Informació del Pla Docent

Presentació

Història Antiga és una assignatura de primer curs obligatòria per tots els estudiants. S'imparteix durant el segon trimestre i té una duració de 10 setmanes.

Història Antiga té un caràcter introductori a l'estudi del passat de les cultures que es van desenvolupar en el Mediterrani Antic durant el segon i el primer mil·lennis aC. S'analitzen especialment els processos històrics desenvolupats en les ciutats-estat que van sorgir en el Mediterrani des de la conca del Mar Egeu (les poleis i colònies gregues) i des de la ciutat de Roma. Donat el caire expansionista tant de la cultura grega com de la romana al llarg del primer mil·lenni aC, un tema central de la assignatura el constitueixen les trobades colonials entre les potències colonials i els indígenes de la resta del Mediterrani. Aquest és un tema que té gran interès no tan sols per l'estudi de l'antiguitat sinó també com referent comparatiu dels colonialismes desenvolupats en altres èpoques històriques i fins l'actualitat.

Des d'un punt de vista metodològic l'assignatura permet introduir als estudiants en el mètodes de coneixement a partir de les fonts escrites i arqueològiques. Per altre banda, a partir de l'estudi de la Història Antiga es poden establir connexions amb altres disciplines de les Humanitats com la geografia (és essencial el coneixement dels paisatges i dels usos de la terra en el món antic), la història de l'Art amb l'anàlisi de les formes de representació i les imatges, i, evidentment, la literatura. En relació a aquesta última disciplina val a dir que el disseny d’aquesta assignatura és el resultat de la col·laboració amb l’assignatura de Cultura Clàssica. Tant el programa con una part de les activitats avaluables són fruit del consens entre el professorat d’ambdues assignatures. Això permet integrar l’estudi de la Història Antiga, les seves circumstàncies històriques, polítiques, socials i religioses, en relació a les manifestacions literàries contemporànies. Així mateix, la col·laboració entre aquestes dues assignatures permet proporcionar a l’alumnat que inicia el estudis d’Humanitats una panoràmica més àmplia de l’Antiguitat clàssica, com un àmbit comú a la cultura europea moderna i referent bàsic de les tradicions històrico-polítiques i literàries posteriors.

Competències associades

Resultats de l'aprenentatge

• Coneixement del món antic, amb especial atenció al món mediterrani i els orígens del món occidental des d'una perspectiva crítica. 
• Comprensió dels problemes de les societats actuals a través d'una perspectiva històrica i comparativa (migracions, contactes culturals, emergència i representació del poder, conflictes socials, ideologia de gènere, etc.). 
• Adquisició de capacitats per argumentar de manera crítica i interdisciplinària (arqueologia, història, literatura, art, etc.) episodis del passat.  

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 5 (Igualtat de gènere) # ODS 10 (Reducció de les desigualtat) # ODS 16 (Pau, Justícia i institucions sòlides)

Prerequisits

No hi ha prerequisits per cursar aquesta assignatura.

Continguts

Bloc de contingut 1: Primeres societats complexes del mar Egeu

1.1. Del mite a l’historia: el laberint de Cnossos

1.2. Schliemann i Micenes

1.3. El col·lapse dels palaus minoics i micènics.

Bloc de contingut 2: L’Edat del Ferro i el començament de la polis

2.1. Després del palaus: els assentaments grecs de l’Edat del Ferro

2.2. La revolució del segle VIII aC

2.3. La colonització grega

Bloc de contingut 3: Les ciutats greques del Període Arcaic

3.1. La polis del espartans

3.2. Els conflictes entre classes socials en la polis arcaica

3.3. Les reformes de Clístenes i l’inici de la democràcia atenesa

Bloc de contingut 4: Roma des dels inicis fins a la República antiga

4.1. Els ‘orígens’ de Roma

4.2. L’estructura social de la Roma arcaica

4.3. La constitució política republicana

Bloc de contingut 5: La construcció de l’Imperi romà

5.1. Roma i el Mediterrani en els últims segles del I mil·lenni aC

5.2. Exèrcit i romanització

5.3. Els conflictes finals de la República i l’inici de l’Imperi romà

Metodologia docent

El curs combina sessions de caràcter teòric amb seminaris dedicats a l'anàlisi d'estudis de cas. Dels tres seminaris previstos, dos es realitzaran de manera conjunta amb l'assignatura de Cultura Clàssica. 

Avaluació

Avaluació ordinària:

• Realització de tasques vinculades als seminaris (30%) - Recuperable 
• Activitats de seguiment del curs (10%) - No recuperable 
• Examen final (60%) - Recuperable

Els estudiants d'aquesta assignatura podran presentar l'examen, els treballs i qualsevol altre dels instruments escrits o orals de l'avaluació, en llengua catalana o castellana -o en llengua anglesa, acordada prèviament amb el docent-, segons la seva preferència i independentment de la llengua en què s'imparteix l'assignatura.

Recuperació:

Només seran recuperades aquelles activitats no superades durant l'avaluació ordinària.

• Realització de tasques vinculades als seminaris (30%)
• Examen final (60%)

Per superar l’assignatura es requereix obtenir un mínim d’un 4 en la mitjana dels seminaris, així com també de l’examen final.

La còpia o plagi de material, tant en el cas de seminaris com en els exàmens, implica un zero a l’assignatura i la pèrdua de la possibilitat de recuperació.

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia bàsica

Beard, Mary. (2016). SQPR: una historia de la Antigua Roma. Barcelona: Crítica.

Beard, Mary. (2018). Mujeres y poder: un manifesto. Barcelona: Crítica.

Boardman, John (1986). Los griegos en ultramar. Madrid: Alianza.

Dickinson, Oliver. (2000). La Edad del Bronce egea. Torrejón de Ardoz: Akal.

Le Glay, Marcel (2001). Grandeza y decadencia de la República romana. Madrid: Cátedra.

Oller, Joan. (2011), Breu història de l'antiga Roma. Barcelona, Editorial UOC.

Picazo, Marina. (2008). Alguien se acordará de nosotras: mujeres en la ciudad griega antigua. Bellaterra: Ed. Bellaterra.

Shelmerdine, Cynthia W. (2008). The Cambridge companion to the Aegean Bronze Age. Cambridge, Cambridge University Press.

Witley, James. (2011). The Archaeology of Ancient Greece. Cambridge, Cambridge University Press.

Bibliografia optativa

Alcock, Susan i Osborne, Robin. (2012). Classical Archaeology. Londres: Wiley-Blackwell.

Barchesi, Alessandro i Scheidel, Walter. (2010). The Oxford Handbook of Roman Studies. Oxford: Oxford University Press.

Broodbank, Cyprian. (2013). The Making of the Middle Sea: A History of the Mediterranean from the Beginning to the Emergence of the Classical World. Londres: Thames & Hudson.

Cline, Eric. (2010). The Oxford Handbook of the Bronze Age. Londres: Oxford University Press.

Hamilakis, Yannis. (2007). The Nation and Its Ruins. Antiquity, Archaeology and National Imagination in Greece. Oxford: Oxford University Press.

Coulston, Jon i Dodge, Hazel. (2000). Ancient Rome: The Archaeology of the Eternal City. Oxford: Oxford University Press.

DeRose, Jane. (2013). A Companion to the Archaeology of the Roman Republic. Londres: Wiley- Blackwell.

Erdkamp, Paul. (2013). The Cambridge Companion to Ancient Rome. Cambridge: Cambridge University Press.

Lemos, Irene i Kotsonas, Antoni. (2020). A Companion to the Archaeology of Early Greece and the Mediterranean. Londres, Wiley Blackwell.

Lesley Fitton, Josephine. (1995). The discovery of the Greek Bronze Age. London, British Museum Press.

Malkin, Irad. (2011). A Small Greek World. Networks in the Ancient Mediterranean. Londres: Oxford University Press.

Rackham, Oliver & Moody, Jennifer. (1996). The making of the Cretan landscape. Manchester - New York, Manchester University Press.

Thomas, Carol i Conant, Craig. (2009). Citadel to City-State. Indianapolis. Indiana

Recursos didàctics

http://www.stoa.org/diotima/: Materials per l’estudi del gènere i de les dones en el món antic.

http://chs.harvard.edu/: Centre d’Estudis Helènics de la Universitat de Harvard.

http://artsci.wustl.edu/~cwconrad/classics.html: Recursos pels estudis Clàssics.

http://www.tlg.uci.edu/index/resources.html: Recursos electrònics per classicistes

Informació del Pla Docent

Presentació

Història Antiga és una assignatura de primer curs obligatòria per tots els estudiants. S'imparteix durant el segon trimestre i té una duració de 10 setmanes.

Història Antiga té un caràcter introductori a l'estudi del passat de les cultures que es van desenvolupar en el Mediterrani Antic durant el segon i el primer mil·lennis aC. S'analitzen especialment els processos històrics desenvolupats en les ciutats-estat que van sorgir en el Mediterrani des de la conca del Mar Egeu (les poleis i colònies gregues) i des de la ciutat de Roma. Donat el caire expansionista tant de la cultura grega com de la romana al llarg del primer mil·lenni aC, un tema central de la assignatura el constitueixen les trobades colonials entre les potències colonials i els indígenes de la resta del Mediterrani. Aquest és un tema que té gran interès no tan sols per l'estudi de l'antiguitat sinó també com referent comparatiu dels colonialismes desenvolupats en altres èpoques històriques i fins l'actualitat.

Des d'un punt de vista metodològic l'assignatura permet introduir als estudiants en el mètodes de coneixement a partir de les fonts escrites i arqueològiques. Per altre banda, a partir de l'estudi de la Història Antiga es poden establir connexions amb altres disciplines de les Humanitats com la geografia (és essencial el coneixement dels paisatges i dels usos de la terra en el món antic), la història de l'Art amb l'anàlisi de les formes de representació i les imatges, i, evidentment, la literatura. En relació a aquesta última disciplina val a dir que el disseny d’aquesta assignatura és el resultat de la col·laboració amb l’assignatura de Cultura Clàssica. Tant el programa con una part de les activitats avaluables són fruit del consens entre el professorat d’ambdues assignatures. Això permet integrar l’estudi de la Història Antiga, les seves circumstàncies històriques, polítiques, socials i religioses, en relació a les manifestacions literàries contemporànies. Així mateix, la col·laboració entre aquestes dues assignatures permet proporcionar a l’alumnat que inicia el estudis d’Humanitats una panoràmica més àmplia de l’Antiguitat clàssica, com un àmbit comú a la cultura europea moderna i referent bàsic de les tradicions històrico-polítiques i literàries posteriors.

Competències associades

Resultats de l'aprenentatge

• Coneixement del món antic, amb especial atenció al món mediterrani i els orígens del món occidental des d'una perspectiva crítica. 
• Comprensió dels problemes de les societats actuals a través d'una perspectiva històrica i comparativa (migracions, contactes culturals, emergència i representació del poder, conflictes socials, ideologia de gènere, etc.). 
• Adquisició de capacitats per argumentar de manera crítica i interdisciplinària (arqueologia, història, literatura, art, etc.) episodis del passat.  

Objectius de Desenvolupament Sostenible

ODS 5 (Igualtat de gènere) # ODS 10 (Reducció de les desigualtat) # ODS 16 (Pau, Justícia i institucions sòlides)

Prerequisits

No hi ha prerequisits per cursar aquesta assignatura.

Continguts

Bloc de contingut 1: Primeres societats complexes del mar Egeu

1.1. Del mite a l’historia: el laberint de Cnossos

1.2. Schliemann i Micenes

1.3. El col·lapse dels palaus minoics i micènics.

Bloc de contingut 2: L’Edat del Ferro i el començament de la polis

2.1. Després del palaus: els assentaments grecs de l’Edat del Ferro

2.2. La revolució del segle VIII aC

2.3. La colonització grega

Bloc de contingut 3: Les ciutats greques del Període Arcaic

3.1. La polis del espartans

3.2. Els conflictes entre classes socials en la polis arcaica

3.3. Les reformes de Clístenes i l’inici de la democràcia atenesa

Bloc de contingut 4: Roma des dels inicis fins a la República antiga

4.1. Els ‘orígens’ de Roma

4.2. L’estructura social de la Roma arcaica

4.3. La constitució política republicana

Bloc de contingut 5: La construcció de l’Imperi romà

5.1. Roma i el Mediterrani en els últims segles del I mil·lenni aC

5.2. Exèrcit i romanització

5.3. Els conflictes finals de la República i l’inici de l’Imperi romà

Metodologia docent

El curs combina sessions de caràcter teòric amb seminaris dedicats a l'anàlisi d'estudis de cas. Dels tres seminaris previstos, dos es realitzaran de manera conjunta amb l'assignatura de Cultura Clàssica. 

Avaluació

Avaluació ordinària:

• Realització de tasques vinculades als seminaris (30%) - Recuperable 
• Activitats de seguiment del curs (10%) - No recuperable 
• Examen final (60%) - Recuperable

Els estudiants d'aquesta assignatura podran presentar l'examen, els treballs i qualsevol altre dels instruments escrits o orals de l'avaluació, en llengua catalana o castellana -o en llengua anglesa, acordada prèviament amb el docent-, segons la seva preferència i independentment de la llengua en què s'imparteix l'assignatura.

Recuperació:

Només seran recuperades aquelles activitats no superades durant l'avaluació ordinària.

• Realització de tasques vinculades als seminaris (30%)
• Examen final (60%)

Per superar l’assignatura es requereix obtenir un mínim d’un 4 en la mitjana dels seminaris, així com també de l’examen final.

La còpia o plagi de material, tant en el cas de seminaris com en els exàmens, implica un zero a l’assignatura i la pèrdua de la possibilitat de recuperació.

Bibliografia i recursos d'informació

Bibliografia bàsica

Beard, Mary. (2016). SQPR: una historia de la Antigua Roma. Barcelona: Crítica.

Beard, Mary. (2018). Mujeres y poder: un manifesto. Barcelona: Crítica.

Boardman, John (1986). Los griegos en ultramar. Madrid: Alianza.

Dickinson, Oliver. (2000). La Edad del Bronce egea. Torrejón de Ardoz: Akal.

Le Glay, Marcel (2001). Grandeza y decadencia de la República romana. Madrid: Cátedra.

Oller, Joan. (2011), Breu història de l'antiga Roma. Barcelona, Editorial UOC.

Picazo, Marina. (2008). Alguien se acordará de nosotras: mujeres en la ciudad griega antigua. Bellaterra: Ed. Bellaterra.

Shelmerdine, Cynthia W. (2008). The Cambridge companion to the Aegean Bronze Age. Cambridge, Cambridge University Press.

Witley, James. (2011). The Archaeology of Ancient Greece. Cambridge, Cambridge University Press.

Bibliografia optativa

Alcock, Susan i Osborne, Robin. (2012). Classical Archaeology. Londres: Wiley-Blackwell.

Barchesi, Alessandro i Scheidel, Walter. (2010). The Oxford Handbook of Roman Studies. Oxford: Oxford University Press.

Broodbank, Cyprian. (2013). The Making of the Middle Sea: A History of the Mediterranean from the Beginning to the Emergence of the Classical World. Londres: Thames & Hudson.

Cline, Eric. (2010). The Oxford Handbook of the Bronze Age. Londres: Oxford University Press.

Hamilakis, Yannis. (2007). The Nation and Its Ruins. Antiquity, Archaeology and National Imagination in Greece. Oxford: Oxford University Press.

Coulston, Jon i Dodge, Hazel. (2000). Ancient Rome: The Archaeology of the Eternal City. Oxford: Oxford University Press.

DeRose, Jane. (2013). A Companion to the Archaeology of the Roman Republic. Londres: Wiley- Blackwell.

Erdkamp, Paul. (2013). The Cambridge Companion to Ancient Rome. Cambridge: Cambridge University Press.

Lemos, Irene i Kotsonas, Antoni. (2020). A Companion to the Archaeology of Early Greece and the Mediterranean. Londres, Wiley Blackwell.

Lesley Fitton, Josephine. (1995). The discovery of the Greek Bronze Age. London, British Museum Press.

Malkin, Irad. (2011). A Small Greek World. Networks in the Ancient Mediterranean. Londres: Oxford University Press.

Rackham, Oliver & Moody, Jennifer. (1996). The making of the Cretan landscape. Manchester - New York, Manchester University Press.

Thomas, Carol i Conant, Craig. (2009). Citadel to City-State. Indianapolis. Indiana

Recursos didàctics

http://www.stoa.org/diotima/: Materials per l’estudi del gènere i de les dones en el món antic.

http://chs.harvard.edu/: Centre d’Estudis Helènics de la Universitat de Harvard.

http://artsci.wustl.edu/~cwconrad/classics.html: Recursos pels estudis Clàssics.

http://www.tlg.uci.edu/index/resources.html: Recursos electrònics per classicistes