Curs Acadèmic:
2022/23
3362 - Grau en Biologia Humana
20336 - Botànica
Informació del Pla Docent
Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
336 - Facultat de Medicina i Ciències de la Vida
Estudi:
3362 - Grau en Biologia Humana
Assignatura:
20336 - Botànica
Àmbit:
---
Crèdits:
4.0
Curs:
1
Idiomes de docència:
| Teoria: | Grup 1: Català |
| Pràctiques: | Grup 101: Català |
| Grup 102: Català |
| Grup 103: Català |
| Grup 104: Català |
| Seminari: | Grup 101: Català |
| Grup 102: Català |
Professorat:
Elisabet Moyano Claramunt, Marc Talló Parra, Nora Perez Garcia
Periode d'Impartició:
Tercer trimestre
Horari:
Presentació
L’assignatura de Botànica és una matèria obligatòria del currículum de Biologia Humana que s’imparteix en el primer curs. Consta de 4 crèdits ECTS: 12 hores de teoria, 8 hores d’activitats presencials (seminaris) i 17 hores de pràctiques.
La coordinadora de l’assignatura és la Dra. Elisabeth Moyano, que comparteix la docència amb la Dra. Nora Pérez i Ainoa Escrich. Els alumnes els poden fer totes les consultes que considerin oportunes per correu electrònic.
Competències associades
L’assignatura pretén que els alumnes adquireixin una visió general sobre la diversitat vegetal, la reproducció vegetal i el metabolisme secundari de les plantes, especialment d’aquells aspectes rellevants des del punt de vista farmacèutic i industrial.
Durant el procés docent de l’assignatura, també es pretén que l’estudiant desenvolupi les competències transversals d’expressió oral i escrita, el treball en equip i la cerca d’informació.
Resultats de l'aprenentatge
- Coneix els nivells d'organització i classificació de la diversitat vegetal.
- Identifica la diversitat vegetal a partir del processos evolutius que l'han generat.
- Coneix la morfologia i les característiques dels diferents grups de vegetals.
- Reconeix molècules del metabolisme secundari vegetal amb interès farmacèutic i industrial.
- Coneix e identifica especies vegetals utilitzades en fitoteràpia.
- Compren i explica els diferents processos de propagació vegetal.
- Té habilitats per realitzar cultius in vitro al laboratori.
- Identifica els diferents grups de vegetals de forma teòrica i pràctica.
- Utilitza correctament la nomenclatura i terminologia botànica.
- Aplica els coneixements teòrics en les activitats pràctiques botàniques.
Objectius de Desenvolupament Sostenible
L'assignatura contempla contribuir directa o indirectament en els següents dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible:
(3)-Bona salut: Garantir vides saludables i promoure el benestar per a totes les edats. Educant en la importància dels vegetals en la dieta, i l'ús de fitofàrmacs.
(4)-Educació de qualitat: Garantir una educació inclusiva per a tots i promoure oportunitats d'aprenentatge duradores que siguin de qualitat i equitatives.
(5)-Igualtat de gènere: Aconseguir la igualtat de gènere a través de l'enfortiment de dones adultes i joves.
(15)-Flora i fauna terrestres: Protegir, restaurar i promoure l'ús sostenible dels ecosistemes terrestres, gestionar els boscos de manera sostenible, combatre la desertificació, i detenir i revertir la degradació de la terra i detenir la pèrdua de la biodiversitat. A partir del coneixement dels sistemes vegetals, el cultiu de les plantes i la biotecnologia vegetal.
Continguts
TEMARI TEÒRIC
PART 1. DIVERSITAT I EVOLUCIÓ VEGETAL
Tema 1 Botànica sistemàtica. Concepte d’espècie. Categories taxonòmiques. Nomenclatura. Nivells d’organització. Classificació de la diversitat vegetal. (Classe magistral: 1 h)
Tema 2 Els fongs. Característiques. Divisions Chytridiomycota, Zygomycota, Ascomycota i Basidiomycota. Els líquens. Molècules del metabolisme secundari amb interès farmacèutic i industrial. (Classe magistral: 1 h)
Tema 3 Les algues: sistemàtica i evolució. Divisions Cyanophyta, Rhodophyta, Ochrophyta, Dinophyta i Chlorophyta. Molècules del metabolisme secundari amb interès farmacèutic i industrial. (Classe invertida: 1 h)
Tema 4 Les traqueòfites: sistemàtica i evolució. L’organització de les plantes vasculars i l’adaptació al medi terrestre. Briòfits i pteridòfits. (Classe invertida conjunta amb tema 3)
Tema 5 Els espermatòfits basals o gimnospermes. (Classe magistral: 1 h)
Tema 6 Les angiospermes: espermatòfits amb carpels i doble fecundació. Estructura de la flor. (Classe magistral: 2 h; Seminari 3: 1h)
PART 2. METABOLISME SECUNDARI
Tema 7 Ecologia química: les defenses de les plantes vasculars. (Classe magistral: 1 h)
Tema 8 Plantes medicinals: introducció a la fitoteràpia. (Classe magistral: 2 h; Seminari 1: 5 h)
PART 3. PROPAGACIÓ VEGETAL
Tema 9 Propagació vegetativa. (Classe magistral: 1 h)
Tema 10 Cultiu in vitro. (Seminari 2: 2 h).
Tema 11 La reproducció sexual en els espermatòfits. Formació del fruit. (Classe magistral: 1 h)
Tema 12 Fisiologia de la floració. Fotoperiodisme. (Classe magistral: 1 h)
TEMARI PRÀCTIC
Hi ha cinc pràctiques de laboratori (13 h) i una sortida de camp (4 h)
Pràctica 1. Els fongs. Taxonomia i bancs de cultiu. Durada: 2 h
Pràctica 2. Sortida de camp. Durada: 4 h
Pràctica 3. Identificació d’angiospermes. Durada: 3 h
Pràctica 4. Identificació de plantes medicinals i de drogues d’origen vegetal. Durada: 3 h
Pràctica 5. Micropropagació vegetal. Durada: 2 h
Pràctica 6. Anàlisi química de drogues vegetals. Durada: 3 h
Metodologia docent
A l’assignatura es combinen classes magistrals amb classes invertides, seminaris i classes pràctiques. Els alumnes es dividiran en dos grups per als seminaris i en quatre per a les classes pràctiques.
Tots els materials per l'assignatura estan recollits en l'Aula Global de l'assignatura dins del Campus Global de la UPF.
Avaluació
Per avaluar el rendiment acadèmic dels estudiants es tindran en compte tant els continguts teòrics com pràctics de l’assignatura, i es farà segons els criteris generals de la Facultat. L’aportació dels estudiants als seminaris s’avaluarà durant la realització de les activitats i aportarà el 15% de la nota final. La participació en les pràctiques de laboratori també s’avaluarà durant la realització de l’activitat i aportarà el 20% de la nota final. Al final del trimestre es farà una prova de preguntes d’elecció múltiple, que aportarà el 35% de la nota final, i una prova d’assaig majoritàriament de respostes curtes, que aportarà el 30% de la nota final. Ambdues proves avaluaran tant el coneixement teòric com pràctic de l’assignatura. Per superar l’assignatura és necessari obtenir una nota mitjana mínima de 4,5 entre les dues proves.
A més, durant el curs es farà una avaluació formativa opcional que, en cas de ser superada, tindrà una petita contingència positiva sobre la nota final (de màxim 0,5 punts).
Qualsevol tipus de còpia o plagi en qualsevol dels apartats d’avaluació implica no superar l’assignatura.
IMPORTANT: Durant l’activitat docent, no es poden utilitzar els telèfons mòbils en cap circumstància. Així mateix, només es pot fer servir l’ordinador personal per a activitats relacionades amb l’assignatura. Qualsevol transgressió dels dos criteris anteriors també implica no superar l’assignatura.
Criteris sobre el procés de recuperació:
Els estudiants que després del procés d’avaluació no hagin superat l’assignatura, tindran l’opció de realitzar durant el mes de Juliol, una prova de recuperació de l’avaluació dels continguts teòric-pràctics realitzada al final del procés docent (65% de la puntuació total). Només podran optar a la prova de recuperació aquells estudiants que hagin realitzat totes les activitats obligatòries de l’assignatura (seminaris, pràctiques i treballs). En cap cas es podrà recuperar l’activitat avaluada durant el procés docent. L’estudiant mantindrà la qualificació continuada obtinguda durant el curs.
El format de la recuperació pot ser l'examen oral.
No és necessari presentar-se a l’examen de l’avaluació acreditativa per poder fer l’examen de recuperació de juliol.
Totes les Matrícules d’Honor s’assignaran després de la convocatòria ordinària i en cap cas després de la recuperació.
Bibliografia i recursos d'informació
Bibliografia bàsica:
CARRIÓN, J. S. Evolución vegetal. Múrcia: D. M., 2003.
JUDD i d’altres. Plant Systematics. A philogenetic approach. Sinauer Associates, Inc. USA, 2008.
IZCO J. i d’altres. Botánica. Madrid: McGraw-Hill Interamericana de España, 2004.
MAUSETH, J. D. Botany. An introduction to Plant Biology. Boston: Jones & Bartlett Publ, 1998.
NABORS, M. W. Introducción a la botánica. Madrid: Pearson, 2006.
TORMO, R. Lecciones hipertextuales de botánica. 1997. www.eweb.unex.es/eweb/botanica/
Bibliografia complementària:
AGUILELLA, A. i PUCHE, F. Diccionari de botànica. Universitat de València, 2004.
ALVARO, M. i d’altres. Pràctiques de botànica. Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1995.
AZCON-BIETO i d’altres. Fundamentos de fisiología vegetal. Barcelona: Universitat de Barcelona, cop. 2008.
BOLÒS, O. de i d’altres. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 2005.
BOWES, B. G. A colour Atlas of Plant Structure. Londres: Manson Publishing Ltd, 1997.
EVANS, W. C. Farmacognosia. México, D.F.: Interamericana-McGraw Hill, cop. 1991.
EVANS, W. C. Trease and Evans' pharmacognosy. 16a. ed. Edimburg: Saunders, 2002.
GRAHAM, L. E.; WILCOX, E. W. Algae. Prentice Hall, 2000.
HENRY, R. J. Plant diversity and evolution. CAB International, 2005.
HEYWOOD, V. H.; BRUMMITT, R. K.; CULHAM, A.; SEBERG, O. Flowering plant families of the world. Kew Royal Botanic Gardens. 2007. BIANCHI, Ivo. Micoterapia, i funghi medicinali nella pratica clinica. Nuova Ipsa Editore, 2008.
NUENT, J.; PANADERA, J. A.; ROMO, A. Vegetació de Catalunya. Vic: Eumo, 1992.
RITA, J. i d’altres. Herbari virtual de les Illes Balears. (http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/index.html)
SPOONER, B. Fungi. Harper Collins, 2005.
STEVENS, P. F. (2001 onwards). Angiosperm Phylogeny Website. Version 12, July 2012 [and more or less continuously updated since]. http://www.mobot.org/MOBOT/research/APweb/
TELLERIA, M. T. Los hongos. CSIC-Los Libros de la Catarata, 2011.
VARGAS, P.; ZARDOYA R. El árbol de la vida: sistemática y evolución de seres vivos. Eds. Madrid, Museo Nacional de Ciencias Naturales, 2012.
WILLIS, K. J.; MCELWAIN, J. C. The evolution of plants. Oxford University Press, 2001.