora de durada cada una. Es faran amb tots les alumnes.

AVALUACIÓ ACREDITATIVA: Dia i format a precisar segons circumstàncies

D.A. Rodríguez, Becari DCEXS.

RECUPERACIÓ: Dia i format a precisar segons circumstàncies

D.A. Rodríguez, Becari DCEXS.

Metodologia docent

1. Classes magistrals (12h)

Tot i que el professor dispensarà una part important dels continguts mitjançant classes magistrals, es fomentarà la participació activa dels estudiants. Aquests tindran a la seva disposició a l’Aula Global els guions, presentacions i materials de referència sobre els temes tractats.

2. Seminaris de Problemes Clínics (SPC) (8h) ; amb planteig, resolució i discussió posterior a classe, i en grups d’estudiants. Seran 4 sessions presencials de 2 hores.
3. Sessió de Temes de Fisiopatologia  (8 h) . Seran 4 sessions presencials amb tota la classe de 2 hores.
4. Sessió de dubtes cap al final del curs. Es farà en format presencial de 1 hora.

e) Sessions de pràctiques (8 h)

Durant el trimestre es faran 6 sessions de pràctiques. En finalitzar cada pràctica, l’estudiant haurà d’omplir un full de control que serà avaluat. En el curs 2022-2023 seran 6 sessions per estudiant i es faran en format presencial.

Avaluació

Hi haurà dos tipus d’avaluació: formativa i acreditativa.

Formativa: No és obligatòria. Es farà quan estigui cursat aproximadament un 50% del temari, i suposarà una petita contingència positiva sobre la nota final en cas de ser la qualificació superior a 7 (por arribar fins a +1 punt per la nota final; 7-7,49=+0,25; 7,5-7,99=+0,50; 8-8,99:+0,75; 9-10=+1,0). Consistirà en un assaig de 5 preguntes derivades de la matèria ja donada. En el curs 2021-2022 es farà en format presencial.

Acreditativa: Es farà a final de curs tot i inclourà nombrosos elements de valoració continuada de l’estudiant. Es durà a terme tenint en consideració diferents conceptes. En concret, l’assimilació de coneixements tant focals com de context, el treball continuat al llarg del curs, i l’aprenentatge d’aspectes pràctics. La nota final derivarà de la suma de:

1. Prova d'Elecció Múltiple (PEM), que es valorarà sobre 40 punts (40 % de la nota). El llindar necessari per superar aquesta part serà del 50%. Format suggerit: 20 preguntes amb modalitat presencial.
2. El treball  corresponent al Seminari de Problemes Clínics es valorarà fins a 2,5 punts (full normalitzat d'avaluació, nota mitja dels diferents avaluadors) (25% de la nota).
3. La presentació de treballs pràctiques (en grup) en forma de Temes de fisiopatologia s'avaluarà també fins a 2,5 punts (nota mitja dels diferents avaluadors) (25% de la nota).
4. La participació en les 6 pràctiques es valorarà fins a 1 punt (10% de la nota).

Hi haurà una única avaluació anual (inclou la possibilitat de recuperació al mes de juliol).

Podran recuperar la PEM aquells alumnes que hagin suspès l’assignatura a l’avaluació ordinària. Aquesta recuperació, que es farà al juliol, constarà d’un únic assaig amb 5 preguntes de resposta curta, que es valorarà sobre 10 punts (i equivaldrà al 70% de la nova nota). Menys d’un 5 en aquesta prova implicarà la NO superació de l’assignatura.

Els altres components de l’avaluació ordinària NO són recuperables, pel seu pes específic a l’avaluació continuada. La nota final de juliol inclourà proporcionalment els elements de l’avaluació continuada i la nota de l’examen, sempre que es superi un 4 en aquest últim.

Criteris de superació i qualificacions qualitatives

Per superar l’assignatura, l’estudiant ha d’obtenir una nota final de 5 o superior.

La superació del 70 % dels objectius implicarà la qualificació de Notable, i la superació del 90 % dels objectius la d’Excel·lent. Hi haurà un nombre de Matrícules d’Honor proporcional al número total d’alumnes matriculats, i es lliuraran a les millors notes finals, sempre que superin el llindar d’excel·lent.

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia Recomanada.

Llibres principals de consulta.

-  Fisiología y Fisiopatología (Guyton AC, Hall JE), de McGraw-Hill Interamericana.

-  Patología General (Pérez Arellano JL), ELSEVIER MASSON.

- Introducción a la Medicina Clínica. Fisopatología y Semiología (F. Javier Laso). Elsevier Masson.

Altres llibres recomanats.

Fisiopatologia i Fisiologia

- Essentials of Pathophysiology (Kaufman CE, McKee PA). Little, Brown & Company.

- Tratado de Fisiología Médica (Guyton AC, Hall JE), McGraw-Hill Interamericana.

- Fisiología Humana (Tresguerres JAF), McGraw-Hill Interamericana.

- Fisiología Humana (Stuart Ira Fox), McGraw-Hill Interamericana.

- Fisiología (Berne RM, Matthew N.L.), Elsevier Science España.

- Fisiopatología y Bioquímica (Pfreundschun M, Schölmerich J), Elsevier Science España.

- Fundamentos de Fisiopatología (Esteller A, Cordero M), McGraw-Hill Interamericana.

- Manual de Patología General (Castro del Pozo), Masson.

- Patología General. Semiología Clínica y Fisiopatología (García-Conde J, Merino J, González J), de McGraw-Hill, Interamericana.

Patologia General i Especial

- Exploración clínica (Niguer L). Editorial Científico-Médica.

- Semiología y métodos de exploración clínica (Rozman C). Salvat.

- Exploració Clínica. MacLeod (Graham Douglas, Fiona Nicol, Colin Robertson). Elsevier.

Medicina

- Tratado de Medicina Interna (Rozman C, Cardellach F.), Elsevier Science España, Edición de 2016.

- Harrison’s Principles of Internal Medicine (Fauci AS et al), de McGraw-Hill.

- Medicina Interna (Rodés J, Guardia J). Masson.

- Introducción a la Medicina Clínica (Lasso FJ), Masson.

 Revistes de lectura recomanada.

- American Journal of Physiology: Cell Physiology.

- American Journal of Physiology: Gastrointestinal & Liver Physiology.

- American Journal of Physiology: Heart and Circulatory Physiology.

- American Journal of Physiology: Lung and Cellular and Molecular Physiology.

- American Journal of Respiratory Cell and Molecular Biology.

- Pflügers Archives: European Journal of Physiology.

- Journal of Physiology (London).

- Journal of Applied Physiology.

- Journal of Clinical Investigation (J Clin Invest).

- European Journal of Clinical Investigation (Eur J Clin Invest).

 Recursos Electrònics.

- http://www.cdc.gov/health/default.htm

- http://www.medmatrix.org

- http://www.pubmed.com

- http://fisiocardio.galeon.com

- http://www.librospdf.net/fisiopatologia-respiratoria/7/

- http://www.librospdf.net/fisiopatologia-hipertension-e-insuficiencia-renal-/5/

- http://www.saber.ula.ve/bitstream/123456789/13293/1/p1.pdf

- http://bama.ua.edu/~hsmithso/class/Web/muscle.htm

- http://www.seorf.ohiou.edu/~tstork/compass.rose/anat.slideshows.html

- http://www.slideshare.net/usmanmekan/gastrointestinal-physiology-presentation

- http://www2.uic.edu/stud_orgs/hon/aoa/M1reviews/PhysioGI.ppt

- http://www.passprogram.tv/passusmle/new/index.php?option=com_comprofiler&task =listvideolecture&Itemid=57&limitstart=10

- http://webanatomy.net/ppt/resp_physio.htm

- http://www.slideworld.org/slidestag.aspx/immunology