Consulta de Guies Docents



Curs Acadèmic: 2022/23

3353 - Grau en Humanitats

20015 - Lingüística


Informació de la Guia Docent

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
335 - Facultat d'Humanitats
Estudi:
3353 - Grau en Humanitats
Assignatura:
20015 - Lingüística
Àmbit:
---
Crèdits:
4.0
Curs:
2
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Grup 103: Català
Grup 104: Català
Grup 105: Català
Grup 106: Català
Grup 107: Català
Grup 108: Català
Professorat:
Carla Gonzalez Collantes, Josep Maria Castella Lidon
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

 

Aquesta assignatura forma part del pla d'implementació 2021-22 i 2022-23 del projecte d'innovació i transformació pedagògica EDVOLUCIÓ de la UPF. 

Professorat de l'assignatura: Josep M. Castellà Lidon, Carla González Collantes. 

L’assignatura consisteix en una reflexió sobre la llengua i la comunicació humanes, en relació amb la resta de disciplines humanístiques que comparteixen l'interès pel llenguatge (literatura, filosofia, teoria de l’art, etc.). Vol ser una modesta contribució, des d’una perspectiva lingüística, a la tasca ingent, pertinaç i sempre inconclusa de resposta a alguns dels grans interrogants sobre la naturalesa humana. Amb aquest objectiu, s’hi presenten alguns dels conceptes i dilemes bàsics de la història de la lingüística, de l’anàlisi del discurs i de la pragmàtica, com ara les relacions llenguatge-ment-societat; l’adquisició de primeres i de segones llengües; la relació entre llenguatge, metàfora i cognició; la diversitat i el canvi lingüístic; la vida i la mort de les llengües, etc.

D’altra banda, dins del conjunt del Pla d’Estudis del Grau en Humanitats, aquesta assignatura és una de les que assumeixen la funció específica d’avaluar el domini instrumental de la llengua pròpia, català o castellà, en què els estudiants escullin de redactar l’examen, el treball i altres exercicis del curs. Atès que aquest aspecte és important en l’avaluació, es recomana als estudiants que atenguin de manera especial les convencions d’escriptura acadèmica i la normativa general de les llengües catalana i castellana.

Igualment, l'assignatura inclou d'una manera especial el desenvolupament de competències informacionals (bases de dades bibliogràfiques, gestor Mendeley) necessàries per a les Humanitats, dins del trajecte que s'inicia a l'assignatura Metodologia d'Estudi i Escriptura Acadèmica (Medea) de 1r curs i que culmina amb l'elaboració del Treball de Fi de Grau (TFG) a 4t curs. Per aquest motiu, incorpora unes activitats sobre aquestes competències.

 

Competències associades

Competències generals

1. Comprendre i interpretar de manera pertinent i raonada textos escrits de nivell i caràcter acadèmic.

2. Ser capaç de justificar amb arguments consistents les pròpies posicions i de defensar-les públicament.

3. Ser capaç de comunicar-se amb propietat oralment i per escrit en qualsevol de les dues llengües oficials de Catalunya, és a dir, en català i en castellà, tant per a audiències expertes com inexpertes.

4. Desenvolupar les competències informacionals i, específicament, dominar les eines informàtiques i les principals aplicacions que tenen a l’activitat acadèmica ordinària.

5. Desenvolupar la capacitat de raonament autònom amb distància crítica en temes o qüestions controvertides.

6. Acceptar la diversitat de punts de vista com un ingredient fonamental de la vida acadèmica i consubstancial a la societat contemporània, i ser capaç de fer conèixer les opinions pròpies dins del respecte a les opinions divergents.

7. Tenir consolidats hàbits d’autodisciplina, autoexigència i rigor en la realització del treball acadèmic, i també en l’organització de la feina i en una correcta temporalització.

 

Competències específiques

1. Identificar les principals etapes, temes i autors de la lingüística contemporània.

2. Relacionar l’estudi del llenguatge amb la literatura, la història, l’art i el pensament.

3. Analitzar i reflexionar sobre alguns dels principals textos de lingüística i anàlisi del discurs.

4. Emprar oralment i per escrit la terminologia relacionada amb conceptes bàsics en diferents branques i escoles de la lingüística i l’anàlisi del discurs.

5. Reforçar la consciència del caràcter transversal del coneixement sobre el llenguatge i de la necessitat de transcendir les fronteres entre especialitats acadèmiques i, en particular, la divisió entre les anomenades “dues cultures”, humanística i científica.

6. Conèixer i emprar de manera acceptable els principals recursos lingüístics i retòrics en almenys una de les dues llengües oficials de Catalunya (català o castellà).

 

Resultats de l'aprenentatge

Els resultats d'aprenentatge d'aquesta assignatura es deriven de les competències, els continguts, la metodologia i l'avaluació.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

4#5#10

Prerequisits

No hi ha prerequisits establerts per a aquesta assignatura, més enllà dels propis de qualsevol estudiant per cursar el segon curs del Grau en Humanitats. 

Continguts

Tema 1:  Les ciències del llenguatge

1.1- Les teories lingüístiques: principis generals (A. Bastardas).

1.2- La gramàtica tradicional (P. Fabra).

1.3- La lingüística estructural (F. de Saussure, L. Bloomfield).

1.4- La lingüística generativa (N. Chomsky).

1.5- L’anàlisi del discurs (J.L. Austin, D. H. Hymes).

1.6- Les teories lingüístiques aplicades a l’ensenyament de la llengua (D. Cassany, M.J. Cuenca).

Tema 2:  Oralitat i escriptura

2.1- La perspectiva antropològica (C. Lévi-Strauss, W. Ong, J. Goody, P. Gee).

2.2- L’estudi lingüístic de l’oralitat i de l’escriptura (D. Biber).

2.3- La variació en el mode del registre (M.A.K. Halliday).

2.4- Trets lingüístics prototípics de la llengua oral i de l’escrita, i la qüestió de la complexitat (J.M. Castellà).

2.5- La llegibilitat dels textos. The Plain English Movement. Discurs i proximitat al ciutadà (R. Flesch).

Tema 3:  La naturalesa del significat

3.1- Paraula, oració, discurs, text i context (J.P. Bronckart).

3.2- L’arbitrarietat del signe. Significat i sentit (F. de Saussure, G.R. Kress)

3.3- El llenguatge com a representació: art, lògica i llenguatge (F. Nietzsche, L. Wittgenstein).

3.4- La construcció psicològica del sentit discursiu (T.A. van Dijk, E. Bernárdez).

3.5- El procés cognitiu de la significació (D. Sperber i D. Wilson).

3.6- L'evolució semàntica: significat, cognició i etimologia. La història de les paraules (G. Lakoff, J. Coromines).

Tema 4:  La diversitat discursiva

4.1- La variació lingüística (M.A.K. Halliday, M. Gregory i S. Carroll).

4.2- Les varietats lingüístiques: estàndard i llengua (G. Bibiloni, B. Montoya, J. Tuson).

4.3- Vida i mort de les llengües: la normalització i la substitució lingüístiques (C. Junyent, E. Boix i F.X. Vila, I. Marí).

4.4- Les ideologies lingüístiques (J.C. Moreno Cabrera, A. Branchadell).

Tema 5:  Competències informacionals

5.1- Bases de dades bibliogràfiques

5.2- Referenciació bibliogràfica (Mendeley)

Metodologia docent

Es promourà el treball en equip i l’expressió oral en públic, així com el treball autònom en la preparació de l’escrit més extens de l’assignatura: el treball acadèmic, de caràcter argumentatiu. La capacitat de redacció i d’interrelació dels continguts es practicarà de manera especial en la preparació del treball en els seminaris i fòrums de l'assignatura.  

Hi haurà una formació de la Biblioteca CRAI sobre les competències informacionals, l'ús de bases de dades en la recerca i la plataforma Mendeley. Els estudiants hauran de resoldre les activitats del tema 5 relatives a aquestes qüestions.  

La programació de les classes magistrals i els seminaris, amb el calendari corresponent, es publicarà en un document específic a l'aula global i inclourà activitats en línia, que podran ser classes sincròniques amb Zoom, tutories i vídeos enregistrats pels docents.

Com ja s'ha esmentat, una part metodològica important de l'assignatura són els seminaris i fòrums que s'organitzaran a partir del 7 de novembre per a la preparació dels treballs. La distribució dels estudiants en els seminaris i fòrums es farà segons el tema triat per l'estudiant. Aquests seminaris i fòrums seran una oportunitat excel·lent per generar debat i cocreació de coneixement entre els participants, amb l'objectiu d'una elaboració del treball més madura i efectiva. 

Avaluació

L’avaluació de l’assignatura es concreta en quatre instruments: 1/ Treball acadèmic (70%), 2/ Examen qüestionari en línia (30%), 3/ Presentació oral d'un lectura fonamental (10% extra opcional), 4/ Activitats del tema 5 (Apte/No apte).

1- TREBALL ACADÈMIC (70% de la nota global)

El treball consisteix en el desenvolupament escrit, preferentment argumentatiu, d'un tema d’entre els d'una llista fixada conjuntament amb els estudiants. S’hi ha de defensar, refutar, matisar, descriure, etc., un punt de vista concret respecte del llenguatge, dels seus elements constituents o dels paràmetres socials i psicològics dins dels quals és usat i après. El tema del treball és obert: pot abraçar qualsevol aspecte relatiu al llenguatge. L’extensió haurà de ser d’un mínim de 4.500 paraules (unes 8-10 pàgines, segons el format tipogràfic, que és lliure) i d'un màxim indeterminat, però sempre proporcional al volum de contingut realment pertinent. Caldrà lliurar el treball a l'Aula Global a través de Turnitin. No se n’acceptarà el lliurament per correu electrònic. El termini per al lliurament s'anunciarà a l'AG. 

El treball és un exercici obligatori i eliminatori, en el sentit que, si no s’aprova, l’assignatura queda en suspens fins a la recuperació, siguin quines siguin les notes i les mitjanes obtingudes a partir dels altres apartats.  

Criteris bàsics d’avaluació del treball

A/ Coneixements, especialment de caràcter reflexiu, profund, transversal i matisat (la mera reproducció dels apunts de classe té poc valor, atès que les principals fonts de contingut de l’assignatura es poden tenir al davant en fer el treball).

B/ Originalitat i aportació personal, especialment en les citacions d’autors i en la capacitat de relació entre temes diversos, de la mateixa assignatura i d’altres assignatures dels estudis.

C/ Capacitat de redacció i d’elaboració discursiva, tant en l’estructuració global del contingut com en els aspectes de cohesió (puntuació, connectors, anacoluts, etc.).

D/ Correcció normativa (ortogràfica, lèxica i morfosintàctica) en llengua catalana o castellana, com a requisit bàsic de qualsevol persona culta –i més en futurs graduats i graduades en lletres.

E/ Pulcritud ortotipogràfica i d’edició (errors tipogràfics, marges, interlineat, separació dels paràgrafs, incisos entre parèntesis o guions, sistemes de citació i referència bibliogràfica, etc.). 

2- EXAMEN QÜESTIONARI EN LÍNIA (30% de la nota global)

L'examen sobre el contingut de l'assignatura es resoldrà a l'Aula Global, consistirà en un test de 50 preguntes i es podrà respondre dins d'una franja de 6 hores, amb tots els elements de consulta i de suport que l'estudiant consideri que li calen.

L'examen és un exercici obligatori i eliminatori, en el sentit que, si no s’aprova, l’assignatura queda en suspens fins a la recuperació, independentment de quines siguin les notes i les mitjanes resultants dels altres apartats de l’avaluació.

3- PRESENTACIÓ ORAL OPCIONAL D'UNA LECTURA FONAMENTAL A LA CLASSE PLENÀRIA (10% extra opcional de la nota global, 8% si es fa en parelles)

Els estudiants que ho desitgin podran fer la presentació oral d'una de les lectures fonamentals de l'assignatura a la classe plenària. La presentació serà individual o en parelles i cada estudiant o cada parella disposarà de 10-12 minuts per fer-la. Després de la presentació es dedicarà un temps a la discussió de la lectura presentada. La nota del 10% inclou l'avaluació del contingut de la presentació (5%) i l'avaluació de la qualitat de la intervenció oral: estructura, veu, gest, recursos retòrics, etc. (5%). Aquest 10% (o 8% en parelles) opcional és una puntuació extra afegida a la nota general de l'assignatura.

4- ACTIVITATS DE COMPETÈNCIES INFORMACIONALS (Apte/No apte, sense percentatge)

Les activitats finals del Tema 5 són exercicis obligatoris i eliminatoris, en el sentit que, si no s’aproven amb Apte, l’assignatura queda en suspens fins a la recuperació o fins al curs següent, siguin quines siguin les notes i les mitjanes resultants dels altres apartats. Un cop superades amb  la nota Apte, no tenen conseqüència numèrica, és a dir, no fan mitjana en la nota de l'assignatura.

Els estudiants d'aquesta assignatura podran presentar l'examen, els treballs i qualsevol altre dels instruments escrits o orals de l'avaluació, en llengua catalana o castellana -o en llengua anglesa, acordada prèviament amb el docent-, segons la seva preferència i independentment de la llengua en què s'imparteix l'assignatura.
 

ALTRES ASPECTES DE L'AVALUACIÓ

Avaluació de l’ús lingüístic

L’assignatura implica una habilitat de redacció suficient i un coneixement normatiu acceptable en almenys una de les dues llengües oficials, català o castellà, a elecció de l’estudiant. Demana, també, la pulcritud tipogràfica i de presentació, i l’ús adequat de les convencions pròpies del discurs acadèmic. Qualsevol d’aquests aspectes és condició sine qua non per superar l’assignatura.

Assistència a classe

L’assistència dels estudiants a les classes plenàries i als seminaris, presencials o en línia, no és obligatòria. 

Recuperació de l’assignatura

D’acord amb les instruccions de la normativa d'avaluació de la facultat, la recuperació dels estudiants amb la nota "Suspens" es farà a mitjans del segon trimestre i per optar-hi caldrà haver presentat almenys un dels exercicis de l’assignatura (el treball, la presentació oral opcional, el qüestionari del tema 5 o l'examen). Les condicions i percentatges de la recuperació seran exactament els mateixos que al mes de desembre, llevat de la presentació oral opcional, que no es podrà repetir ni fer per primera vegada. Les notes obtingudes en els exercicis presentats i aprovats es guardaran per a la recuperació, i els exercicis no es podran repetir per apujar la nota. 

 

 

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia bàsica recomanada

AUSTIN, John L. (1962): Cómo hacer cosas con palabras, Barcelona, Paidós, 1982 (Original How to Do Things with Words. The William James Lectures Delivered at Harvard University in 1955, compilat per J.O. Urmson, Oxford, The Clarendon Press.)

BIBILONI, Gabriel (1997): Llengua estàndard i variació lingüística, València, Tres i quatre.

BOIX, Emili i VILA, F. Xavier (1998): Sociolingüística de la llengua catalana, Barcelona, Ariel.

CASTELLÀ, Josep M. (1992): De la frase al text. Teories de l’ús lingüístic, Barcelona, Empúries.

CASTELLÀ, Josep M. (2004): Oralitat i escriptura: dues cares de la complexitat en el llenguatge, Barcelona, Curial-Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

CHOMSKY, Noam (1966): La lingüística cartesiana, Barcelona, Seix Barral, 1970, traducció de Gabriel Ferrater. (Original: Cartesian Linguistics: A Chapter in the History of Rationalist Thought, Nova York, Harper & Row.)

ESPINAL, M. Teresa (1988): Significat i interpretació, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

GREGORY, Michael i CARROL, Susanne (1978): Lenguaje y situación. Variedades del lenguaje y sus contextos sociales, Mèxic D.F., Fondo de Cultura Económica, 1986. (Original: Language and Situation. Language Varieties and their Social Contexts, Londres-Nova York, Routledge & Kegan Paul, 1978.)

TUSÓN, Amparo (1995): Anàlisi de la conversa, Barcelona, Empúries.

WITTGENSTEIN, Ludwig (1953): Investigacions filosòfiques, Barcelona, Laia, traducció i introducció de Josep M. Terricabras, 1983. (Original: Philosophical Investigations, Oxford, Basil Blackwell, 1963, publicació pòstuma.)

Bibliografia complementària o d’ampliació (es presenta més detallada en el document de bibliografia de cada tema)

ALTURO, Núria i Vila, Xavier (cur.) (2002): Variació dialectal i estandardització, Barcelona, Universitat de Barcelona, Secció de Lingüística Catalana, Departament de Filologia Catalana.
 
ARACIL, Lluís V. (1982): Papers de sociolingüística, Barcelona, La Magrana.

BAKHTIN, Mikhail (1952): “El problema de los géneros discursivos”, dins Estética de la creación verbal, Madrid, Siglo XXI, 1982, pàg. 248-293. (Original: Estetika Slovesnogo Tvorchestva, Moscou, Iskussto.)

BASTARDAS, Albert (2003): “Lingüística general: elementos para un paradigma integrador desde la perspectiva de complejidad”, Lingüística en la red, 1, 11/11/2003. [doc. pdf]

BERNÁRDEZ, Enrique (1982): Introducción a la lingüística del texto, Madrid, Espasa‑Calpe.

BERNÁRDEZ, Enrique (1995): “La coherència del text com a fenomen d’autoregulació”, dins Rosa Artigas (ed.), El significat textual, Barcelona, Generalitat de Catalunya. [doc. pdf]

BERNSTEIN, Basil (ed.) (1971): Class, Codes and Control. Theoretical Studies towards a Sociology of Language, Londres, Routledge and Kegan Paul.

BIBER, Douglas (1988): Variation across Speech and Writing, Cambridge, Cambridge University Press.

BIBILONI, Gabriel (2002): “Un estàndard nacional o tres estàndards regionals?”, dins Bernat Joan (ed.), Perspectives sociolingüístiques a les Illes Balears, Eivissa, Res Publica Edicions. (Publicat també a http://www.bibiloni.net/textos/estandard(s).htm). [doc. pdf]

BRANCHADELL, Albert (1996): La normalitat improbable, Barcelona, Empúries.

CASTELLÀ, Josep M. (1996): “Las tipologías textuales y la enseñanza de la lengua. Sobre la diversidad, los límites y algunas perversiones”, TEXTOS de didáctica de la lengua y la literatura, núm. 10, pàg. 23-31.

CASTELLÀ, Josep M. (2002): “La llengua oral formal: una fesomia gramatical pròpia”, dins Montserrat Vilà (ed.), Didàctica de la llengua oral formal. Continguts d’aprenentatge i seqüències didàctiques, cap. 5, pàg. 95-110, Barcelona, Graó. [doc. pdf]

CASTELLÀ, Josep M. (2005): “Les ulleres del professor de llengua: la visió del llenguatge, abans i ara”, Llengua i ús. Revista tècnica de política lingüística, núm. 33, pàg. 42-46.

CHOMSKY, Noam (1965): Aspectos de la teoría de la sintaxis, Madrid, Aguilar, 1970. (Original: Aspects of theTheory of Syntax, Cambridge -EUA-, Massachusetts Institute of Technology Press.)

CONNOR, Ulla (1996): Contrastive Rethoric. Cross-cultural Aspects of Second-language Writing, Cambridge, Cambridge University Press.

CUENCA, M. Josep (1992): Teories gramaticals i ensenyament de la llengua, València, Tàndem.

DIJK, Teun A. van (1978): La ciencia del texto. Un enfoque interdisciplinario, Barcelona, Paidós, 1983. (Original: Tekstwetenschap. Ean interdisciplinaire inleiding, Utrecht, Het Spectrum.)

DIJK, Teun A. van (1995): "De la gramática del texto al análisis crítico del discurso", BELIAR - Boletín de Estudios Lingüísticos Argentinos, any 2, núm. 6. 

HALLIDAY, M.A.K.; McINTOSH, Angus i STREVENS, Peter (1964): “The Users and Uses of Language”, dins Joshua Fishman (ed.), Readings in the Sociology of Language, La Haia, Mouton, 1968. (Primera publicació: “The Users and Uses of Language”, dins M.A.K. Halliday, Angus McIntosh i Peter Strevens, The Linguistic Sciences and Language Teaching, Londres-Nova York, Longman, 1964.)

HOCKETT, Charles F. (1958): Curso de lingüística moderna, Buenos Aires, Eudeba, 1971. 

JUNYENT, Carme (1992): Vida i mort de les llengües, Barcelona, Empúries.

JUNYENT, Carme (2002): «El concepte de diversitat», dins Diversos autors, El dret a la diversitat lingüística. Reflexions al voltant de l’article 22 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, Barcelona: Mediterrània, pàg. 13-19.

MALINOWSKI, Bronislaw (1923): “El problema del significado en las lenguas primitivas”, dins C.K. Ogden i I.A. Richards (eds.), El significado del significado, Barcelona, Paidós, 1984. (Original: “The Problem of Meaning in Primitive Languages”, dins C.K. Ogden i I.A. Richards, The Meaning of Meaning, Nova York-Londres, Harcourt Brace Jovanovich.)

MOLLÀ, Toni (2002): Manual de sociolingüística, Alzira, Bromera.

MARÍ, Isidor (1992): Un horitzó per a la llengua. Aspectes de planificació lingüística, Barcelona, Empúries.

MONTOYA, Brauli (2002): «La llengua catalana: presentació general», dins Joan Solà et al. (eds.): Gramàtica del català contemporani, pàg. 4-33, Barcelona, Empúries.

MORENO CABRERA, Juan Carlos (2008): “La homogenización lingüística mundial bajo la globalización capitalista”, dins Belén Uranga i Maider Maraña Maider (eds.), El futuro de las lenguas. Diversidad frente a uniformidad, Bilbao, Catarata, pàg. 29-48.

ONG, Walter J. (1982): Oralidad y escritura. Tecnologías de la palabra, Mèxic D.F., Fondo de Cultura Económica, 1987. (Original: Orality and Literacy. The Technologizing of the Word, Londres-Nova York, Methuen, 1982.)

PAYRATÓ, Lluís (1988): Català col·loquial. Aspectes de l’ús corrent de la llengua catalana, València, Universitat de València, 2a. edició corregida i amb addicions, 1990.

PAYRATÓ, Lluís (2003): Pragmàtica, discurs i llengua oral. Introducció a l’anàlisi funcional de textos, Barcelona, UOC.

PÉREZ SALDANYA et al. (1998): Diccionari de lingüística, Oliva, Colomar. 

PUEYO, Miquel (1991): Llengües en contacte en la comunitat lingüística catalana, València, Universitat de València. 

SAUSSURE, Ferdinand de (1916): Curso de lingüística general, Buenos Aires, Losada, 1945, traducció d’Amado Alonso. (Original: Cours de linguistique générale, Lausana, Payot, 1916, publicat per Charles Bally i Albert Sechehaye, amb la col·laboració d'Albert Riedlinger.) (2a versió castellana: Curso de lingüística general, Madrid, Akal, 1980, traducció de Mauro Armiño.)

SERRANO, Sebastià (1993): Comunicació, societat i llenguatge. El desenvolupament de la lingüística, Barcelona, Empúries. 

SPERBER, Dan i WILSON, Deirdre (1986): La Relevancia. Comunicación y procesos cognitivos, Madrid, Visor, 1994, traducció d’Eleanor Leonetti. (Original: Relevance. Communication and Cognition, Oxford, Basil Blackwell.)

TUSON, Jesús (1994): Introducció a la Lingüística, Barcelona, Columna.
 
TUSON, Jesús (1998): Mal de llengües, Barcelona, Empúries. [1a edició 1988]
 
TUSON, Jesús (1999): Introducció al llenguatge, Barcelona, Proa. 
 
TUSON, Jesús (2006): Patrimoni natural, Barcelona, Empúries. [1a edició 2004]

VILÀ, Montserrat (ed.) (2002): Didàctica de la llengua oral formal. Continguts d’aprenentatge i seqüències didàctiques, Barcelona, Graó. [doc. pdf]

WEINREICH, Uriel (1953): Llengües en contacte. Descobriments i problemes,Alzira, Bromera, 1996. (Original: Languages in Contact. Findings and Problems,Nova York, Publications of the Linguistic Circle of New York.)

WITTGENSTEIN, Ludwig (1921): Tractatus logico-philosophicus. Barcelona. Laia, 1989, traducció de Josep M. Terricabres. (Original: Logisch-philosophische Abhandlung / Tractatus logico-philosophicus, Londres, Routledge & Kegan Paul, 1922, text original alemany amb traducció anglesa de C. K. Odgen i F. P. Ramsey, i introducció de Bertrand Russell; la 1a edició de 1921, amb deficiències, no es pot considerar pròpiament com la font original.)

Recursos didàctics (dossiers de textos, espais virtuals, materials de reforç)

L’assignatura disposa d’Aula Moodle activa (Metagrup MTC 20015), amb bibliografia, materials i exercicis. A més, l’estudiant podrà accedir, per encàrrec dels docents, a un altre Metagrup amb continguts gramaticals i exercicis per a la millora de l’ús normatiu de la llengua catalana.


Curs Acadèmic: 2022/23

3353 - Grau en Humanitats

20015 - Lingüística


Teaching Guide Information

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
335 - Facultat d'Humanitats
Estudi:
3353 - Grau en Humanitats
Assignatura:
20015 - Lingüística
Àmbit:
---
Crèdits:
4.0
Curs:
2
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Grup 103: Català
Grup 104: Català
Grup 105: Català
Grup 106: Català
Grup 107: Català
Grup 108: Català
Professorat:
Carla Gonzalez Collantes, Josep Maria Castella Lidon
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

 

Aquesta assignatura forma part del pla d'implementació 2021-22 i 2022-23 del projecte d'innovació i transformació pedagògica EDVOLUCIÓ de la UPF. 

Professorat de l'assignatura: Josep M. Castellà Lidon, Carla González Collantes. 

L’assignatura consisteix en una reflexió sobre la llengua i la comunicació humanes, en relació amb la resta de disciplines humanístiques que comparteixen l'interès pel llenguatge (literatura, filosofia, teoria de l’art, etc.). Vol ser una modesta contribució, des d’una perspectiva lingüística, a la tasca ingent, pertinaç i sempre inconclusa de resposta a alguns dels grans interrogants sobre la naturalesa humana. Amb aquest objectiu, s’hi presenten alguns dels conceptes i dilemes bàsics de la història de la lingüística, de l’anàlisi del discurs i de la pragmàtica, com ara les relacions llenguatge-ment-societat; l’adquisició de primeres i de segones llengües; la relació entre llenguatge, metàfora i cognició; la diversitat i el canvi lingüístic; la vida i la mort de les llengües, etc.

D’altra banda, dins del conjunt del Pla d’Estudis del Grau en Humanitats, aquesta assignatura és una de les que assumeixen la funció específica d’avaluar el domini instrumental de la llengua pròpia, català o castellà, en què els estudiants escullin de redactar l’examen, el treball i altres exercicis del curs. Atès que aquest aspecte és important en l’avaluació, es recomana als estudiants que atenguin de manera especial les convencions d’escriptura acadèmica i la normativa general de les llengües catalana i castellana.

Igualment, l'assignatura inclou d'una manera especial el desenvolupament de competències informacionals (bases de dades bibliogràfiques, gestor Mendeley) necessàries per a les Humanitats, dins del trajecte que s'inicia a l'assignatura Metodologia d'Estudi i Escriptura Acadèmica (Medea) de 1r curs i que culmina amb l'elaboració del Treball de Fi de Grau (TFG) a 4t curs. Per aquest motiu, incorpora unes activitats sobre aquestes competències.

 

Competències associades

Competències generals

1. Comprendre i interpretar de manera pertinent i raonada textos escrits de nivell i caràcter acadèmic.

2. Ser capaç de justificar amb arguments consistents les pròpies posicions i de defensar-les públicament.

3. Ser capaç de comunicar-se amb propietat oralment i per escrit en qualsevol de les dues llengües oficials de Catalunya, és a dir, en català i en castellà, tant per a audiències expertes com inexpertes.

4. Desenvolupar les competències informacionals i, específicament, dominar les eines informàtiques i les principals aplicacions que tenen a l’activitat acadèmica ordinària.

5. Desenvolupar la capacitat de raonament autònom amb distància crítica en temes o qüestions controvertides.

6. Acceptar la diversitat de punts de vista com un ingredient fonamental de la vida acadèmica i consubstancial a la societat contemporània, i ser capaç de fer conèixer les opinions pròpies dins del respecte a les opinions divergents.

7. Tenir consolidats hàbits d’autodisciplina, autoexigència i rigor en la realització del treball acadèmic, i també en l’organització de la feina i en una correcta temporalització.

 

Competències específiques

1. Identificar les principals etapes, temes i autors de la lingüística contemporània.

2. Relacionar l’estudi del llenguatge amb la literatura, la història, l’art i el pensament.

3. Analitzar i reflexionar sobre alguns dels principals textos de lingüística i anàlisi del discurs.

4. Emprar oralment i per escrit la terminologia relacionada amb conceptes bàsics en diferents branques i escoles de la lingüística i l’anàlisi del discurs.

5. Reforçar la consciència del caràcter transversal del coneixement sobre el llenguatge i de la necessitat de transcendir les fronteres entre especialitats acadèmiques i, en particular, la divisió entre les anomenades “dues cultures”, humanística i científica.

6. Conèixer i emprar de manera acceptable els principals recursos lingüístics i retòrics en almenys una de les dues llengües oficials de Catalunya (català o castellà).

 

Resultats de l'aprenentatge

Els resultats d'aprenentatge d'aquesta assignatura es deriven de les competències, els continguts, la metodologia i l'avaluació.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

4#5#10

Prerequisits

No hi ha prerequisits establerts per a aquesta assignatura, més enllà dels propis de qualsevol estudiant per cursar el segon curs del Grau en Humanitats. 

Continguts

Tema 1:  Les ciències del llenguatge

1.1- Les teories lingüístiques: principis generals (A. Bastardas).

1.2- La gramàtica tradicional (P. Fabra).

1.3- La lingüística estructural (F. de Saussure, L. Bloomfield).

1.4- La lingüística generativa (N. Chomsky).

1.5- L’anàlisi del discurs (J.L. Austin, D. H. Hymes).

1.6- Les teories lingüístiques aplicades a l’ensenyament de la llengua (D. Cassany, M.J. Cuenca).

Tema 2:  Oralitat i escriptura

2.1- La perspectiva antropològica (C. Lévi-Strauss, W. Ong, J. Goody, P. Gee).

2.2- L’estudi lingüístic de l’oralitat i de l’escriptura (D. Biber).

2.3- La variació en el mode del registre (M.A.K. Halliday).

2.4- Trets lingüístics prototípics de la llengua oral i de l’escrita, i la qüestió de la complexitat (J.M. Castellà).

2.5- La llegibilitat dels textos. The Plain English Movement. Discurs i proximitat al ciutadà (R. Flesch).

Tema 3:  La naturalesa del significat

3.1- Paraula, oració, discurs, text i context (J.P. Bronckart).

3.2- L’arbitrarietat del signe. Significat i sentit (F. de Saussure, G.R. Kress)

3.3- El llenguatge com a representació: art, lògica i llenguatge (F. Nietzsche, L. Wittgenstein).

3.4- La construcció psicològica del sentit discursiu (T.A. van Dijk, E. Bernárdez).

3.5- El procés cognitiu de la significació (D. Sperber i D. Wilson).

3.6- L'evolució semàntica: significat, cognició i etimologia. La història de les paraules (G. Lakoff, J. Coromines).

Tema 4:  La diversitat discursiva

4.1- La variació lingüística (M.A.K. Halliday, M. Gregory i S. Carroll).

4.2- Les varietats lingüístiques: estàndard i llengua (G. Bibiloni, B. Montoya, J. Tuson).

4.3- Vida i mort de les llengües: la normalització i la substitució lingüístiques (C. Junyent, E. Boix i F.X. Vila, I. Marí).

4.4- Les ideologies lingüístiques (J.C. Moreno Cabrera, A. Branchadell).

Tema 5:  Competències informacionals

5.1- Bases de dades bibliogràfiques

5.2- Referenciació bibliogràfica (Mendeley)

Metodologia docent

Es promourà el treball en equip i l’expressió oral en públic, així com el treball autònom en la preparació de l’escrit més extens de l’assignatura: el treball acadèmic, de caràcter argumentatiu. La capacitat de redacció i d’interrelació dels continguts es practicarà de manera especial en la preparació del treball en els seminaris i fòrums de l'assignatura.  

Hi haurà una formació de la Biblioteca CRAI sobre les competències informacionals, l'ús de bases de dades en la recerca i la plataforma Mendeley. Els estudiants hauran de resoldre les activitats del tema 5 relatives a aquestes qüestions.  

La programació de les classes magistrals i els seminaris, amb el calendari corresponent, es publicarà en un document específic a l'aula global i inclourà activitats en línia, que podran ser classes sincròniques amb Zoom, tutories i vídeos enregistrats pels docents.

Com ja s'ha esmentat, una part metodològica important de l'assignatura són els seminaris i fòrums que s'organitzaran a partir del 7 de novembre per a la preparació dels treballs. La distribució dels estudiants en els seminaris i fòrums es farà segons el tema triat per l'estudiant. Aquests seminaris i fòrums seran una oportunitat excel·lent per generar debat i cocreació de coneixement entre els participants, amb l'objectiu d'una elaboració del treball més madura i efectiva. 

Avaluació

L’avaluació de l’assignatura es concreta en quatre instruments: 1/ Treball acadèmic (70%), 2/ Examen qüestionari en línia (30%), 3/ Presentació oral d'un lectura fonamental (10% extra opcional), 4/ Activitats del tema 5 (Apte/No apte).

1- TREBALL ACADÈMIC (70% de la nota global)

El treball consisteix en el desenvolupament escrit, preferentment argumentatiu, d'un tema d’entre els d'una llista fixada conjuntament amb els estudiants. S’hi ha de defensar, refutar, matisar, descriure, etc., un punt de vista concret respecte del llenguatge, dels seus elements constituents o dels paràmetres socials i psicològics dins dels quals és usat i après. El tema del treball és obert: pot abraçar qualsevol aspecte relatiu al llenguatge. L’extensió haurà de ser d’un mínim de 4.500 paraules (unes 8-10 pàgines, segons el format tipogràfic, que és lliure) i d'un màxim indeterminat, però sempre proporcional al volum de contingut realment pertinent. Caldrà lliurar el treball a l'Aula Global a través de Turnitin. No se n’acceptarà el lliurament per correu electrònic. El termini per al lliurament s'anunciarà a l'AG. 

El treball és un exercici obligatori i eliminatori, en el sentit que, si no s’aprova, l’assignatura queda en suspens fins a la recuperació, siguin quines siguin les notes i les mitjanes obtingudes a partir dels altres apartats.  

Criteris bàsics d’avaluació del treball

A/ Coneixements, especialment de caràcter reflexiu, profund, transversal i matisat (la mera reproducció dels apunts de classe té poc valor, atès que les principals fonts de contingut de l’assignatura es poden tenir al davant en fer el treball).

B/ Originalitat i aportació personal, especialment en les citacions d’autors i en la capacitat de relació entre temes diversos, de la mateixa assignatura i d’altres assignatures dels estudis.

C/ Capacitat de redacció i d’elaboració discursiva, tant en l’estructuració global del contingut com en els aspectes de cohesió (puntuació, connectors, anacoluts, etc.).

D/ Correcció normativa (ortogràfica, lèxica i morfosintàctica) en llengua catalana o castellana, com a requisit bàsic de qualsevol persona culta –i més en futurs graduats i graduades en lletres.

E/ Pulcritud ortotipogràfica i d’edició (errors tipogràfics, marges, interlineat, separació dels paràgrafs, incisos entre parèntesis o guions, sistemes de citació i referència bibliogràfica, etc.). 

2- EXAMEN QÜESTIONARI EN LÍNIA (30% de la nota global)

L'examen sobre el contingut de l'assignatura es resoldrà a l'Aula Global, consistirà en un test de 50 preguntes i es podrà respondre dins d'una franja de 6 hores, amb tots els elements de consulta i de suport que l'estudiant consideri que li calen.

L'examen és un exercici obligatori i eliminatori, en el sentit que, si no s’aprova, l’assignatura queda en suspens fins a la recuperació, independentment de quines siguin les notes i les mitjanes resultants dels altres apartats de l’avaluació.

3- PRESENTACIÓ ORAL OPCIONAL D'UNA LECTURA FONAMENTAL A LA CLASSE PLENÀRIA (10% extra opcional de la nota global, 8% si es fa en parelles)

Els estudiants que ho desitgin podran fer la presentació oral d'una de les lectures fonamentals de l'assignatura a la classe plenària. La presentació serà individual o en parelles i cada estudiant o cada parella disposarà de 10-12 minuts per fer-la. Després de la presentació es dedicarà un temps a la discussió de la lectura presentada. La nota del 10% inclou l'avaluació del contingut de la presentació (5%) i l'avaluació de la qualitat de la intervenció oral: estructura, veu, gest, recursos retòrics, etc. (5%). Aquest 10% (o 8% en parelles) opcional és una puntuació extra afegida a la nota general de l'assignatura.

4- ACTIVITATS DE COMPETÈNCIES INFORMACIONALS (Apte/No apte, sense percentatge)

Les activitats finals del Tema 5 són exercicis obligatoris i eliminatoris, en el sentit que, si no s’aproven amb Apte, l’assignatura queda en suspens fins a la recuperació o fins al curs següent, siguin quines siguin les notes i les mitjanes resultants dels altres apartats. Un cop superades amb  la nota Apte, no tenen conseqüència numèrica, és a dir, no fan mitjana en la nota de l'assignatura.

Els estudiants d'aquesta assignatura podran presentar l'examen, els treballs i qualsevol altre dels instruments escrits o orals de l'avaluació, en llengua catalana o castellana -o en llengua anglesa, acordada prèviament amb el docent-, segons la seva preferència i independentment de la llengua en què s'imparteix l'assignatura.
 

ALTRES ASPECTES DE L'AVALUACIÓ

Avaluació de l’ús lingüístic

L’assignatura implica una habilitat de redacció suficient i un coneixement normatiu acceptable en almenys una de les dues llengües oficials, català o castellà, a elecció de l’estudiant. Demana, també, la pulcritud tipogràfica i de presentació, i l’ús adequat de les convencions pròpies del discurs acadèmic. Qualsevol d’aquests aspectes és condició sine qua non per superar l’assignatura.

Assistència a classe

L’assistència dels estudiants a les classes plenàries i als seminaris, presencials o en línia, no és obligatòria. 

Recuperació de l’assignatura

D’acord amb les instruccions de la normativa d'avaluació de la facultat, la recuperació dels estudiants amb la nota "Suspens" es farà a mitjans del segon trimestre i per optar-hi caldrà haver presentat almenys un dels exercicis de l’assignatura (el treball, la presentació oral opcional, el qüestionari del tema 5 o l'examen). Les condicions i percentatges de la recuperació seran exactament els mateixos que al mes de desembre, llevat de la presentació oral opcional, que no es podrà repetir ni fer per primera vegada. Les notes obtingudes en els exercicis presentats i aprovats es guardaran per a la recuperació, i els exercicis no es podran repetir per apujar la nota. 

 

 

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia bàsica recomanada

AUSTIN, John L. (1962): Cómo hacer cosas con palabras, Barcelona, Paidós, 1982 (Original How to Do Things with Words. The William James Lectures Delivered at Harvard University in 1955, compilat per J.O. Urmson, Oxford, The Clarendon Press.)

BIBILONI, Gabriel (1997): Llengua estàndard i variació lingüística, València, Tres i quatre.

BOIX, Emili i VILA, F. Xavier (1998): Sociolingüística de la llengua catalana, Barcelona, Ariel.

CASTELLÀ, Josep M. (1992): De la frase al text. Teories de l’ús lingüístic, Barcelona, Empúries.

CASTELLÀ, Josep M. (2004): Oralitat i escriptura: dues cares de la complexitat en el llenguatge, Barcelona, Curial-Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

CHOMSKY, Noam (1966): La lingüística cartesiana, Barcelona, Seix Barral, 1970, traducció de Gabriel Ferrater. (Original: Cartesian Linguistics: A Chapter in the History of Rationalist Thought, Nova York, Harper & Row.)

ESPINAL, M. Teresa (1988): Significat i interpretació, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

GREGORY, Michael i CARROL, Susanne (1978): Lenguaje y situación. Variedades del lenguaje y sus contextos sociales, Mèxic D.F., Fondo de Cultura Económica, 1986. (Original: Language and Situation. Language Varieties and their Social Contexts, Londres-Nova York, Routledge & Kegan Paul, 1978.)

TUSÓN, Amparo (1995): Anàlisi de la conversa, Barcelona, Empúries.

WITTGENSTEIN, Ludwig (1953): Investigacions filosòfiques, Barcelona, Laia, traducció i introducció de Josep M. Terricabras, 1983. (Original: Philosophical Investigations, Oxford, Basil Blackwell, 1963, publicació pòstuma.)

Bibliografia complementària o d’ampliació (es presenta més detallada en el document de bibliografia de cada tema)

ALTURO, Núria i Vila, Xavier (cur.) (2002): Variació dialectal i estandardització, Barcelona, Universitat de Barcelona, Secció de Lingüística Catalana, Departament de Filologia Catalana.
 
ARACIL, Lluís V. (1982): Papers de sociolingüística, Barcelona, La Magrana.

BAKHTIN, Mikhail (1952): “El problema de los géneros discursivos”, dins Estética de la creación verbal, Madrid, Siglo XXI, 1982, pàg. 248-293. (Original: Estetika Slovesnogo Tvorchestva, Moscou, Iskussto.)

BASTARDAS, Albert (2003): “Lingüística general: elementos para un paradigma integrador desde la perspectiva de complejidad”, Lingüística en la red, 1, 11/11/2003. [doc. pdf]

BERNÁRDEZ, Enrique (1982): Introducción a la lingüística del texto, Madrid, Espasa‑Calpe.

BERNÁRDEZ, Enrique (1995): “La coherència del text com a fenomen d’autoregulació”, dins Rosa Artigas (ed.), El significat textual, Barcelona, Generalitat de Catalunya. [doc. pdf]

BERNSTEIN, Basil (ed.) (1971): Class, Codes and Control. Theoretical Studies towards a Sociology of Language, Londres, Routledge and Kegan Paul.

BIBER, Douglas (1988): Variation across Speech and Writing, Cambridge, Cambridge University Press.

BIBILONI, Gabriel (2002): “Un estàndard nacional o tres estàndards regionals?”, dins Bernat Joan (ed.), Perspectives sociolingüístiques a les Illes Balears, Eivissa, Res Publica Edicions. (Publicat també a http://www.bibiloni.net/textos/estandard(s).htm). [doc. pdf]

BRANCHADELL, Albert (1996): La normalitat improbable, Barcelona, Empúries.

CASTELLÀ, Josep M. (1996): “Las tipologías textuales y la enseñanza de la lengua. Sobre la diversidad, los límites y algunas perversiones”, TEXTOS de didáctica de la lengua y la literatura, núm. 10, pàg. 23-31.

CASTELLÀ, Josep M. (2002): “La llengua oral formal: una fesomia gramatical pròpia”, dins Montserrat Vilà (ed.), Didàctica de la llengua oral formal. Continguts d’aprenentatge i seqüències didàctiques, cap. 5, pàg. 95-110, Barcelona, Graó. [doc. pdf]

CASTELLÀ, Josep M. (2005): “Les ulleres del professor de llengua: la visió del llenguatge, abans i ara”, Llengua i ús. Revista tècnica de política lingüística, núm. 33, pàg. 42-46.

CHOMSKY, Noam (1965): Aspectos de la teoría de la sintaxis, Madrid, Aguilar, 1970. (Original: Aspects of theTheory of Syntax, Cambridge -EUA-, Massachusetts Institute of Technology Press.)

CONNOR, Ulla (1996): Contrastive Rethoric. Cross-cultural Aspects of Second-language Writing, Cambridge, Cambridge University Press.

CUENCA, M. Josep (1992): Teories gramaticals i ensenyament de la llengua, València, Tàndem.

DIJK, Teun A. van (1978): La ciencia del texto. Un enfoque interdisciplinario, Barcelona, Paidós, 1983. (Original: Tekstwetenschap. Ean interdisciplinaire inleiding, Utrecht, Het Spectrum.)

DIJK, Teun A. van (1995): "De la gramática del texto al análisis crítico del discurso", BELIAR - Boletín de Estudios Lingüísticos Argentinos, any 2, núm. 6. 

HALLIDAY, M.A.K.; McINTOSH, Angus i STREVENS, Peter (1964): “The Users and Uses of Language”, dins Joshua Fishman (ed.), Readings in the Sociology of Language, La Haia, Mouton, 1968. (Primera publicació: “The Users and Uses of Language”, dins M.A.K. Halliday, Angus McIntosh i Peter Strevens, The Linguistic Sciences and Language Teaching, Londres-Nova York, Longman, 1964.)

HOCKETT, Charles F. (1958): Curso de lingüística moderna, Buenos Aires, Eudeba, 1971. 

JUNYENT, Carme (1992): Vida i mort de les llengües, Barcelona, Empúries.

JUNYENT, Carme (2002): «El concepte de diversitat», dins Diversos autors, El dret a la diversitat lingüística. Reflexions al voltant de l’article 22 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, Barcelona: Mediterrània, pàg. 13-19.

MALINOWSKI, Bronislaw (1923): “El problema del significado en las lenguas primitivas”, dins C.K. Ogden i I.A. Richards (eds.), El significado del significado, Barcelona, Paidós, 1984. (Original: “The Problem of Meaning in Primitive Languages”, dins C.K. Ogden i I.A. Richards, The Meaning of Meaning, Nova York-Londres, Harcourt Brace Jovanovich.)

MOLLÀ, Toni (2002): Manual de sociolingüística, Alzira, Bromera.

MARÍ, Isidor (1992): Un horitzó per a la llengua. Aspectes de planificació lingüística, Barcelona, Empúries.

MONTOYA, Brauli (2002): «La llengua catalana: presentació general», dins Joan Solà et al. (eds.): Gramàtica del català contemporani, pàg. 4-33, Barcelona, Empúries.

MORENO CABRERA, Juan Carlos (2008): “La homogenización lingüística mundial bajo la globalización capitalista”, dins Belén Uranga i Maider Maraña Maider (eds.), El futuro de las lenguas. Diversidad frente a uniformidad, Bilbao, Catarata, pàg. 29-48.

ONG, Walter J. (1982): Oralidad y escritura. Tecnologías de la palabra, Mèxic D.F., Fondo de Cultura Económica, 1987. (Original: Orality and Literacy. The Technologizing of the Word, Londres-Nova York, Methuen, 1982.)

PAYRATÓ, Lluís (1988): Català col·loquial. Aspectes de l’ús corrent de la llengua catalana, València, Universitat de València, 2a. edició corregida i amb addicions, 1990.

PAYRATÓ, Lluís (2003): Pragmàtica, discurs i llengua oral. Introducció a l’anàlisi funcional de textos, Barcelona, UOC.

PÉREZ SALDANYA et al. (1998): Diccionari de lingüística, Oliva, Colomar. 

PUEYO, Miquel (1991): Llengües en contacte en la comunitat lingüística catalana, València, Universitat de València. 

SAUSSURE, Ferdinand de (1916): Curso de lingüística general, Buenos Aires, Losada, 1945, traducció d’Amado Alonso. (Original: Cours de linguistique générale, Lausana, Payot, 1916, publicat per Charles Bally i Albert Sechehaye, amb la col·laboració d'Albert Riedlinger.) (2a versió castellana: Curso de lingüística general, Madrid, Akal, 1980, traducció de Mauro Armiño.)

SERRANO, Sebastià (1993): Comunicació, societat i llenguatge. El desenvolupament de la lingüística, Barcelona, Empúries. 

SPERBER, Dan i WILSON, Deirdre (1986): La Relevancia. Comunicación y procesos cognitivos, Madrid, Visor, 1994, traducció d’Eleanor Leonetti. (Original: Relevance. Communication and Cognition, Oxford, Basil Blackwell.)

TUSON, Jesús (1994): Introducció a la Lingüística, Barcelona, Columna.
 
TUSON, Jesús (1998): Mal de llengües, Barcelona, Empúries. [1a edició 1988]
 
TUSON, Jesús (1999): Introducció al llenguatge, Barcelona, Proa. 
 
TUSON, Jesús (2006): Patrimoni natural, Barcelona, Empúries. [1a edició 2004]

VILÀ, Montserrat (ed.) (2002): Didàctica de la llengua oral formal. Continguts d’aprenentatge i seqüències didàctiques, Barcelona, Graó. [doc. pdf]

WEINREICH, Uriel (1953): Llengües en contacte. Descobriments i problemes,Alzira, Bromera, 1996. (Original: Languages in Contact. Findings and Problems,Nova York, Publications of the Linguistic Circle of New York.)

WITTGENSTEIN, Ludwig (1921): Tractatus logico-philosophicus. Barcelona. Laia, 1989, traducció de Josep M. Terricabres. (Original: Logisch-philosophische Abhandlung / Tractatus logico-philosophicus, Londres, Routledge & Kegan Paul, 1922, text original alemany amb traducció anglesa de C. K. Odgen i F. P. Ramsey, i introducció de Bertrand Russell; la 1a edició de 1921, amb deficiències, no es pot considerar pròpiament com la font original.)

Recursos didàctics (dossiers de textos, espais virtuals, materials de reforç)

L’assignatura disposa d’Aula Moodle activa (Metagrup MTC 20015), amb bibliografia, materials i exercicis. A més, l’estudiant podrà accedir, per encàrrec dels docents, a un altre Metagrup amb continguts gramaticals i exercicis per a la millora de l’ús normatiu de la llengua catalana.


Curs Acadèmic: 2022/23

3353 - Grau en Humanitats

20015 - Lingüística


Información de la Guía Docente

Curs acadèmic:
2022/23
Centre acadèmic:
335 - Facultat d'Humanitats
Estudi:
3353 - Grau en Humanitats
Assignatura:
20015 - Lingüística
Àmbit:
---
Crèdits:
4.0
Curs:
2
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Grup 103: Català
Grup 104: Català
Grup 105: Català
Grup 106: Català
Grup 107: Català
Grup 108: Català
Professorat:
Carla Gonzalez Collantes, Josep Maria Castella Lidon
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

 

Aquesta assignatura forma part del pla d'implementació 2021-22 i 2022-23 del projecte d'innovació i transformació pedagògica EDVOLUCIÓ de la UPF. 

Professorat de l'assignatura: Josep M. Castellà Lidon, Carla González Collantes. 

L’assignatura consisteix en una reflexió sobre la llengua i la comunicació humanes, en relació amb la resta de disciplines humanístiques que comparteixen l'interès pel llenguatge (literatura, filosofia, teoria de l’art, etc.). Vol ser una modesta contribució, des d’una perspectiva lingüística, a la tasca ingent, pertinaç i sempre inconclusa de resposta a alguns dels grans interrogants sobre la naturalesa humana. Amb aquest objectiu, s’hi presenten alguns dels conceptes i dilemes bàsics de la història de la lingüística, de l’anàlisi del discurs i de la pragmàtica, com ara les relacions llenguatge-ment-societat; l’adquisició de primeres i de segones llengües; la relació entre llenguatge, metàfora i cognició; la diversitat i el canvi lingüístic; la vida i la mort de les llengües, etc.

D’altra banda, dins del conjunt del Pla d’Estudis del Grau en Humanitats, aquesta assignatura és una de les que assumeixen la funció específica d’avaluar el domini instrumental de la llengua pròpia, català o castellà, en què els estudiants escullin de redactar l’examen, el treball i altres exercicis del curs. Atès que aquest aspecte és important en l’avaluació, es recomana als estudiants que atenguin de manera especial les convencions d’escriptura acadèmica i la normativa general de les llengües catalana i castellana.

Igualment, l'assignatura inclou d'una manera especial el desenvolupament de competències informacionals (bases de dades bibliogràfiques, gestor Mendeley) necessàries per a les Humanitats, dins del trajecte que s'inicia a l'assignatura Metodologia d'Estudi i Escriptura Acadèmica (Medea) de 1r curs i que culmina amb l'elaboració del Treball de Fi de Grau (TFG) a 4t curs. Per aquest motiu, incorpora unes activitats sobre aquestes competències.

 

Competències associades

Competències generals

1. Comprendre i interpretar de manera pertinent i raonada textos escrits de nivell i caràcter acadèmic.

2. Ser capaç de justificar amb arguments consistents les pròpies posicions i de defensar-les públicament.

3. Ser capaç de comunicar-se amb propietat oralment i per escrit en qualsevol de les dues llengües oficials de Catalunya, és a dir, en català i en castellà, tant per a audiències expertes com inexpertes.

4. Desenvolupar les competències informacionals i, específicament, dominar les eines informàtiques i les principals aplicacions que tenen a l’activitat acadèmica ordinària.

5. Desenvolupar la capacitat de raonament autònom amb distància crítica en temes o qüestions controvertides.

6. Acceptar la diversitat de punts de vista com un ingredient fonamental de la vida acadèmica i consubstancial a la societat contemporània, i ser capaç de fer conèixer les opinions pròpies dins del respecte a les opinions divergents.

7. Tenir consolidats hàbits d’autodisciplina, autoexigència i rigor en la realització del treball acadèmic, i també en l’organització de la feina i en una correcta temporalització.

 

Competències específiques

1. Identificar les principals etapes, temes i autors de la lingüística contemporània.

2. Relacionar l’estudi del llenguatge amb la literatura, la història, l’art i el pensament.

3. Analitzar i reflexionar sobre alguns dels principals textos de lingüística i anàlisi del discurs.

4. Emprar oralment i per escrit la terminologia relacionada amb conceptes bàsics en diferents branques i escoles de la lingüística i l’anàlisi del discurs.

5. Reforçar la consciència del caràcter transversal del coneixement sobre el llenguatge i de la necessitat de transcendir les fronteres entre especialitats acadèmiques i, en particular, la divisió entre les anomenades “dues cultures”, humanística i científica.

6. Conèixer i emprar de manera acceptable els principals recursos lingüístics i retòrics en almenys una de les dues llengües oficials de Catalunya (català o castellà).

 

Resultats de l'aprenentatge

Els resultats d'aprenentatge d'aquesta assignatura es deriven de les competències, els continguts, la metodologia i l'avaluació.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

4#5#10

Prerequisits

No hi ha prerequisits establerts per a aquesta assignatura, més enllà dels propis de qualsevol estudiant per cursar el segon curs del Grau en Humanitats. 

Continguts

Tema 1:  Les ciències del llenguatge

1.1- Les teories lingüístiques: principis generals (A. Bastardas).

1.2- La gramàtica tradicional (P. Fabra).

1.3- La lingüística estructural (F. de Saussure, L. Bloomfield).

1.4- La lingüística generativa (N. Chomsky).

1.5- L’anàlisi del discurs (J.L. Austin, D. H. Hymes).

1.6- Les teories lingüístiques aplicades a l’ensenyament de la llengua (D. Cassany, M.J. Cuenca).

Tema 2:  Oralitat i escriptura

2.1- La perspectiva antropològica (C. Lévi-Strauss, W. Ong, J. Goody, P. Gee).

2.2- L’estudi lingüístic de l’oralitat i de l’escriptura (D. Biber).

2.3- La variació en el mode del registre (M.A.K. Halliday).

2.4- Trets lingüístics prototípics de la llengua oral i de l’escrita, i la qüestió de la complexitat (J.M. Castellà).

2.5- La llegibilitat dels textos. The Plain English Movement. Discurs i proximitat al ciutadà (R. Flesch).

Tema 3:  La naturalesa del significat

3.1- Paraula, oració, discurs, text i context (J.P. Bronckart).

3.2- L’arbitrarietat del signe. Significat i sentit (F. de Saussure, G.R. Kress)

3.3- El llenguatge com a representació: art, lògica i llenguatge (F. Nietzsche, L. Wittgenstein).

3.4- La construcció psicològica del sentit discursiu (T.A. van Dijk, E. Bernárdez).

3.5- El procés cognitiu de la significació (D. Sperber i D. Wilson).

3.6- L'evolució semàntica: significat, cognició i etimologia. La història de les paraules (G. Lakoff, J. Coromines).

Tema 4:  La diversitat discursiva

4.1- La variació lingüística (M.A.K. Halliday, M. Gregory i S. Carroll).

4.2- Les varietats lingüístiques: estàndard i llengua (G. Bibiloni, B. Montoya, J. Tuson).

4.3- Vida i mort de les llengües: la normalització i la substitució lingüístiques (C. Junyent, E. Boix i F.X. Vila, I. Marí).

4.4- Les ideologies lingüístiques (J.C. Moreno Cabrera, A. Branchadell).

Tema 5:  Competències informacionals

5.1- Bases de dades bibliogràfiques

5.2- Referenciació bibliogràfica (Mendeley)

Metodologia docent

Es promourà el treball en equip i l’expressió oral en públic, així com el treball autònom en la preparació de l’escrit més extens de l’assignatura: el treball acadèmic, de caràcter argumentatiu. La capacitat de redacció i d’interrelació dels continguts es practicarà de manera especial en la preparació del treball en els seminaris i fòrums de l'assignatura.  

Hi haurà una formació de la Biblioteca CRAI sobre les competències informacionals, l'ús de bases de dades en la recerca i la plataforma Mendeley. Els estudiants hauran de resoldre les activitats del tema 5 relatives a aquestes qüestions.  

La programació de les classes magistrals i els seminaris, amb el calendari corresponent, es publicarà en un document específic a l'aula global i inclourà activitats en línia, que podran ser classes sincròniques amb Zoom, tutories i vídeos enregistrats pels docents.

Com ja s'ha esmentat, una part metodològica important de l'assignatura són els seminaris i fòrums que s'organitzaran a partir del 7 de novembre per a la preparació dels treballs. La distribució dels estudiants en els seminaris i fòrums es farà segons el tema triat per l'estudiant. Aquests seminaris i fòrums seran una oportunitat excel·lent per generar debat i cocreació de coneixement entre els participants, amb l'objectiu d'una elaboració del treball més madura i efectiva. 

Avaluació

L’avaluació de l’assignatura es concreta en quatre instruments: 1/ Treball acadèmic (70%), 2/ Examen qüestionari en línia (30%), 3/ Presentació oral d'un lectura fonamental (10% extra opcional), 4/ Activitats del tema 5 (Apte/No apte).

1- TREBALL ACADÈMIC (70% de la nota global)

El treball consisteix en el desenvolupament escrit, preferentment argumentatiu, d'un tema d’entre els d'una llista fixada conjuntament amb els estudiants. S’hi ha de defensar, refutar, matisar, descriure, etc., un punt de vista concret respecte del llenguatge, dels seus elements constituents o dels paràmetres socials i psicològics dins dels quals és usat i après. El tema del treball és obert: pot abraçar qualsevol aspecte relatiu al llenguatge. L’extensió haurà de ser d’un mínim de 4.500 paraules (unes 8-10 pàgines, segons el format tipogràfic, que és lliure) i d'un màxim indeterminat, però sempre proporcional al volum de contingut realment pertinent. Caldrà lliurar el treball a l'Aula Global a través de Turnitin. No se n’acceptarà el lliurament per correu electrònic. El termini per al lliurament s'anunciarà a l'AG. 

El treball és un exercici obligatori i eliminatori, en el sentit que, si no s’aprova, l’assignatura queda en suspens fins a la recuperació, siguin quines siguin les notes i les mitjanes obtingudes a partir dels altres apartats.  

Criteris bàsics d’avaluació del treball

A/ Coneixements, especialment de caràcter reflexiu, profund, transversal i matisat (la mera reproducció dels apunts de classe té poc valor, atès que les principals fonts de contingut de l’assignatura es poden tenir al davant en fer el treball).

B/ Originalitat i aportació personal, especialment en les citacions d’autors i en la capacitat de relació entre temes diversos, de la mateixa assignatura i d’altres assignatures dels estudis.

C/ Capacitat de redacció i d’elaboració discursiva, tant en l’estructuració global del contingut com en els aspectes de cohesió (puntuació, connectors, anacoluts, etc.).

D/ Correcció normativa (ortogràfica, lèxica i morfosintàctica) en llengua catalana o castellana, com a requisit bàsic de qualsevol persona culta –i més en futurs graduats i graduades en lletres.

E/ Pulcritud ortotipogràfica i d’edició (errors tipogràfics, marges, interlineat, separació dels paràgrafs, incisos entre parèntesis o guions, sistemes de citació i referència bibliogràfica, etc.). 

2- EXAMEN QÜESTIONARI EN LÍNIA (30% de la nota global)

L'examen sobre el contingut de l'assignatura es resoldrà a l'Aula Global, consistirà en un test de 50 preguntes i es podrà respondre dins d'una franja de 6 hores, amb tots els elements de consulta i de suport que l'estudiant consideri que li calen.

L'examen és un exercici obligatori i eliminatori, en el sentit que, si no s’aprova, l’assignatura queda en suspens fins a la recuperació, independentment de quines siguin les notes i les mitjanes resultants dels altres apartats de l’avaluació.

3- PRESENTACIÓ ORAL OPCIONAL D'UNA LECTURA FONAMENTAL A LA CLASSE PLENÀRIA (10% extra opcional de la nota global, 8% si es fa en parelles)

Els estudiants que ho desitgin podran fer la presentació oral d'una de les lectures fonamentals de l'assignatura a la classe plenària. La presentació serà individual o en parelles i cada estudiant o cada parella disposarà de 10-12 minuts per fer-la. Després de la presentació es dedicarà un temps a la discussió de la lectura presentada. La nota del 10% inclou l'avaluació del contingut de la presentació (5%) i l'avaluació de la qualitat de la intervenció oral: estructura, veu, gest, recursos retòrics, etc. (5%). Aquest 10% (o 8% en parelles) opcional és una puntuació extra afegida a la nota general de l'assignatura.

4- ACTIVITATS DE COMPETÈNCIES INFORMACIONALS (Apte/No apte, sense percentatge)

Les activitats finals del Tema 5 són exercicis obligatoris i eliminatoris, en el sentit que, si no s’aproven amb Apte, l’assignatura queda en suspens fins a la recuperació o fins al curs següent, siguin quines siguin les notes i les mitjanes resultants dels altres apartats. Un cop superades amb  la nota Apte, no tenen conseqüència numèrica, és a dir, no fan mitjana en la nota de l'assignatura.

Els estudiants d'aquesta assignatura podran presentar l'examen, els treballs i qualsevol altre dels instruments escrits o orals de l'avaluació, en llengua catalana o castellana -o en llengua anglesa, acordada prèviament amb el docent-, segons la seva preferència i independentment de la llengua en què s'imparteix l'assignatura.
 

ALTRES ASPECTES DE L'AVALUACIÓ

Avaluació de l’ús lingüístic

L’assignatura implica una habilitat de redacció suficient i un coneixement normatiu acceptable en almenys una de les dues llengües oficials, català o castellà, a elecció de l’estudiant. Demana, també, la pulcritud tipogràfica i de presentació, i l’ús adequat de les convencions pròpies del discurs acadèmic. Qualsevol d’aquests aspectes és condició sine qua non per superar l’assignatura.

Assistència a classe

L’assistència dels estudiants a les classes plenàries i als seminaris, presencials o en línia, no és obligatòria. 

Recuperació de l’assignatura

D’acord amb les instruccions de la normativa d'avaluació de la facultat, la recuperació dels estudiants amb la nota "Suspens" es farà a mitjans del segon trimestre i per optar-hi caldrà haver presentat almenys un dels exercicis de l’assignatura (el treball, la presentació oral opcional, el qüestionari del tema 5 o l'examen). Les condicions i percentatges de la recuperació seran exactament els mateixos que al mes de desembre, llevat de la presentació oral opcional, que no es podrà repetir ni fer per primera vegada. Les notes obtingudes en els exercicis presentats i aprovats es guardaran per a la recuperació, i els exercicis no es podran repetir per apujar la nota. 

 

 

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia bàsica recomanada

AUSTIN, John L. (1962): Cómo hacer cosas con palabras, Barcelona, Paidós, 1982 (Original How to Do Things with Words. The William James Lectures Delivered at Harvard University in 1955, compilat per J.O. Urmson, Oxford, The Clarendon Press.)

BIBILONI, Gabriel (1997): Llengua estàndard i variació lingüística, València, Tres i quatre.

BOIX, Emili i VILA, F. Xavier (1998): Sociolingüística de la llengua catalana, Barcelona, Ariel.

CASTELLÀ, Josep M. (1992): De la frase al text. Teories de l’ús lingüístic, Barcelona, Empúries.

CASTELLÀ, Josep M. (2004): Oralitat i escriptura: dues cares de la complexitat en el llenguatge, Barcelona, Curial-Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

CHOMSKY, Noam (1966): La lingüística cartesiana, Barcelona, Seix Barral, 1970, traducció de Gabriel Ferrater. (Original: Cartesian Linguistics: A Chapter in the History of Rationalist Thought, Nova York, Harper & Row.)

ESPINAL, M. Teresa (1988): Significat i interpretació, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

GREGORY, Michael i CARROL, Susanne (1978): Lenguaje y situación. Variedades del lenguaje y sus contextos sociales, Mèxic D.F., Fondo de Cultura Económica, 1986. (Original: Language and Situation. Language Varieties and their Social Contexts, Londres-Nova York, Routledge & Kegan Paul, 1978.)

TUSÓN, Amparo (1995): Anàlisi de la conversa, Barcelona, Empúries.

WITTGENSTEIN, Ludwig (1953): Investigacions filosòfiques, Barcelona, Laia, traducció i introducció de Josep M. Terricabras, 1983. (Original: Philosophical Investigations, Oxford, Basil Blackwell, 1963, publicació pòstuma.)

Bibliografia complementària o d’ampliació (es presenta més detallada en el document de bibliografia de cada tema)

ALTURO, Núria i Vila, Xavier (cur.) (2002): Variació dialectal i estandardització, Barcelona, Universitat de Barcelona, Secció de Lingüística Catalana, Departament de Filologia Catalana.
 
ARACIL, Lluís V. (1982): Papers de sociolingüística, Barcelona, La Magrana.

BAKHTIN, Mikhail (1952): “El problema de los géneros discursivos”, dins Estética de la creación verbal, Madrid, Siglo XXI, 1982, pàg. 248-293. (Original: Estetika Slovesnogo Tvorchestva, Moscou, Iskussto.)

BASTARDAS, Albert (2003): “Lingüística general: elementos para un paradigma integrador desde la perspectiva de complejidad”, Lingüística en la red, 1, 11/11/2003. [doc. pdf]

BERNÁRDEZ, Enrique (1982): Introducción a la lingüística del texto, Madrid, Espasa‑Calpe.

BERNÁRDEZ, Enrique (1995): “La coherència del text com a fenomen d’autoregulació”, dins Rosa Artigas (ed.), El significat textual, Barcelona, Generalitat de Catalunya. [doc. pdf]

BERNSTEIN, Basil (ed.) (1971): Class, Codes and Control. Theoretical Studies towards a Sociology of Language, Londres, Routledge and Kegan Paul.

BIBER, Douglas (1988): Variation across Speech and Writing, Cambridge, Cambridge University Press.

BIBILONI, Gabriel (2002): “Un estàndard nacional o tres estàndards regionals?”, dins Bernat Joan (ed.), Perspectives sociolingüístiques a les Illes Balears, Eivissa, Res Publica Edicions. (Publicat també a http://www.bibiloni.net/textos/estandard(s).htm). [doc. pdf]

BRANCHADELL, Albert (1996): La normalitat improbable, Barcelona, Empúries.

CASTELLÀ, Josep M. (1996): “Las tipologías textuales y la enseñanza de la lengua. Sobre la diversidad, los límites y algunas perversiones”, TEXTOS de didáctica de la lengua y la literatura, núm. 10, pàg. 23-31.

CASTELLÀ, Josep M. (2002): “La llengua oral formal: una fesomia gramatical pròpia”, dins Montserrat Vilà (ed.), Didàctica de la llengua oral formal. Continguts d’aprenentatge i seqüències didàctiques, cap. 5, pàg. 95-110, Barcelona, Graó. [doc. pdf]

CASTELLÀ, Josep M. (2005): “Les ulleres del professor de llengua: la visió del llenguatge, abans i ara”, Llengua i ús. Revista tècnica de política lingüística, núm. 33, pàg. 42-46.

CHOMSKY, Noam (1965): Aspectos de la teoría de la sintaxis, Madrid, Aguilar, 1970. (Original: Aspects of theTheory of Syntax, Cambridge -EUA-, Massachusetts Institute of Technology Press.)

CONNOR, Ulla (1996): Contrastive Rethoric. Cross-cultural Aspects of Second-language Writing, Cambridge, Cambridge University Press.

CUENCA, M. Josep (1992): Teories gramaticals i ensenyament de la llengua, València, Tàndem.

DIJK, Teun A. van (1978): La ciencia del texto. Un enfoque interdisciplinario, Barcelona, Paidós, 1983. (Original: Tekstwetenschap. Ean interdisciplinaire inleiding, Utrecht, Het Spectrum.)

DIJK, Teun A. van (1995): "De la gramática del texto al análisis crítico del discurso", BELIAR - Boletín de Estudios Lingüísticos Argentinos, any 2, núm. 6. 

HALLIDAY, M.A.K.; McINTOSH, Angus i STREVENS, Peter (1964): “The Users and Uses of Language”, dins Joshua Fishman (ed.), Readings in the Sociology of Language, La Haia, Mouton, 1968. (Primera publicació: “The Users and Uses of Language”, dins M.A.K. Halliday, Angus McIntosh i Peter Strevens, The Linguistic Sciences and Language Teaching, Londres-Nova York, Longman, 1964.)

HOCKETT, Charles F. (1958): Curso de lingüística moderna, Buenos Aires, Eudeba, 1971. 

JUNYENT, Carme (1992): Vida i mort de les llengües, Barcelona, Empúries.

JUNYENT, Carme (2002): «El concepte de diversitat», dins Diversos autors, El dret a la diversitat lingüística. Reflexions al voltant de l’article 22 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, Barcelona: Mediterrània, pàg. 13-19.

MALINOWSKI, Bronislaw (1923): “El problema del significado en las lenguas primitivas”, dins C.K. Ogden i I.A. Richards (eds.), El significado del significado, Barcelona, Paidós, 1984. (Original: “The Problem of Meaning in Primitive Languages”, dins C.K. Ogden i I.A. Richards, The Meaning of Meaning, Nova York-Londres, Harcourt Brace Jovanovich.)

MOLLÀ, Toni (2002): Manual de sociolingüística, Alzira, Bromera.

MARÍ, Isidor (1992): Un horitzó per a la llengua. Aspectes de planificació lingüística, Barcelona, Empúries.

MONTOYA, Brauli (2002): «La llengua catalana: presentació general», dins Joan Solà et al. (eds.): Gramàtica del català contemporani, pàg. 4-33, Barcelona, Empúries.

MORENO CABRERA, Juan Carlos (2008): “La homogenización lingüística mundial bajo la globalización capitalista”, dins Belén Uranga i Maider Maraña Maider (eds.), El futuro de las lenguas. Diversidad frente a uniformidad, Bilbao, Catarata, pàg. 29-48.

ONG, Walter J. (1982): Oralidad y escritura. Tecnologías de la palabra, Mèxic D.F., Fondo de Cultura Económica, 1987. (Original: Orality and Literacy. The Technologizing of the Word, Londres-Nova York, Methuen, 1982.)

PAYRATÓ, Lluís (1988): Català col·loquial. Aspectes de l’ús corrent de la llengua catalana, València, Universitat de València, 2a. edició corregida i amb addicions, 1990.

PAYRATÓ, Lluís (2003): Pragmàtica, discurs i llengua oral. Introducció a l’anàlisi funcional de textos, Barcelona, UOC.

PÉREZ SALDANYA et al. (1998): Diccionari de lingüística, Oliva, Colomar. 

PUEYO, Miquel (1991): Llengües en contacte en la comunitat lingüística catalana, València, Universitat de València. 

SAUSSURE, Ferdinand de (1916): Curso de lingüística general, Buenos Aires, Losada, 1945, traducció d’Amado Alonso. (Original: Cours de linguistique générale, Lausana, Payot, 1916, publicat per Charles Bally i Albert Sechehaye, amb la col·laboració d'Albert Riedlinger.) (2a versió castellana: Curso de lingüística general, Madrid, Akal, 1980, traducció de Mauro Armiño.)

SERRANO, Sebastià (1993): Comunicació, societat i llenguatge. El desenvolupament de la lingüística, Barcelona, Empúries. 

SPERBER, Dan i WILSON, Deirdre (1986): La Relevancia. Comunicación y procesos cognitivos, Madrid, Visor, 1994, traducció d’Eleanor Leonetti. (Original: Relevance. Communication and Cognition, Oxford, Basil Blackwell.)

TUSON, Jesús (1994): Introducció a la Lingüística, Barcelona, Columna.
 
TUSON, Jesús (1998): Mal de llengües, Barcelona, Empúries. [1a edició 1988]
 
TUSON, Jesús (1999): Introducció al llenguatge, Barcelona, Proa. 
 
TUSON, Jesús (2006): Patrimoni natural, Barcelona, Empúries. [1a edició 2004]

VILÀ, Montserrat (ed.) (2002): Didàctica de la llengua oral formal. Continguts d’aprenentatge i seqüències didàctiques, Barcelona, Graó. [doc. pdf]

WEINREICH, Uriel (1953): Llengües en contacte. Descobriments i problemes,Alzira, Bromera, 1996. (Original: Languages in Contact. Findings and Problems,Nova York, Publications of the Linguistic Circle of New York.)

WITTGENSTEIN, Ludwig (1921): Tractatus logico-philosophicus. Barcelona. Laia, 1989, traducció de Josep M. Terricabres. (Original: Logisch-philosophische Abhandlung / Tractatus logico-philosophicus, Londres, Routledge & Kegan Paul, 1922, text original alemany amb traducció anglesa de C. K. Odgen i F. P. Ramsey, i introducció de Bertrand Russell; la 1a edició de 1921, amb deficiències, no es pot considerar pròpiament com la font original.)

Recursos didàctics (dossiers de textos, espais virtuals, materials de reforç)

L’assignatura disposa d’Aula Moodle activa (Metagrup MTC 20015), amb bibliografia, materials i exercicis. A més, l’estudiant podrà accedir, per encàrrec dels docents, a un altre Metagrup amb continguts gramaticals i exercicis per a la millora de l’ús normatiu de la llengua catalana.