Informació del Pla Docent

Presentació

Estructura de la Comunicació Social és una assignatura introductòria que se centra en l’estudi dels mitjans de comunicació i les indústries de la cultura (específicament la premsa, la ràdio, la televisió, el cinema i els mitjans digitals). L’assignatura examina l’organització, regulació i funcionament dels mitjans i les indústries culturals en quatre contextos concrets: els EUA, l’Europa occidental, Espanya i Catalunya, identificant-ne punts en comú i diferències. Al llarg del curs, també es reflexionarà sobre el rol i impacte dels mitjans a nivell social, polític i cultural, el paper de les plataformes digitals i les xarxes socials, els fluxos de la comunicació en l’actual context de la globalització, les dinàmiques de canvi a les que estan sotmeses els mitjans, així com les desigualtats de gènere que es produeixen en el context dels sectors de la comunicació i la cultura.  

Així doncs, l’objectiu principal de l'assignatura és donar a l’alumnat de 1r del Grau en Comunicació Audiovisual uns primers coneixements i eines per a l’anàlisi dels mitjans de comunicació i les indústries culturals per tal que puguin entendre la seva importància, el paper que desenvolupen en la societat, així com l’actual configuració dels mitjans en diferents països i les raons històriques d’aquesta. Finalment, l’assignatura ha de servir per tal que l’alumnat conegui el context en el que desenvoluparà la seva tasca professional.

Competències associades

L’assignatura té com a objectiu que l’alumnat aprengui a:

• Comprendre el paper i impacte dels mitjans de comunicació en la societat.
• Comprendre la dimensió econòmica, política, social i cultural dels mitjans de comunicació.
• Adquirir uns coneixements sistemàtics sobre les estructures, organització i regulació dels mitjans de comunicació i de les indústries culturals als Estats Units, a l’Europa occidental, Espanya i Catalunya, així com entendre les dinàmiques de canvi als que estan sotmesos actualment.
• Entendre el funcionament, paper i impacte de les plataformes digitals i xarxes socials.
• Entendre el mapa dels fluxos de la comunicació i de la cultura en un món global.
• Entendre les desigualtats de gènere que es produeixen en els mitjans de comunicació i les indústries culturals, així com el paper dels mitjans en la perpetuació d’aquestes desigualtats.

Així mateix, l’assignatura està vinculada a les competències específiques i generals del Pla d’Estudis del Grau següents:

Competències generals:

• 2G: Habilitat de recollir i interpretar dades rellevants (normalment dins del camp d'estudi) per emetre judicis que incloguin la reflexió sobre temes socials, científics o ètics significatius.
• 4G: Capacitat per aplicar els coneixements i la comprensió, com també les habilitats per resoldre problemes, en entorns nous o no familiars i en contextos amplis (o multidisciplinaris) relatius al camp d'estudi.

Competències específiques:

• 4E: Capacitat per a l'anàlisi teoricopràctica de les estructures organitzatives de la comunicació audiovisual.
• 7E: Capacitat per a la creació d'estructures, continguts i estils de la programació al cinema, televisió, ràdio i telecomunicacions.
• 22E: Capacitat per a l'anàlisi sociocultural i de les dimensions polítiques, econòmiques i tecnològiques de les societats del coneixement.
• 23E: Habilitat per al coneixement comunicatiu i la interrelació amb les ciències socials i les noves tecnologies

Competències transversals UPF

• 1: Autonomia
• 4: Perspectiva de gènere
• 5: Comunicacional

Objectius de Desenvolupament Sostenible

• Objectiu 5: Igualtat de gènere
• Objectiu 8: Treball decent i desenvolupament econòmic
• Objectiu 10: Reducció de les desigualtat en i entre els països
• Objectiu 16: Pau, justícia i institucions sòlides

Prerequisits

Cap.

Continguts

Temari

1. Introducció a l’anàlisi de l’estructura dels mitjans

La comunicació. Característiques dels mitjans de comunicació. L’estudi de l’estructura dels mitjans. L’impacte i els efectes dels mitjans de comunicació. La mediatització. Les funcions socials, polítiques i culturals dels mitjans de comunicació. Les polítiques de comunicació i els models de regulació dels mitjans.

2. Mitjans i grups de comunicació a l’Europa occidental

La premsa. El model fundador de la ràdio i la televisió a Europa: la RTV de servei públic. L’entrada de les televisions privades. Les polítiques de comunicació de la Unió Europea. La indústria cinematogràfica: situació del cinema Europeu; l’excepció cultural i les ajudes al cinema europeu. Els grups de comunicació europeus.

3. Mitjans i grups de comunicació als EUA.

La premsa. La indústria cinematogràfica: les majors i el domini internacional del cinema dels EUA. La ràdio i televisió: la televisió en obert, la televisió pública i la televisió de pagament. L’explosió de l’streaming: Netflix. Els nous actors digitals: Google, Meta i Amazon. El procés de concentració de l’audiovisual i els grups de comunicació dels EUA.

4. Mitjans i grups de comunicació a l'Estat espanyol.

La premsa. La televisió: la televisió pública (RTVE) i privada; la TDT; la televisió de pagament. La ràdio. El cinema a Espanya. Els principals grups de comunicació espanyols.

5. Mitjans i grups de comunicació a Catalunya.

La premsa. La televisió: la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; la televisió local. La ràdio. Els òrgans reguladors de l’audiovisual: l Consell de L’Audiovisual de Catalunya. El sector cinematogràfic. Els principals grups de comunicació catalans.

Seminaris

Seminari 1: Desigualtats de gènere en els mitjans

Seminari 2: Dades i algoritmes: les noves plataformes digitals

Seminari 3: Audiència: Mite i realitat

Seminari 4: Autòpsia de Fake News

Metodologia docent

Estructura de la Comunicació Social que combina dos tipus de metodologies docents:

• Classes magistrals, en les que s’impartiran els continguts teòrics, organitzats en cinc temes. En les classes magistrals, l’explicació de continguts teòrics es combinarà amb el desenvolupament de debats i activitats breus a classe, així com conferències de professionals del sector.
• Seminaris: L’assignatura també inclou el desenvolupament de quatre seminaris en el que l’alumnat es dividirà en tres grups per ordre alfabètic (podeu consultar la distribució a l'Aula Global). En les setmanes en les que es duen a terme els seminaris (setmanes 3, 5, 7 i 9), l’alumnat només haurà d’anar a classe el dia assignat al seu grup. En els seminaris s’ampliaran i debatran els continguts de l'assignatura a partir de la posada en comú de quatre exercicis en grup que l’alumnat farà fora de classe, lectures i activitats a l'aula. S'espera que cada estudiant no només assisteixi, sinó que contribueixi a la discussió del seminari.

Així mateix, l’assignatura també inclourà:

• Tutories: Tutories voluntàries per resoldre dubtes sobre l’elaboració dels treballs i el continguts del curs. Les tutories es faran fora de l’horari de classe, en format virtual  i a través del Hangouts Meet. Horaris a convenir amb el professorat.
• Treball i estudi personal de la matèria

Avaluació

Activitats d'avaluació

L'avaluació tindrà en compte tres elements:

• Assistència i participació en els seminaris: 15% de la nota final
• 4 Exercicis en grup, vinculats als seminaris: 45% de la nota final (11.25% cada exercici)
• Participació i exercicis vinculats a les classes magistrals (exercicis a classe, activitats i participació): 10% de la nota final
• Examen: 30% de la nota final

Requisits per ser AVALUAT i poder optar a la recuperació

• Assistir, com a mínim, al 50% dels seminaris (2 de 4)
• Haver entregat TOTS els exercicis lligats als seminaris el darrer dia de classe (4 de 4)
• Presentar-se a l'examen i haver obtingut, com a mínim, 1,5 punts sobre 10.

Requisits per APROVAR l'assignatura

A més de complir els requisits especificats anteriorment (Requisits per ser avaluat), cal:

• Haver obtingut 4 punts sobre 10 en l’EXAMEN
• Obtenir una NOTA MITJANA igual o superior a 5.

Recuperació de l’assignatura.

D’acord amb el marc d’avaluació de la Facultat de Comunicació, només podran presentar-se a la recuperació de l’assignatura aquells alumnes que l’hagin suspès. D’aquesta manera, els alumnes que hagin obtingut una qualificació igual o superior a 5 o bé figurin a l’acta com a No Presentats queden EXCLOSOS del procés de recuperació. Així mateix, els estudiants que hagin demanat la renúncia de la convocatòria (anul·lació de convocatòria) perdran el dret a la recuperació dins el mateix any acadèmic. Les activitats de recuperació es duran a terme durant el tercer trimestre (consulteu el calendari de recuperacions).

 Quadre-resum de les activitats d'avaluació i recuperació

Bibliografia i recursos d'informació

ALMIRON, Núria (2009) “Grupos privados propietarios de medios de comunicación en España: principales datos estructurales y financieros”. Comunicación y Sociedad, vol. 22, núm. 1, pp. 243-273.

ALMIRON, Núria (2011) “Estructura de propiedad y composición de los consejos de administración de los principales grupos de comunicación europeos en 2009”. Observatorio (OBS*) Journal, vol. 5, núm. 1, pp. 227-244.

ALMIRON, Núria (2012). “Financialization, Economic Crisis, and Corporate Strategies in Top Media Companies: The Case of Grupo Prisa”. International Journal of Communication, núm. 6, pp. 2894-2917.

BISHOP, Sophie (2018). Anxiety, Panic and Self-Optimization: Inequalities and the YouTube Algorithm. Convergence, 24(1): 69–84. https://doi.org/10.1177/1354856517736978.

BUSTAMANTE, Enrique (2006). Radio y televisión en España. Historia de una asignatura pendiente de la democracia. Barcelona: Ed. Gedisa.

CASTRO, Deborah; CASCAJOSA, Concepción (2020). From Netflix to Movistar+: How Subscription Video-on-Demand Services Have Transformed Spanish TV Production. JCMS: Journal of Cinema and Media Studies, 59(3): 154–60. https://doi.org/10.1353/cj.2020.0019.

COULDRY, Nick. (2021). Medios de comunicación: ¿Por qué importan? Alianza

CONOR, Bridget; GILL, Rosalind; TAYLOR, Stephanie (eds) (2015). Monograph: Gender and Creative Labour. Sociological Review, 63(S1), 1-216

CUENCA, Sara (2020). Informe CIMA 2020. Representatividad de las mujeres en el sector cinematográfico del largometraje español.

DOYLE, Gillian (2002). Understanding media economics. London: SAGE Publications.

FRIER, Sarah (2020). No Filter: The Inside Story of Instagram. Simon & Shuster

GUTIÉRREZ, Àlex (2021). Objectiu TV3. Barcelona: Ara Llibres.

HALLIN, Daniel C.; MANCINI, Paolo (2008). Sistemas mediáticos comparados. Barcelona: Ed. Hacer.

HILMES, Michelle (ed.) (2003). The television history book. London: British Film Institute.

HINDMAN, Matthew (2018). The Internet Trap: How the Digital Economy Builds Monopolies and Undermines Democracy. Princeton University Press

INCOM, Informe de la comunicació a Catalunya.

MCDONALD, Paul; WASKO, Janet (2008). The contemporary Hollywood Film Industry. Malden (MA): Blackwell Publishing.

PICARD, Robert (2008). “The economics of plurality. Europe and the USA compared”. A: Gardam, T.; Levy, D. A. (eds.) The price of plurality: choice, diversity and broadcasting institutions in the digital age. Oxford: Reuters Institute for the Study of Journalism, pp. 197-205.

PICARD, Robert (2011). The economics and financing of media companies. New York: Forham University Press.

SCANNELL, Paddy (2002). "Public Service Broadcasting. the History of a Concept". A: Marris, P.; Thornham, S. (eds.) Media studies. A reader. Edinburgh: Edinburgh University Press, pp. 120-134.

SRNICEK, Nick (2018). Capitalismo de Plataformas. Caja Negra.

VAN DIJK, José; POELL, Thomas; DE WAAL, Martijn (2018). Platform Society. Oxford University Press

Informació del Pla Docent

Presentació

Estructura de la Comunicació Social és una assignatura introductòria que se centra en l’estudi dels mitjans de comunicació i les indústries de la cultura (específicament la premsa, la ràdio, la televisió, el cinema i els mitjans digitals). L’assignatura examina l’organització, regulació i funcionament dels mitjans i les indústries culturals en quatre contextos concrets: els EUA, l’Europa occidental, Espanya i Catalunya, identificant-ne punts en comú i diferències. Al llarg del curs, també es reflexionarà sobre el rol i impacte dels mitjans a nivell social, polític i cultural, el paper de les plataformes digitals i les xarxes socials, els fluxos de la comunicació en l’actual context de la globalització, les dinàmiques de canvi a les que estan sotmeses els mitjans, així com les desigualtats de gènere que es produeixen en el context dels sectors de la comunicació i la cultura.  

Així doncs, l’objectiu principal de l'assignatura és donar a l’alumnat de 1r del Grau en Comunicació Audiovisual uns primers coneixements i eines per a l’anàlisi dels mitjans de comunicació i les indústries culturals per tal que puguin entendre la seva importància, el paper que desenvolupen en la societat, així com l’actual configuració dels mitjans en diferents països i les raons històriques d’aquesta. Finalment, l’assignatura ha de servir per tal que l’alumnat conegui el context en el que desenvoluparà la seva tasca professional.

Competències associades

L’assignatura té com a objectiu que l’alumnat aprengui a:

• Comprendre el paper i impacte dels mitjans de comunicació en la societat.
• Comprendre la dimensió econòmica, política, social i cultural dels mitjans de comunicació.
• Adquirir uns coneixements sistemàtics sobre les estructures, organització i regulació dels mitjans de comunicació i de les indústries culturals als Estats Units, a l’Europa occidental, Espanya i Catalunya, així com entendre les dinàmiques de canvi als que estan sotmesos actualment.
• Entendre el funcionament, paper i impacte de les plataformes digitals i xarxes socials.
• Entendre el mapa dels fluxos de la comunicació i de la cultura en un món global.
• Entendre les desigualtats de gènere que es produeixen en els mitjans de comunicació i les indústries culturals, així com el paper dels mitjans en la perpetuació d’aquestes desigualtats.

Així mateix, l’assignatura està vinculada a les competències específiques i generals del Pla d’Estudis del Grau següents:

Competències generals:

• 2G: Habilitat de recollir i interpretar dades rellevants (normalment dins del camp d'estudi) per emetre judicis que incloguin la reflexió sobre temes socials, científics o ètics significatius.
• 4G: Capacitat per aplicar els coneixements i la comprensió, com també les habilitats per resoldre problemes, en entorns nous o no familiars i en contextos amplis (o multidisciplinaris) relatius al camp d'estudi.

Competències específiques:

• 4E: Capacitat per a l'anàlisi teoricopràctica de les estructures organitzatives de la comunicació audiovisual.
• 7E: Capacitat per a la creació d'estructures, continguts i estils de la programació al cinema, televisió, ràdio i telecomunicacions.
• 22E: Capacitat per a l'anàlisi sociocultural i de les dimensions polítiques, econòmiques i tecnològiques de les societats del coneixement.
• 23E: Habilitat per al coneixement comunicatiu i la interrelació amb les ciències socials i les noves tecnologies

Competències transversals UPF

• 1: Autonomia
• 4: Perspectiva de gènere
• 5: Comunicacional

Objectius de Desenvolupament Sostenible

• Objectiu 5: Igualtat de gènere
• Objectiu 8: Treball decent i desenvolupament econòmic
• Objectiu 10: Reducció de les desigualtat en i entre els països
• Objectiu 16: Pau, justícia i institucions sòlides

Prerequisits

Cap.

Continguts

Temari

1. Introducció a l’anàlisi de l’estructura dels mitjans

La comunicació. Característiques dels mitjans de comunicació. L’estudi de l’estructura dels mitjans. L’impacte i els efectes dels mitjans de comunicació. La mediatització. Les funcions socials, polítiques i culturals dels mitjans de comunicació. Les polítiques de comunicació i els models de regulació dels mitjans.

2. Mitjans i grups de comunicació a l’Europa occidental

La premsa. El model fundador de la ràdio i la televisió a Europa: la RTV de servei públic. L’entrada de les televisions privades. Les polítiques de comunicació de la Unió Europea. La indústria cinematogràfica: situació del cinema Europeu; l’excepció cultural i les ajudes al cinema europeu. Els grups de comunicació europeus.

3. Mitjans i grups de comunicació als EUA.

La premsa. La indústria cinematogràfica: les majors i el domini internacional del cinema dels EUA. La ràdio i televisió: la televisió en obert, la televisió pública i la televisió de pagament. L’explosió de l’streaming: Netflix. Els nous actors digitals: Google, Meta i Amazon. El procés de concentració de l’audiovisual i els grups de comunicació dels EUA.

4. Mitjans i grups de comunicació a l'Estat espanyol.

La premsa. La televisió: la televisió pública (RTVE) i privada; la TDT; la televisió de pagament. La ràdio. El cinema a Espanya. Els principals grups de comunicació espanyols.

5. Mitjans i grups de comunicació a Catalunya.

La premsa. La televisió: la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; la televisió local. La ràdio. Els òrgans reguladors de l’audiovisual: l Consell de L’Audiovisual de Catalunya. El sector cinematogràfic. Els principals grups de comunicació catalans.

Seminaris

Seminari 1: Desigualtats de gènere en els mitjans

Seminari 2: Dades i algoritmes: les noves plataformes digitals

Seminari 3: Audiència: Mite i realitat

Seminari 4: Autòpsia de Fake News

Metodologia docent

Estructura de la Comunicació Social que combina dos tipus de metodologies docents:

• Classes magistrals, en les que s’impartiran els continguts teòrics, organitzats en cinc temes. En les classes magistrals, l’explicació de continguts teòrics es combinarà amb el desenvolupament de debats i activitats breus a classe, així com conferències de professionals del sector.
• Seminaris: L’assignatura també inclou el desenvolupament de quatre seminaris en el que l’alumnat es dividirà en tres grups per ordre alfabètic (podeu consultar la distribució a l'Aula Global). En les setmanes en les que es duen a terme els seminaris (setmanes 3, 5, 7 i 9), l’alumnat només haurà d’anar a classe el dia assignat al seu grup. En els seminaris s’ampliaran i debatran els continguts de l'assignatura a partir de la posada en comú de quatre exercicis en grup que l’alumnat farà fora de classe, lectures i activitats a l'aula. S'espera que cada estudiant no només assisteixi, sinó que contribueixi a la discussió del seminari.

Així mateix, l’assignatura també inclourà:

• Tutories: Tutories voluntàries per resoldre dubtes sobre l’elaboració dels treballs i el continguts del curs. Les tutories es faran fora de l’horari de classe, en format virtual  i a través del Hangouts Meet. Horaris a convenir amb el professorat.
• Treball i estudi personal de la matèria

Avaluació

Activitats d'avaluació

L'avaluació tindrà en compte tres elements:

• Assistència i participació en els seminaris: 15% de la nota final
• 4 Exercicis en grup, vinculats als seminaris: 45% de la nota final (11.25% cada exercici)
• Participació i exercicis vinculats a les classes magistrals (exercicis a classe, activitats i participació): 10% de la nota final
• Examen: 30% de la nota final

Requisits per ser AVALUAT i poder optar a la recuperació

• Assistir, com a mínim, al 50% dels seminaris (2 de 4)
• Haver entregat TOTS els exercicis lligats als seminaris el darrer dia de classe (4 de 4)
• Presentar-se a l'examen i haver obtingut, com a mínim, 1,5 punts sobre 10.

Requisits per APROVAR l'assignatura

A més de complir els requisits especificats anteriorment (Requisits per ser avaluat), cal:

• Haver obtingut 4 punts sobre 10 en l’EXAMEN
• Obtenir una NOTA MITJANA igual o superior a 5.

Recuperació de l’assignatura.

D’acord amb el marc d’avaluació de la Facultat de Comunicació, només podran presentar-se a la recuperació de l’assignatura aquells alumnes que l’hagin suspès. D’aquesta manera, els alumnes que hagin obtingut una qualificació igual o superior a 5 o bé figurin a l’acta com a No Presentats queden EXCLOSOS del procés de recuperació. Així mateix, els estudiants que hagin demanat la renúncia de la convocatòria (anul·lació de convocatòria) perdran el dret a la recuperació dins el mateix any acadèmic. Les activitats de recuperació es duran a terme durant el tercer trimestre (consulteu el calendari de recuperacions).

 Quadre-resum de les activitats d'avaluació i recuperació

Bibliografia i recursos d'informació

ALMIRON, Núria (2009) “Grupos privados propietarios de medios de comunicación en España: principales datos estructurales y financieros”. Comunicación y Sociedad, vol. 22, núm. 1, pp. 243-273.

ALMIRON, Núria (2011) “Estructura de propiedad y composición de los consejos de administración de los principales grupos de comunicación europeos en 2009”. Observatorio (OBS*) Journal, vol. 5, núm. 1, pp. 227-244.

ALMIRON, Núria (2012). “Financialization, Economic Crisis, and Corporate Strategies in Top Media Companies: The Case of Grupo Prisa”. International Journal of Communication, núm. 6, pp. 2894-2917.

BISHOP, Sophie (2018). Anxiety, Panic and Self-Optimization: Inequalities and the YouTube Algorithm. Convergence, 24(1): 69–84. https://doi.org/10.1177/1354856517736978.

BUSTAMANTE, Enrique (2006). Radio y televisión en España. Historia de una asignatura pendiente de la democracia. Barcelona: Ed. Gedisa.

CASTRO, Deborah; CASCAJOSA, Concepción (2020). From Netflix to Movistar+: How Subscription Video-on-Demand Services Have Transformed Spanish TV Production. JCMS: Journal of Cinema and Media Studies, 59(3): 154–60. https://doi.org/10.1353/cj.2020.0019.

COULDRY, Nick. (2021). Medios de comunicación: ¿Por qué importan? Alianza

CONOR, Bridget; GILL, Rosalind; TAYLOR, Stephanie (eds) (2015). Monograph: Gender and Creative Labour. Sociological Review, 63(S1), 1-216

CUENCA, Sara (2020). Informe CIMA 2020. Representatividad de las mujeres en el sector cinematográfico del largometraje español.

DOYLE, Gillian (2002). Understanding media economics. London: SAGE Publications.

FRIER, Sarah (2020). No Filter: The Inside Story of Instagram. Simon & Shuster

GUTIÉRREZ, Àlex (2021). Objectiu TV3. Barcelona: Ara Llibres.

HALLIN, Daniel C.; MANCINI, Paolo (2008). Sistemas mediáticos comparados. Barcelona: Ed. Hacer.

HILMES, Michelle (ed.) (2003). The television history book. London: British Film Institute.

HINDMAN, Matthew (2018). The Internet Trap: How the Digital Economy Builds Monopolies and Undermines Democracy. Princeton University Press

INCOM, Informe de la comunicació a Catalunya.

MCDONALD, Paul; WASKO, Janet (2008). The contemporary Hollywood Film Industry. Malden (MA): Blackwell Publishing.

PICARD, Robert (2008). “The economics of plurality. Europe and the USA compared”. A: Gardam, T.; Levy, D. A. (eds.) The price of plurality: choice, diversity and broadcasting institutions in the digital age. Oxford: Reuters Institute for the Study of Journalism, pp. 197-205.

PICARD, Robert (2011). The economics and financing of media companies. New York: Forham University Press.

SCANNELL, Paddy (2002). "Public Service Broadcasting. the History of a Concept". A: Marris, P.; Thornham, S. (eds.) Media studies. A reader. Edinburgh: Edinburgh University Press, pp. 120-134.

SRNICEK, Nick (2018). Capitalismo de Plataformas. Caja Negra.

VAN DIJK, José; POELL, Thomas; DE WAAL, Martijn (2018). Platform Society. Oxford University Press