Consulta de Guies Docents



Curs Acadèmic: 2022/23

3362 - Grau en Biologia Humana

20330 - Fisiologia General


Informació del Pla Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
336 - Facultat de Medicina i Ciències de la Vida
Estudi:
3362 - Grau en Biologia Humana
Assignatura:
20330 - Fisiologia General
Àmbit:
---
Crèdits:
8.0
Curs:
1
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català, Castellà
Pràctiques: Grup 101: Català, Castellà
Grup 102: Català, Castellà
Grup 103: Català, Castellà
Grup 104: Català, Castellà
Seminari: Grup 101: Català, Castellà
Grup 102: Català, Castellà
Professorat:
Francisco Jose Muñoz Lopez, Miguel Angel Valverde de Castro, Jose Manuel Fernandez Fernandez
Periode d'Impartició:
Tercer trimestre
Horari:

Presentació

 

Fisiologia General (20330 i 20399)

Titulacions: graus en Biologia Humana i en Medicina

Curs: primer

Trimestre: tercer

Nombre de crèdits ECTS: 8 crèdits en total, que consten de 72 hores d’activitats presencials i de 128 hores d’activitats no presencials. Les activitats presencials es reparteixen en 24 hores de classes magistrals, 16 hores de seminaris i 32 hores de pràctiques.

Llengua o llengües de la docència: les classes seran en castellà. Els seminaris i les pràctiques en català/castellà

Professorat: El coordinador de l'assignatura és el Dr. Miguel A. Valverde. Els doctors Francisco José Muñoz López, José Manuel Fernández Fernández, Selma Serra Pascual, Gerard Ill Raga i Pol Picón Pagés són responsables d'impartir-ne la docència, tant pel que fa als crèdits teòrics com als pràctics.

Objectius generals: Aquesta assignatura es centra en l'estudi de l'electrofisiologia en l'àmbit cel·lular, així com dels  sistemes de transducció de senyals i de l'organització i el funcionament del sistema nerviós.

Competències associades

Competències associades

 

i) L'aprenentatge de l’electrofisiologia en l’àmbit cel·lular, així com dels sistemes de transducció de senyals i de l’organització i el funcionament del sistema nerviós.

 

ii) Desenvolupament de la feina en grup per a l'aprenentatge de la resolució de problemes científics basats en la recerca d'informació i la discussió.

 

iii) Ensenyament de la comunicació de manera efectiva i clara, tant de forma oral com escrita dins de les sessions que es realitzen en grup.

 

iv) Formació dins de la metodologia científica de l'aprenentatge per al desenvolupament de la seva tasca com a investigadors i professionals de la Salut.

Resultats de l'aprenentatge

 

- Profund coneixement del funcionament de la comunicació entre cèl·lules i de la organització funcional del sistema nerviós.

- Capacitat de resolució de problemes

- Capacitat de treball en grup

- Esperit crític i científic

Objectius de Desenvolupament Sostenible

- Salut i benestar

- Igualtat de gènere

- Educació de qualitat

Prerequisits

No hi ha prerequisits específics més enllà d'haver consolidat els coneixements impartits per les assignatures que es van impartir durant els dos trimestres anteriors així com les que concorren aquest trimestre.

Continguts

Temari teòric

Cada tema s’imparteix com a classe magistral d’una hora de duració.

BLOC I. Fisiologia del transport a través de membranes  

Tema 1. Canals iònics en cèl·lules excitables Difusió i coeficient de difusió

Potencials d’equilibri iònic. Equació de Nernst. Electrogènesi de l’excitabilitat membranal. Generació del potencial d’acció.

 

 

Tema 2. Tipus de canals iònics y regulació del volum cel·lular

Moviment de l'aigua a través de les membranes biològiques. Regulació del volum cel·lular en condicions isosmòtiques. Regulació del volum cel·lular en condicions anisosmòtiques.

 

Tema 3. Detecció de senyals extracel·lulars i proteïnes associades a la transducció dels senyals

Tipus de receptors. Unió de l'agonista. Adaptació de les cèl·lules diana. Amplificació intracel·lular del senyal. Proteïnes G. Accions directes. Accions indirectes: control de l'adenilciclasa, control de la fosfolipasa C. Traducció de senyals intracel·lulars. Segons missatgers. AMPc, GMPc, NO fosfats d'inositol.

 

Tema 4. Calci

Missatger intracel·lular i extracel·lular. Generació del senyal de calci. Activitat de proteïnes dependents de calci.

 

BLOC II. Acoblament estímul-secreció i contracció  muscular  

Tema 5 . Acoblament estímul-secreció

Conceptes generals. Components moleculars involucrats en el procés. Fusió de vesícules amb la membrana plasmàtica. La sinapsi química i elèctrica.

 

 

Tema 6. Neurotransmisores.

La transmissió colinèrgica. La transmissió catecolaminèrgica i serotoninèrgica. La transmissió peptidèrgica. Aminoàcids excitants i inhibidors. La histamina.

 

Tema 7. El múscul esquelètic.

Estructura de la fibra muscular. La unió neuromuscular. Potencials d’acció en el múscul. Bases de la contracció muscular. Paper del calci. El múscul cardíac i la seva contracció. El múscul durant l’exercici. Tipus de fibres musculars esquelètiques. Fonts d’energia. Remodelació muscular.

 

Tema 8. El múscul llis

Potencials d’acció en el múscul. Bases de la contracció muscular. Paper del calci. Manteniment del to muscular i de la contracció sinèrgica.

 

BLOC III. Sistema nerviós

Tema 9. Organització anatòmica i funcional del Sistema Nerviós.

Tipus cel·lulars. La barrera hematoencefàlica. Organització i funcions de l’encèfal i de la medul·la espinal. Transmissió e integració sensorial i motora.

 

Tema 10. Control segmentari del moviment i de la postura I

Organització segmentari motora de la medul·la espinal. Els mecanoreceptors musculars i tendinosos. Els reflexos: funcionament i funcions.

 

Tema 11. Control suprasegmentari del moviment i de la postura II

Organització funcional del còrtex cerebral motor. El feix piramidal y el feix rubroespinal. Funció i alteracions del còrtex motor i els feixos descendents.

 

Tema 12. Control suprasegmentari del moviment i de la postura III

Organització funcional i paper fisiològic dels nuclis grisos. Alteracions dels nuclis grisos. La malaltia de Parkinson.

 

Tema 13. Control suprasegmentari del moviment i de la postura IV

Organització funcional i paper fisiològic dels centres motors del troncoencèfal i el cerebel. Els feixos reticulars i vestibulars. Alteracions del control motor del tronc i el cerebel.

 

Tema 14. Introducció a la fisiologia sensorial y receptores sensoriales

Característiques dels receptors sensorials. Les vies sensorials espinotalàmiques. El tàlem. L'escorça sensorial. La integració sensorial. Alteracions de la fisiologia sensorial.

 

Tema 15. Mecanoreceptors, termoceptors i receptors viscerals

Tipus de receptors. Localització dels receptors. Vies de transmissió. Integració superior de la informació.

 

Tema 16. Fisiologia del dolor

Mecanismes de transmissió i integració del dolor. Nociceptors. Vies de transmissió i integració superior del dolor agut i crònic. L'analgèsia. Els opioides. El sistema de l'analgèsia i el control cortical i límbic.

 

Tema 17. Fisiologia de la visió

Organització funcional de l'ull. La retina i els fotoreceptors. Les vies visuals i el cos geniculat lateral. Àrea visual cortical. Altres vies visuals i el seu paper en els reflexos i els ritmes circadians. Alteracions de la visió.

 

Tema 18. Fisiologia auditiva i vestibular

Anatomia funcional de l'audició. Fisiologia de l’òrgan de Corti. Les vies auditives i el cos geniculat medial. Àrees auditives corticals. Anatomia funcional del vestíbul. Fisiologia del sàcul, el utricle i els conductes semicirculars. Les vies vestibulars i els feixos motors.  Reflexos i alteracions de l’audició i l’equilibri.

 

Tema 19. Fisiologia del gust i de l’olfacte

Sentit del gust. Funcionament de les cèl·lules receptores gustatives. Les vies del gust i la seva integració al tàlem i al còrtex. Sentit de l'olfacte. Funcionament de les cèl·lules del neuroepiteli olfactori. Les vies olfactives i la seva integració al sistema límbic i al còrtex.

 

Tema 20. Sistema nerviós autònom I

Organització funcional dels sistemes simpàtic i parasimpàtic. Equilibri fisiològic entre tots dos sistemes. Activitat i variacions funcionals.

 

Tema 21. Sistema nerviós autònom II

Efectes generals dels sistemes simpàtic i parasimpàtic. Efectes específics sobre les glàndules, la musculatura llisa visceral i la vascular. Reflexos neurovegetatius.

 

Tema 22. Regulació central de les funcions viscerals

Control nerviós de la respiració i del sistema cardiovascular. Fisiologia funcional de l'hipotàlem en el control neuroendocrí. L’eix hipotàlem-hipòfisi. Paper de l'hipotàlem en el control neurovegetatiu.

 

Tema 23. Funcions superiors del sistema nerviós I

Organització funcional i connexions del sistema límbic. Control de les emocions i de la conducta. Funcions específiques de l'amígdala, de l'hipocamp i de l'escorça límbica.

 

Tema 24. Funcions superiors del sistema nerviós II

Organització funcional i connexions del neocòrtex. Aprenentatge i memòria. Bases moleculars de la memòria. Bases neuronals de la consciència i del llenguatge.

Pràctiques

Les pràctiques es fan en grups de 15 alumnes per pràctica. En funció del tipus de pràctica tenim un nombre diferent de subgrups.

Pràctica 1. Neuroprotecció mitjançada per antioxidants davant l’estrès oxidatiu

Experiment fet en línies cel·lulars. Mesura de la toxicitat cel·lular mitjançant mètodes bioquímics (activitat mitocondrial amb l'assaig de MTT). Anàlisi i interpretació dels resultats obtinguts (8 hores: 4 + 4). Aquesta pràctica es fa amb 8 subgrups de 2 alumnes cadascun.

 

Pràctica 2. Escriptura d’un article científic basat en les dades obtingudes en la pràctica 1

Anàlisi i interpretació dels resultats obtinguts (4 hores: 2 + 2). Aquesta pràctica es fa amb 8 subgrups de 2 alumnes cadascun.

 

Pràctica 3. Potencial d'acció

Es fa amb simulació per ordinador i posterior anàlisi i interpretació dels resultats obtinguts (4 hores). Aquesta pràctica es fa amb 4 subgrups de 3-4 alumnes cadascun.

 

Pràctica 4. Canals iònics; voltage-clamp

Es fa amb simulació per ordinador i posterior anàlisi i interpretació dels resultats obtinguts (4 hores). Aquesta pràctica es fa amb 4 subgrups de 3-4 alumnes cadascun.

 

Pràctica 5. Inhibició i excitació sinàptica. Model electrònic de funcionament neuronal controlat des d'una unitat PC

Anàlisi i interpretació dels resultats obtinguts (3 hores). Aquesta pràctica es fa amb 5 subgrups de 3 alumnes cadascun.

 

Pràctica 6. Feed-back negativo e inhibición lateral. Oscilaciones Neuronales

 (2 hores). Anàlisi i interpretació dels resultats obtinguts (3 hores). Aquesta pràctica es fa amb 5 subgrups de 3 alumnes cadascun.

 

 

Pràctica 7. Contracció muscular

Es fa amb simulació per ordinador i posterior anàlisi i interpretació dels resultats obtinguts (3 hores). Aquesta pràctica es fa amb 4 subgrups de 3-4 alumnes cadascun.

 

Pràctica 8. Electromiografia i temps de reacció

Registre del to muscular basal i màxim durant una contracció voluntària, així com del temps de reacció. Anàlisi i interpretació dels resultats obtinguts (4 hores). Aquesta pràctica es fa amb 4 subgrups de 3-4 alumnes cadascun.

 

 

Seminaris

Els seminaris es fan en grups de 30 alumnes, i consisteixen en la discussió de casos reals en subgrups de 6-8 estudiants amb l’objectiu de facilitar la revisió dels principals conceptes fisiològics així com demostrar de manera pràctica com la patologia és essencialment el resultat de l’alteració de la fisiologia. La capacitat de discussió dels casos s’avaluarà en el seminari 8, que consisteix en un problema pràctic realitzat i amb dues preguntes que s’han de contestar individualment. Cada seminari dura dues hores.

Seminari 1. Intoxicació amb Saxitoxina

Seminari 2. Hipercalièmia Primària amb Paràlisi

Seminari 3. Intoxicació per Toxina Colèrica

Seminari 4. Distròfia Muscular de Duchenne

Seminari 5. Components del Sistema Nerviós

Seminari 6. Control de la Funció Motora

Seminari 7. Percepció Somato-sensorial

Seminari 8. El parto

Metodologia docent

- Classes magistrals d’una hora de duració on es tracten els aspectes més difícils de cada tema.

- Seminaris de discussió de casos on s’apliquen els coneixements teòrics.

- Pràctiques sobre els aspectes més rellevants dels sistemes fisiològics que comprenen l’organisme humà.

Avaluació

Avaluació de l'aprenentatge:

L'avaluació del rendiment acadèmic s'efectuarà de la forma següent (sobre un total de 10 punts):

- Avaluació de seguiment de coneixements pràctiques: avaluació del coneixement dels continguts de les classes pràctiques. S'avaluarà fins a 1,25 punt de la nota total.

- Avaluació de seguiment de coneixements aplicats a la resolució de problemes: consistirà en la resolució d'un problema de seminari prèviament realitzat. S'avaluarà fins a 1,25 punt de la nota total.

- Avaluació de seguiment de coneixements teòrics (formativa): avaluació dels coneixements impartits a primer bloc temàtic (temes 1 a 9). Es realitza a meitat del trimestre. S'avaluarà com un plus en la nota sempre i quan la nota sigui igual o superior a 5. El plus serà de 0,25 (nota = 5) i 0,5 (nota = 10).

- Al final del procés docent es realitzarà L'AVALUACIÓ FINAL DE TEORIA ( s'avaluarà fins a 7,5 punts de la nota total).

Prova d'Elecció Múltiple (PEM) amb preguntes sobre tots el temes desenvolupats (fins a 2,5 punts de la nota total).

Prova d'assaig de varies preguntes curtes per a cadascun dels blocs temàtics (s'ha de contestar una o dues preguntes curtes per cada bloc temàtic escollides entre varies preguntes. S'avaluarà fins a 5 punts de la nota total).

 

Criteris de superació i qualificacions qualitatives:

Per superar l'assignatura, l'estudiant ha de participar en les activitats programades i ha d'obtenir una nota de 3.75 o superior en la avaluació final de teoria (PEM més prova d'assaig) i per tant una nota de 5 o superior al còmput global.

 

Criteris sobre el procés de recuperació:

Els estudiants que després del procés d'avaluació no hagin superat l'assignatura, tindran l'opció de una prova de recuperació en el mes de Juliol de l'avaluació que es va fer al final del procés docent amb la contingència anunciada en l'apartat anterior (PEM més proba d'assaig sobre totes els temes desenvolupats).

En cap cas es podrà recuperar l'activitat avaluada durant el procés docent. L'estudiant mantindrà la qualificació obtinguda durant el curs (avaluació de seguiment de coneixements pràctiques, problemes y formativa).

 

Consideracions per fer l'assignatura:

- És recomanable tenir un bon nivell d'anglès per fer l'assignatura.

- Els apunts corresponents a cada tema, així com els guions de les pràctiques i dels seminaris, estan disponibles a l'Aula Global des de principis del curs acadèmic.

- L'assistència a les pràctiques és obligatòria, i l'absència s'ha de justificar oficialment.

- Els alumnes de seminaris i de pràctiques no poden canviar-se de grup sense que els canvis per un altre alumne siguin prèviament aprovats per la Secretaria de la Facultat.

- Els alumnes han de portar el guió de les pràctiques o dels seminaris a cadascuna de les pràctiques i seminaris.

- Els alumnes han de portar bata de laboratori per fer les pràctiques.

- Els repetidors de l'assignatura no han de repetir les pràctiques i els seminaris, però han de fer un nou examen pràctic i de seminaris.

Bibliografia i recursos d'informació

 

Bibliografia recomanada

1. Tratado de fisiología médica. Gyuton y Hall. Ed, Elsevier Saunders

2. Principios de neurociencia. E.R. Kandel, J.H. Schwartz & T.M. Jessell. Ed. McGraw- Hill- Interamericana.

3. Cell Physiology Source Book. N. Sperelakis. Ed. Academic Press,

 

Bibliografia complementària

- Bases biológicas y fisiológicas del movimiento humano. M. Guillén y D. Linares. Ed. Médica Panamericana.

- Cognition, brain, and consciousness: introduction to cognitive neuroscience. B.J. Baars & N.M. Gage. Ed. Elsevier Academic Press.

- El entrenamiento de la fuerza: bases teóricas y prácticas. R. Manno. Ed. INDE.

- Fisiología del ejercicio físico y el entrenamiento. J.R. Barbany. Ed. Paidotribo,

- Fisiología del ejercicio. J. López y A. Fernández. Ed. Médica Panamericana.

- Fundamental Neuroscience. L.R. Squire. Ed. Academic Press, Burlington.

- Fundamentos de fisiología de la actividad física y el deporte. A. Merí. Ed. Médica Panamericana.

- Hippocampal place fields: relevance to learning and memory. S.J.Y. Mizumori. Ed. Oxford University Press.

- Memory: from mind to molecules. L.R. Squire & E.R. Kandel. Ed. W.H. Freeman & Co.

- Neurociencia. D. Purves. Ed. Médica Panamericana.

- Neuroscience: exploring the brain. M.F. Bear, B.W. Connors & M.A. Paradiso. Ed. Lippincot Williams & Wilkins.

- Prescripción de ejercicio físico para la salud. R.S. Grima y C.B.Calafat. Ed. Paidotribo.

- Principios de anatomía y fisiología. G.J. Tortora & B. Derrickson. Ed. Médica Panamericana.

- Principios de fisiología animal. Moyes CD y Schulte PM. Pearson (Addison-Wesley).

- Principios de neurociencia. D.E. Haines. Ed. Elsevier Science.

- Principles of Physiology. M.N. Levy, B.A. Stanton & B.M. Koeppen. Eds. R.M. Berne & M.N. Levy

- Synapses. W.M. Cowan, T.C. Südhof & C.F. Stevens. Ed. Johns Hopkins University Press. 


Academic Year: 2022/23

3362 - Bachelor's Degree in Human Biology

20330 - General Physiology


Teaching Plan Information

Academic Course:
2022/23
Academic Center:
336 - Faculty of Medicine and Life Sciences
Study:
3362 - Bachelor's Degree in Human Biology
Subject:
20330 - General Physiology
Ambit:
---
Credits:
8.0
Course:
1
Teaching languages:
Theory: Group 1: Catalan, Spanish
Practice: Group 101: Catalan, Spanish
Group 102: Catalan, Spanish
Group 103: Catalan, Spanish
Group 104: Catalan, Spanish
Seminar: Group 101: Catalan, Spanish
Group 102: Catalan, Spanish
Teachers:
Francisco Jose Muñoz Lopez, Miguel Angel Valverde de Castro, Jose Manuel Fernandez Fernandez
Teaching Period:
Third quarter
Schedule:

Presentation

 

General Physiology (20330 i 20399)

Bachelor’s Degrees: Human Biology and Medicine

Course: 1

Term: Third

Credit Number: ECTS: 8 credits in total, which consist of 72 hours of face-to-face course and 128 hours of individual work. The face-to-face activities are divided into 40 hours of lectures, 16 hours of seminars and 32 hours of practical sessions.

Course languages: Catalan, Spanish

Teaching staff:  The subject coordinator is Dr. Miguel A. Valverde (Full Professor, UPF). The lecturers are Francisco José Muñoz López, José Manuel Fernández Fernández, Selma Serra Pascual, Gerard Ill Raga and Pol Picón Pagès who will be teaching the theoretical and the practical parts.

General objectives: This subject focuses the study of the electrophysiological properties of cells,  as well as signal transductions and the nervous system organization and functioning.

Associated skills

i) Learning electrophysiology in the cellular field, as well as signal transduction systems and the organization and functioning of the nervous system.

ii) Development of group work for learning to solve scientific problems based on information seeking and discussion.

iii) Teaching communication effectively and clearly, both orally and in writing within the group sessions.

iv) Training within the scientific methodology of learning for the development of their work as researchers and health professionals.

Learning outcomes

- Deep knowledge of the functioning of communication between cells and the functional organization of the nervous system.
- Ability to solve problems
- Ability to work in groups
- Critical and scientific spirit

Sustainable Development Goals

- Health and well-being
- Gender equality
- Quality education

Prerequisites

 

Resultados de traducción

There are no specific prerequisites beyond having consolidated the knowledge taught by the subjects taught during the previous two trimesters s as well as those concurring this trimester.

Resultados de traducciónThere are no specific prerequisites beyond having consolidated the knowledge taught by the subjects taught during the previous two quarters as well as those concurring this term.

Contents

 

Theory Syllabus

Each subject is taught as a one-hour master class.

BLOCK I. Physiology of transport across membranes

Topic 1. Ion channels in excitable cells Diffusion and diffusion coefficient

Ionic equilibrium potentials. Nernst equation. Electrogenesis of membrane excitability. Generating action potential.

 

Topic 2. Types of ion channels and regulation of cell volume

Movement of water across biological membranes. Regulation of cell volume under isosmotic conditions. Regulation of cell volume under anisosmotic conditions.

 

Topic 3. Detection of extracellular signals and proteins associated with signal transduction

Types of receptors. Binding of the agonist. Adaptation of target cells. Intracellular amplification of the signal. Proteins G. Direct actions. Indirect actions: control of adenyl cyclase, control of phospholipase C. Translation of intracellular signals. According to messengers. CAMP, cGMP, NO inositol phosphates.

 

Topic 4. Calcium

Intracellular and extracellular messenger. Calcium signal generation. Calcium-dependent protein activity.

 

BLOCK II. Stimulus-secretion coupling and muscle contraction

Topic 5. Stimulus-secretion coupling

General concepts. Molecular components involved in the process. Fusion of vesicles with the plasma membrane. The chemical and electrical synapse.

 

 

Topic 6. Neurotransmitters.

Cholinergic transmission. Catecholaminergic and serotonergic transmission. Peptidergic transmission. Exciting and inhibiting amino acids. Histamine.

 

Topic 7. The skeletal muscle.

Muscle fiber structure. The neuromuscular junction. Action potentials in the muscle. Bases of muscle contraction. Calcium paper. The heart muscle and its contraction. The muscle during exercise. Types of skeletal muscle fibers. Energy sources. Muscle remodeling.

 

Topic 8. Smooth muscle

Action potentials in the muscle. Bases of muscle contraction. Calcium paper. Maintaining muscle tone and synergistic contraction.

 

BLOCK III. Nervous system

Subject 9. Anatomical and functional organization of the Nervous System.

Cell types. The blood-brain barrier. Organization and functions of the brain and spinal cord. Sensory and motor transmission and integration.

 

Topic 10. Segmental control of movement and posture I

Motor segmental organization of the spinal cord. Muscle and tendon mechanoreceptors. Reflexes: functioning and functions.

 

Topic 11. Suprasegmental control of movement and posture II

Functional organization of the motor cerebral cortex. The pyramidal bundle and the rubrospinal bundle. Function and alterations of the motor cortex and descending bundles.

 

Topic 12. Suprasegmental control of movement and posture III

Functional organization and physiological role of gray nuclei. Alterations of the gray nuclei. Parkinson's disease.

 

Topic 13. Suprasegmental control of movement and posture IV

Functional organization and physiological role of the motor centers of the brainstem and cerebellum. The reticular and vestibular bundles. Alterations of motor control of the trunk and cerebellum.

 

Topic 14. Introduction to sensory physiology and sensory receptors

Characteristics of sensory receptors. The spinothalamique sensory vies. The talem. The sensory escorça. sensory integration. Alterations of sensory physiology.

 

Topic 15. Mechanoreceptors, thermoceptors and visceral receptors

Types of receptors. Location of receivers. Views of transmission. Superior integration of information.

 

Topic 16. Physiology of pain

Mechanisms of transmission and integration of pain. Nociceptors. Vies of superior transmission and integration of acute and chronic pain. The analgesia. The opioids. The analgesic system and cortical and limbic control.

Topic 17. Physiology of vision

Functional organization of the eye. The retina and photoreceptors. The visual pathways and the lateral geniculate body. Cortical visual area. Other visual pathways and their role in circadian reflexes and rhythms. Alterations of vision.

 

Topic 18. Auditory and vestibular physiology

Functional anatomy of hearing. Physiology of the Corti organ. The auditory pathways and the medial geniculate body. Cortical auditory areas. Functional anatomy of the lobby. Physiology of the sacrum, utricle and semicircular ducts. Vestibular pathways and motor bundles. Reflexes and impaired hearing and balance.

 

Topic 19. Physiology of taste and smell

Sense of taste. Functioning of taste receptor cells. The pathways of taste and their integration into the thalamus and cortex. Sense of smell. Functioning of olfactory neuroepithelial cells. Olfactory pathways and their integration into the limbic system and cortex.

 

Topic 20. Autonomic nervous system I

Functional organization of the sympathetic and parasympathetic systems. Physiological balance between both systems. Activity and functional variations.

 

Topic 21. Autonomic nervous system II

General effects of the sympathetic and parasympathetic systems. Specific effects on the glands, visceral and vascular smooth muscles. Neurovegetative reflexes.

 

Topic 22. Central regulation of visceral functions

Nervous control of respiration and cardiovascular system. Functional physiology of the hypothalamus in neuroendocrine control. The hypothalamic-pituitary axis. Role of the hypothalamus in neurovegetative control.

 

Topic 23. Superior functions of the nervous system I

Functional organization and connections of the limbic system. Control of emotions and behavior. Specific functions of the amygdala, hippocampus and limbic cortex.

 

Topic 24. Superior functions of the nervous system II

Functional organization and connections of the neocortex. Learning and memory. Molecular bases of memory. Neural bases of consciousness and language.


Practical credits

Practical sessions are held in groups of 15 students per session. The number of sub-groups varies according to the type of practical session.

Practical Session 1. Neuroprotection provided by antioxidants against oxidative stress. Experiment involving cell lines. Measurement of cell toxicity through biochemical methods (mythochondrial activity with MTT reduction assay). Analysis and interpretation of the results obtained (8 hours: 4 + 4). This practical session is held with 8 sub-groups of 2 students each.

Practical Session 2. Writing a scientific article based on the data obtained in Practical Session 1. Analysis and interpretation of the results obtained (4 hours: 2 + 2). This practical session is held with 8 sub-groups of 2 students each.

Practical Session 3. Action potential. Conducted by computer simulation and subsequent analysis and interpretation of the results obtained (4 hours). This practical session is held with 4 sub-groups of 3-4 students each.

Practical Session 4. Ion channels; voltage clamp. Conducted by computer simulation and subsequent analysis and interpretation of the results obtained (4 hours). This practical session is held with 4 sub-groups of 3-4 students each.

Practical Session 5. Synaptic inhibition and excitation. Electronic model of neural function controlled via a PC. Analysis and interpretation of the results obtained (3 hours). This practical session is held with 5 sub-groups of 3 students each.

Practical Session 6. Feed-back negative and lateral inhibition. Neural oscillations. Analysis and interpretation of the results obtained (2 hours). This practice is done with 5 subgroups of 3 students each.

Practical Session 7. Muscular contraction. Conducted by computer simulation and subsequent analysis and interpretation of the results obtained (3 hours). This practical session is held with 4 sub-groups of 3-4 students each. 

Practical Session 8. Electromyography and reaction time. Recording of basal and maximum muscle tone during a voluntary contraction, and of the reaction time.  Analysis and interpretation of the results obtained (4 hours). This practical session is held with 4 sub-groups of 3-4 students each.

 

Seminars

The seminars are held in groups of 30 students and consist of discussions of real cases in sub-groups of 6-8 students. The purpose of the seminars is to aid in the revision of the main physiological concepts and to demonstrate in a practical way that pathology is essentially the result of a physiological disorder.  Each seminar has a duration of two hours.

Seminar 1: Poisoning with saxitoxin

Seminar 2: Primary hyperkalemia with paralysis

Seminar 3: Cholera toxin intoxication

Seminar 4: Duchenne muscular dystrophy

Seminar 5: Components of the nervous system

Seminar 6: Control of the motor function

Seminar 7: Somato-sensory perception

Seminar 8: Childbirth

Teaching Methods

- One-hour lectures on the most difficult aspects of each topic.
- Case discussion seminars where theoretical knowledge is applied.
- Practices on the most relevant aspects of the physiological systems that comprise the human body.

Evaluation

 

The assessment of academic performance is done in the following manner (out of 10 points):

- Multiple-choice test based on the theoretical topics covered and will count as a maximum of 2.5 points out of the total mark.

- Written essays to answer 1 or 2 questions from a selection of several questions from each block. This will count as a maximum of 5 points of the total mark.

- Practical test: assessment of the knowledge acquired from the content of the practical sessions. This will count as a maximum of 1.25 points of the total mark.

- Seminar Test, consisting of a problem. This will count as a maximum of 1.25 points of the total mark.

- Formative assessment: the Faculty of Life and Health Sciences, in keeping with its programme of continuous assessment, holds an examination to measure progress halfway through the term (topics 1 to 9). Up to 0.5 points will be added to the final mark.

 

Criteria for qualitative qualifications

To pass the subject, the student must participate in the programmed activities and must obtain a grade of 3.75 or higher in the final theory evaluation (PEM plus test) and therefore a grade of 5 or higher to the global calculation.

 

Criteria on the recovery process

Students who, after the evaluation process have not passed the subject, will have the option of an exam in July consisting of PEM plus test of essay on all the developed subjects.

In no case may the activity evaluated during the teaching process be recovered. The student will maintain the grade obtained during the course (follow-up evaluation of practical knowledge and seminars).

 

Requirements

- A good level of English is recommended to follow this subject.

- Notes dealing with each topic, and programmes for practical sessions and seminars, are available in the Aula Global from the start of the academic year.

- Attendance at practical sessions is obligatory, and official justification must be provided for any absences.

- Students for seminars and practical sessions may not change group unless the changes (which must be consistent when exchanged with another student) have been approved beforehand by the Faculty Secretary's office.

- Students must bring the session or seminar plan to all practical sessions and seminars. 

- Students must wear lab-coats when participating in the practical sessions. 

- Those repeating the subject will not be required to repeat the practical sessions and seminars, but will have to carry out a new examination concerning practical work and seminars.

Bibliography and information resources

 

Bibliography recomended

- Tratado de fisiología médica. Gyuton y Hall. Ed, Elsevier Saunders

- Principios de neurociencia. E.R. Kandel, J.H. Schwartz & T.M. Jessell. Ed. McGraw-Hill- Interamericana.

- Cell Physiology Source Book. N. Sperelakis. Ed. Academic Press,

 

Complementary bibliography

- Bases biológicas y fisiológicas del movimiento humano. M. Guillén y D. Linares. Ed. Médica Panamericana.

- Cognition, brain, and consciousness: introduction to cognitive neuroscience. B.J. Baars & N.M. Gage. Ed. Elsevier Academic Press.

- El entrenamiento de la fuerza: bases teóricas y prácticas. R. Manno. Ed. INDE.

- Fisiología del ejercicio físico y el entrenamiento. J.R. Barbany. Ed. Paidotribo,

- Fisiología del ejercicio. J. López y A. Fernández. Ed. Médica Panamericana.

- Fundamental Neuroscience. L.R. Squire.  Ed. Academic Press, Burlington.

- Fundamentos de fisiología de la actividad física y el deporte. A. Merí. Ed. Médica Panamericana.

- Hippocampal place fields: relevance to learning and memory. S.J.Y. Mizumori. Ed. Oxford University Press.

- Memory: from mind to molecules. L.R. Squire & E.R. Kandel.  Ed. W.H. Freeman & Co.

- Neurociencia. D. Purves. Ed. Médica Panamericana.

- Neuroscience: exploring the brain. M.F. Bear, B.W. Connors & M.A. Paradiso. Ed.  Lippincot Williams & Wilkins.

- Prescripción de ejercicio físico para la salud. R.S. Grima y C.B.Calafat. Ed. Paidotribo.

- Principios de anatomía y fisiología. G.J. Tortora & B. Derrickson. Ed. Médica Panamericana.

- Principios de fisiología animal. Moyes CD y Schulte PM. Pearson (Addison-Wesley).

- Principios de neurociencia. D.E. Haines. Ed. Elsevier Science.

- Principles of Physiology. M.N. Levy, B.A. Stanton & B.M. Koeppen. Eds. R.M. Berne & M.N. Levy

- Synapses. W.M. Cowan, T.C. Südhof & C.F. Stevens. Ed. Johns Hopkins University Press.


Curso Académico: 2022/23

3362 - Grado en Biología Humana

20330 - Fisiología General


Información del Plan Docente

Curso Académico:
2022/23
Centro académico:
336 - Facultad de Medicina y Ciencias de la Vida
Estudio:
3362 - Grado en Biología Humana
Asignatura:
20330 - Fisiología General
Ámbito:
---
Créditos:
8.0
Curso:
1
Idiomas de docencia:
Teoría: Grupo 1: Catalán, Castellano
Prácticas: Grupo 101: Catalán, Castellano
Grupo 102: Catalán, Castellano
Grupo 103: Catalán, Castellano
Grupo 104: Catalán, Castellano
Seminario: Grupo 101: Catalán, Castellano
Grupo 102: Catalán, Castellano
Profesorado:
Francisco Jose Muñoz Lopez, Miguel Angel Valverde de Castro, Jose Manuel Fernandez Fernandez
Periodo de Impartición:
Tercer trimestre
Horario:

Presentación

 

Fisiología General (20330 i 20399)

Titulaciones: Grados en Biología Humana y en Medicina

Curso: primero

Trimestre: tercero

Número de créditos ECTS: 8 créditos en total, que constan de 72 horas de actividades presenciales y de 128 horas de actividades no presenciales. Las actividades presenciales se reparten en 24 horas de clases magistrales, 16 horas de seminarios y 32 horas de prácticas.

Lengua o lenguas de la docencia: las clases serán en catalán y castellano. Los seminarios y las prácticas en catalán / castellano.

Profesorado: El coordinador de la asignatura es el Dr. Miguel A. Valverde. Los doctores Francisco José Muñoz López, José Manuel Fernández Fernández, Selma Serra Pascual, Gerard Ill Raga y Pol Picón Pagès son responsables de impartir la docencia, tanto los créditos teóricos como los prácticos.

Objetivos generales: Esta asignatura se centra en el estudio de la electrofisiología en el ámbito celular, así como de los sistemas de transducción de señales y de la organización y el funcionamiento del sistema nervioso.

Competencias asociadas

i) El aprendizaje de la electrofisiología en el ámbito celular, así como de los sistemas de transducción de señales y de la organización y funcionamiento del sistema nervioso.

ii) Desarrollo del trabajo en grupo para el aprendizaje de la resolución de problemas científicos basados en la búsqueda de información y la discusión.

iii) Enseñanza de la comunicación de forma efectiva y clara, tanto de forma oral como escrita dentro de las sesiones que se realizan en grupo.

iv) Formación dentro de la metodología científica del aprendizaje para el desarrollo de su labor como investigadores y profesionales de la Salud.

Resultados del aprendizaje

 

Resultados de traducción

 

- Profundo conocimiento del funcionamiento de la comunicación entre células y de la organización funcional del sistema nervioso.

- Capacidad de resolución de problemas.

- Capacidad de trabajo en grupo.

- Espíritu crítico y científico.

Objetivos de Desarrollo Sostenible

- Salud y bienestar
- Igualdad de género
- Educación de calidad

Prerrequisitos

No existen prerrequisitos específicos más allá de haber consolidado los conocimientos impartidos por las asignaturas que se impartieron durante los dos trimestres anteriores así como las que concurren este trimestre.

Contenidos

 

Temario teórico

Cada tema se imparte como clase magistral de una hora de duración.

 

BLOQUE I. Fisiología del transporte a través de membranas

Tema 1. Canales iónicos en células excitables Difusión y coeficiente de difusión

Potenciales de equilibrio iónico. Ecuación de Nernst. Electrogénesis de la excitabilidad membranal. Generación del potencial de acción.

 

 

Tema 2. Tipo de canales iónicos y regulación del volumen celular

Movimiento del agua a través de las membranas biológicas. Regulación del volumen celular en condiciones isosmóticas. Regulación del volumen celular en condiciones anisosmóticas.

 

Tema 3. Detección de señales extracelulares y proteínas asociadas a la transducción de las señales

Tipo de receptores. Unión del agonista. Adaptación de las células diana. Amplificación intracelular de la señal. Proteínas G. Acciones directas. Acciones indirectas: control de la adenilciclasa, control de la fosfolipasa C. Traducción de señales intracelulares. Según mensajeros. AMPc, GMPc, NO fosfatos de inositol.

 

Tema 4. Calcio

Mensajero intracelular y extracelular. Generación de la señal de calcio. Actividad de proteínas dependientes de calcio.

 

BLOQUE II. Acoplamiento estímulo-secreción y contracción muscular

Tema 5. Acoplamiento estímulo-secreción

Conceptos generales. Componentes moleculares involucrados en el proceso. Fusión de vesículas con la membrana plasmática. La sinapsis química y eléctrica.

 

 

Tema 6. Neurotransmisoras.

La transmisión colinérgica. La transmisión catecolaminérgica y serotoninérgica. La transmisión peptidérgica. Aminoácidos excitantes e inhibidores. La histamina.

 

Tema 7. El músculo esquelético.

Estructura de la fibra muscular. La unión neuromuscular. Potenciales de acción en el músculo. Bases de la contracción muscular. Papel del calcio. El músculo cardíaco y su contracción. El músculo durante el ejercicio. Tipo de fibras musculares esqueléticas. Fuentes de energía. Remodelación muscular.

 

Tema 8. El músculo liso

Potenciales de acción en el músculo. Bases de la contracción muscular. Papel del calcio. Mantenimiento del tono muscular y de la contracción sinérgica.

 

BLOQUE III. Sistema nervioso

Tema 9. Organización anatómica y funcional del Sistema Nervioso.

Tipo celulares. La barrera hematoencefálica. Organización y funciones del encéfalo y de la médula espinal. Transmisión e integración sensorial y motora.

 

Tema 10. Control segmentario del movimiento y de la postura I

Organización segmentario motora de la médula espinal. Los mecanorreceptores musculares y tendinosos. Los reflejos: funcionamiento y funciones.

 

Tema 11. Control suprasegmentario del movimiento y de la postura II

Organización funcional del córtex cerebral motor. El haz piramidal y el haz rubroespinal. Función y alteraciones del córtex motor y los haces descendentes.

 

Tema 12. Control suprasegmentario del movimiento y de la postura III

Organización funcional y papel fisiológico de los núcleos grises. Alteraciones de los núcleos grises. La enfermedad de Parkinson.

 

Tema 13. Control suprasegmentario del movimiento y de la postura IV

Organización funcional y papel fisiológico de los centros motores del troncoencéfalo y el cerebelo. Los haces reticulares y vestibulares. Alteraciones del control motor del tronco y el cerebelo.

 

Tema 14. Introducción a la fisiología sensorial y receptores sensoriales
Características de los receptores sensoriales. Les vies sensorials espinotalàmiques. El tàlem. L'escorça sensorial. La integración sensorial. Alteraciones de la fisiologia sensorial.

Tema 15. Mecanorreceptores, termoceptores y receptores viscerales
Tipos de receptores. Localización dels receptores. Vidas de transmisión. Integración superior de la información.

Tema 16. Fisiología del dolor
Mecanismes de transmissió i integració del dolor. nociceptores. Vies de transmissió i integració superior del dolor agut i crònic. L'analgésia. Els opioides. El sistema de l'analgèsia i el control cortical i límbico.

Tema 17. Fisiología de la visión

Organización funcional del ojo. La retina y los fotorreceptores. Las vías visuales y el cuerpo geniculado lateral. Área visual cortical. Otras vías visuales y su papel en los reflejos y ritmos circadianos. Alteraciones de la visión.

 

Tema 18. Fisiología auditiva y vestibular

Anatomía funcional de la audición. Fisiología del órgano de Corti. Las vías auditivas y el cuerpo geniculado medial. Áreas auditivas corticales. Anatomía funcional del vestíbulo. Fisiología del sáculo, el utrículo y los conductos semicirculares. Las vías vestibulares y los haces motores. Reflejos y alteraciones de la audición y el equilibrio.

 

Tema 19. Fisiología del gusto y del olfato

Sentido del gusto. Funcionamiento de las células receptoras gustativas. Las vías del gusto y su integración en el tálamo y en el córtex. Sentido del olfato. Funcionamiento de las células del neuroepitelio olfatorio. Las vías olfativas y su integración en el sistema límbico y en el córtex.

 

Tema 20. Sistema nervioso autónomo I

Organización funcional de los sistemas simpático y parasimpático. Equilibrio fisiológico entre ambos sistemas. Actividad y variaciones funcionales.

 

Tema 21. Sistema nervioso autónomo II

Efectos generales de los sistemas simpático y parasimpático. Efectos específicos sobre las glándulas, la musculatura lisa visceral y la vascular. Reflejos neurovegetativos.

 

Tema 22. Regulación central de las funciones viscerales

Control nervioso de la respiración y del sistema cardiovascular. Fisiología funcional del hipotálamo en el control neuroendocrino. El eje hipotálamo-hipófisis. Papel del hipotálamo en el control neurovegetativo.

 

Tema 23. Funciones superiores del sistema nervioso I

Organización funcional y conexiones del sistema límbico. Control de las emociones y de la conducta. Funciones específicas de la amígdala, del hipocampo y de la corteza límbica.

 

Tema 24. Funciones superiores del sistema nervioso II

Organización funcional y conexiones del neocórtex. Aprendizaje y memoria. Bases moleculares de la memoria. Bases neuronales de la conciencia y del lenguaje.

Prácticas

Las prácticas se realizan en grupos de 15 alumnos por práctica. En función del tipo de práctica hay un número diferente de subgrupos.

Práctica 1. Neuroprotección mediada por antioxidantes frente al estrés oxidativo.  Experimento hecho en líneas celulares. Medida de la toxicidad celular mediante métodos bioquímicos (actividad mitocondrial con el ensayo de reducción de MTT). Análisis e interpretación de los resultados obtenidos (8 horas: 4 + 4). Esta práctica se hace con 8 subgrupos de 2 alumnos cada uno.

Práctica 2. Escritura de un artículo científico basado en los datos obtenidos en la práctica 1. Análisis e interpretación de los resultados obtenidos (4 horas: 2 + 2). Esta práctica se hace con 8 subgrupos de 2 alumnos cada uno.

Práctica 3. Potencial de acción. Se hace con simulación por ordenador y posterior análisis e interpretación de los resultados obtenidos (4 horas). Esta práctica se hace con 4 subgrupos de 3-4 alumnos cada uno.

Práctica 4. Canales iónicos; voltage-clamp. Se hace con simulación por ordenador y posterior análisis e interpretación de los resultados obtenidos (4 horas). Esta práctica se hace con 4 subgrupos de 3-4 alumnos cada uno.

Práctica 5. Inhibición y excitación sináptica. Modelo electrónico de funcionamiento neuronal controlado desde una unidad PC. Análisis e interpretación de los resultados obtenidos (3 horas). Esta práctica se hace con 5 subgrupos de 3 alumnos cada uno.

Práctica 6. Feed-back negativo y inhibición lateral. Oscilaciones Neuronales. Análisis e interpretación de los resultados obtenidos (2 horas). Esta práctica se hace con 5 subgrupos de 3 alumnos cada uno.

Práctica 7. Contracción muscular. Se hace con simulación por ordenador y posterior análisis e interpretación de los resultados obtenidos (3 horas). Esta práctica se hace con 4 subgrupos de 3-4 alumnos cada uno.

Práctica 8. Electromiografía y tiempo de reacción. Registro del tono muscular basal y máximo durante una contracción voluntaria, así como del tiempo de reacción. Análisis e interpretación de los resultados obtenidos (4 horas). Esta práctica se hace con 4 subgrupos de 3-4 alumnos cada uno.

 

Seminarios

Los seminarios se realizan en grupos de 30 alumnos, y consisten en la discusión de casos reales en subgrupos de 6-8 estudiantes con el objetivo de facilitar la revisión de los principales conceptos fisiológicos así como demostrar de manera práctica como la patología es esencialmente el resultado de la alteración de la fisiología. Cada seminario dura dos horas.

Seminario 1. Intoxicación con saxitoxina

Seminario 2. Hipercalemia Primaria con Parálisis

Seminario 3. Intoxicación por Toxina colérica

Seminario 4. Distrofia Muscular de Duchenne

Seminario 5. Componentes del Sistema Nervioso

Seminario 6. Control de la Función Motora

Seminario 7. Percepción Somato-sensorial

Seminario 8. El parto

Metodología docente

- Clases magistrales de una hora de duración en las que se tratan los aspectos más difíciles de cada tema.
- Seminarios de discusión de casos en los que se aplican los conocimientos teóricos.
- Prácticas sobre los aspectos más relevantes de los sistemas fisiológicos que abarcan el organismo humano.

Evaluación

 

Evaluación del aprendizaje

La evaluación del rendimiento académico se efectuará de la siguiente forma (sobre un total de 10 puntos):

- Evaluación de seguimiento de conocimientos prácticas: evaluación del conocimiento de los contenidos de las clases prácticas. Se evaluará hasta 1,25 punto de la nota total.

- Evaluación de seguimiento de conocimientos aplicados a la resolución de problemas: consistirá en la resolución de un problema de seminario previamente realizado. Se evaluará hasta 1,25 punto de la nota total.

- Evaluación de seguimiento de conocimientos teóricos (formativa): evaluación de los conocimientos impartidos en primer bloque temático (temas 1 a 9). Se realiza a mitad del trimestre. Se evaluará como un plus en la nota siempre y cuando la nota sea igual o superior a 5. El plus será de 0,25 (nota = 5) y 0,5 (nota = 10).

- Al final del proceso docente se realizará LA EVALUACIÓN FINAL DE TEORÍA (se valorará hasta 7,5 puntos de la nota total).

Prueba de Elección Múltiple (PEM) con preguntas sobre todos los temas desarrollados (hasta 2,5 puntos de la nota total).

Prueba de ensayo de varias preguntas cortas para cada uno de los bloques temáticos (se debe contestar una o dos preguntas cortas para cada bloque temático escogidas entre varias preguntas. Se evaluará hasta 5 puntos de la nota total).

 

Criterios de superación y calificaciones cualitativas

Para superar la asignatura, el estudiante debe participar en las actividades programadas y debe obtener una nota de 3.75 o superior en la evaluación final de teoría (PEM más prueba de ensayo) y por tanto una nota de 5 o superior al cómputo global.

 

Criterios sobre el proceso de recuperación

Los estudiantes que tras el proceso de evaluación no hayan superado la asignatura, tendrán la opción de una prueba de recuperación en el mes de Julio de la evaluación que se hizo al final del proceso docente con la contingencia anunciada en el apartado anterior (PEM más prueba de ensayo sobre todas los temas desarrollados).

En ningún caso se podrá recuperar la actividad evaluada durante el proceso docente. El estudiante mantendrá la calificación obtenida durante el curso (evaluación de seguimiento de conocimientos prácticas, problemas y formativa).

 

Consideraciones para hacer la asignatura

- Es recomendable tener un buen nivel de inglés para hacer la asignatura.

- Los apuntes correspondientes a cada tema, así como los guiones de las prácticas y los seminarios, están disponibles en el Aula Global desde principios del curso académico.

- La asistencia a las prácticas es obligatoria, y la ausencia se debe justificar oficialmente.

- Los alumnos de seminarios y de prácticas no pueden cambiarse de grupo sin que los cambios por otro alumno sean previamente aprobados por la Secretaría de la Facultad.

- Los alumnos deben llevar el guión de las prácticas o de los seminarios a cada una de las prácticas y seminarios.

- Los alumnos deben llevar bata de laboratorio para hacer las prácticas.

- Los repetidores de la asignatura no deben repetir las prácticas y los seminarios, pero deben hacer un nuevo examen práctico y de seminarios.

Bibliografía y recursos de información

 

Bibliografía recomendada

1. Tratado de fisiología médica. Gyuton y Hall. Ed, Elsevier Saunders

2. Principios de neurociencia. E.R. Kandel, J.H. Schwartz & T.M. Jessell. Ed. McGraw- Hill- Interamericana.

3. Cell Physiology Source Book. N. Sperelakis. Ed. Academic Press,

 

Bibliografía complementaria

- Bases biológicas y fisiológicas del movimiento humano. M. Guillén y D. Linares. Ed. Médica Panamericana.

- Cognition, brain, and consciousness: introduction to cognitive neuroscience. B.J. Baars & N.M. Gage. Ed. Elsevier Academic Press.

- El entrenamiento de la fuerza: bases teóricas y prácticas. R. Manno. Ed. INDE.

- Fisiología del ejercicio físico y el entrenamiento. J.R. Barbany. Ed. Paidotribo,

- Fisiología del ejercicio. J. López y A. Fernández. Ed. Médica Panamericana.

- Fundamental Neuroscience. L.R. Squire. Ed. Academic Press, Burlington.

- Fundamentos de fisiología de la actividad física y el deporte. A. Merí. Ed. Médica Panamericana.

- Hippocampal place fields: relevance to learning and memory. S.J.Y. Mizumori. Ed. Oxford University Press.

- Memory: from mind to molecules. L.R. Squire & E.R. Kandel. Ed. W.H. Freeman & Co.

- Neurociencia. D. Purves. Ed. Médica Panamericana.

- Neuroscience: exploring the brain. M.F. Bear, B.W. Connors & M.A. Paradiso. Ed. Lippincot Williams & Wilkins.

- Prescripción de ejercicio físico para la salud. R.S. Grima y C.B.Calafat. Ed. Paidotribo.

- Principios de anatomía y fisiología. G.J. Tortora & B. Derrickson. Ed. Médica Panamericana.

- Principios de fisiología animal. Moyes CD y Schulte PM. Pearson (Addison-Wesley).

- Principios de neurociencia. D.E. Haines. Ed. Elsevier Science.

- Principles of Physiology. M.N. Levy, B.A. Stanton & B.M. Koeppen. Eds. R.M. Berne & M.N. Levy

- Synapses. W.M. Cowan, T.C. Südhof & C.F. Stevens. Ed. Johns Hopkins University Press.