Consulta de Guies Docents

Curs Acadèmic: 2022/23

3382 - Grau en Publicitat i Relacions Públiques

20360 - Opinió Pública

Informació del Pla Docent

Curs acadèmic:

2022/23

Centre acadèmic:

338 - Facultat de Comunicació

Estudi:

3382 - Grau en Publicitat i Relacions Públiques

Assignatura:

20360 - Opinió Pública

Àmbit:

---

Crèdits:

4.0

Curs:

Idiomes de docència:

Teoria:	Grup 1: Català
Pràctiques:	Grup 101: Català
	Grup 102: Català

Professorat:

Irina Khayrizamanova Khayrizamanova

Periode d'Impartició:

Segon trimestre

Horari:

Anar a la consulta d'Horaris

Presentació

Opinió Pública és una assignatura obligatòria del 1r curs del Grau en Publicitat i Relacions Públiques i que pertany a l'itinerari de Relacions Públiques. L’assignatura consisteix en un primer bloc en què s'aborda l’estudi i els components de l’opinió pública, així com l'evolució històrica de les conceptualitzacions normatives i empíriques que se n'han fet. En el segon bloc, s'estudia el rol i funcionament dels tres principals agents que contribueixen a la creació i transformació de l'opinió pública en les societats contemporànies: mitjans, enquestes i comunicació política.

El curs té com a objectius generals:

Que l’alumnat sigui capaç de definir i construir una visió crítica de l’opinió pública en el marc de la comunicació social i, específicament, de la publicitat i les relacions públiques
Que l’alumnat pugui comprendre i avaluar críticament la influència dels diferents actors –especialment els mitjans de comunicació i els agents polítics- en la configuració de l’opinió pública segons els models d’interrelació i/o context sociohistòrics
Que l’alumnat sigui capaç de conèixer i avaluar críticament les diferents tècniques d’observació de l’opinió pública i el seu valor instrumental.

Competències associades

Generals:

Competències d'autonomia: Capacitat d’anàlisi crítica de la bibliografia proposada i d'aprenentatge autònom

Competències de ciutadania global: capacitat d'examinar amb perspectiva global el món i els seus reptes

Competències comunicacionals: capacitat per comunicar els resultats del treball realitzat

Capacitat d’anàlisi, de síntesi i d’organització de la informació

Capacitat per treballar en grup

Específiques:

Capacitat per entendre i avaluar críticament els processos de formació de l’opinió pública i el paper que hi tenen els mitjans de comunicació

Capacitat per analitzar la incidència en l’opinió pública dels actors polítics i mediàtics, amb una atenció especial a la perspectiva de gènere.

Capacitat per a investigar l’opinió pública

Objectius de Desenvolupament Sostenible

Opinió Pública és una assignatura compromesa amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), especialment amb els objectius 5 (igualtat de gènere), 9 (construir infraestructures resilients, promoure la industrialització sostenible i fomentar la innovació), 10 (reducció de les desigualtats) i 16 (promoure societats justes, pacífiques i inclusives).

Per altra banda, el treball final de l'assignatura ha de versar sobre una temàtica que tingui relació amb algun dels 17 ODS (consulteu-los aquí).

Continguts

Continguts de les classes teòriques

Tema 1

Conceptes bàsics i aproximació teòrica a l’estudi de l’opinió pública

Opinions, actituds, valors i marcs mentals; individu i grup; espai públic. Definició i dificultats de la conceptualització de l’opinió pública. El sorgiment de l’opinió pública: la publicitat i les llibertats públiques. La Funcions i procés de formació de l’opinió pública.

La tradició clàssica d'estudi de l'opinió pública: el liberalisme, el marxisme, les teories sobre la irracionalitat de l’opinió pública, la teoria de la democràcia deliberativa i el construccionisme social. La tradició empírica.

Tema 2

Mitjans i opinió pública

La noció d’efecte i la seva rellevància en l’estudi de l’opinió pública. Síntesi de les teories sobre els efectes dels mitjans de comunicació en l'opinió pública. Efectes cognitius dels mitjans de comunicació sobre l’opinió pública: l’espiral del silenci i altres teories. Xarxes socials i efectes en l'opinió pública.

Tema 3

Les enquestes d’opinió i altres tècniques d’estudi de l’opinió pública

Fases i procediments per a l'elaboració d’una enquesta. Tractament periodístic i utilització política dels resultats de les enquestes. Xarxes socials i enquestes. Altres tècniques d'estudi de l'opinió pública: escales d'actitud, panels, l’entrevista en profunditat, grups de discussió, les observacions de comportaments col·lectius, les anàlisis de contingut.

Tema 4

Opinió pública i comunicació política

Components de la comunicació política. aproximacions teòriques La interrelació entre mitjans de comunicació i comunicació política. La comunicació electoral i la comunicació institucional. Xarxes socials i comunicació política.

Activitats de seminari

Activitat 1: Reflexió entorn als components de la definició d'Opinió Pública i a la diversitat de definicions existents. Proposta d'una definició pròpia del concepte. Debat i reflexió crítica sobre el text assignat.

Activitat 2: Debat i reflexió crítica sobre el text assignat.

Activitat 3: Exercicis sobre aplicació de les tècniques qualitatives i quantitatives d’estudi de l’opinió pública.

Treball final

El treball final consisteix en l'anàlisi dels discursos públics existents en relació a una problemàtica o polèmica d'elecció pròpia, però vinculada amb algun dels 17 ODS, l'avaluació de les percepcions socials sobre aquesta i en l'elaboració d'una proposta discursiva i persuasiva pròpia per a intervenir-hi. Al llarg del curs es realitzaran diverses tutories de seguiment i al final es posaran en comú les aproximacions i intervencions de cada grup.

Metodologia docent

Si les autoritats sanitàries ho permeten, el curs es desenvoluparà fonamentalment de forma presencial. Les tutories del treball final seran en format virtual.

Classes magistrals, de gran grup

Classes de seminari, en grups partits, on es discuteixen lectures, es realitzen els exercicis del curs i es debaten els treballs finals.

Exercicis en línia disponibles a l’Aula Global (1 per tema)

Treball final grupal i estudi individual

Consulteu el calendari a l'Aula Global per saber quina és la programació de sessions de l'assignatura.

Avaluació

L’avaluació de l’assignatura es divideix en:

Examen sobre els continguts de l’assignatura (35% de la nota final)
Avaluació contínua (65% de la nota final)

a. tres activitats de seminari, en grup (30% de la nota final)

b. treball final sobre la creació d'opinió pública entorn d'un tema, en grup (25% de la nota final)

c. exercicis en línia: 1 per tema (5% de la nota final)

d. Assistència i participació en les sessions de seminari (5% de la nota final) Requisits mínims per a optar a la recuperació de l’assignatura:

Haver-se presentat a l’examen
Haver lliurat les activitats relacionades amb els seminaris
Haver presentat el treball final

Requisits mínims per aprovar l’assignatura en l’avaluació ordinària:

Obtenir una nota igual o superior a 5 en l’examen
Obtenir una nota mitjana total igual o superior a 5 Activitats de recuperació:
L’examen es recupera amb un nou examen
Les activitats suspeses i el treball suspès es recuperen tornant-los a lliurar amb les millores proposades pel professor Requisits mínims per aprovar l’assignatura en el període de recuperació:
Obtenir una nota igual o superior a 5 en l’examen
Obtenir una nota mitjana total igual o superior a 5

Activitat	Avaluació contínua				Examen
Activitat	Tres exercicis de seminari	Treball final	Exercicis en línia	Participació i assistència als seminaris	Examen
Valor de l’avaluació	30%	25%	5%	5%	35%
Criteri d’avaluació	Els exercicis s’aproven amb una nota superior a 5 sobre 10	Per a aprovar el treball és necessari obtenir un nota superior a 5 sobre 10	Els exercicis s’aproven amb una nota superior a 5 sobre 10	Per aprovar és necessari assistir almenys a la meitat de les sessions de seminari	Per a aprovar l’examen és necessari obtenir un nota superior a 5 sobre 10
Requisits mínims per aprovar l’assignatura (avaluació ordinària)	Aprovar l’examen (obtenir una nota mínima de 5 sobre 10) i obtenir una mitjana per aprovar l’assignatura (avaluació ordinària) ponderada mínima de 5 sobre 10 comptabilitzant els exercicis de seminari (30%), els exercicis en línia (5%) , el treball final (25%), la participació i assistència (5%) i l’examen (35%).
Requisits mínims per optar a la recuperació	Per presentar-se a recuperació és necessari haver lliurat els tres exercicis de seminari	Per presentar-se a recuperació es necessari haver presentat per escrit i oralment el treball final	No hi ha requisits d’haver lliurat tots els exercicis per optar a recuperació.	No hi ha requisits d’assistència per optar a recuperació	Per presentar-se a recuperació es necessari haver-se presentat a l’examen
Activitat de recuperació	Nova presentació dels exercicis de seminari	Nova presentació del treball final	No recuperable	No recuperable	Nova realització de l’examen
Requisits mínims per aprovar l’assignatura (recuperació)	Aprovar l’examen (obtenir una nota mínima de 5 sobre 10) i obtenir una mitjana ponderada mínima de 5 sobre 10 comptabilitzant els exercicis de seminari (30%), el treball final (30%), la participació i assistència (5%) i l’examen (35%).

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia bàsica

Berrio, Jordi. (2000). La comunicació en democràcia: una visió sobre l’opinió pública. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra et al.

Canel, María José (2006). Comunicación política. Una guía práctica para su estudio y práctica. Madrid: Tecnos.

Clawson, Rosalee A.; Oxley, Zoe M. (2017). Public opinion. Democratic ideals, democratic practice. Thousand Oaks: Sage.

Crespi, Irving (2000). El proceso de opinión pública. Cómo habla la gente. Barcelona: Ariel.

D’Adamo, Orlando; García Beaudoux, Virginia; Freidenberg, Flavio (2007). Medios de comunicación y opinión pública. Madrid: McGraw-Hill.

Donsbach, Wolfgang; Traugott, Michael W. (2008). The SAGE handbook of public opinion research. Thousand Oaks: Sage.

Grossi, Giorgio (2007). La opinión pública. Teoría del campo demoscópico. Madrid: CIS.

Igartua, Juan José; Humanes, María Luisa (2004). Teoría e investigación en comunicación social. Madrid: Síntesis.

Igartua, Juan José (2006). Métodos cuantitativos de investigación en comunicación. Barcelona: Bosch.

Monzón, Cándido (2006). Opinión pública, comunicación y política. La formación del espacio público. Madrid: Tecnos.

Muñoz, Alejandro; Monzón, Cándido; Rospir, Juan Ignacio; Dader, José Luis (1992). Opinión pública y comunicación política. Madrid: EUDEMA.

Noelle-Neumann, Elisabeth (2003). La espiral del silencio. Opinión pública: nuestra piel social. Barcelona: Paidós.

Pont, Carles; Bèrrio, Jordi (2015). Comunicació i opinió pública. Política, periodisme i ciutadans. Barcelona: UOC.

Sampedro, Víctor (2000). Opinión pública y democracia deliberativa. Medios, sondeos y urnas. Madrid: Istmo.

Bibliografia complementària

AEDEMO (2000). Códigos y guías de ESOMAR y normas aplicables a la investigación de mercados. Barcelona: AEDEMO.

Aira, Toni (2008). Màrqueting polític: l’art de guanyar eleccions. Del cartell a YouTube. Barcelona: Trípodos.

Alaminos, Antonio (1998). Teoría y práctica de la encuesta. Alicante: ECU.

Anstead, Nick; O'Loughlin, Ben (2015). Social media analysis and public opinion: The 2010 UK general election. A Journal of Computer-Mediated Communication, 20, p. 204-220.

Aronson, Eliot; Pratkanis, Anthony (1994). La era de la propaganda. Uso y abuso de la persuasión. Buenos Aires: Paidós.

Berganza, María Rosa; Ruiz San Román, José A. (coords.). (2005). Investigar en comunicación. Guía práctica de métodos y técnicas de investigación social en comunicación. Madrid: McGraw-Hill.

Berrio, Jordi. (1990). L’opinió pública i la democràcia. Barcelona: Pòrtic.

Casero-Ripollés, Andreu; Feenstra, Ramón A.; Tormey, Simon (2016). Old and new media logics in an electoral campaign: The case of Podemos and the two-way street mediatization of politics. A The International Journal of Press/Politics, 21(3), 378-397.

Cottle, Simon (ed.) (2003). News, public relations and power. London: Sage.

Dhalgreen, Peter (1996). Television and the public sphere. Citizenship, democracy and the media. London: Sage.

Escudero, Lucrecia; Garcia Rubio, Claudia (coord.) (2007). Democracias de opinión. Medios y comunicación política. Madrid: La Crujía.

Guess, Andrew; Lyons, Benjamin; Nyhan, Brendan; Reifler, Jason (2020). Avoiding the echo chamber about echo chambers. Miami: Knight Foundation.

Gutiérrez-Rubí, A. (2019). Gestionar las emociones políticas. Barcelona: Gedisa.

Habermas, Jürgen (2007). Historia y crítica de la opinión pública. La transformación estructural de la vida pública. Madrid: Gustavo Gili.

Lippman, Walter (1922). Public opinion. New York: MacMillan.

Maarek, Philippe (2009). Marketing político y comunicación: claves para una buena información política. Barcelona: Paidós.

McCombs, Maxwell (2006). Estableciendo la agenda. El impacto de los medios en la opinión pública y el conocimiento. Barcelona: Paidós.

Moragas, Miquel de (ed.). (1985). Sociología de la comunicación de masas. Barcelona: Gustavo Gili.

Muñoz, Alejandro; Rospir, Juan Ignacio (1999). Democracia mediática y campañas electorales. Barcelona: Ariel.

Nickerson, David W.; Rogers, Todd (2014). Political campaigns and big data. A Journal of Economic Perspectives, 28(2), p. 51-74.

Oller, Martín; Barredo, Daniel (2012). La sociedad de los ideantes: repensando los conceptos de opinión y esfera pública y las teorías democráticas relacionadas con el fenómeno comunicativo ciudadano. La Laguna: Sociedad Latina de Comunicación Social.

Peng, Yilang (2020). What makes politicians' Instagram posts popular? Analyzing social media strategies of candidates and office holders with computer vision. The International Journal of Press/Politics, 1-24 (preprint).

Price, Vicent (1994). Opinión púbica. Esfera pública y comunicación. Barcelona: Paidós.

Rey, Federico; Piscitelli, Alejandro P. (2004). Pequeño manual de encuestas de opinión pública. Madrid: La Crujía.

Rodríguez Osuna, Jacinto (1991). Métodos de muestreo. Madrid: CIS.

Ruiz San Román, José Antonio (1997). Introducción a la tradición clásica de la opinión pública. Madrid: Tecnos.

Sádaba, Teresa (2006). Framing. Una teoría para los medios de comunicación. Pamplona: Ulzama.

Sarabia, Bernabé; Zarco, Juan (1997). Metodología cualitativa en España. Madrid: CIS.

Sierra Bravo, Restituto (1995). Técnicas de investigación social. Madrid: Paraninfo.

Zaller, John R. (2014). La naturaleza y los orígenes de la opinión pública. Madrid: CIS.

Recursos didàctics

Exemples de premsa, anàlisis de cas, documentals, i lectures disponibles a l’aula global com a complement dels continguts exposats a classe.

Academic Year: 2022/23

3382 - Bachelor's degree in Advertising and Public Relations

20360 - Public Opinion

Teaching Plan Information

Academic Course:

2022/23

Academic Center:

338 - Faculty of Communication

Study:

3382 - Bachelor's degree in Advertising and Public Relations

Subject:

20360 - Public Opinion

Ambit:

---

Credits:

4.0

Course:

Teaching languages:

Theory:	Group 1: Catalan
Practice:	Group 101: Catalan
	Group 102: Catalan

Teachers:

Irina Khayrizamanova Khayrizamanova

Teaching Period:

Second quarter

Schedule:

Go to Timetable query

Presentation

Opinió Pública is a first year compulsory subject in the Advertising and Public Relations degree, within the Public Relations itinerary. It consists of a first part in which the study and components of public opinion are addressed, together with the historical evolution of its normative and empirical conceptualizations. In the second part we will analyze the role and functioning of the three main agents that contribute to the creation and transformation of public opinion in contemporary societies: media, surveys and political communication.

The course has the following general goals:

Make the students capable of defining and creating a critical view of public opinion within the frame of social communication and, specifically, of advertising and public relations
Enable the students to comprehend and critically assess the influence of the different agents -especially media and political actors- in the configuration of public opinion, according to the interrelational models and sociohistorical contexts
Enable the students to know and critically assess the different public opinion observation techniques and their instrumental value.

Associated skills

General skills:

Autonomy skills: Capacity for the critical analysis of the proposed bibliography and autonomous learning

Global citizenship skills: Capacity for examining the world and its challenges with a global perspective

Communication skills: Capacity for communicating the results of the work done

Capacity to analyze, sinthesyze and organize information

Capacity to work in groups

Specific skills:

Capacity to understand and critically assess public opinion formation processes and the role played by the media in them

Capacity to analyze the incidence of political and media actors in public opinion, with special attention to the gender perspective

Capacity to carry out research on public opinion

Sustainable Development Goals

Opinió Pública is a subject commited with the Sustainable Development Goals (SDG), specially with goals 5 (gender equality), 9 (to build resilient infrastructure, to promote sustainable industrialization and to promote innovation), 10 (to reduce inequalities) and 16 (to promote fair, pacific and inclusive societies).

Moreover, the final exercise has to address a topic related to one or several SDG (see them here).

Unit 1

Basic concepts and theoretical approaches to the study of public opinion

Opinions, attitudes, values and mental frames; individual and group; public space. Definitions and difficulties of conceptualization of public opinion. Functions and public opinion formation process.

The origins of public opinion: pubicity and political liberties. The classical tradition in the study of public opinion: liberalism, marxism, theories on the irrationality of public opinion, deliberative democracy theory and social constructionism. The empirical tradition.

Unit 2

Media and public opinion

The notion of effect and its relevance in the study of public opinion. Synthesis of media effects theories. Cognitive effects of the media over public opinion: spiral of silence and other theories. Social media and effects on public opinion.

Unit 3

Opinion polls and other techniques to study public opinion

Stages and procedures in the creation of a survey. Journalistic treatment and political usage of survey results. Social media and surveys. Other techniques to study public opinion: attitude scales, panels, deep interviews, focus groups, collective behaviors' observation, content analysis.

Unit 4

Public opinion and political communication

Components and theoretical approaches of political communication. The relationship between media and political communication. Electoral communication and institutional communication. Social media and political communication.

Teaching Methods

If allowed by health authorities, the course will be taught mainly in-person. Tutorials for the final exercise will be on line.

Master lectures with the whole group

Half-group seminar sessions where we discuss readings, carry out activities and do tutorials for the final exercise.

Online exercises: 1 per unit (available on Aula Global)

Final exercise in groups and individual study.

Check the calendar in Aula Global to see when each session is scheduled.

Evaluation

The assessment consists of:

Exam on the contents of the subject (35% of final mark)
Continuous assessment (65%)

a. Three seminar activities, in groups (25% of final mark)

b. Final exercise on the creation of public opinion around one issue, in groups (30% of final mark)

c. Online exercises ( 1 per unit) (5 % of final mark)

d. Participation and attendance (5% of final mark)

Minimum requirements to opt to resit:

Having attended the exam
Having delivered the seminar activities
Having presented the final exercise, both oral and written

Minimum requirements to pass in the ordinary period:

To obtain a mark over 5 in the exam
To obtain a final average mark over 5

Recovery activities:

A failed exam requires to do another exam
Failed activities and exercises can be recovered resubmitting them with the improvements suggested by the teacher

Minimum requirements to pass in the recovery period:

To obtain a mark over 5 in the exam
To obtain a final average mark over

Activity	Three seminar activities	Online exercises	Final exercise	Attendance and participation	Exam
Assessment value	30%	5%	25%	5%	35%
Assessment criteria	A minimum mark of 5 over 10 enables to pass the activities	A minimum mark of 5 over 10 enables to pass the activities	A minimum mark of 5 over 10 enables to pass the final exercise	Students must attend and participate at least in half of the seminar sessions	A minimum mark of 5 over 10 enables to pass the exam
Minimum requirements to pass the subject (ordinary assessment)	To pass the exam (to obtain a minimum mark of 5 over 10) and to obtain a weighted average of at least 5 over 10, taking into account the seminar activities (30%), the final exercise (25%),online exercises (5%), participation and attendance (5%) and the exam (35%).
Minimum requirements to opt to resit	To opt to resit students must have submitted the three seminar activities	no submission requirements to opt to resit	To opt to resit students must have submitted the final exercise, both oral and written	No attendance requirements to opt to resit	To opt to resit students must have attended the exam
Recovery activities	Resubmitting seminar activities	No possibility to re-submit exercises	Resubmitting the final exercise	None	New exam
Minimum requirements to pass (recovery assessment)	To pass the exam (to obtain a minimum mark of 5 over 10), and to obtain a minimum weighted average of 5 over 10 taking into account the seminar activities (30%), the final exercise (25%), online exercices (5%), participation and attendance (5%) and the exam (35%).

Bibliography and information resources

Basic bibliography