Consulta de Guies Docents



Curs Acadèmic: 2022/23

3353 - Grau en Humanitats

20021 - Història Contemporània I


Informació de la Guia Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
335 - Facultat d'Humanitats
Estudi:
3353 - Grau en Humanitats
Assignatura:
20021 - Història Contemporània I
Crèdits:
4.0
Curs:
2
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Castellà
Grup 2: Castellà
Grup 3: Castellà
Seminari: Grup 101: Castellà
Grup 102: Castellà
Grup 201: Castellà
Grup 202: Castellà
Grup 301: Castellà
Grup 302: Castellà
Professorat:
Francisco Javier Garcia Fernandez, David Dominguez Cabrera, Claudia Contente
Periode d'Impartició:
Tercer trimestre
Horari:

Presentació

Història Contemporània I explora els fenòmens i processos històrics principals d’un període d’aproximadament un segle: des de mitjans del segle XIX fins a mitjans del segle XX. Examina l’auge i el declivi dels imperis europeus; l’emergència i la consolidació de nous projectes nacionals i imperials; i la construcció del món modern fins a 1945. A través d’aquests eixos centrals, l’assignatura analitza els processos socials, culturals, polítics i econòmics que van contribuir a la construcció un món cada cop més connectat. Posarem èmfasi en la interconnexió global creixent al llarg d’aquest segle de l’època contemporània, però també en les tensions inherents a aquesta globalització, les conseqüències de les quals es fan sentir fins als nostres dies.

 

Història Contemporània I està directament vinculada a dues assignatures obligatòries d’Història del pla d’estudis del Grau en Humanitats: Història Moderna i Història Contemporània II. Explora el període que ens porta de la primera a la segona, permetent-nos copsar la història de l’època contemporània amb tota la seva complexitat.

Competències associades

Competències generals

Competències específiques

Instrumentals

  • Capacitat d’anàlisi i de síntesi
  • Comunicació oral i escrita
  • Capacitat d’organització i planificació

 

 

Transversals

  • Capacitat de raonament crític
  • Pensament històric
  • Gestió de la informació

 

 

Sistemàtiques

  • Capacitat de treball independent
  • Sensibilitat envers qüestions històriques i envers les arrels històriques de fenòmens actuals

Instrumentals

  • Coneixement i anàlisi de fenòmens històrics globals
  • Coneixement i anàlisi de conceptes claus de la història global

 

Transversals

  • Coneixement i anàlisi de les interrelacions entre societats
  • Coneixement i anàlisi de fonts històriques i debats historiogràfics

 

Sistemàtiques

  • Comprensió de processos històrics

Objectius de Desenvolupament Sostenible

A través de sessions de teoria, seminaris i lectures obligatòries, l'assignatura convida a pensar històricament els Objectius del Desenvolupament sostenible següents:

  • 1: Fi de la pobresa
  • 2: Fam zero
  • 5: Igualtat de gènere
  • 8: Treball decent i creixement econòmic
  • 9: Indústria, innovació i infraestructura
  • 10: Reducció de les desigualtats
  • 12: Consum i producció responsables
  • 13: Acció pel clima
  • 16: Pau, justícia i institucions sòlides

Prerequisits

L’alumnat ha de conèixer els esdeveniments principals del període que comprèn la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del segle XX. Ha de tenir coneixements bàsics sobre les transformacions polítiques a l’Europa del segle XIX, les dues guerres mundials, l’emergència de nous estats i les modificacions de fronteres després de la Primera Guerra Mundial, la Revolució Russa, el Crack del 29 i els règims feixistes a l’Europa d’entreguerres.

Continguts

  • Sistemes polítics del segle XIX: Nacions, imperis i colònies
  • La Primera Guerra Mundial
  • La reconstrucció del món després de la Primera Guerra Mundial
  • El període d'entreguerres
  • Els feixismes
  • La Segona Guerra Mundial

Metodologia docent

L’assignatura està formada per dos tipus de sessions:

  • Sessions de teoria: es presentaran i examinaran les idees centrals de cada tema, posant èmfasi en aspectes teòrics i interpretatius.
  • Seminaris: es comentaran i debatran fonts escrites i/o audiovisuals, desenvolupant i ampliant les idees centrals presentades a les sessions de teoria.

L'assignatura incorpora la perspectiva de gènere de forma transversal. Ho fa interpretant i contextualitzant els canvis en rols, identitats i ideologies entorn al gènere en les diverses societats i períodes que cobreix.

Avaluació

1. Conceptes avaluables

L’avaluació es divideix en dos blocs:

 

1.1. Avaluació continuada (50%), a través de la participació als seminaris i treballs associats als seminaris.

 

La participació als seminaris no construirà més del 30% d’aquest bloc. S’avaluarà a través de les aportacions orals a les sessions. Els criteris d’avaluació són els següents:

    • Has llegit i entès els textos?
    • Participes en els debats?
    • Si és així, fa comentaris ben formulats?
    • Contextualitzes els textos fent referència a lectures, sessions de teoria i seminaris? Quin nivell de sofisticació demostres en l'anàlisi?

Els treballs associats als seminaris seran detallats pel professorat a l’inici de l’assignatura

1.2. Examen final (50%) dins del període d'exàmens ordinari, a l’hora i lloc establert per la Facultat d’Humanitats (i, si és necessari, online). L’examen final requereix desenvolupar preguntes que es corresponen amb temes explorats a classe. Segons les indicacions de la Facultat d’Humanitats, l’examen es durà a terme de forma presencial o en línia.

 

Cal obtenir una nota mínima de 4 en cadascun dels blocs avaluables per aprovar l’assignatura.

 

Els estudiants d'aquesta assignatura podran presentar l'examen, els treballs i qualsevol altre dels instruments escrits o orals de l'avaluació, en llengua catalana o castellana -o en llengua anglesa, acordada prèviament amb el docent-, segons la seva preferència i independentment de la llengua en què s'imparteix l'assignatura.

 

 

2. Recuperació

Si un estudiant suspèn l’assignatura, podrà recuperar l’examen durant el període de recuperació, a l’hora i lloc establerts per la Facultat d’Humanitats. L’estudiant podrà recuperar també els treballs associats als seminaris abans la data de l’examen final, però no la participació (l’únic aspecte de l’assignatura que no és recuperable, perquè es basa en les aportacions orals als seminaris).

 

Si un estudiant té un “no presentat”, o vol millorar una nota aprovada a la convocatòria ordinària, no podrà optar a la recuperació. Es considera “no presentat” l’estudiant que, a més de no assistir a l’examen, no ha entregat cap treball associat als seminaris.

 

 

3. Política de plagi

  • Què és el plagi? És la reproducció del contingut d’una altra obra fent-lo passar com a original. Per exemple, citar o parafrasejar sense la cita bibliogràfica corresponent; còpia durant l’examen; auto-plagi (entregar treballs avaluats a altres assignatures o estudis). Per més informació, veure https://guiesbibtic.upf.edu/dretsautor/plagi
  • Quines conseqüències té? Seguint la política de la Facultat d’Humanitats, qualsevol forma de plagi implica una qualificació de 0, sense la possibilitat de presentar-se a la recuperació. El plagi serà comunicat cap d’estudis de l’estudiant, que farà el seguiment de cap reincidència. Més enllà de les mesures internes preses dins del grau, pot comportar accions disciplinàries a nivell de la UPF.

 

Bibliografia i recursos d'informació

  1. Bayly, Christopher Alan, El nacimiento de mundo moderno, 1780-1914: Conexiones y comparaciones globales. Madrid: Siglo XXI, 2010
  2. Hobsbwam, Eric, Historia del siglo XX, 1914-1991, Barcelona, Crítica, 1995
  3. Jackson, Julian, Europa, 1900-1945, Barcelona, Crítica, 2003
  4. MacMillan, Margaret, París, 1919: Seis meses que cambiaron el mundo, Barcelona, Tusquets, 2005
  5. Magee, Gary i Andrew Thompson, Empire and Globalisation: Networks of People, Goods and Capital in the British World, 1850-1914, Cambridge, Cambridge University Press, 2020
  6. Nouschi, Marc, Historia del siglo XX. Todos los mundos, el mundo, Madrid, Cátedra, 1996
  7. Osterhammel, Jürgen, La transformación del mundo: Una historia global del siglo XIX, Barcelona, Crítica, 2015
  8. Procacci, Giuliano, Historia general del siglo XX, Barcelona, Crítica, 2001
  9. Smith, Bonnie G., Women in World History: 1450 to the present, Londres, Bloomsbury, 2019
  10. Traverso, Enzo, A sangre y fuego. De la guerra civil europea (1914-1945), València, Universitat de València, 2009


Curs Acadèmic: 2022/23

3353 - Grau en Humanitats

20021 - Història Contemporània I


Teaching Guide Information

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
335 - Facultat d'Humanitats
Estudi:
3353 - Grau en Humanitats
Assignatura:
20021 - Història Contemporània I
Crèdits:
4.0
Curs:
2
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Castellà
Grup 2: Castellà
Grup 3: Castellà
Seminari: Grup 101: Castellà
Grup 102: Castellà
Grup 201: Castellà
Grup 202: Castellà
Grup 301: Castellà
Grup 302: Castellà
Professorat:
Francisco Javier Garcia Fernandez, David Dominguez Cabrera, Claudia Contente
Periode d'Impartició:
Tercer trimestre
Horari:

Presentació

Història Contemporània I explora els fenòmens i processos històrics principals d’un període d’aproximadament un segle: des de mitjans del segle XIX fins a mitjans del segle XX. Examina l’auge i el declivi dels imperis europeus; l’emergència i la consolidació de nous projectes nacionals i imperials; i la construcció del món modern fins a 1945. A través d’aquests eixos centrals, l’assignatura analitza els processos socials, culturals, polítics i econòmics que van contribuir a la construcció un món cada cop més connectat. Posarem èmfasi en la interconnexió global creixent al llarg d’aquest segle de l’època contemporània, però també en les tensions inherents a aquesta globalització, les conseqüències de les quals es fan sentir fins als nostres dies.

 

Història Contemporània I està directament vinculada a dues assignatures obligatòries d’Història del pla d’estudis del Grau en Humanitats: Història Moderna i Història Contemporània II. Explora el període que ens porta de la primera a la segona, permetent-nos copsar la història de l’època contemporània amb tota la seva complexitat.

Competències associades

Competències generals

Competències específiques

Instrumentals

  • Capacitat d’anàlisi i de síntesi
  • Comunicació oral i escrita
  • Capacitat d’organització i planificació

 

 

Transversals

  • Capacitat de raonament crític
  • Pensament històric
  • Gestió de la informació

 

 

Sistemàtiques

  • Capacitat de treball independent
  • Sensibilitat envers qüestions històriques i envers les arrels històriques de fenòmens actuals

Instrumentals

  • Coneixement i anàlisi de fenòmens històrics globals
  • Coneixement i anàlisi de conceptes claus de la història global

 

Transversals

  • Coneixement i anàlisi de les interrelacions entre societats
  • Coneixement i anàlisi de fonts històriques i debats historiogràfics

 

Sistemàtiques

  • Comprensió de processos històrics

Objectius de Desenvolupament Sostenible

A través de sessions de teoria, seminaris i lectures obligatòries, l'assignatura convida a pensar històricament els Objectius del Desenvolupament sostenible següents:

  • 1: Fi de la pobresa
  • 2: Fam zero
  • 5: Igualtat de gènere
  • 8: Treball decent i creixement econòmic
  • 9: Indústria, innovació i infraestructura
  • 10: Reducció de les desigualtats
  • 12: Consum i producció responsables
  • 13: Acció pel clima
  • 16: Pau, justícia i institucions sòlides

Prerequisits

L’alumnat ha de conèixer els esdeveniments principals del període que comprèn la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del segle XX. Ha de tenir coneixements bàsics sobre les transformacions polítiques a l’Europa del segle XIX, les dues guerres mundials, l’emergència de nous estats i les modificacions de fronteres després de la Primera Guerra Mundial, la Revolució Russa, el Crack del 29 i els règims feixistes a l’Europa d’entreguerres.

Continguts

  • Sistemes polítics del segle XIX: Nacions, imperis i colònies
  • La Primera Guerra Mundial
  • La reconstrucció del món després de la Primera Guerra Mundial
  • El període d'entreguerres
  • Els feixismes
  • La Segona Guerra Mundial

Metodologia docent

L’assignatura està formada per dos tipus de sessions:

  • Sessions de teoria: es presentaran i examinaran les idees centrals de cada tema, posant èmfasi en aspectes teòrics i interpretatius.
  • Seminaris: es comentaran i debatran fonts escrites i/o audiovisuals, desenvolupant i ampliant les idees centrals presentades a les sessions de teoria.

L'assignatura incorpora la perspectiva de gènere de forma transversal. Ho fa interpretant i contextualitzant els canvis en rols, identitats i ideologies entorn al gènere en les diverses societats i períodes que cobreix.

Avaluació

1. Conceptes avaluables

L’avaluació es divideix en dos blocs:

 

1.1. Avaluació continuada (50%), a través de la participació als seminaris i treballs associats als seminaris.

 

La participació als seminaris no construirà més del 30% d’aquest bloc. S’avaluarà a través de les aportacions orals a les sessions. Els criteris d’avaluació són els següents:

    • Has llegit i entès els textos?
    • Participes en els debats?
    • Si és així, fa comentaris ben formulats?
    • Contextualitzes els textos fent referència a lectures, sessions de teoria i seminaris? Quin nivell de sofisticació demostres en l'anàlisi?

Els treballs associats als seminaris seran detallats pel professorat a l’inici de l’assignatura

1.2. Examen final (50%) dins del període d'exàmens ordinari, a l’hora i lloc establert per la Facultat d’Humanitats (i, si és necessari, online). L’examen final requereix desenvolupar preguntes que es corresponen amb temes explorats a classe. Segons les indicacions de la Facultat d’Humanitats, l’examen es durà a terme de forma presencial o en línia.

 

Cal obtenir una nota mínima de 4 en cadascun dels blocs avaluables per aprovar l’assignatura.

 

Els estudiants d'aquesta assignatura podran presentar l'examen, els treballs i qualsevol altre dels instruments escrits o orals de l'avaluació, en llengua catalana o castellana -o en llengua anglesa, acordada prèviament amb el docent-, segons la seva preferència i independentment de la llengua en què s'imparteix l'assignatura.

 

 

2. Recuperació

Si un estudiant suspèn l’assignatura, podrà recuperar l’examen durant el període de recuperació, a l’hora i lloc establerts per la Facultat d’Humanitats. L’estudiant podrà recuperar també els treballs associats als seminaris abans la data de l’examen final, però no la participació (l’únic aspecte de l’assignatura que no és recuperable, perquè es basa en les aportacions orals als seminaris).

 

Si un estudiant té un “no presentat”, o vol millorar una nota aprovada a la convocatòria ordinària, no podrà optar a la recuperació. Es considera “no presentat” l’estudiant que, a més de no assistir a l’examen, no ha entregat cap treball associat als seminaris.

 

 

3. Política de plagi

  • Què és el plagi? És la reproducció del contingut d’una altra obra fent-lo passar com a original. Per exemple, citar o parafrasejar sense la cita bibliogràfica corresponent; còpia durant l’examen; auto-plagi (entregar treballs avaluats a altres assignatures o estudis). Per més informació, veure https://guiesbibtic.upf.edu/dretsautor/plagi
  • Quines conseqüències té? Seguint la política de la Facultat d’Humanitats, qualsevol forma de plagi implica una qualificació de 0, sense la possibilitat de presentar-se a la recuperació. El plagi serà comunicat cap d’estudis de l’estudiant, que farà el seguiment de cap reincidència. Més enllà de les mesures internes preses dins del grau, pot comportar accions disciplinàries a nivell de la UPF.

 

Bibliografia i recursos d'informació

  1. Bayly, Christopher Alan, El nacimiento de mundo moderno, 1780-1914: Conexiones y comparaciones globales. Madrid: Siglo XXI, 2010
  2. Hobsbwam, Eric, Historia del siglo XX, 1914-1991, Barcelona, Crítica, 1995
  3. Jackson, Julian, Europa, 1900-1945, Barcelona, Crítica, 2003
  4. MacMillan, Margaret, París, 1919: Seis meses que cambiaron el mundo, Barcelona, Tusquets, 2005
  5. Magee, Gary i Andrew Thompson, Empire and Globalisation: Networks of People, Goods and Capital in the British World, 1850-1914, Cambridge, Cambridge University Press, 2020
  6. Nouschi, Marc, Historia del siglo XX. Todos los mundos, el mundo, Madrid, Cátedra, 1996
  7. Osterhammel, Jürgen, La transformación del mundo: Una historia global del siglo XIX, Barcelona, Crítica, 2015
  8. Procacci, Giuliano, Historia general del siglo XX, Barcelona, Crítica, 2001
  9. Smith, Bonnie G., Women in World History: 1450 to the present, Londres, Bloomsbury, 2019
  10. Traverso, Enzo, A sangre y fuego. De la guerra civil europea (1914-1945), València, Universitat de València, 2009


Curs Acadèmic: 2022/23

3353 - Grau en Humanitats

20021 - Història Contemporània I


Información de la Guía Docente

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
335 - Facultat d'Humanitats
Estudi:
3353 - Grau en Humanitats
Assignatura:
20021 - Història Contemporània I
Crèdits:
4.0
Curs:
2
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Castellà
Grup 2: Castellà
Grup 3: Castellà
Seminari: Grup 101: Castellà
Grup 102: Castellà
Grup 201: Castellà
Grup 202: Castellà
Grup 301: Castellà
Grup 302: Castellà
Professorat:
Francisco Javier Garcia Fernandez, David Dominguez Cabrera, Claudia Contente
Periode d'Impartició:
Tercer trimestre
Horari:

Presentació

Història Contemporània I explora els fenòmens i processos històrics principals d’un període d’aproximadament un segle: des de mitjans del segle XIX fins a mitjans del segle XX. Examina l’auge i el declivi dels imperis europeus; l’emergència i la consolidació de nous projectes nacionals i imperials; i la construcció del món modern fins a 1945. A través d’aquests eixos centrals, l’assignatura analitza els processos socials, culturals, polítics i econòmics que van contribuir a la construcció un món cada cop més connectat. Posarem èmfasi en la interconnexió global creixent al llarg d’aquest segle de l’època contemporània, però també en les tensions inherents a aquesta globalització, les conseqüències de les quals es fan sentir fins als nostres dies.

 

Història Contemporània I està directament vinculada a dues assignatures obligatòries d’Història del pla d’estudis del Grau en Humanitats: Història Moderna i Història Contemporània II. Explora el període que ens porta de la primera a la segona, permetent-nos copsar la història de l’època contemporània amb tota la seva complexitat.

Competències associades

Competències generals

Competències específiques

Instrumentals

  • Capacitat d’anàlisi i de síntesi
  • Comunicació oral i escrita
  • Capacitat d’organització i planificació

 

 

Transversals

  • Capacitat de raonament crític
  • Pensament històric
  • Gestió de la informació

 

 

Sistemàtiques

  • Capacitat de treball independent
  • Sensibilitat envers qüestions històriques i envers les arrels històriques de fenòmens actuals

Instrumentals

  • Coneixement i anàlisi de fenòmens històrics globals
  • Coneixement i anàlisi de conceptes claus de la història global

 

Transversals

  • Coneixement i anàlisi de les interrelacions entre societats
  • Coneixement i anàlisi de fonts històriques i debats historiogràfics

 

Sistemàtiques

  • Comprensió de processos històrics

Objectius de Desenvolupament Sostenible

A través de sessions de teoria, seminaris i lectures obligatòries, l'assignatura convida a pensar històricament els Objectius del Desenvolupament sostenible següents:

  • 1: Fi de la pobresa
  • 2: Fam zero
  • 5: Igualtat de gènere
  • 8: Treball decent i creixement econòmic
  • 9: Indústria, innovació i infraestructura
  • 10: Reducció de les desigualtats
  • 12: Consum i producció responsables
  • 13: Acció pel clima
  • 16: Pau, justícia i institucions sòlides

Prerequisits

L’alumnat ha de conèixer els esdeveniments principals del període que comprèn la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del segle XX. Ha de tenir coneixements bàsics sobre les transformacions polítiques a l’Europa del segle XIX, les dues guerres mundials, l’emergència de nous estats i les modificacions de fronteres després de la Primera Guerra Mundial, la Revolució Russa, el Crack del 29 i els règims feixistes a l’Europa d’entreguerres.

Continguts

  • Sistemes polítics del segle XIX: Nacions, imperis i colònies
  • La Primera Guerra Mundial
  • La reconstrucció del món després de la Primera Guerra Mundial
  • El període d'entreguerres
  • Els feixismes
  • La Segona Guerra Mundial

Metodologia docent

L’assignatura està formada per dos tipus de sessions:

  • Sessions de teoria: es presentaran i examinaran les idees centrals de cada tema, posant èmfasi en aspectes teòrics i interpretatius.
  • Seminaris: es comentaran i debatran fonts escrites i/o audiovisuals, desenvolupant i ampliant les idees centrals presentades a les sessions de teoria.

L'assignatura incorpora la perspectiva de gènere de forma transversal. Ho fa interpretant i contextualitzant els canvis en rols, identitats i ideologies entorn al gènere en les diverses societats i períodes que cobreix.

Avaluació

1. Conceptes avaluables

L’avaluació es divideix en dos blocs:

 

1.1. Avaluació continuada (50%), a través de la participació als seminaris i treballs associats als seminaris.

 

La participació als seminaris no construirà més del 30% d’aquest bloc. S’avaluarà a través de les aportacions orals a les sessions. Els criteris d’avaluació són els següents:

    • Has llegit i entès els textos?
    • Participes en els debats?
    • Si és així, fa comentaris ben formulats?
    • Contextualitzes els textos fent referència a lectures, sessions de teoria i seminaris? Quin nivell de sofisticació demostres en l'anàlisi?

Els treballs associats als seminaris seran detallats pel professorat a l’inici de l’assignatura

1.2. Examen final (50%) dins del període d'exàmens ordinari, a l’hora i lloc establert per la Facultat d’Humanitats (i, si és necessari, online). L’examen final requereix desenvolupar preguntes que es corresponen amb temes explorats a classe. Segons les indicacions de la Facultat d’Humanitats, l’examen es durà a terme de forma presencial o en línia.

 

Cal obtenir una nota mínima de 4 en cadascun dels blocs avaluables per aprovar l’assignatura.

 

Els estudiants d'aquesta assignatura podran presentar l'examen, els treballs i qualsevol altre dels instruments escrits o orals de l'avaluació, en llengua catalana o castellana -o en llengua anglesa, acordada prèviament amb el docent-, segons la seva preferència i independentment de la llengua en què s'imparteix l'assignatura.

 

 

2. Recuperació

Si un estudiant suspèn l’assignatura, podrà recuperar l’examen durant el període de recuperació, a l’hora i lloc establerts per la Facultat d’Humanitats. L’estudiant podrà recuperar també els treballs associats als seminaris abans la data de l’examen final, però no la participació (l’únic aspecte de l’assignatura que no és recuperable, perquè es basa en les aportacions orals als seminaris).

 

Si un estudiant té un “no presentat”, o vol millorar una nota aprovada a la convocatòria ordinària, no podrà optar a la recuperació. Es considera “no presentat” l’estudiant que, a més de no assistir a l’examen, no ha entregat cap treball associat als seminaris.

 

 

3. Política de plagi

  • Què és el plagi? És la reproducció del contingut d’una altra obra fent-lo passar com a original. Per exemple, citar o parafrasejar sense la cita bibliogràfica corresponent; còpia durant l’examen; auto-plagi (entregar treballs avaluats a altres assignatures o estudis). Per més informació, veure https://guiesbibtic.upf.edu/dretsautor/plagi
  • Quines conseqüències té? Seguint la política de la Facultat d’Humanitats, qualsevol forma de plagi implica una qualificació de 0, sense la possibilitat de presentar-se a la recuperació. El plagi serà comunicat cap d’estudis de l’estudiant, que farà el seguiment de cap reincidència. Més enllà de les mesures internes preses dins del grau, pot comportar accions disciplinàries a nivell de la UPF.

 

Bibliografia i recursos d'informació

  1. Bayly, Christopher Alan, El nacimiento de mundo moderno, 1780-1914: Conexiones y comparaciones globales. Madrid: Siglo XXI, 2010
  2. Hobsbwam, Eric, Historia del siglo XX, 1914-1991, Barcelona, Crítica, 1995
  3. Jackson, Julian, Europa, 1900-1945, Barcelona, Crítica, 2003
  4. MacMillan, Margaret, París, 1919: Seis meses que cambiaron el mundo, Barcelona, Tusquets, 2005
  5. Magee, Gary i Andrew Thompson, Empire and Globalisation: Networks of People, Goods and Capital in the British World, 1850-1914, Cambridge, Cambridge University Press, 2020
  6. Nouschi, Marc, Historia del siglo XX. Todos los mundos, el mundo, Madrid, Cátedra, 1996
  7. Osterhammel, Jürgen, La transformación del mundo: Una historia global del siglo XIX, Barcelona, Crítica, 2015
  8. Procacci, Giuliano, Historia general del siglo XX, Barcelona, Crítica, 2001
  9. Smith, Bonnie G., Women in World History: 1450 to the present, Londres, Bloomsbury, 2019
  10. Traverso, Enzo, A sangre y fuego. De la guerra civil europea (1914-1945), València, Universitat de València, 2009