20383 - Tecnologia de l'Audiovisual
Josep Maria Ganyet Cirera
Presentació
L'assignatura pretén donar als estudiants una idea de l'evolució de les principals tecnologies que suporten l'audiovisual des dels antecedents del cinema i les tecnologies analògiques posteriors fins el profund canvi conceptual representat per la codificació digital de la informació audiovisual.
El material docent i les sessions magistrals pretenen descriure aquestes tecnologies de manera de fer‐les entenedores sense entrar gairebé mai al detall dels seus aspectes tècnics més complexos. Aquest nivell conceptual de comprensió és el què es pot demanar a un graduat en Comunicació Audiovisual i el què li pot resultar útil en la seva professió.
És impossible, en el context d'aquesta assignatura, fer un recull exhaustiu i plenament actualitzat de totes les tecnologies de l'audiovisual que conflueixen i envaeixen la nostra quotidianitat. En conseqüència, i sense renunciar al coneixement profund de les més significatives, l'assignatura pretén situar l'alumnat en disposició d'entendre i gestionar els canvis tecnològics que s'esdevindran en la seva vida professional.
En aquest sentit, un dels eixos vertebradors del contingut és la contraposició analògic/digital. La comprensió profunda del que representa la conversió de la informació a format numèric prepara per comprendre, treballar i potser anticipar‐se a tot el què podrà oferir la tecnologia digital.
L'altre gran eix vertebrador del contingut és la perspectiva marcadament cronològica amb que està plantejat. Creiem que el coneixement de la història és el millor antídot contra l'adamisme que l'excés de novetats tecnològiques inevitablement genera. El punt de vista històric dóna una distància que permet també la reflexió sobre dos aspectes que considerem claus: d'una banda, sobre la influència de la tecnologia en la construcció del discurs audiovisual propi de cada època i de l'altra sobre la influència recíproca entre la tecnologia i els costums i les formes de la societat en què la seva aparició es produeix.
De tot això es dedueix que l'assignatura vol donar també les bases per promoure l'aparició en els alumnes d'una postura crítica davant de la tecnologia, fent‐los persones més capaces de posar en qüestió els models de consum audiovisual que s'ofereixen de forma habitual com inevitables, desitjables i necessàriament superiors a allò que substitueixen.
Competències associades
- Competències genèriques
1 .‐ Capacitat per aplicar els coneixements, la comprensió i l'habilitat per resoldre problemes en entorns nous o no familiars i en contextos amples o multidisciplinaris en general relatius al seu camp d'estudi.
2 .‐ Adquisició d'una habilitat d'aprenentatge que els permeti continuar els estudis de manera autònoma o plenament autodirigida.
3 .‐ Capacitat per a l'anàlisi sociocultural i en particular de les dimensions polítiques, econòmiques i tecnològiques de les societats del coneixement.
4 .‐ Habilitat pel coneixement comunicatiu i per a la seva interrelació amb les ciències
socials i les noves tecnologies.
5 .‐ Adquisició de la capacitat i de les habilitats necessàries en l'ús adient de les eines tecnològiques característiques de les diferents fases del procés audiovisual.
2. Competències específiques
1 .‐ Adquisició d'una visió general i completa de quines han estat històricament i quines són avui les més importants tecnologies de l'audiovisual.
2 .‐ Capacitat d'entendre i descriure conceptualment el funcionament de qualsevol d'aquestes tecnologies.
3 .‐ Capacitat de reflexió sobre la influència de les diverses tecnologies en les formes del discurs audiovisual.
4 .‐ Capacitat d'entendre i criticar la influència recíproca entre les tecnologies i la societat en què es desenvolupen.
5 .‐ Capacitat d'entendre la transcendència del canvi de codificació analògica a digital.
6.‐ Capacitat d'entendre les possibilitats que comporta la digitalització de la informació audiovisual per tal d'estar en situació d'assumir o avançar les innovacions futures.
7.‐ Desenvolupament d'una actitud crítica enfront del discurs dominant que acompanya la tecnologia: inevitabilitat, relació amb el "progrés", valor econòmic, etc.
Continguts
Eixos:
El contingut es divideix en 8 eixos distribuïts en 10 sessions:
1: Bases científiques de l’audiovisual
2: Antecedents tecnològics de la fotografia
3: Antecedents tecnològics del cinema. El cinema abans del cinema
4: Antecedents tecnològics del cinema. El cinema després del cinema
5: El so. Característiques, percepció, codificació i tractament
6: Principis i història de la computació
7: La conversió analògic-digital. Tractament digital de la informació
8: La conversió analògic-digital. Tractament digital de la informació
9: Imatge de síntesi, CGI, realitat virtual, realitat augmentada, realitat mixta
10: Algorismes, dades massives, intel·ligència artificial, aprenentatge màquina i deep fakes
Els 8 temes segueixen una continuïtat cronològica i conceptual a l'hora.
Blocs:
Això configura una mena de 5 grans blocs:
Bloc 1: Antecedents, història i inici de la influència social i discursiva de la Tecnologia de l'Audiovisual. Codificacions analògiques prèvies a l'electrònica. Temes 1, 2 i 3.
Bloc 2: Ordinadors i codificació digital. Tema 4.
Bloc 3: Codificacions analògiques electròniques de so i imatge. Temes 5 i 6.
Bloc 4: El pas d'analògic a digital i les seves relacions. Tema 7.
Bloc 5: Algunes posibilitats digitals: pantalles. Tema 8.
Enfocaments complementaris
Com assenyalàvem a la presentació, tot el contingut gira al voltant de tres aspectes
diferenciats i complementaris:
Descripció de la tecnologia: és el que estructura el contingut. Una aproximació a la comprensió del funcionament de diversos dispositius tecnològics emprats en la comunicació audiovisual.
Tecnologia i discurs: la influència, la importància i les diverses maneres d'emprar la tecnologia per construir discursos audiovisuals diferenciats.
Tecnologia i societat: l'evolució històrica de les diverses tecnologies de l'audiovisual en relació a l'evolució de la nostra societat i de les seves idees; el seu paper en el nostre entorn i les perspectives que de debò poden aportar a la nostra societat.
Bibliografia i recursos d'informació
Bibliografia bàsica
Cada un dels 8 temes de la part magistral té una bibliografia pròpia amb unes 5 o 10 entrades. Aquesta és el seu resum.
PRADERA, ALEJANDRO. El libro de la fotografía. Madrid: Alianza Editorial, 1994. WYN, MICHEL. Le cinéma et ses techniques. Quincy: Nouvelles editions techniques europeennes, 1982.
LLORENS, VICENTE. Fundamentos tecnològicos de vídeo y televisión. Barcelona: Ediciones Paidós, 1995.
BARBEY, PIERRE. Iniciació al vídeo. Barcelona: Marcombo i TV3, 1988.
LUXERAU, FRANÇOIS. Video. Principes et techniques. Paris: Editions Dujarric, 1989.
BELLAÏCHE, PHILIPPE. Les secrets de l’image vidéo. Paris: Eyrolles, 1995.
TORRES URGELL, LUIS I ALTRES. Sistemas analógicos y digitales de televisión. Barcelona: Edicions de la Universitat Politècnica de Barcelona, 1994.
BISHOP, PETER. Estudio general del ordenador. Madrid: Alhambra, 1985.
The History of Computing. An Encyclopedia of the People and Machines that Made Computer History. http://www.computermuseum.li/Testpage/0000WELCOME.htm (visitada, 10/09/14)
TORRA, VICENÇ. Del ábaco a la revolución digital. Algoritmos y computación. Barcelona. RBA, 2011
CARRASCO, JORGE. Cine y televisión digital. Manual técnico. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2010.
MERCADO, GUSTAVO. La visión del cineasta. Madrid: Anaya/PhotoClub, 2011
ISAACSON, Walter. Los innovadores: los genios que inventaron el futuro. Barcelona: Debate, 2014
Bibliografia complementària
Aquesta bibliografia incideix en els aspectes complementaris de l'assignatura: la relació de la tecnologia amb la societat, el seu paper en el discurs audiovisual, en la filosofia, etc.
CROWLEY, DAVID; HEYER, PAUL. La Comunicación en la Historia. Tecnología, Cultura, Sociedad. Barcelona: Bosch, 1997
MARVIN, CAROLYN. When Old Technologies Were New. Thinking About Electric Communication in the Late Nineteenth Century. New York [N.Y.] [etc.] : Oxford University Press, 1988
WILLIAMS, RAYMOND. Historia de la comunicación. Vol 1, 2. Barcelona: Bosch, 1992
BORDWELL, DAVID; STAIGER, JANET; THOMPSON, KRISTIN. El cine clásico de Hollywood. Barcelona: Paidós, 1997
BURCH, NOËL. El tragaluz del infinito. Madrid: Cátedra, 2006
FIELDING, RAYMOND. A Technological History of Motion Pictures and Television. Los Angeles: University of California Press, 1983.
CRARY, JONATHAN. Técnicas del observador. Visión y modernidad en el siglo XIX. Murcia: CENDEAC, 2008
CRARY, JONATHAN. Suspensiones de la percepción. Atención, espectáculo y cultura moderna. Madrid: AKAL, 2008
FRIEDBERG, ANNE. The virtual window: from Alberti to Microsoft. Cambridge, MA: MIT Press, 2006
BEAU, FRANK; DUBOIS, PHILIPPE; LEBLANC, GÉRARD. Cinéma et dernières technologies. Paris : Institut National de l'Audiovisuel; Bruxelles : De Boek Université, 1998
ALMIRON, NÚRIA; JARQUE, JOSEP MANUEL. El mito digital. Discursos hegemónicos sobre Internet y periodismo. Barcelona: Anthropos, 2008
MITCHAM, CARL. ¿Qué es la filosofía de la tecnología? Barcelona: Anthropos, 1989 JENKINS, HENRY Convergence culture. La cultura de la convergencia de los medios de comunicación. Barcelona: Paidós, 2008
Recursos didàctics
Apunts Generals de l’Assignatura disponibles al Campus Global a la setmana corresponent.
Articles periodístics, de suplements culturals, de revistes científiques, etc. que estaran disponibles al Campus Global.