Consulta de Guies Docents



Curs Acadèmic: 2022/23

3353 - Grau en Humanitats

20022 - Art dels Segles XVIII i XIX


Informació de la Guia Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
335 - Facultat d'Humanitats
Estudi:
3353 - Grau en Humanitats
Assignatura:
20022 - Art dels Segles XVIII i XIX
Crèdits:
6.0
Curs:
2
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Castellà
Grup 2: Català
Seminari: Grup 101: Castellà
Grup 102: Castellà
Grup 103: Castellà
Grup 201: Català
Grup 202: Català
Grup 203: Català
Professorat:
Nuria Fernandez Rius, Attila Tomas Macsotay Bunt
Periode d'Impartició:
Tercer trimestre
Horari:

Presentació

L’assignatura pertany als estudis d’humanitats. Parteix dels continguts i els mètodes propis de la història de l’art per fer una reflexió d’ordre històric i cultural.

Aborda el procés de maduració de la modernitat en l’art des de mitjans dels segle XVIII fins a 1900. Presenta i analitza els aspectes claus dels moviments artístics i els principals artistes d’aquest període. Proposa un exercici de reflexió sobre els valors estètics, ideològics i socials de l’art.

Es lligarà l’estudi de les obres de la producció artística amb les pertanyents a altres camps culturals.

Competències associades

Competències generals

Competències específiques

  

Instrumentals

 1. Coneixements bàsics de l’especialitat.

 2. Capacitat d’anàlisi i de síntesi

 3. Capacitat d’elaborar i expressar correctament arguments intel·lectuals.

 

 Interpersonals

 4. Debat i intercanvi de tesis.

 

Sistèmiques

 5. Interpretació de la imatge.

 6. Interpretació d’altres fonts culturals.

 

  Altres

 7. Capacitat crítica

 

 

1. Coneixer els episodis clau de l’evolució artística del període estudiat.

 

2. Analitzar i interpretar les obres d’art corresponents.

 

3. Coneixer i re-evaluar el seu sentit i la seqüència artística que estableixen.

 

4. Analitzar fonts teòriques en relació amb les obres plàstiques.

 

5. Reflexionar en termes abstractes i generals a partir d’obres particulars.

 

Resultats de l'aprenentatge

 

Objectius de Desenvolupament Sostenible

# ODS 5 (Igualtat de gènere) # SDG10 (Reducció de la desigualtat)

Continguts

Diversos apartats, segons la (el) professor(a). Consulteu els Resums penjats al Aula Global de cada grup de Teoria. 

Cronològicament, es fa un recorregut de l’art Europeu des de mitjans o finals del segle XVIII fins a 1900-14, introduint els moviments artístics i els principals artistes d’aquest període. Temàticament, ofereix un anàlisi del procés de maduració de l´art com a una forma més de la modernitat, i al mateix temps com a finestra i visió sobre la modernitat. Inclosos seran temes que permetran fer una valoració de paràmetres estètics, ideològics i socials de l’art.

Metodologia docent

Es parteix d’un fil cronològic que permet reconstruir el decurs històric. Sobre aquesta columna cronològica es proposa una lectura crítica sobre els discursos programàtics d'arts plàstiques respecte a la modernitat. Es busca a entendre els moviments estètics en tota la seva complexitat i la interrelació (tant històrica com a teórica) entre la societat en plena transformació i les diferents arts.
Pel que fa a l'aprofitament de les plenàries, cal destacar tres diferents línies de participació activa.
El seminaris s’articularan sobre els exercicis de lectura crítica d’assaigs contemporanis i comentaris icònics.

 

 

Avaluació

Per superar l’assignatura l’estudiant haurà d’assolir el 50% entre les tres activitats proposades i, al menys, aconseguir 4 punts sobre 10 possibles en la qualificació de la prova final. Els estudiants que no assoleixin aquest 50% (o bé que no hi arribin al 4 sobre 10) podran optar a la recuperació de juliol, si compleixen la resta de normes generals d’avaluació. No podran optar a la recuperació de juliol estudiants que no es presentin al exàmen o prova escrita com a prova final.

 

Seminaris

Objectius: 1) consolidar coneixements vinculats amb les plenàries, 2) ampliar temàtiques associades a les plenàries i 3) desenvolupar capacitats crítiques en anàlisis de textos, d’imatges i d’expressió oral i escrita.

Estructura: 3 seminaris, en setmanes alternes, amb 3 temàtiques diferents, amb 3 avaluacions. Es durà a terme una pràctica -exercici- per a cada sessió de seminari, que s’ha de lliurar personalment al final de la sessió, o bé un dia abans o uns dies després.

Assistència: obligatòria en tots els seminaris. Amb 8 grups se celebraran 3 seminaris de forma presencial.

Materials: tots disponibles a l’aula global, des del primer dia de curs. Cada alumne/a trobarà a la seva aula global de seminaris l’exercici i lectura corresponents a cada sessió de seminari que toca. Les lectures s’han de fer SEMPRE amb antelació, així com algunes de les pràctiques - a l’aula global està indicat quines i el professor ho remarcarà el primer dia de curs -.

Valoració: 30 % de la nota final, que surt de la mitjana de les 3  pràctiques entregades al llarg del curs. Aquesta mitjana té en compte la participació durant els seminaris, que s’incorpora a la nota final de cada una de les pràctiques. Hi ha pràctiques que no poden dur-se a terme si no s’assisteix a la sessió.

Recuperació: no poden recuperar-se les pràctiques no presentades o no fetes dins el termini. No hi ha recuperació al Juliol de la nota dels seminaris.

               

El/la docent explicarà el primer dia de classe el seu funcionament i els criteris de valoració.

 

Aprofitament de les classes plenàries

               

Objetius:  Desenvolupar capacitats crítiques en anàlisis de textos, d’imatges i d’expressió oral i escrita.

Contingut:  Participació individual, exercicis en grup i presentacions simples.  En l'aprofitament de les plenàries cal destacar diferents línies de participació activa, mitjançant (1) consultes i enquestes al llarg de les classes magistrals, (2) una presentació en grup i (3) un enregistrament audiovisual optatiu.

Assistència: Per regla general, les plenàries s'organitzaran presencialment i telemàticament, d'acord a la situació sanitària. Enregistraments de classes per Collaborate i vídeos instructius (Kaltura) es faran disponibles a l'aula global. Per preparar la prova final, l´alumnat ha de assistir a les classes magistrals o consultar-ne els enregistraments íntegrament.

 Valoració: 30 % de la nota final, que (amb avaluació continua) surt de la mitjana de les tres línies de participació activa al llarg del curs. Hi ha pràctiques que no poden dur-se a terme si no s’assisteix a la sessió.

 Recuperació: assaig oral al juny; Recuperació de juliol

          

El professor explicarà el primer dia de classe el seu funcionament i els criteris de valoració.

 

Prova final

  Contingut: Diverses formes, segons la (el) professor(a).

  Valoració: 40 % de la nota final

 

Recuperació de juliol

Contingut: Diverses formes, segons la (el) professor(a).

Valoració: 70 % (la qualificació dels seminaris no és pot recuperar)

Criteris de valoració: Coneixements, capacitat d’identificació i anàlisi d’imatges, capacitat de relació i síntesi, sentit crític i capacitat d’expressió.

 

"Els estudiants d'aquesta assignatura podran presentar l'examen, els treballs i qualsevol altre dels instruments escrits
o orals de l'avaluació, en llengua catalana o castellana -o en llengua anglesa, acordada prèviament amb docent-,
segons la seva preferència i independentment de la llengua en què s'imparteix l'assignatura."

Bibliografia i recursos d'informació

ARGULLOL, Rafael, La atracción del abismo. Un itinerario por el paisaje romántico.Barcelona,Acantilado,2006
EISENMAN, Stephen F. et alii, Historia crítica del arte del siglo XIX, Madrid, Akal, 2001.
EITNER, Lorenz, An Outline of 19th Century European Painting. From David to Cézanne, Nueva York, Icon Editions, 1986
HITCHCOCK, Henry-Russell, Arquitectura de los siglos XIX y XX. Madrid, Cátedra,1981
HONOUR, Hugh, El romanticismo, Madrid, Alianza, 1984.
HONOUR, Hugh, El neoclasicismo, Madrid, Xarait, 1982.
NOCHLIN, Linda, El realismo, Madrid, Alianza, 1991.     
ORS, Eugeni d', Cézanne, orig. 1921, reedición 1999.
PEIST, Núria, El éxito en el arte moderno. Trayectorias artísticas y proceso de reconocimiento, Madrid, Abada, 2012.
DE PAZ, Alfredo, La revolución romántica. Poéticas, estéticas, ideologías. Madrid, Tecnos,1992.
POLLOCK, Griselda, Visión y Diferencia: Feminismo, feminidad e historias de arte, Buenos Aires, Fiordo,2003.

REYERO, Carlos, Introducción al arte del siglo XIX, Madrid, Cátedra, 2014
ROSENBLUM, Robert  i JANSON, J., El arte del siglo XIX, Madrid, Akal, 1992.
SCHORSKE, Carl Emil, Viena, fin de siècle. Política y cultura. Barcelona, Gustavo Gili,1981.
VIDLER, Anthony, El espacio de la Ilustración: la teoría arquitectónica en Francia a finales del siglo XVIII Madrid, Alianza, 1997


Curs Acadèmic: 2022/23

3353 - Grau en Humanitats

20022 - Art dels Segles XVIII i XIX


Teaching Guide Information

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
335 - Facultat d'Humanitats
Estudi:
3353 - Grau en Humanitats
Assignatura:
20022 - Art dels Segles XVIII i XIX
Crèdits:
6.0
Curs:
2
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Castellà
Grup 2: Català
Seminari: Grup 101: Castellà
Grup 102: Castellà
Grup 103: Castellà
Grup 201: Català
Grup 202: Català
Grup 203: Català
Professorat:
Nuria Fernandez Rius, Attila Tomas Macsotay Bunt
Periode d'Impartició:
Tercer trimestre
Horari:

Presentació

L’assignatura pertany als estudis d’humanitats. Parteix dels continguts i els mètodes propis de la història de l’art per fer una reflexió d’ordre històric i cultural.

Aborda el procés de maduració de la modernitat en l’art des de mitjans dels segle XVIII fins a 1900. Presenta i analitza els aspectes claus dels moviments artístics i els principals artistes d’aquest període. Proposa un exercici de reflexió sobre els valors estètics, ideològics i socials de l’art.

Es lligarà l’estudi de les obres de la producció artística amb les pertanyents a altres camps culturals.

Competències associades

Competències generals

Competències específiques

  

Instrumentals

 1. Coneixements bàsics de l’especialitat.

 2. Capacitat d’anàlisi i de síntesi

 3. Capacitat d’elaborar i expressar correctament arguments intel·lectuals.

 

 Interpersonals

 4. Debat i intercanvi de tesis.

 

Sistèmiques

 5. Interpretació de la imatge.

 6. Interpretació d’altres fonts culturals.

 

  Altres

 7. Capacitat crítica

 

 

1. Coneixer els episodis clau de l’evolució artística del període estudiat.

 

2. Analitzar i interpretar les obres d’art corresponents.

 

3. Coneixer i re-evaluar el seu sentit i la seqüència artística que estableixen.

 

4. Analitzar fonts teòriques en relació amb les obres plàstiques.

 

5. Reflexionar en termes abstractes i generals a partir d’obres particulars.

 

Resultats de l'aprenentatge

 

Objectius de Desenvolupament Sostenible

# ODS 5 (Igualtat de gènere) # SDG10 (Reducció de la desigualtat)

Continguts

Diversos apartats, segons la (el) professor(a). Consulteu els Resums penjats al Aula Global de cada grup de Teoria. 

Cronològicament, es fa un recorregut de l’art Europeu des de mitjans o finals del segle XVIII fins a 1900-14, introduint els moviments artístics i els principals artistes d’aquest període. Temàticament, ofereix un anàlisi del procés de maduració de l´art com a una forma més de la modernitat, i al mateix temps com a finestra i visió sobre la modernitat. Inclosos seran temes que permetran fer una valoració de paràmetres estètics, ideològics i socials de l’art.

Metodologia docent

Es parteix d’un fil cronològic que permet reconstruir el decurs històric. Sobre aquesta columna cronològica es proposa una lectura crítica sobre els discursos programàtics d'arts plàstiques respecte a la modernitat. Es busca a entendre els moviments estètics en tota la seva complexitat i la interrelació (tant històrica com a teórica) entre la societat en plena transformació i les diferents arts.
Pel que fa a l'aprofitament de les plenàries, cal destacar tres diferents línies de participació activa.
El seminaris s’articularan sobre els exercicis de lectura crítica d’assaigs contemporanis i comentaris icònics.

 

 

Avaluació

Per superar l’assignatura l’estudiant haurà d’assolir el 50% entre les tres activitats proposades i, al menys, aconseguir 4 punts sobre 10 possibles en la qualificació de la prova final. Els estudiants que no assoleixin aquest 50% (o bé que no hi arribin al 4 sobre 10) podran optar a la recuperació de juliol, si compleixen la resta de normes generals d’avaluació. No podran optar a la recuperació de juliol estudiants que no es presentin al exàmen o prova escrita com a prova final.

 

Seminaris

Objectius: 1) consolidar coneixements vinculats amb les plenàries, 2) ampliar temàtiques associades a les plenàries i 3) desenvolupar capacitats crítiques en anàlisis de textos, d’imatges i d’expressió oral i escrita.

Estructura: 3 seminaris, en setmanes alternes, amb 3 temàtiques diferents, amb 3 avaluacions. Es durà a terme una pràctica -exercici- per a cada sessió de seminari, que s’ha de lliurar personalment al final de la sessió, o bé un dia abans o uns dies després.

Assistència: obligatòria en tots els seminaris. Amb 8 grups se celebraran 3 seminaris de forma presencial.

Materials: tots disponibles a l’aula global, des del primer dia de curs. Cada alumne/a trobarà a la seva aula global de seminaris l’exercici i lectura corresponents a cada sessió de seminari que toca. Les lectures s’han de fer SEMPRE amb antelació, així com algunes de les pràctiques - a l’aula global està indicat quines i el professor ho remarcarà el primer dia de curs -.

Valoració: 30 % de la nota final, que surt de la mitjana de les 3  pràctiques entregades al llarg del curs. Aquesta mitjana té en compte la participació durant els seminaris, que s’incorpora a la nota final de cada una de les pràctiques. Hi ha pràctiques que no poden dur-se a terme si no s’assisteix a la sessió.

Recuperació: no poden recuperar-se les pràctiques no presentades o no fetes dins el termini. No hi ha recuperació al Juliol de la nota dels seminaris.

               

El/la docent explicarà el primer dia de classe el seu funcionament i els criteris de valoració.

 

Aprofitament de les classes plenàries

               

Objetius:  Desenvolupar capacitats crítiques en anàlisis de textos, d’imatges i d’expressió oral i escrita.

Contingut:  Participació individual, exercicis en grup i presentacions simples.  En l'aprofitament de les plenàries cal destacar diferents línies de participació activa, mitjançant (1) consultes i enquestes al llarg de les classes magistrals, (2) una presentació en grup i (3) un enregistrament audiovisual optatiu.

Assistència: Per regla general, les plenàries s'organitzaran presencialment i telemàticament, d'acord a la situació sanitària. Enregistraments de classes per Collaborate i vídeos instructius (Kaltura) es faran disponibles a l'aula global. Per preparar la prova final, l´alumnat ha de assistir a les classes magistrals o consultar-ne els enregistraments íntegrament.

 Valoració: 30 % de la nota final, que (amb avaluació continua) surt de la mitjana de les tres línies de participació activa al llarg del curs. Hi ha pràctiques que no poden dur-se a terme si no s’assisteix a la sessió.

 Recuperació: assaig oral al juny; Recuperació de juliol

          

El professor explicarà el primer dia de classe el seu funcionament i els criteris de valoració.

 

Prova final

  Contingut: Diverses formes, segons la (el) professor(a).

  Valoració: 40 % de la nota final

 

Recuperació de juliol

Contingut: Diverses formes, segons la (el) professor(a).

Valoració: 70 % (la qualificació dels seminaris no és pot recuperar)

Criteris de valoració: Coneixements, capacitat d’identificació i anàlisi d’imatges, capacitat de relació i síntesi, sentit crític i capacitat d’expressió.

 

"Els estudiants d'aquesta assignatura podran presentar l'examen, els treballs i qualsevol altre dels instruments escrits
o orals de l'avaluació, en llengua catalana o castellana -o en llengua anglesa, acordada prèviament amb docent-,
segons la seva preferència i independentment de la llengua en què s'imparteix l'assignatura."

Bibliografia i recursos d'informació

ARGULLOL, Rafael, La atracción del abismo. Un itinerario por el paisaje romántico.Barcelona,Acantilado,2006
EISENMAN, Stephen F. et alii, Historia crítica del arte del siglo XIX, Madrid, Akal, 2001.
EITNER, Lorenz, An Outline of 19th Century European Painting. From David to Cézanne, Nueva York, Icon Editions, 1986
HITCHCOCK, Henry-Russell, Arquitectura de los siglos XIX y XX. Madrid, Cátedra,1981
HONOUR, Hugh, El romanticismo, Madrid, Alianza, 1984.
HONOUR, Hugh, El neoclasicismo, Madrid, Xarait, 1982.
NOCHLIN, Linda, El realismo, Madrid, Alianza, 1991.     
ORS, Eugeni d', Cézanne, orig. 1921, reedición 1999.
PEIST, Núria, El éxito en el arte moderno. Trayectorias artísticas y proceso de reconocimiento, Madrid, Abada, 2012.
DE PAZ, Alfredo, La revolución romántica. Poéticas, estéticas, ideologías. Madrid, Tecnos,1992.
POLLOCK, Griselda, Visión y Diferencia: Feminismo, feminidad e historias de arte, Buenos Aires, Fiordo,2003.

REYERO, Carlos, Introducción al arte del siglo XIX, Madrid, Cátedra, 2014
ROSENBLUM, Robert  i JANSON, J., El arte del siglo XIX, Madrid, Akal, 1992.
SCHORSKE, Carl Emil, Viena, fin de siècle. Política y cultura. Barcelona, Gustavo Gili,1981.
VIDLER, Anthony, El espacio de la Ilustración: la teoría arquitectónica en Francia a finales del siglo XVIII Madrid, Alianza, 1997


Curs Acadèmic: 2022/23

3353 - Grau en Humanitats

20022 - Art dels Segles XVIII i XIX


Información de la Guía Docente

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
335 - Facultat d'Humanitats
Estudi:
3353 - Grau en Humanitats
Assignatura:
20022 - Art dels Segles XVIII i XIX
Crèdits:
6.0
Curs:
2
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Castellà
Grup 2: Català
Seminari: Grup 101: Castellà
Grup 102: Castellà
Grup 103: Castellà
Grup 201: Català
Grup 202: Català
Grup 203: Català
Professorat:
Nuria Fernandez Rius, Attila Tomas Macsotay Bunt
Periode d'Impartició:
Tercer trimestre
Horari:

Presentació

L’assignatura pertany als estudis d’humanitats. Parteix dels continguts i els mètodes propis de la història de l’art per fer una reflexió d’ordre històric i cultural.

Aborda el procés de maduració de la modernitat en l’art des de mitjans dels segle XVIII fins a 1900. Presenta i analitza els aspectes claus dels moviments artístics i els principals artistes d’aquest període. Proposa un exercici de reflexió sobre els valors estètics, ideològics i socials de l’art.

Es lligarà l’estudi de les obres de la producció artística amb les pertanyents a altres camps culturals.

Competències associades

Competències generals

Competències específiques

  

Instrumentals

 1. Coneixements bàsics de l’especialitat.

 2. Capacitat d’anàlisi i de síntesi

 3. Capacitat d’elaborar i expressar correctament arguments intel·lectuals.

 

 Interpersonals

 4. Debat i intercanvi de tesis.

 

Sistèmiques

 5. Interpretació de la imatge.

 6. Interpretació d’altres fonts culturals.

 

  Altres

 7. Capacitat crítica

 

 

1. Coneixer els episodis clau de l’evolució artística del període estudiat.

 

2. Analitzar i interpretar les obres d’art corresponents.

 

3. Coneixer i re-evaluar el seu sentit i la seqüència artística que estableixen.

 

4. Analitzar fonts teòriques en relació amb les obres plàstiques.

 

5. Reflexionar en termes abstractes i generals a partir d’obres particulars.

 

Resultats de l'aprenentatge

 

Objectius de Desenvolupament Sostenible

# ODS 5 (Igualtat de gènere) # SDG10 (Reducció de la desigualtat)

Continguts

Diversos apartats, segons la (el) professor(a). Consulteu els Resums penjats al Aula Global de cada grup de Teoria. 

Cronològicament, es fa un recorregut de l’art Europeu des de mitjans o finals del segle XVIII fins a 1900-14, introduint els moviments artístics i els principals artistes d’aquest període. Temàticament, ofereix un anàlisi del procés de maduració de l´art com a una forma més de la modernitat, i al mateix temps com a finestra i visió sobre la modernitat. Inclosos seran temes que permetran fer una valoració de paràmetres estètics, ideològics i socials de l’art.

Metodologia docent

Es parteix d’un fil cronològic que permet reconstruir el decurs històric. Sobre aquesta columna cronològica es proposa una lectura crítica sobre els discursos programàtics d'arts plàstiques respecte a la modernitat. Es busca a entendre els moviments estètics en tota la seva complexitat i la interrelació (tant històrica com a teórica) entre la societat en plena transformació i les diferents arts.
Pel que fa a l'aprofitament de les plenàries, cal destacar tres diferents línies de participació activa.
El seminaris s’articularan sobre els exercicis de lectura crítica d’assaigs contemporanis i comentaris icònics.

 

 

Avaluació

Per superar l’assignatura l’estudiant haurà d’assolir el 50% entre les tres activitats proposades i, al menys, aconseguir 4 punts sobre 10 possibles en la qualificació de la prova final. Els estudiants que no assoleixin aquest 50% (o bé que no hi arribin al 4 sobre 10) podran optar a la recuperació de juliol, si compleixen la resta de normes generals d’avaluació. No podran optar a la recuperació de juliol estudiants que no es presentin al exàmen o prova escrita com a prova final.

 

Seminaris

Objectius: 1) consolidar coneixements vinculats amb les plenàries, 2) ampliar temàtiques associades a les plenàries i 3) desenvolupar capacitats crítiques en anàlisis de textos, d’imatges i d’expressió oral i escrita.

Estructura: 3 seminaris, en setmanes alternes, amb 3 temàtiques diferents, amb 3 avaluacions. Es durà a terme una pràctica -exercici- per a cada sessió de seminari, que s’ha de lliurar personalment al final de la sessió, o bé un dia abans o uns dies després.

Assistència: obligatòria en tots els seminaris. Amb 8 grups se celebraran 3 seminaris de forma presencial.

Materials: tots disponibles a l’aula global, des del primer dia de curs. Cada alumne/a trobarà a la seva aula global de seminaris l’exercici i lectura corresponents a cada sessió de seminari que toca. Les lectures s’han de fer SEMPRE amb antelació, així com algunes de les pràctiques - a l’aula global està indicat quines i el professor ho remarcarà el primer dia de curs -.

Valoració: 30 % de la nota final, que surt de la mitjana de les 3  pràctiques entregades al llarg del curs. Aquesta mitjana té en compte la participació durant els seminaris, que s’incorpora a la nota final de cada una de les pràctiques. Hi ha pràctiques que no poden dur-se a terme si no s’assisteix a la sessió.

Recuperació: no poden recuperar-se les pràctiques no presentades o no fetes dins el termini. No hi ha recuperació al Juliol de la nota dels seminaris.

               

El/la docent explicarà el primer dia de classe el seu funcionament i els criteris de valoració.

 

Aprofitament de les classes plenàries

               

Objetius:  Desenvolupar capacitats crítiques en anàlisis de textos, d’imatges i d’expressió oral i escrita.

Contingut:  Participació individual, exercicis en grup i presentacions simples.  En l'aprofitament de les plenàries cal destacar diferents línies de participació activa, mitjançant (1) consultes i enquestes al llarg de les classes magistrals, (2) una presentació en grup i (3) un enregistrament audiovisual optatiu.

Assistència: Per regla general, les plenàries s'organitzaran presencialment i telemàticament, d'acord a la situació sanitària. Enregistraments de classes per Collaborate i vídeos instructius (Kaltura) es faran disponibles a l'aula global. Per preparar la prova final, l´alumnat ha de assistir a les classes magistrals o consultar-ne els enregistraments íntegrament.

 Valoració: 30 % de la nota final, que (amb avaluació continua) surt de la mitjana de les tres línies de participació activa al llarg del curs. Hi ha pràctiques que no poden dur-se a terme si no s’assisteix a la sessió.

 Recuperació: assaig oral al juny; Recuperació de juliol

          

El professor explicarà el primer dia de classe el seu funcionament i els criteris de valoració.

 

Prova final

  Contingut: Diverses formes, segons la (el) professor(a).

  Valoració: 40 % de la nota final

 

Recuperació de juliol

Contingut: Diverses formes, segons la (el) professor(a).

Valoració: 70 % (la qualificació dels seminaris no és pot recuperar)

Criteris de valoració: Coneixements, capacitat d’identificació i anàlisi d’imatges, capacitat de relació i síntesi, sentit crític i capacitat d’expressió.

 

"Els estudiants d'aquesta assignatura podran presentar l'examen, els treballs i qualsevol altre dels instruments escrits
o orals de l'avaluació, en llengua catalana o castellana -o en llengua anglesa, acordada prèviament amb docent-,
segons la seva preferència i independentment de la llengua en què s'imparteix l'assignatura."

Bibliografia i recursos d'informació

ARGULLOL, Rafael, La atracción del abismo. Un itinerario por el paisaje romántico.Barcelona,Acantilado,2006
EISENMAN, Stephen F. et alii, Historia crítica del arte del siglo XIX, Madrid, Akal, 2001.
EITNER, Lorenz, An Outline of 19th Century European Painting. From David to Cézanne, Nueva York, Icon Editions, 1986
HITCHCOCK, Henry-Russell, Arquitectura de los siglos XIX y XX. Madrid, Cátedra,1981
HONOUR, Hugh, El romanticismo, Madrid, Alianza, 1984.
HONOUR, Hugh, El neoclasicismo, Madrid, Xarait, 1982.
NOCHLIN, Linda, El realismo, Madrid, Alianza, 1991.     
ORS, Eugeni d', Cézanne, orig. 1921, reedición 1999.
PEIST, Núria, El éxito en el arte moderno. Trayectorias artísticas y proceso de reconocimiento, Madrid, Abada, 2012.
DE PAZ, Alfredo, La revolución romántica. Poéticas, estéticas, ideologías. Madrid, Tecnos,1992.
POLLOCK, Griselda, Visión y Diferencia: Feminismo, feminidad e historias de arte, Buenos Aires, Fiordo,2003.

REYERO, Carlos, Introducción al arte del siglo XIX, Madrid, Cátedra, 2014
ROSENBLUM, Robert  i JANSON, J., El arte del siglo XIX, Madrid, Akal, 1992.
SCHORSKE, Carl Emil, Viena, fin de siècle. Política y cultura. Barcelona, Gustavo Gili,1981.
VIDLER, Anthony, El espacio de la Ilustración: la teoría arquitectónica en Francia a finales del siglo XVIII Madrid, Alianza, 1997