Consulta de Guies Docents



Curs Acadèmic: 2022/23

3381 - Grau en Comunicació Audiovisual

20393 - Anàlisi de la Significació de la Imatge


Informació de la Guia Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
338 - Facultat de Comunicació
Estudi:
3381 - Grau en Comunicació Audiovisual
Assignatura:
20393 - Anàlisi de la Significació de la Imatge
Àmbit:
---
Crèdits:
4.0
Curs:
699 - Mínor en Comunicació: 1
395 - Grau en Comunicació Audiovisual: 2
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Professorat:
Sergio Sanchez Marti
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

L’objectiu d’Anàlisi de la Significació de la Imatge és presentar a l’estudiant de 2n del Grau en Comunicació Audiovisual conceptes i eines necessaris per afrontar l’anàlisi de les imatges audiovisuals, específicament en l’àmbit del cinema, entendre els significats i valors que se’n desprenen, així com quins elements intervenen en els processos de significació.

L’assignatura es centrarà en l’anàlisi hermenèutica de les imatges, sense cenyir-se a una única metodologia per aproximar-se a elles. Des de la semiòtica fins als estudis culturals, passant per l’estructuralisme i els estudis fílmics, s’optarà per una perspectiva d’anàlisi transdisciplinar, que ajudi a les i els estudiants a posar en xarxa imatges que tant ens parlen de la nostra identitat com del món en que hem viscut, vivim o viurem.

L’aprenentatge dels processos de significació de la imatge és especialment rellevant donada la centralitat de la imatge i els relats audiovisuals en la cultura contemporània, a través dels quals donem sentit i expliquem qui som i quina és la nostra visió del món.

Competències associades

  • Comprensió dels pressupòsits bàsics de l'assignatura.
  • Comprensió dels conceptes i de les teories implicats en l'anàlisi de la imatge i l’obra audiovisual.
  • Aplicació dels conceptes a l'anàlisi d’imatges i obres audiovisuals.
  • Capacitat de treballar amb les imatges per elaborar discursos autònoms.

Resultats de l'aprenentatge

  • Aprendre a fer una lectura dialèctica de les imatges, on simetries i oposicions construeixin un discurs personal sobre els seus significats.
  • Aprendre a dur a terme un anàlisi de les imatges a partir de metodologies i disciplines diverses.
  • Aprofundir en el format del videoassaig, desxifrant les seves claus a partir d’exemples proposats a classe que serveixin perquè l’alumnat creï les seves pròpies peces.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

Educació de qualitat

Igualtat de gènere

Prerequisits

  • Capacitat d'anàlisi i de pensament crític i reflexiu
  • Capacitat d’entendre i llegir críticament textos teòrics
  • Capacitat de treballar amb les imatges com a matèria primera d’estudi i creació
  • Capacitat de treball autònom
  • Capacitat de treball en equip
  • Qualitat en la comunicació oral i escrita

Continguts

TEMA 1. Conceptes bàsics

Què és una imatge. Signes i codis. El cinema com a llenguatge. Índexs, icones, símbols. Metodologies per una anàlisi transversal del discurs audiovisual.

TEMA 2. Realisme o realismes: una matèria plural

A cada època, un realisme. El realisme de la duració i el pla seqüència, el realisme desfigurat, el realisme del simulacre.

TEMA 3. L’art de la còpia

La còpia com a operació contra allò sagrat. La reapropiació com a discurs entre l’homenatge i la resistència.

TEMA 4. L’autor com a construcció dialèctica d’imatges i discursos

Política dels autors vs. concepte d’autor model.

TEMA 5. D’allò invisible I

De l’origen del món a l’existència de l’ànima: com es representa allò que trascendeix la imatge? Del misteri del cosmos a l’enigma de la fe.

TEMA 6. D’allò invisible II

L’expressivitat del fora de camp: els límits de la pantalla no són el marc de la imatge. El món com extensió invisible d’allò visible.

TEMA 7. Qüestió d’escales: de l’èpica de la intimitat i viceversa

Relacions estètiques i narratives entre conceptes micro i macro. Paisatges i figures humanes.

TEMA 8. Figuracions del so, epifanies del silenci

Dimensions espaials i temporals del so. Dialèctiques del so: del naturalisme a l’abstracció. El fora de camp sonor. Silencis que reafirmen la imatge.

TEMA 9. La vida secreta dels colors

Colors simbòlics i imatge-pulsió. Color figuratiu vs. color abstracte. Color vs. no-color.

TEMA 10. El que el rostre deixa veure

Rostre i rostreitat. El rostre com a imatge de l’esperit i les afeccions. Autonomies del primer pla. Les màscares del no-rostre.

TEMA 11. El cos sense límits

El cos fragmentat. El cos com a textura. Absència del gest corporal. El cos com a taca. Metamorfosis del cos: el cos caníbal, abstraccions del cos.

TEMA 12. Miralls trencats

El cinema com a galeria especular. El mirall com a motiu visual. Pantalles-mirall i construcció del jo. Miralls i alteritat: viatge a l’altre costat de les coses.

 

Metodologia docent

L'estudiant desenvoluparà l'aprenentatge dels continguts de l'assignatura a través de diferents tipus d'activitats:

  • Classes magistrals, en les que s'explicaran els continguts teòrics del curs, sempre desenvolupats a partir d’imatges projectades a l’aula.
  • Classes metodològiques, que han de servir per preparar els alumnes per una bona pràctica i execució dels exercicis que hauran de fer, en grup i individuals, per avaluar-se satisfactòriament.  
  • Treball i estudi personal de la matèria.

 

7. Calendari

Dilluns

Dimecres

 

28 de setembre

Classe magistral. Presentació i Tema 1.

3 octubre

Classe magistral: Tema 2

5 octubre

Classe magistral: Tema 2

10 octubre

Classe magistral: Tema 3

 

17 Octubre

Classe magistral: Tema 4

19 Octubre

Classe magistral: Tema 5

24 Octubre

Metodologies: Videoassaig + Lectures

26 Octubre

Classe magistral: Tema 6

31 Octubre

Classe magistral: Tema 7

2 Novembre

Classe magistral: Tema 8

7 Novembre

Classe magistral: Tema 8

9 Novembre

Metodologies: Formats d’anàlisi (pràctica en grup)

14 Novembre

Classe magistral: Tema 9

16 Novembre

Metodologies: Formats d’anàlisi (pràctica individual)

21 Novembre

Classe magistral: Tema 10

23 Novembre

Classe magistral: Tema 11

28 Novembre

Classe magistral: Tema 12

30 Novembre

Classe magistral: Tema 12

 

 

Avaluació

5.1. Activitats d'avaluació

Grups de treball: 5 alumnes cadascun. S’ha de comunicar via mail els membres del grup el 14 d’octubre com a màxim.

Per a l’avaluació de l’assignatura es tindran en compte les següents activitats:

Exercici 1: 30% (en grup). Consistirà en l’anàlisi d’un videoassaig proposat pel professor (diferent per cada grup), associat a la lectura d’un text i d’una guia didàctica.

A cadascun dels grups formats prèviament (n’hi haurà setze en total) se li assignarà un videoassaig per analitzar. Es tractarà, en essència, de desxifrar el concepte que vertebra la relació entre les imatges que proposa la peça a partir d’una guia didàctica, personalitzada per cadascun dels grups, on es suggeriran qüestions a comentar i desenvolupar. En la guia didàctica s’inclouran una o dues referències bibliogràfiques que us puguin ajudar a abordar l’anàlisi del videoassaig en una direcció teòrica concreta. Serà altament recomanable visionar les pel·lícules que siguin la matèria primera de la peça (si n’hi ha més de tres, es subratllarà quins títols heu de veure per fer un anàlisi més acurat). L’objectiu d’aquest treball és preparar els alumnes per la segona fase de l’avaluació en grup, que consistirà en fer la feina inversa: és a dir, elaborar un videoassaig a partir d’un tema que cada grup decideixi, consensuat amb el professor.

Aquest treball consta d’un treball acadèmic de cinc folis (2100 caracters cadascun, Times New Roman 12) que m’haureu d’enviar per mail el dia 7 de novembre. Bibliografia i notes a peu de pàgina no comptabilitzen en l’extensió total del treball.

 

Exercici 2: 35% (en grup). Elaboració d’un videoassaig i presentació d’un text que expliqui les intencions del projecte (extensió mínima: 4000 caracters amb espais).

És recomanable que el tema estigui ben acotat, com més concret millor. El tema no ha d’estar circumscrit a les sessions que articulen el programa, que us han d’ajudar a apropar-vos a diversos mètodes a l’hora d’interpretar les imatges. En tot cas, el tema l’aprovarà el professor. Es valorarà l’originalitat del concepte i de l’execució, la capacitat de la peça per generar significat amb el vincle dialèctic establert entre imatges de diverses pel·lícules i autors. El videoassaig no podrà tenir veu en off, però sí diàlegs de pel·lícules, textos i ròtuls.

 

El 2 de desembre podeu enviar (és voluntari) un esborrany del videoassaig final per si voleu una orientació final abans de lliurar-me la versió final. El 7 de desembre us comentaré els videoassaigs, amb possibilitat que introduïu correccions en una segona versió que em lliurareu conjuntament amb el treball individual, ja dins del període d’exàmens.

 

És FONAMENTAL que es mantinguin els mateixos grups de treball durant tota l’assignatura.

Hi haurà un dia dedicat a tutories. La intenció és fer un seguiment de la feina dels alumnes, i si s’escau, ajudar-los a perfilar l’enfocament i les fonts bibliogràfiques, sempre partint de les seves propostes.

 

Proposta de tema (per mail): 3 de novembre

Tutories: A determinar

Entrega premuntatge videoassaig (per mail, via wetransfer): 3 de desembre

Reunió professor i grups per comentar els videoassaigs: 7 de desembre

Lliurament versió final i corregida (si s’escau) del videoassaig i del treball: data per determinar

 

Exercici 3: 35% (individual). Elaboració d’un anàlisi fílmic individual, utilitzant tècniques explorades a classe (frameig, collage, constel·lació d’imatges...), acompanyat d’un text que expliqui les intencions del projecte (4000 caracters com a mínim).

Data de lliurament: A determinar

Via de comunicació amb el professor: sergi.sanchez@upf.edu. Via mail o a classe, es pot pactar amb el professor tutories personalitzades.

 

5.2. Recuperació de l’assignatura

D’acord amb el marc d’avaluació de la Facultat de Comunicació que va entrar en vigor el curs 2012/13, només podran presentar-se a la recuperació de l’assignatura aquells alumnes que l’hagin suspès. D’aquesta manera, els alumnes que hagin obtingut una qualificació igual o superior a 5 o bé figurin a l’acta com a No Presentats queden EXCLOSOS del procés de recuperació. Així mateix, els estudiants que hagin demanat la renúncia de la convocatòria (anul·lació de convocatòria) perdran el dret a la recuperació dins el mateix any acadèmic.

Les activitats de recuperació es duran a terme durant el segon trimestre del curs (cal que consulteu el calendari d’exàmens). El tipus de recuperació es pactarà prèviament amb cada alumne, de forma individualitzada.

Requisits per ser AVALUAT i poder optar a la recuperació

  • PRESENTAR TOTS ELS EXERCICIS de l'assignatura, obtenint, com a mínim, 1’5 punts sobre 10.

Requisits per APROVAR l'assignatura

A més de complir els requisits especificats anteriorment (Requisits per ser avaluat), cal:

  • Obtenir una NOTA MITJANA igual o superior a 5 punts sobre 10.

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia bàsica

Aumont, J. i Marie, M. (1990). Análisis del film. Madrid: Ediciones Cátedra.

Aumont, J. (1985). Estética del lenguaje: Espacio fílmico, montaje, narración, lenguaje. Madrid: Ediciones Cátedra. 

Burch, N. (2003). Praxis del cine. Madrid: Editorial Fundamentos.

Carmona, R. (1993). Cómo se comenta un texto fílmico. Madrid: Ediciones Cátedra.

Bauman, Z. (2002). La hermenéutica y las ciencias sociales. Buenos Aires: Nueva visión.

Durand, G. (2004). Lo imaginario. Barcelona: Bronce.

Jameson, F. (1992). Signatures of the visible. Londres: Routledge.

Martin, A. (2014). Mise en Scène and Film Style. Basingstoke: Palgrave Macmillan.

Zunzunegui, S. (1994). Paisajes de la forma. Madrid: Editorial Cátedra.

Zunzunegui, S. (1996). La mirada cercana - microanálisis fílmico. Barcelona: Ed. Paidós Papeles de Comunicación 15.

Bibliografia complementària

Agamben, G. (2001). Estancias. La palabra y el fantasma en la cultura occidental. València: Pre-textos.

Ann Doane, Mary (2022). Bigger Than Life. The Close-Up and the Scale in the Cinema. Durham: Duke University Press.

Ann Doane, Mary (2012). La emergencia del tiempo cinemático. Murcia: CENDEAC.

Aumont, J. (1998). El rostro en el cine. Barcelona: Paidós.

Barthes, R. (2009). Mitologías. Madrid: Siglo XXI.

Bazin, A. (2000). ¿Qué es el cine ? Madrid : Rialp.

Benavente, F. i Salvadó, Glòria. (2013). Poéticas del gesto en el cine europeo contemporáneo. Barcelona : Intermedio.

Balló, J. i Bergala, A. (ed.) (2016). Motivos visuales del cine. Barcelona : Galaxia Gutenberg.

Calabrese, O. (1989) La Era Neobarroca. Madrid: Cátedra.

Bonitzer, P. (2007). El campo ciego: Ensayos sobre el realismo en el cine. Buenos Aires: Santiago Arcos.

De Baecque, A. (ed) (2003). La política de los autores. Barcelona: Paidós.

Marks, Laura (2000). The Skin of the Film: Intercultural Cinema, Embodiment and the Senses. Duke: Duke University Press.

Martin, A.; Rosenbaum, J. (Ed.) (2011). Mutaciones del cine contemporáneo. Madrid: Errata Naturae.

Modleski, Tania (2021). Las mujeres que sabían demasiado: Hitchcock y la teoria feminista. Madrid: El Mono Libre.

Mulvey, Laura (1975). Visual Pleasure and Narrative Cinema, Screen 16:3, pàgs. 6-18.

 

Mulvey, Laura (2005). DeathX 24 Second: Stillness and the Moving Image. Londres: Reaktion Books.

 

Mulvey, Laura (2019). Afterimages: On Cinema, Women and Changing Times. Londres: Reaktion Books.

Sánchez, S. (2013). Hacia una imagen no-tiempo. Deleuze y el cine contemporáneo. Oviedo: Ediciones Universitarias de Oviedo.

Sobchack, Vivian (2020). The Address of the Eye: A Phenomenology of Film Experience. Princeton: Princeton University Press.

 


Curs Acadèmic: 2022/23

3381 - Grau en Comunicació Audiovisual

20393 - Anàlisi de la Significació de la Imatge


Teaching Guide Information

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
338 - Facultat de Comunicació
Estudi:
3381 - Grau en Comunicació Audiovisual
Assignatura:
20393 - Anàlisi de la Significació de la Imatge
Àmbit:
---
Crèdits:
4.0
Curs:
699 - Mínor en Comunicació: 1
395 - Grau en Comunicació Audiovisual: 2
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Professorat:
Sergio Sanchez Marti
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

L’objectiu d’Anàlisi de la Significació de la Imatge és presentar a l’estudiant de 2n del Grau en Comunicació Audiovisual conceptes i eines necessaris per afrontar l’anàlisi de les imatges audiovisuals, específicament en l’àmbit del cinema, entendre els significats i valors que se’n desprenen, així com quins elements intervenen en els processos de significació.

L’assignatura es centrarà en l’anàlisi hermenèutica de les imatges, sense cenyir-se a una única metodologia per aproximar-se a elles. Des de la semiòtica fins als estudis culturals, passant per l’estructuralisme i els estudis fílmics, s’optarà per una perspectiva d’anàlisi transdisciplinar, que ajudi a les i els estudiants a posar en xarxa imatges que tant ens parlen de la nostra identitat com del món en que hem viscut, vivim o viurem.

L’aprenentatge dels processos de significació de la imatge és especialment rellevant donada la centralitat de la imatge i els relats audiovisuals en la cultura contemporània, a través dels quals donem sentit i expliquem qui som i quina és la nostra visió del món.

Competències associades

  • Comprensió dels pressupòsits bàsics de l'assignatura.
  • Comprensió dels conceptes i de les teories implicats en l'anàlisi de la imatge i l’obra audiovisual.
  • Aplicació dels conceptes a l'anàlisi d’imatges i obres audiovisuals.
  • Capacitat de treballar amb les imatges per elaborar discursos autònoms.

Resultats de l'aprenentatge

  • Aprendre a fer una lectura dialèctica de les imatges, on simetries i oposicions construeixin un discurs personal sobre els seus significats.
  • Aprendre a dur a terme un anàlisi de les imatges a partir de metodologies i disciplines diverses.
  • Aprofundir en el format del videoassaig, desxifrant les seves claus a partir d’exemples proposats a classe que serveixin perquè l’alumnat creï les seves pròpies peces.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

Educació de qualitat

Igualtat de gènere

Prerequisits

  • Capacitat d'anàlisi i de pensament crític i reflexiu
  • Capacitat d’entendre i llegir críticament textos teòrics
  • Capacitat de treballar amb les imatges com a matèria primera d’estudi i creació
  • Capacitat de treball autònom
  • Capacitat de treball en equip
  • Qualitat en la comunicació oral i escrita

Continguts

TEMA 1. Conceptes bàsics

Què és una imatge. Signes i codis. El cinema com a llenguatge. Índexs, icones, símbols. Metodologies per una anàlisi transversal del discurs audiovisual.

TEMA 2. Realisme o realismes: una matèria plural

A cada època, un realisme. El realisme de la duració i el pla seqüència, el realisme desfigurat, el realisme del simulacre.

TEMA 3. L’art de la còpia

La còpia com a operació contra allò sagrat. La reapropiació com a discurs entre l’homenatge i la resistència.

TEMA 4. L’autor com a construcció dialèctica d’imatges i discursos

Política dels autors vs. concepte d’autor model.

TEMA 5. D’allò invisible I

De l’origen del món a l’existència de l’ànima: com es representa allò que trascendeix la imatge? Del misteri del cosmos a l’enigma de la fe.

TEMA 6. D’allò invisible II

L’expressivitat del fora de camp: els límits de la pantalla no són el marc de la imatge. El món com extensió invisible d’allò visible.

TEMA 7. Qüestió d’escales: de l’èpica de la intimitat i viceversa

Relacions estètiques i narratives entre conceptes micro i macro. Paisatges i figures humanes.

TEMA 8. Figuracions del so, epifanies del silenci

Dimensions espaials i temporals del so. Dialèctiques del so: del naturalisme a l’abstracció. El fora de camp sonor. Silencis que reafirmen la imatge.

TEMA 9. La vida secreta dels colors

Colors simbòlics i imatge-pulsió. Color figuratiu vs. color abstracte. Color vs. no-color.

TEMA 10. El que el rostre deixa veure

Rostre i rostreitat. El rostre com a imatge de l’esperit i les afeccions. Autonomies del primer pla. Les màscares del no-rostre.

TEMA 11. El cos sense límits

El cos fragmentat. El cos com a textura. Absència del gest corporal. El cos com a taca. Metamorfosis del cos: el cos caníbal, abstraccions del cos.

TEMA 12. Miralls trencats

El cinema com a galeria especular. El mirall com a motiu visual. Pantalles-mirall i construcció del jo. Miralls i alteritat: viatge a l’altre costat de les coses.

 

Metodologia docent

L'estudiant desenvoluparà l'aprenentatge dels continguts de l'assignatura a través de diferents tipus d'activitats:

  • Classes magistrals, en les que s'explicaran els continguts teòrics del curs, sempre desenvolupats a partir d’imatges projectades a l’aula.
  • Classes metodològiques, que han de servir per preparar els alumnes per una bona pràctica i execució dels exercicis que hauran de fer, en grup i individuals, per avaluar-se satisfactòriament.  
  • Treball i estudi personal de la matèria.

 

7. Calendari

Dilluns

Dimecres

 

28 de setembre

Classe magistral. Presentació i Tema 1.

3 octubre

Classe magistral: Tema 2

5 octubre

Classe magistral: Tema 2

10 octubre

Classe magistral: Tema 3

 

17 Octubre

Classe magistral: Tema 4

19 Octubre

Classe magistral: Tema 5

24 Octubre

Metodologies: Videoassaig + Lectures

26 Octubre

Classe magistral: Tema 6

31 Octubre

Classe magistral: Tema 7

2 Novembre

Classe magistral: Tema 8

7 Novembre

Classe magistral: Tema 8

9 Novembre

Metodologies: Formats d’anàlisi (pràctica en grup)

14 Novembre

Classe magistral: Tema 9

16 Novembre

Metodologies: Formats d’anàlisi (pràctica individual)

21 Novembre

Classe magistral: Tema 10

23 Novembre

Classe magistral: Tema 11

28 Novembre

Classe magistral: Tema 12

30 Novembre

Classe magistral: Tema 12

 

 

Avaluació

5.1. Activitats d'avaluació

Grups de treball: 5 alumnes cadascun. S’ha de comunicar via mail els membres del grup el 14 d’octubre com a màxim.

Per a l’avaluació de l’assignatura es tindran en compte les següents activitats:

Exercici 1: 30% (en grup). Consistirà en l’anàlisi d’un videoassaig proposat pel professor (diferent per cada grup), associat a la lectura d’un text i d’una guia didàctica.

A cadascun dels grups formats prèviament (n’hi haurà setze en total) se li assignarà un videoassaig per analitzar. Es tractarà, en essència, de desxifrar el concepte que vertebra la relació entre les imatges que proposa la peça a partir d’una guia didàctica, personalitzada per cadascun dels grups, on es suggeriran qüestions a comentar i desenvolupar. En la guia didàctica s’inclouran una o dues referències bibliogràfiques que us puguin ajudar a abordar l’anàlisi del videoassaig en una direcció teòrica concreta. Serà altament recomanable visionar les pel·lícules que siguin la matèria primera de la peça (si n’hi ha més de tres, es subratllarà quins títols heu de veure per fer un anàlisi més acurat). L’objectiu d’aquest treball és preparar els alumnes per la segona fase de l’avaluació en grup, que consistirà en fer la feina inversa: és a dir, elaborar un videoassaig a partir d’un tema que cada grup decideixi, consensuat amb el professor.

Aquest treball consta d’un treball acadèmic de cinc folis (2100 caracters cadascun, Times New Roman 12) que m’haureu d’enviar per mail el dia 7 de novembre. Bibliografia i notes a peu de pàgina no comptabilitzen en l’extensió total del treball.

 

Exercici 2: 35% (en grup). Elaboració d’un videoassaig i presentació d’un text que expliqui les intencions del projecte (extensió mínima: 4000 caracters amb espais).

És recomanable que el tema estigui ben acotat, com més concret millor. El tema no ha d’estar circumscrit a les sessions que articulen el programa, que us han d’ajudar a apropar-vos a diversos mètodes a l’hora d’interpretar les imatges. En tot cas, el tema l’aprovarà el professor. Es valorarà l’originalitat del concepte i de l’execució, la capacitat de la peça per generar significat amb el vincle dialèctic establert entre imatges de diverses pel·lícules i autors. El videoassaig no podrà tenir veu en off, però sí diàlegs de pel·lícules, textos i ròtuls.

 

El 2 de desembre podeu enviar (és voluntari) un esborrany del videoassaig final per si voleu una orientació final abans de lliurar-me la versió final. El 7 de desembre us comentaré els videoassaigs, amb possibilitat que introduïu correccions en una segona versió que em lliurareu conjuntament amb el treball individual, ja dins del període d’exàmens.

 

És FONAMENTAL que es mantinguin els mateixos grups de treball durant tota l’assignatura.

Hi haurà un dia dedicat a tutories. La intenció és fer un seguiment de la feina dels alumnes, i si s’escau, ajudar-los a perfilar l’enfocament i les fonts bibliogràfiques, sempre partint de les seves propostes.

 

Proposta de tema (per mail): 3 de novembre

Tutories: A determinar

Entrega premuntatge videoassaig (per mail, via wetransfer): 3 de desembre

Reunió professor i grups per comentar els videoassaigs: 7 de desembre

Lliurament versió final i corregida (si s’escau) del videoassaig i del treball: data per determinar

 

Exercici 3: 35% (individual). Elaboració d’un anàlisi fílmic individual, utilitzant tècniques explorades a classe (frameig, collage, constel·lació d’imatges...), acompanyat d’un text que expliqui les intencions del projecte (4000 caracters com a mínim).

Data de lliurament: A determinar

Via de comunicació amb el professor: sergi.sanchez@upf.edu. Via mail o a classe, es pot pactar amb el professor tutories personalitzades.

 

5.2. Recuperació de l’assignatura

D’acord amb el marc d’avaluació de la Facultat de Comunicació que va entrar en vigor el curs 2012/13, només podran presentar-se a la recuperació de l’assignatura aquells alumnes que l’hagin suspès. D’aquesta manera, els alumnes que hagin obtingut una qualificació igual o superior a 5 o bé figurin a l’acta com a No Presentats queden EXCLOSOS del procés de recuperació. Així mateix, els estudiants que hagin demanat la renúncia de la convocatòria (anul·lació de convocatòria) perdran el dret a la recuperació dins el mateix any acadèmic.

Les activitats de recuperació es duran a terme durant el segon trimestre del curs (cal que consulteu el calendari d’exàmens). El tipus de recuperació es pactarà prèviament amb cada alumne, de forma individualitzada.

Requisits per ser AVALUAT i poder optar a la recuperació

  • PRESENTAR TOTS ELS EXERCICIS de l'assignatura, obtenint, com a mínim, 1’5 punts sobre 10.

Requisits per APROVAR l'assignatura

A més de complir els requisits especificats anteriorment (Requisits per ser avaluat), cal:

  • Obtenir una NOTA MITJANA igual o superior a 5 punts sobre 10.

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia bàsica

Aumont, J. i Marie, M. (1990). Análisis del film. Madrid: Ediciones Cátedra.

Aumont, J. (1985). Estética del lenguaje: Espacio fílmico, montaje, narración, lenguaje. Madrid: Ediciones Cátedra. 

Burch, N. (2003). Praxis del cine. Madrid: Editorial Fundamentos.

Carmona, R. (1993). Cómo se comenta un texto fílmico. Madrid: Ediciones Cátedra.

Bauman, Z. (2002). La hermenéutica y las ciencias sociales. Buenos Aires: Nueva visión.

Durand, G. (2004). Lo imaginario. Barcelona: Bronce.

Jameson, F. (1992). Signatures of the visible. Londres: Routledge.

Martin, A. (2014). Mise en Scène and Film Style. Basingstoke: Palgrave Macmillan.

Zunzunegui, S. (1994). Paisajes de la forma. Madrid: Editorial Cátedra.

Zunzunegui, S. (1996). La mirada cercana - microanálisis fílmico. Barcelona: Ed. Paidós Papeles de Comunicación 15.

Bibliografia complementària

Agamben, G. (2001). Estancias. La palabra y el fantasma en la cultura occidental. València: Pre-textos.

Ann Doane, Mary (2022). Bigger Than Life. The Close-Up and the Scale in the Cinema. Durham: Duke University Press.

Ann Doane, Mary (2012). La emergencia del tiempo cinemático. Murcia: CENDEAC.

Aumont, J. (1998). El rostro en el cine. Barcelona: Paidós.

Barthes, R. (2009). Mitologías. Madrid: Siglo XXI.

Bazin, A. (2000). ¿Qué es el cine ? Madrid : Rialp.

Benavente, F. i Salvadó, Glòria. (2013). Poéticas del gesto en el cine europeo contemporáneo. Barcelona : Intermedio.

Balló, J. i Bergala, A. (ed.) (2016). Motivos visuales del cine. Barcelona : Galaxia Gutenberg.

Calabrese, O. (1989) La Era Neobarroca. Madrid: Cátedra.

Bonitzer, P. (2007). El campo ciego: Ensayos sobre el realismo en el cine. Buenos Aires: Santiago Arcos.

De Baecque, A. (ed) (2003). La política de los autores. Barcelona: Paidós.

Marks, Laura (2000). The Skin of the Film: Intercultural Cinema, Embodiment and the Senses. Duke: Duke University Press.

Martin, A.; Rosenbaum, J. (Ed.) (2011). Mutaciones del cine contemporáneo. Madrid: Errata Naturae.

Modleski, Tania (2021). Las mujeres que sabían demasiado: Hitchcock y la teoria feminista. Madrid: El Mono Libre.

Mulvey, Laura (1975). Visual Pleasure and Narrative Cinema, Screen 16:3, pàgs. 6-18.

 

Mulvey, Laura (2005). DeathX 24 Second: Stillness and the Moving Image. Londres: Reaktion Books.

 

Mulvey, Laura (2019). Afterimages: On Cinema, Women and Changing Times. Londres: Reaktion Books.

Sánchez, S. (2013). Hacia una imagen no-tiempo. Deleuze y el cine contemporáneo. Oviedo: Ediciones Universitarias de Oviedo.

Sobchack, Vivian (2020). The Address of the Eye: A Phenomenology of Film Experience. Princeton: Princeton University Press.

 


Curs Acadèmic: 2022/23

3381 - Grau en Comunicació Audiovisual

20393 - Anàlisi de la Significació de la Imatge


Información de la Guía Docente

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
338 - Facultat de Comunicació
Estudi:
3381 - Grau en Comunicació Audiovisual
Assignatura:
20393 - Anàlisi de la Significació de la Imatge
Àmbit:
---
Crèdits:
4.0
Curs:
699 - Mínor en Comunicació: 1
395 - Grau en Comunicació Audiovisual: 2
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Professorat:
Sergio Sanchez Marti
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

L’objectiu d’Anàlisi de la Significació de la Imatge és presentar a l’estudiant de 2n del Grau en Comunicació Audiovisual conceptes i eines necessaris per afrontar l’anàlisi de les imatges audiovisuals, específicament en l’àmbit del cinema, entendre els significats i valors que se’n desprenen, així com quins elements intervenen en els processos de significació.

L’assignatura es centrarà en l’anàlisi hermenèutica de les imatges, sense cenyir-se a una única metodologia per aproximar-se a elles. Des de la semiòtica fins als estudis culturals, passant per l’estructuralisme i els estudis fílmics, s’optarà per una perspectiva d’anàlisi transdisciplinar, que ajudi a les i els estudiants a posar en xarxa imatges que tant ens parlen de la nostra identitat com del món en que hem viscut, vivim o viurem.

L’aprenentatge dels processos de significació de la imatge és especialment rellevant donada la centralitat de la imatge i els relats audiovisuals en la cultura contemporània, a través dels quals donem sentit i expliquem qui som i quina és la nostra visió del món.

Competències associades

  • Comprensió dels pressupòsits bàsics de l'assignatura.
  • Comprensió dels conceptes i de les teories implicats en l'anàlisi de la imatge i l’obra audiovisual.
  • Aplicació dels conceptes a l'anàlisi d’imatges i obres audiovisuals.
  • Capacitat de treballar amb les imatges per elaborar discursos autònoms.

Resultats de l'aprenentatge

  • Aprendre a fer una lectura dialèctica de les imatges, on simetries i oposicions construeixin un discurs personal sobre els seus significats.
  • Aprendre a dur a terme un anàlisi de les imatges a partir de metodologies i disciplines diverses.
  • Aprofundir en el format del videoassaig, desxifrant les seves claus a partir d’exemples proposats a classe que serveixin perquè l’alumnat creï les seves pròpies peces.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

Educació de qualitat

Igualtat de gènere

Prerequisits

  • Capacitat d'anàlisi i de pensament crític i reflexiu
  • Capacitat d’entendre i llegir críticament textos teòrics
  • Capacitat de treballar amb les imatges com a matèria primera d’estudi i creació
  • Capacitat de treball autònom
  • Capacitat de treball en equip
  • Qualitat en la comunicació oral i escrita

Continguts

TEMA 1. Conceptes bàsics

Què és una imatge. Signes i codis. El cinema com a llenguatge. Índexs, icones, símbols. Metodologies per una anàlisi transversal del discurs audiovisual.

TEMA 2. Realisme o realismes: una matèria plural

A cada època, un realisme. El realisme de la duració i el pla seqüència, el realisme desfigurat, el realisme del simulacre.

TEMA 3. L’art de la còpia

La còpia com a operació contra allò sagrat. La reapropiació com a discurs entre l’homenatge i la resistència.

TEMA 4. L’autor com a construcció dialèctica d’imatges i discursos

Política dels autors vs. concepte d’autor model.

TEMA 5. D’allò invisible I

De l’origen del món a l’existència de l’ànima: com es representa allò que trascendeix la imatge? Del misteri del cosmos a l’enigma de la fe.

TEMA 6. D’allò invisible II

L’expressivitat del fora de camp: els límits de la pantalla no són el marc de la imatge. El món com extensió invisible d’allò visible.

TEMA 7. Qüestió d’escales: de l’èpica de la intimitat i viceversa

Relacions estètiques i narratives entre conceptes micro i macro. Paisatges i figures humanes.

TEMA 8. Figuracions del so, epifanies del silenci

Dimensions espaials i temporals del so. Dialèctiques del so: del naturalisme a l’abstracció. El fora de camp sonor. Silencis que reafirmen la imatge.

TEMA 9. La vida secreta dels colors

Colors simbòlics i imatge-pulsió. Color figuratiu vs. color abstracte. Color vs. no-color.

TEMA 10. El que el rostre deixa veure

Rostre i rostreitat. El rostre com a imatge de l’esperit i les afeccions. Autonomies del primer pla. Les màscares del no-rostre.

TEMA 11. El cos sense límits

El cos fragmentat. El cos com a textura. Absència del gest corporal. El cos com a taca. Metamorfosis del cos: el cos caníbal, abstraccions del cos.

TEMA 12. Miralls trencats

El cinema com a galeria especular. El mirall com a motiu visual. Pantalles-mirall i construcció del jo. Miralls i alteritat: viatge a l’altre costat de les coses.

 

Metodologia docent

L'estudiant desenvoluparà l'aprenentatge dels continguts de l'assignatura a través de diferents tipus d'activitats:

  • Classes magistrals, en les que s'explicaran els continguts teòrics del curs, sempre desenvolupats a partir d’imatges projectades a l’aula.
  • Classes metodològiques, que han de servir per preparar els alumnes per una bona pràctica i execució dels exercicis que hauran de fer, en grup i individuals, per avaluar-se satisfactòriament.  
  • Treball i estudi personal de la matèria.

 

7. Calendari

Dilluns

Dimecres

 

28 de setembre

Classe magistral. Presentació i Tema 1.

3 octubre

Classe magistral: Tema 2

5 octubre

Classe magistral: Tema 2

10 octubre

Classe magistral: Tema 3

 

17 Octubre

Classe magistral: Tema 4

19 Octubre

Classe magistral: Tema 5

24 Octubre

Metodologies: Videoassaig + Lectures

26 Octubre

Classe magistral: Tema 6

31 Octubre

Classe magistral: Tema 7

2 Novembre

Classe magistral: Tema 8

7 Novembre

Classe magistral: Tema 8

9 Novembre

Metodologies: Formats d’anàlisi (pràctica en grup)

14 Novembre

Classe magistral: Tema 9

16 Novembre

Metodologies: Formats d’anàlisi (pràctica individual)

21 Novembre

Classe magistral: Tema 10

23 Novembre

Classe magistral: Tema 11

28 Novembre

Classe magistral: Tema 12

30 Novembre

Classe magistral: Tema 12

 

 

Avaluació

5.1. Activitats d'avaluació

Grups de treball: 5 alumnes cadascun. S’ha de comunicar via mail els membres del grup el 14 d’octubre com a màxim.

Per a l’avaluació de l’assignatura es tindran en compte les següents activitats:

Exercici 1: 30% (en grup). Consistirà en l’anàlisi d’un videoassaig proposat pel professor (diferent per cada grup), associat a la lectura d’un text i d’una guia didàctica.

A cadascun dels grups formats prèviament (n’hi haurà setze en total) se li assignarà un videoassaig per analitzar. Es tractarà, en essència, de desxifrar el concepte que vertebra la relació entre les imatges que proposa la peça a partir d’una guia didàctica, personalitzada per cadascun dels grups, on es suggeriran qüestions a comentar i desenvolupar. En la guia didàctica s’inclouran una o dues referències bibliogràfiques que us puguin ajudar a abordar l’anàlisi del videoassaig en una direcció teòrica concreta. Serà altament recomanable visionar les pel·lícules que siguin la matèria primera de la peça (si n’hi ha més de tres, es subratllarà quins títols heu de veure per fer un anàlisi més acurat). L’objectiu d’aquest treball és preparar els alumnes per la segona fase de l’avaluació en grup, que consistirà en fer la feina inversa: és a dir, elaborar un videoassaig a partir d’un tema que cada grup decideixi, consensuat amb el professor.

Aquest treball consta d’un treball acadèmic de cinc folis (2100 caracters cadascun, Times New Roman 12) que m’haureu d’enviar per mail el dia 7 de novembre. Bibliografia i notes a peu de pàgina no comptabilitzen en l’extensió total del treball.

 

Exercici 2: 35% (en grup). Elaboració d’un videoassaig i presentació d’un text que expliqui les intencions del projecte (extensió mínima: 4000 caracters amb espais).

És recomanable que el tema estigui ben acotat, com més concret millor. El tema no ha d’estar circumscrit a les sessions que articulen el programa, que us han d’ajudar a apropar-vos a diversos mètodes a l’hora d’interpretar les imatges. En tot cas, el tema l’aprovarà el professor. Es valorarà l’originalitat del concepte i de l’execució, la capacitat de la peça per generar significat amb el vincle dialèctic establert entre imatges de diverses pel·lícules i autors. El videoassaig no podrà tenir veu en off, però sí diàlegs de pel·lícules, textos i ròtuls.

 

El 2 de desembre podeu enviar (és voluntari) un esborrany del videoassaig final per si voleu una orientació final abans de lliurar-me la versió final. El 7 de desembre us comentaré els videoassaigs, amb possibilitat que introduïu correccions en una segona versió que em lliurareu conjuntament amb el treball individual, ja dins del període d’exàmens.

 

És FONAMENTAL que es mantinguin els mateixos grups de treball durant tota l’assignatura.

Hi haurà un dia dedicat a tutories. La intenció és fer un seguiment de la feina dels alumnes, i si s’escau, ajudar-los a perfilar l’enfocament i les fonts bibliogràfiques, sempre partint de les seves propostes.

 

Proposta de tema (per mail): 3 de novembre

Tutories: A determinar

Entrega premuntatge videoassaig (per mail, via wetransfer): 3 de desembre

Reunió professor i grups per comentar els videoassaigs: 7 de desembre

Lliurament versió final i corregida (si s’escau) del videoassaig i del treball: data per determinar

 

Exercici 3: 35% (individual). Elaboració d’un anàlisi fílmic individual, utilitzant tècniques explorades a classe (frameig, collage, constel·lació d’imatges...), acompanyat d’un text que expliqui les intencions del projecte (4000 caracters com a mínim).

Data de lliurament: A determinar

Via de comunicació amb el professor: sergi.sanchez@upf.edu. Via mail o a classe, es pot pactar amb el professor tutories personalitzades.

 

5.2. Recuperació de l’assignatura

D’acord amb el marc d’avaluació de la Facultat de Comunicació que va entrar en vigor el curs 2012/13, només podran presentar-se a la recuperació de l’assignatura aquells alumnes que l’hagin suspès. D’aquesta manera, els alumnes que hagin obtingut una qualificació igual o superior a 5 o bé figurin a l’acta com a No Presentats queden EXCLOSOS del procés de recuperació. Així mateix, els estudiants que hagin demanat la renúncia de la convocatòria (anul·lació de convocatòria) perdran el dret a la recuperació dins el mateix any acadèmic.

Les activitats de recuperació es duran a terme durant el segon trimestre del curs (cal que consulteu el calendari d’exàmens). El tipus de recuperació es pactarà prèviament amb cada alumne, de forma individualitzada.

Requisits per ser AVALUAT i poder optar a la recuperació

  • PRESENTAR TOTS ELS EXERCICIS de l'assignatura, obtenint, com a mínim, 1’5 punts sobre 10.

Requisits per APROVAR l'assignatura

A més de complir els requisits especificats anteriorment (Requisits per ser avaluat), cal:

  • Obtenir una NOTA MITJANA igual o superior a 5 punts sobre 10.

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia bàsica

Aumont, J. i Marie, M. (1990). Análisis del film. Madrid: Ediciones Cátedra.

Aumont, J. (1985). Estética del lenguaje: Espacio fílmico, montaje, narración, lenguaje. Madrid: Ediciones Cátedra. 

Burch, N. (2003). Praxis del cine. Madrid: Editorial Fundamentos.

Carmona, R. (1993). Cómo se comenta un texto fílmico. Madrid: Ediciones Cátedra.

Bauman, Z. (2002). La hermenéutica y las ciencias sociales. Buenos Aires: Nueva visión.

Durand, G. (2004). Lo imaginario. Barcelona: Bronce.

Jameson, F. (1992). Signatures of the visible. Londres: Routledge.

Martin, A. (2014). Mise en Scène and Film Style. Basingstoke: Palgrave Macmillan.

Zunzunegui, S. (1994). Paisajes de la forma. Madrid: Editorial Cátedra.

Zunzunegui, S. (1996). La mirada cercana - microanálisis fílmico. Barcelona: Ed. Paidós Papeles de Comunicación 15.

Bibliografia complementària

Agamben, G. (2001). Estancias. La palabra y el fantasma en la cultura occidental. València: Pre-textos.

Ann Doane, Mary (2022). Bigger Than Life. The Close-Up and the Scale in the Cinema. Durham: Duke University Press.

Ann Doane, Mary (2012). La emergencia del tiempo cinemático. Murcia: CENDEAC.

Aumont, J. (1998). El rostro en el cine. Barcelona: Paidós.

Barthes, R. (2009). Mitologías. Madrid: Siglo XXI.

Bazin, A. (2000). ¿Qué es el cine ? Madrid : Rialp.

Benavente, F. i Salvadó, Glòria. (2013). Poéticas del gesto en el cine europeo contemporáneo. Barcelona : Intermedio.

Balló, J. i Bergala, A. (ed.) (2016). Motivos visuales del cine. Barcelona : Galaxia Gutenberg.

Calabrese, O. (1989) La Era Neobarroca. Madrid: Cátedra.

Bonitzer, P. (2007). El campo ciego: Ensayos sobre el realismo en el cine. Buenos Aires: Santiago Arcos.

De Baecque, A. (ed) (2003). La política de los autores. Barcelona: Paidós.

Marks, Laura (2000). The Skin of the Film: Intercultural Cinema, Embodiment and the Senses. Duke: Duke University Press.

Martin, A.; Rosenbaum, J. (Ed.) (2011). Mutaciones del cine contemporáneo. Madrid: Errata Naturae.

Modleski, Tania (2021). Las mujeres que sabían demasiado: Hitchcock y la teoria feminista. Madrid: El Mono Libre.

Mulvey, Laura (1975). Visual Pleasure and Narrative Cinema, Screen 16:3, pàgs. 6-18.

 

Mulvey, Laura (2005). DeathX 24 Second: Stillness and the Moving Image. Londres: Reaktion Books.

 

Mulvey, Laura (2019). Afterimages: On Cinema, Women and Changing Times. Londres: Reaktion Books.

Sánchez, S. (2013). Hacia una imagen no-tiempo. Deleuze y el cine contemporáneo. Oviedo: Ediciones Universitarias de Oviedo.

Sobchack, Vivian (2020). The Address of the Eye: A Phenomenology of Film Experience. Princeton: Princeton University Press.