Consulta de Guies Docents



Curs Acadèmic: 2022/23

3381 - Grau en Comunicació Audiovisual

20383 - Tecnologia de l'Audiovisual


Informació de la Guia Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
338 - Facultat de Comunicació
Estudi:
3381 - Grau en Comunicació Audiovisual
Assignatura:
20383 - Tecnologia de l'Audiovisual
Àmbit:
---
Crèdits:
4.0
Curs:
1
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Professorat:
Josep Maria Ganyet Cirera
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

L'assignatura pretén donar als estudiants una idea de l'evolució de les principals tecnologies que suporten l'audiovisual des dels antecedents del cinema i les tecnologies analògiques posteriors fins el profund canvi conceptual representat per la codificació digital de la informació audiovisual.

El material docent i les sessions magistrals pretenen descriure aquestes tecnologies de manera de fer‐les entenedores sense entrar gairebé mai al detall dels seus aspectes tècnics més complexos. Aquest nivell conceptual de comprensió és el què es pot demanar a un graduat en Comunicació Audiovisual i el què li pot resultar útil en la seva professió.

És impossible, en el context d'aquesta assignatura, fer un recull exhaustiu i plenament actualitzat de totes les tecnologies de l'audiovisual que conflueixen i envaeixen la nostra quotidianitat. En conseqüència, i sense renunciar al coneixement profund de les més significatives, l'assignatura pretén situar l'alumnat en disposició d'entendre i gestionar els canvis tecnològics que s'esdevindran en la seva vida professional.

En aquest sentit, un dels eixos vertebradors del contingut és la contraposició analògic/digital. La comprensió profunda del que representa la conversió de la informació a format numèric prepara per comprendre, treballar i potser anticipar‐se a tot el què podrà oferir la tecnologia digital.

L'altre gran eix vertebrador del contingut és la perspectiva marcadament cronològica amb que està plantejat. Creiem que el coneixement de la història és el millor antídot contra l'adamisme que l'excés de novetats tecnològiques inevitablement genera. El punt de vista històric dóna una distància que permet també la reflexió sobre dos aspectes que considerem claus: d'una banda, sobre la influència de la tecnologia en la construcció del discurs audiovisual propi de cada època i de l'altra sobre la influència recíproca entre la tecnologia i els costums i les formes de la societat en què la seva aparició es produeix.

De tot això es dedueix que l'assignatura vol donar també les bases per promoure l'aparició en els alumnes d'una postura crítica davant de la tecnologia, fent‐los persones més capaces de posar en qüestió els models de consum audiovisual que s'ofereixen de forma habitual com inevitables, desitjables i necessàriament superiors a allò que substitueixen.

Competències associades

  1. Competències genèriques

1 .‐ Capacitat per aplicar els coneixements, la comprensió i l'habilitat per resoldre problemes en entorns nous o no familiars i en contextos amples o multidisciplinaris en general relatius al seu camp d'estudi.

2 .‐ Adquisició d'una habilitat d'aprenentatge que els permeti continuar els estudis de manera autònoma o plenament autodirigida.

3 .‐ Capacitat per a l'anàlisi sociocultural i en particular de les dimensions polítiques, econòmiques i tecnològiques de les societats del coneixement.

4 .‐ Habilitat pel coneixement comunicatiu i per a la seva interrelació amb les ciències

socials i les noves tecnologies.

5 .‐ Adquisició de la capacitat i de les habilitats necessàries en l'ús adient de les eines tecnològiques característiques de les diferents fases del procés audiovisual.

 

     2. Competències específiques

 

1 .‐ Adquisició d'una visió general i completa de quines han estat històricament i quines són avui les més importants tecnologies de l'audiovisual.

2 .‐ Capacitat d'entendre i descriure conceptualment el funcionament de qualsevol d'aquestes tecnologies.

3 .‐ Capacitat de reflexió sobre la influència de les diverses tecnologies en les formes del discurs audiovisual.

4 .‐ Capacitat d'entendre i criticar la influència recíproca entre les tecnologies i la societat en què es desenvolupen.

5 .‐ Capacitat d'entendre la transcendència del canvi de codificació analògica a digital.

6.‐ Capacitat d'entendre les possibilitats que comporta la digitalització de la informació audiovisual per tal d'estar en situació d'assumir o avançar les innovacions futures.     

7.‐ Desenvolupament d'una actitud crítica enfront del discurs dominant que acompanya la tecnologia: inevitabilitat, relació amb el "progrés", valor econòmic, etc.

Resultats de l'aprenentatge

  1. Perspectiva històrica del desenvolupament de les tecnologies de l’audiovisual i el seu impacte en la societat i el seu rol en l’articulació de cultures
  2. Esperit crític davant qualsevol nova tecnologia: eines i criteris per aprendre a discernir allò que és bo d’allò que és nou.
  3. Capacitat d’articular discursos crítics amb un estil acadèmic basat en dades i referències i no en opinions subjectives.
  4. Entendre el funcionament de la Viquipèdia i adquisició d’habilitats d’editor.
  5. Compartir des del moment zero amb la societat els coneixements adquirits a classe.
  6. Argumentar i debatre en grups oberts amb dades i referències vàlides.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

Utilització d’infraestructures comuns com la Viquipèdia a l’hora de publicar treballs de classe.

Reaprofitament i ampliació de continguts públics.

Retorn a la societat de la inversió que fa en l’ensenyament públic.

Prerequisits

Haver visitat el planeta terra.

Continguts

Eixos:

El contingut es divideix en 8 eixos distribuïts en 10 sessions:

1: Bases científiques de l’audiovisual
2: Antecedents tecnològics de la fotografia
3: Antecedents tecnològics del cinema. El cinema abans del cinema
4: Antecedents tecnològics del cinema. El cinema després del cinema
5: El so. Característiques, percepció, codificació i tractament
6: Principis i història de la computació
7: La conversió analògic-digital. Tractament digital de la informació
8: La conversió analògic-digital. Tractament digital de la informació
9: Imatge de síntesi, CGI, realitat virtual, realitat augmentada, realitat mixta
10: Algorismes, dades massives, intel·ligència artificial, aprenentatge màquina i deep fakes

Els 8 temes segueixen una continuïtat cronològica i conceptual a l'hora.

 

Blocs:

Això configura una mena de 5 grans blocs:

Bloc 1: Antecedents, història i inici de la influència social i discursiva de la Tecnologia de l'Audiovisual. Codificacions analògiques prèvies a l'electrònica. Temes 1, 2 i 3.

Bloc 2: Ordinadors i codificació digital. Tema 4.

Bloc 3: Codificacions analògiques electròniques de so i imatge. Temes 5 i 6.

Bloc 4: El pas d'analògic a digital i les seves relacions. Tema 7.

Bloc 5: Algunes posibilitats digitals: pantalles. Tema 8.

 

Enfocaments complementaris

Com assenyalàvem a la presentació, tot el contingut gira al voltant de tres aspectes

diferenciats i complementaris:

Descripció de la tecnologia: és el que estructura el contingut. Una aproximació a la comprensió del funcionament de diversos dispositius tecnològics emprats en la comunicació audiovisual.

Tecnologia i discurs: la influència, la importància i les diverses maneres d'emprar la tecnologia per construir discursos audiovisuals diferenciats.

Tecnologia i societat: l'evolució històrica de les diverses tecnologies de l'audiovisual en relació a l'evolució de la nostra societat i de les seves idees; el seu paper en el nostre entorn i les perspectives que de debò poden aportar a la nostra societat.

 

 

 

Metodologia docent

Format híbrid presencial / en línia

Dilluns (classe presencial en l'aula 52.015 alternant els grups cada setmana*):

* El Grup 1 vindrà la 1era. / 3era. / 5ena. / 7ena / 9ena setmana de classe.

* El Grup 2 vindrà la 2ona. / 4arta. / 6ena. / 8ena. /10ena setmana de classe


Visionat
Lectures
Debat
Resolució de dubtes

 

Divendres (classe no presencial en línia tot el grup):

Classe magistral temàtica
Assignació de temes a treballar i debatre presencialment

Avaluació

La nota final es calcula en funció als següents criteris:

  • Assistència i participació a les sessions.
  • Qualitat de les aportacions fetes a les sessions.
  • Qualitat de les referències aportades a les sessions (vídeos, articles, llibres, etc.)
  • Aportacions fetes a la Viquipèdia en forma de:
    • Article ex-novo
    • Ampliacions, puntualitzacions o correccions a articles de tercers.
  • Tant en les aportacions orals com a les de la Viquipèdia es valorarà:
    • Extensió
    • Profunditat
    • Nombre de referències aportades
    • Qualitat de les referències
    • Localització (traducció + adaptació a cultura receptora) d’articles d’elaboració pròpia a d’altres idiomes/cultures
    • Localització d’articles de tercers a d’altres idiomes/cultures

Les aportacions es poden fer a les Viquipèdies en català, castellà, francès, italià i anglès.

Podeu consultar-ne la mecànica a la pàgina del Viquiprojecte

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia bàsica

 

Cada un dels 8 temes de la part magistral té una bibliografia pròpia amb unes 5 o 10 entrades. Aquesta és el seu resum.

PRADERA, ALEJANDRO. El libro de la fotografía. Madrid: Alianza Editorial, 1994. WYN, MICHEL. Le cinéma et ses techniques. Quincy: Nouvelles editions techniques europeennes, 1982.

LLORENS,  VICENTE.   Fundamentos   tecnològicos   de   vídeo   y   televisión.   Barcelona: Ediciones Paidós, 1995.

BARBEY, PIERRE. Iniciació al vídeo. Barcelona: Marcombo i TV3, 1988.

LUXERAU, FRANÇOIS. Video. Principes et techniques. Paris: Editions Dujarric, 1989.

BELLAÏCHE, PHILIPPE. Les secrets de l’image vidéo. Paris: Eyrolles, 1995.

TORRES URGELL, LUIS I ALTRES. Sistemas analógicos y digitales de televisión. Barcelona: Edicions de la Universitat Politècnica de Barcelona, 1994.

BISHOP, PETER. Estudio general del ordenador. Madrid: Alhambra, 1985.

The History of Computing. An Encyclopedia of the People and Machines that Made Computer History. http://www.computermuseum.li/Testpage/0000WELCOME.htm (visitada, 10/09/14)

TORRA, VICENÇ. Del ábaco a la revolución digital. Algoritmos y computación. Barcelona. RBA, 2011

CARRASCO, JORGE. Cine y televisión digital. Manual técnico. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2010.

MERCADO, GUSTAVO. La visión del cineasta. Madrid: Anaya/PhotoClub, 2011

ISAACSON, Walter. Los innovadores: los genios que inventaron el futuro. Barcelona: Debate, 2014

 

 

Bibliografia complementària

Aquesta bibliografia incideix en els aspectes complementaris de l'assignatura: la relació de la tecnologia amb la societat, el seu paper en el discurs audiovisual, en la filosofia, etc.

 

CROWLEY, DAVID; HEYER, PAUL. La Comunicación en la Historia. Tecnología, Cultura, Sociedad. Barcelona: Bosch, 1997

MARVIN, CAROLYN. When Old Technologies Were New. Thinking About Electric Communication in the Late Nineteenth Century. New York [N.Y.] [etc.] : Oxford University Press, 1988

WILLIAMS, RAYMOND. Historia de la comunicación. Vol 1, 2. Barcelona: Bosch, 1992

BORDWELL, DAVID; STAIGER, JANET; THOMPSON, KRISTIN. El cine clásico de Hollywood. Barcelona: Paidós, 1997

BURCH, NOËL. El tragaluz del infinito. Madrid: Cátedra, 2006

FIELDING, RAYMOND. A Technological History of Motion Pictures and Television. Los Angeles: University of California Press, 1983.

CRARY, JONATHAN. Técnicas del observador. Visión y modernidad en el siglo XIX. Murcia: CENDEAC, 2008

CRARY, JONATHAN. Suspensiones de la percepción. Atención, espectáculo y cultura moderna. Madrid: AKAL, 2008

FRIEDBERG, ANNE. The virtual window: from Alberti to Microsoft. Cambridge, MA: MIT Press, 2006

BEAU, FRANK; DUBOIS, PHILIPPE; LEBLANC, GÉRARD. Cinéma et dernières technologies. Paris : Institut National de l'Audiovisuel; Bruxelles : De Boek Université, 1998

ALMIRON, NÚRIA; JARQUE, JOSEP MANUEL. El mito digital. Discursos hegemónicos sobre Internet y periodismo. Barcelona: Anthropos, 2008

MITCHAM, CARL. ¿Qué es la filosofía de la tecnología? Barcelona: Anthropos, 1989 JENKINS, HENRY Convergence culture. La cultura de la convergencia de los medios de comunicación. Barcelona: Paidós, 2008

 

Recursos didàctics

Apunts Generals de l’Assignatura disponibles al Campus Global a la setmana corresponent.

Articles periodístics, de suplements culturals, de revistes científiques, etc. que estaran disponibles al Campus Global.


Curs Acadèmic: 2022/23

3381 - Grau en Comunicació Audiovisual

20383 - Tecnologia de l'Audiovisual


Teaching Guide Information

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
338 - Facultat de Comunicació
Estudi:
3381 - Grau en Comunicació Audiovisual
Assignatura:
20383 - Tecnologia de l'Audiovisual
Àmbit:
---
Crèdits:
4.0
Curs:
1
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Professorat:
Josep Maria Ganyet Cirera
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

L'assignatura pretén donar als estudiants una idea de l'evolució de les principals tecnologies que suporten l'audiovisual des dels antecedents del cinema i les tecnologies analògiques posteriors fins el profund canvi conceptual representat per la codificació digital de la informació audiovisual.

El material docent i les sessions magistrals pretenen descriure aquestes tecnologies de manera de fer‐les entenedores sense entrar gairebé mai al detall dels seus aspectes tècnics més complexos. Aquest nivell conceptual de comprensió és el què es pot demanar a un graduat en Comunicació Audiovisual i el què li pot resultar útil en la seva professió.

És impossible, en el context d'aquesta assignatura, fer un recull exhaustiu i plenament actualitzat de totes les tecnologies de l'audiovisual que conflueixen i envaeixen la nostra quotidianitat. En conseqüència, i sense renunciar al coneixement profund de les més significatives, l'assignatura pretén situar l'alumnat en disposició d'entendre i gestionar els canvis tecnològics que s'esdevindran en la seva vida professional.

En aquest sentit, un dels eixos vertebradors del contingut és la contraposició analògic/digital. La comprensió profunda del que representa la conversió de la informació a format numèric prepara per comprendre, treballar i potser anticipar‐se a tot el què podrà oferir la tecnologia digital.

L'altre gran eix vertebrador del contingut és la perspectiva marcadament cronològica amb que està plantejat. Creiem que el coneixement de la història és el millor antídot contra l'adamisme que l'excés de novetats tecnològiques inevitablement genera. El punt de vista històric dóna una distància que permet també la reflexió sobre dos aspectes que considerem claus: d'una banda, sobre la influència de la tecnologia en la construcció del discurs audiovisual propi de cada època i de l'altra sobre la influència recíproca entre la tecnologia i els costums i les formes de la societat en què la seva aparició es produeix.

De tot això es dedueix que l'assignatura vol donar també les bases per promoure l'aparició en els alumnes d'una postura crítica davant de la tecnologia, fent‐los persones més capaces de posar en qüestió els models de consum audiovisual que s'ofereixen de forma habitual com inevitables, desitjables i necessàriament superiors a allò que substitueixen.

Competències associades

  1. Competències genèriques

1 .‐ Capacitat per aplicar els coneixements, la comprensió i l'habilitat per resoldre problemes en entorns nous o no familiars i en contextos amples o multidisciplinaris en general relatius al seu camp d'estudi.

2 .‐ Adquisició d'una habilitat d'aprenentatge que els permeti continuar els estudis de manera autònoma o plenament autodirigida.

3 .‐ Capacitat per a l'anàlisi sociocultural i en particular de les dimensions polítiques, econòmiques i tecnològiques de les societats del coneixement.

4 .‐ Habilitat pel coneixement comunicatiu i per a la seva interrelació amb les ciències

socials i les noves tecnologies.

5 .‐ Adquisició de la capacitat i de les habilitats necessàries en l'ús adient de les eines tecnològiques característiques de les diferents fases del procés audiovisual.

 

     2. Competències específiques

 

1 .‐ Adquisició d'una visió general i completa de quines han estat històricament i quines són avui les més importants tecnologies de l'audiovisual.

2 .‐ Capacitat d'entendre i descriure conceptualment el funcionament de qualsevol d'aquestes tecnologies.

3 .‐ Capacitat de reflexió sobre la influència de les diverses tecnologies en les formes del discurs audiovisual.

4 .‐ Capacitat d'entendre i criticar la influència recíproca entre les tecnologies i la societat en què es desenvolupen.

5 .‐ Capacitat d'entendre la transcendència del canvi de codificació analògica a digital.

6.‐ Capacitat d'entendre les possibilitats que comporta la digitalització de la informació audiovisual per tal d'estar en situació d'assumir o avançar les innovacions futures.     

7.‐ Desenvolupament d'una actitud crítica enfront del discurs dominant que acompanya la tecnologia: inevitabilitat, relació amb el "progrés", valor econòmic, etc.

Resultats de l'aprenentatge

  1. Perspectiva històrica del desenvolupament de les tecnologies de l’audiovisual i el seu impacte en la societat i el seu rol en l’articulació de cultures
  2. Esperit crític davant qualsevol nova tecnologia: eines i criteris per aprendre a discernir allò que és bo d’allò que és nou.
  3. Capacitat d’articular discursos crítics amb un estil acadèmic basat en dades i referències i no en opinions subjectives.
  4. Entendre el funcionament de la Viquipèdia i adquisició d’habilitats d’editor.
  5. Compartir des del moment zero amb la societat els coneixements adquirits a classe.
  6. Argumentar i debatre en grups oberts amb dades i referències vàlides.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

Utilització d’infraestructures comuns com la Viquipèdia a l’hora de publicar treballs de classe.

Reaprofitament i ampliació de continguts públics.

Retorn a la societat de la inversió que fa en l’ensenyament públic.

Prerequisits

Haver visitat el planeta terra.

Continguts

Eixos:

El contingut es divideix en 8 eixos distribuïts en 10 sessions:

1: Bases científiques de l’audiovisual
2: Antecedents tecnològics de la fotografia
3: Antecedents tecnològics del cinema. El cinema abans del cinema
4: Antecedents tecnològics del cinema. El cinema després del cinema
5: El so. Característiques, percepció, codificació i tractament
6: Principis i història de la computació
7: La conversió analògic-digital. Tractament digital de la informació
8: La conversió analògic-digital. Tractament digital de la informació
9: Imatge de síntesi, CGI, realitat virtual, realitat augmentada, realitat mixta
10: Algorismes, dades massives, intel·ligència artificial, aprenentatge màquina i deep fakes

Els 8 temes segueixen una continuïtat cronològica i conceptual a l'hora.

 

Blocs:

Això configura una mena de 5 grans blocs:

Bloc 1: Antecedents, història i inici de la influència social i discursiva de la Tecnologia de l'Audiovisual. Codificacions analògiques prèvies a l'electrònica. Temes 1, 2 i 3.

Bloc 2: Ordinadors i codificació digital. Tema 4.

Bloc 3: Codificacions analògiques electròniques de so i imatge. Temes 5 i 6.

Bloc 4: El pas d'analògic a digital i les seves relacions. Tema 7.

Bloc 5: Algunes posibilitats digitals: pantalles. Tema 8.

 

Enfocaments complementaris

Com assenyalàvem a la presentació, tot el contingut gira al voltant de tres aspectes

diferenciats i complementaris:

Descripció de la tecnologia: és el que estructura el contingut. Una aproximació a la comprensió del funcionament de diversos dispositius tecnològics emprats en la comunicació audiovisual.

Tecnologia i discurs: la influència, la importància i les diverses maneres d'emprar la tecnologia per construir discursos audiovisuals diferenciats.

Tecnologia i societat: l'evolució històrica de les diverses tecnologies de l'audiovisual en relació a l'evolució de la nostra societat i de les seves idees; el seu paper en el nostre entorn i les perspectives que de debò poden aportar a la nostra societat.

 

 

 

Metodologia docent

Format híbrid presencial / en línia

Dilluns (classe presencial en l'aula 52.015 alternant els grups cada setmana*):

* El Grup 1 vindrà la 1era. / 3era. / 5ena. / 7ena / 9ena setmana de classe.

* El Grup 2 vindrà la 2ona. / 4arta. / 6ena. / 8ena. /10ena setmana de classe


Visionat
Lectures
Debat
Resolució de dubtes

 

Divendres (classe no presencial en línia tot el grup):

Classe magistral temàtica
Assignació de temes a treballar i debatre presencialment

Avaluació

La nota final es calcula en funció als següents criteris:

  • Assistència i participació a les sessions.
  • Qualitat de les aportacions fetes a les sessions.
  • Qualitat de les referències aportades a les sessions (vídeos, articles, llibres, etc.)
  • Aportacions fetes a la Viquipèdia en forma de:
    • Article ex-novo
    • Ampliacions, puntualitzacions o correccions a articles de tercers.
  • Tant en les aportacions orals com a les de la Viquipèdia es valorarà:
    • Extensió
    • Profunditat
    • Nombre de referències aportades
    • Qualitat de les referències
    • Localització (traducció + adaptació a cultura receptora) d’articles d’elaboració pròpia a d’altres idiomes/cultures
    • Localització d’articles de tercers a d’altres idiomes/cultures

Les aportacions es poden fer a les Viquipèdies en català, castellà, francès, italià i anglès.

Podeu consultar-ne la mecànica a la pàgina del Viquiprojecte

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia bàsica

 

Cada un dels 8 temes de la part magistral té una bibliografia pròpia amb unes 5 o 10 entrades. Aquesta és el seu resum.

PRADERA, ALEJANDRO. El libro de la fotografía. Madrid: Alianza Editorial, 1994. WYN, MICHEL. Le cinéma et ses techniques. Quincy: Nouvelles editions techniques europeennes, 1982.

LLORENS,  VICENTE.   Fundamentos   tecnològicos   de   vídeo   y   televisión.   Barcelona: Ediciones Paidós, 1995.

BARBEY, PIERRE. Iniciació al vídeo. Barcelona: Marcombo i TV3, 1988.

LUXERAU, FRANÇOIS. Video. Principes et techniques. Paris: Editions Dujarric, 1989.

BELLAÏCHE, PHILIPPE. Les secrets de l’image vidéo. Paris: Eyrolles, 1995.

TORRES URGELL, LUIS I ALTRES. Sistemas analógicos y digitales de televisión. Barcelona: Edicions de la Universitat Politècnica de Barcelona, 1994.

BISHOP, PETER. Estudio general del ordenador. Madrid: Alhambra, 1985.

The History of Computing. An Encyclopedia of the People and Machines that Made Computer History. http://www.computermuseum.li/Testpage/0000WELCOME.htm (visitada, 10/09/14)

TORRA, VICENÇ. Del ábaco a la revolución digital. Algoritmos y computación. Barcelona. RBA, 2011

CARRASCO, JORGE. Cine y televisión digital. Manual técnico. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2010.

MERCADO, GUSTAVO. La visión del cineasta. Madrid: Anaya/PhotoClub, 2011

ISAACSON, Walter. Los innovadores: los genios que inventaron el futuro. Barcelona: Debate, 2014

 

 

Bibliografia complementària

Aquesta bibliografia incideix en els aspectes complementaris de l'assignatura: la relació de la tecnologia amb la societat, el seu paper en el discurs audiovisual, en la filosofia, etc.

 

CROWLEY, DAVID; HEYER, PAUL. La Comunicación en la Historia. Tecnología, Cultura, Sociedad. Barcelona: Bosch, 1997

MARVIN, CAROLYN. When Old Technologies Were New. Thinking About Electric Communication in the Late Nineteenth Century. New York [N.Y.] [etc.] : Oxford University Press, 1988

WILLIAMS, RAYMOND. Historia de la comunicación. Vol 1, 2. Barcelona: Bosch, 1992

BORDWELL, DAVID; STAIGER, JANET; THOMPSON, KRISTIN. El cine clásico de Hollywood. Barcelona: Paidós, 1997

BURCH, NOËL. El tragaluz del infinito. Madrid: Cátedra, 2006

FIELDING, RAYMOND. A Technological History of Motion Pictures and Television. Los Angeles: University of California Press, 1983.

CRARY, JONATHAN. Técnicas del observador. Visión y modernidad en el siglo XIX. Murcia: CENDEAC, 2008

CRARY, JONATHAN. Suspensiones de la percepción. Atención, espectáculo y cultura moderna. Madrid: AKAL, 2008

FRIEDBERG, ANNE. The virtual window: from Alberti to Microsoft. Cambridge, MA: MIT Press, 2006

BEAU, FRANK; DUBOIS, PHILIPPE; LEBLANC, GÉRARD. Cinéma et dernières technologies. Paris : Institut National de l'Audiovisuel; Bruxelles : De Boek Université, 1998

ALMIRON, NÚRIA; JARQUE, JOSEP MANUEL. El mito digital. Discursos hegemónicos sobre Internet y periodismo. Barcelona: Anthropos, 2008

MITCHAM, CARL. ¿Qué es la filosofía de la tecnología? Barcelona: Anthropos, 1989 JENKINS, HENRY Convergence culture. La cultura de la convergencia de los medios de comunicación. Barcelona: Paidós, 2008

 

Recursos didàctics

Apunts Generals de l’Assignatura disponibles al Campus Global a la setmana corresponent.

Articles periodístics, de suplements culturals, de revistes científiques, etc. que estaran disponibles al Campus Global.


Curs Acadèmic: 2022/23

3381 - Grau en Comunicació Audiovisual

20383 - Tecnologia de l'Audiovisual


Información de la Guía Docente

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
338 - Facultat de Comunicació
Estudi:
3381 - Grau en Comunicació Audiovisual
Assignatura:
20383 - Tecnologia de l'Audiovisual
Àmbit:
---
Crèdits:
4.0
Curs:
1
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Professorat:
Josep Maria Ganyet Cirera
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

L'assignatura pretén donar als estudiants una idea de l'evolució de les principals tecnologies que suporten l'audiovisual des dels antecedents del cinema i les tecnologies analògiques posteriors fins el profund canvi conceptual representat per la codificació digital de la informació audiovisual.

El material docent i les sessions magistrals pretenen descriure aquestes tecnologies de manera de fer‐les entenedores sense entrar gairebé mai al detall dels seus aspectes tècnics més complexos. Aquest nivell conceptual de comprensió és el què es pot demanar a un graduat en Comunicació Audiovisual i el què li pot resultar útil en la seva professió.

És impossible, en el context d'aquesta assignatura, fer un recull exhaustiu i plenament actualitzat de totes les tecnologies de l'audiovisual que conflueixen i envaeixen la nostra quotidianitat. En conseqüència, i sense renunciar al coneixement profund de les més significatives, l'assignatura pretén situar l'alumnat en disposició d'entendre i gestionar els canvis tecnològics que s'esdevindran en la seva vida professional.

En aquest sentit, un dels eixos vertebradors del contingut és la contraposició analògic/digital. La comprensió profunda del que representa la conversió de la informació a format numèric prepara per comprendre, treballar i potser anticipar‐se a tot el què podrà oferir la tecnologia digital.

L'altre gran eix vertebrador del contingut és la perspectiva marcadament cronològica amb que està plantejat. Creiem que el coneixement de la història és el millor antídot contra l'adamisme que l'excés de novetats tecnològiques inevitablement genera. El punt de vista històric dóna una distància que permet també la reflexió sobre dos aspectes que considerem claus: d'una banda, sobre la influència de la tecnologia en la construcció del discurs audiovisual propi de cada època i de l'altra sobre la influència recíproca entre la tecnologia i els costums i les formes de la societat en què la seva aparició es produeix.

De tot això es dedueix que l'assignatura vol donar també les bases per promoure l'aparició en els alumnes d'una postura crítica davant de la tecnologia, fent‐los persones més capaces de posar en qüestió els models de consum audiovisual que s'ofereixen de forma habitual com inevitables, desitjables i necessàriament superiors a allò que substitueixen.

Competències associades

  1. Competències genèriques

1 .‐ Capacitat per aplicar els coneixements, la comprensió i l'habilitat per resoldre problemes en entorns nous o no familiars i en contextos amples o multidisciplinaris en general relatius al seu camp d'estudi.

2 .‐ Adquisició d'una habilitat d'aprenentatge que els permeti continuar els estudis de manera autònoma o plenament autodirigida.

3 .‐ Capacitat per a l'anàlisi sociocultural i en particular de les dimensions polítiques, econòmiques i tecnològiques de les societats del coneixement.

4 .‐ Habilitat pel coneixement comunicatiu i per a la seva interrelació amb les ciències

socials i les noves tecnologies.

5 .‐ Adquisició de la capacitat i de les habilitats necessàries en l'ús adient de les eines tecnològiques característiques de les diferents fases del procés audiovisual.

 

     2. Competències específiques

 

1 .‐ Adquisició d'una visió general i completa de quines han estat històricament i quines són avui les més importants tecnologies de l'audiovisual.

2 .‐ Capacitat d'entendre i descriure conceptualment el funcionament de qualsevol d'aquestes tecnologies.

3 .‐ Capacitat de reflexió sobre la influència de les diverses tecnologies en les formes del discurs audiovisual.

4 .‐ Capacitat d'entendre i criticar la influència recíproca entre les tecnologies i la societat en què es desenvolupen.

5 .‐ Capacitat d'entendre la transcendència del canvi de codificació analògica a digital.

6.‐ Capacitat d'entendre les possibilitats que comporta la digitalització de la informació audiovisual per tal d'estar en situació d'assumir o avançar les innovacions futures.     

7.‐ Desenvolupament d'una actitud crítica enfront del discurs dominant que acompanya la tecnologia: inevitabilitat, relació amb el "progrés", valor econòmic, etc.

Resultats de l'aprenentatge

  1. Perspectiva històrica del desenvolupament de les tecnologies de l’audiovisual i el seu impacte en la societat i el seu rol en l’articulació de cultures
  2. Esperit crític davant qualsevol nova tecnologia: eines i criteris per aprendre a discernir allò que és bo d’allò que és nou.
  3. Capacitat d’articular discursos crítics amb un estil acadèmic basat en dades i referències i no en opinions subjectives.
  4. Entendre el funcionament de la Viquipèdia i adquisició d’habilitats d’editor.
  5. Compartir des del moment zero amb la societat els coneixements adquirits a classe.
  6. Argumentar i debatre en grups oberts amb dades i referències vàlides.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

Utilització d’infraestructures comuns com la Viquipèdia a l’hora de publicar treballs de classe.

Reaprofitament i ampliació de continguts públics.

Retorn a la societat de la inversió que fa en l’ensenyament públic.

Prerequisits

Haver visitat el planeta terra.

Continguts

Eixos:

El contingut es divideix en 8 eixos distribuïts en 10 sessions:

1: Bases científiques de l’audiovisual
2: Antecedents tecnològics de la fotografia
3: Antecedents tecnològics del cinema. El cinema abans del cinema
4: Antecedents tecnològics del cinema. El cinema després del cinema
5: El so. Característiques, percepció, codificació i tractament
6: Principis i història de la computació
7: La conversió analògic-digital. Tractament digital de la informació
8: La conversió analògic-digital. Tractament digital de la informació
9: Imatge de síntesi, CGI, realitat virtual, realitat augmentada, realitat mixta
10: Algorismes, dades massives, intel·ligència artificial, aprenentatge màquina i deep fakes

Els 8 temes segueixen una continuïtat cronològica i conceptual a l'hora.

 

Blocs:

Això configura una mena de 5 grans blocs:

Bloc 1: Antecedents, història i inici de la influència social i discursiva de la Tecnologia de l'Audiovisual. Codificacions analògiques prèvies a l'electrònica. Temes 1, 2 i 3.

Bloc 2: Ordinadors i codificació digital. Tema 4.

Bloc 3: Codificacions analògiques electròniques de so i imatge. Temes 5 i 6.

Bloc 4: El pas d'analògic a digital i les seves relacions. Tema 7.

Bloc 5: Algunes posibilitats digitals: pantalles. Tema 8.

 

Enfocaments complementaris

Com assenyalàvem a la presentació, tot el contingut gira al voltant de tres aspectes

diferenciats i complementaris:

Descripció de la tecnologia: és el que estructura el contingut. Una aproximació a la comprensió del funcionament de diversos dispositius tecnològics emprats en la comunicació audiovisual.

Tecnologia i discurs: la influència, la importància i les diverses maneres d'emprar la tecnologia per construir discursos audiovisuals diferenciats.

Tecnologia i societat: l'evolució històrica de les diverses tecnologies de l'audiovisual en relació a l'evolució de la nostra societat i de les seves idees; el seu paper en el nostre entorn i les perspectives que de debò poden aportar a la nostra societat.

 

 

 

Metodologia docent

Format híbrid presencial / en línia

Dilluns (classe presencial en l'aula 52.015 alternant els grups cada setmana*):

* El Grup 1 vindrà la 1era. / 3era. / 5ena. / 7ena / 9ena setmana de classe.

* El Grup 2 vindrà la 2ona. / 4arta. / 6ena. / 8ena. /10ena setmana de classe


Visionat
Lectures
Debat
Resolució de dubtes

 

Divendres (classe no presencial en línia tot el grup):

Classe magistral temàtica
Assignació de temes a treballar i debatre presencialment

Avaluació

La nota final es calcula en funció als següents criteris:

  • Assistència i participació a les sessions.
  • Qualitat de les aportacions fetes a les sessions.
  • Qualitat de les referències aportades a les sessions (vídeos, articles, llibres, etc.)
  • Aportacions fetes a la Viquipèdia en forma de:
    • Article ex-novo
    • Ampliacions, puntualitzacions o correccions a articles de tercers.
  • Tant en les aportacions orals com a les de la Viquipèdia es valorarà:
    • Extensió
    • Profunditat
    • Nombre de referències aportades
    • Qualitat de les referències
    • Localització (traducció + adaptació a cultura receptora) d’articles d’elaboració pròpia a d’altres idiomes/cultures
    • Localització d’articles de tercers a d’altres idiomes/cultures

Les aportacions es poden fer a les Viquipèdies en català, castellà, francès, italià i anglès.

Podeu consultar-ne la mecànica a la pàgina del Viquiprojecte

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia bàsica

 

Cada un dels 8 temes de la part magistral té una bibliografia pròpia amb unes 5 o 10 entrades. Aquesta és el seu resum.

PRADERA, ALEJANDRO. El libro de la fotografía. Madrid: Alianza Editorial, 1994. WYN, MICHEL. Le cinéma et ses techniques. Quincy: Nouvelles editions techniques europeennes, 1982.

LLORENS,  VICENTE.   Fundamentos   tecnològicos   de   vídeo   y   televisión.   Barcelona: Ediciones Paidós, 1995.

BARBEY, PIERRE. Iniciació al vídeo. Barcelona: Marcombo i TV3, 1988.

LUXERAU, FRANÇOIS. Video. Principes et techniques. Paris: Editions Dujarric, 1989.

BELLAÏCHE, PHILIPPE. Les secrets de l’image vidéo. Paris: Eyrolles, 1995.

TORRES URGELL, LUIS I ALTRES. Sistemas analógicos y digitales de televisión. Barcelona: Edicions de la Universitat Politècnica de Barcelona, 1994.

BISHOP, PETER. Estudio general del ordenador. Madrid: Alhambra, 1985.

The History of Computing. An Encyclopedia of the People and Machines that Made Computer History. http://www.computermuseum.li/Testpage/0000WELCOME.htm (visitada, 10/09/14)

TORRA, VICENÇ. Del ábaco a la revolución digital. Algoritmos y computación. Barcelona. RBA, 2011

CARRASCO, JORGE. Cine y televisión digital. Manual técnico. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2010.

MERCADO, GUSTAVO. La visión del cineasta. Madrid: Anaya/PhotoClub, 2011

ISAACSON, Walter. Los innovadores: los genios que inventaron el futuro. Barcelona: Debate, 2014

 

 

Bibliografia complementària

Aquesta bibliografia incideix en els aspectes complementaris de l'assignatura: la relació de la tecnologia amb la societat, el seu paper en el discurs audiovisual, en la filosofia, etc.

 

CROWLEY, DAVID; HEYER, PAUL. La Comunicación en la Historia. Tecnología, Cultura, Sociedad. Barcelona: Bosch, 1997

MARVIN, CAROLYN. When Old Technologies Were New. Thinking About Electric Communication in the Late Nineteenth Century. New York [N.Y.] [etc.] : Oxford University Press, 1988

WILLIAMS, RAYMOND. Historia de la comunicación. Vol 1, 2. Barcelona: Bosch, 1992

BORDWELL, DAVID; STAIGER, JANET; THOMPSON, KRISTIN. El cine clásico de Hollywood. Barcelona: Paidós, 1997

BURCH, NOËL. El tragaluz del infinito. Madrid: Cátedra, 2006

FIELDING, RAYMOND. A Technological History of Motion Pictures and Television. Los Angeles: University of California Press, 1983.

CRARY, JONATHAN. Técnicas del observador. Visión y modernidad en el siglo XIX. Murcia: CENDEAC, 2008

CRARY, JONATHAN. Suspensiones de la percepción. Atención, espectáculo y cultura moderna. Madrid: AKAL, 2008

FRIEDBERG, ANNE. The virtual window: from Alberti to Microsoft. Cambridge, MA: MIT Press, 2006

BEAU, FRANK; DUBOIS, PHILIPPE; LEBLANC, GÉRARD. Cinéma et dernières technologies. Paris : Institut National de l'Audiovisuel; Bruxelles : De Boek Université, 1998

ALMIRON, NÚRIA; JARQUE, JOSEP MANUEL. El mito digital. Discursos hegemónicos sobre Internet y periodismo. Barcelona: Anthropos, 2008

MITCHAM, CARL. ¿Qué es la filosofía de la tecnología? Barcelona: Anthropos, 1989 JENKINS, HENRY Convergence culture. La cultura de la convergencia de los medios de comunicación. Barcelona: Paidós, 2008

 

Recursos didàctics

Apunts Generals de l’Assignatura disponibles al Campus Global a la setmana corresponent.

Articles periodístics, de suplements culturals, de revistes científiques, etc. que estaran disponibles al Campus Global.