Informació del Pla Docent

Presentació

En els darrers quinze anys, les societats occidentals, de la mà d’una important crisi econòmica i darrerament d’una pandèmia d’abast universal, han conegut mutacions diverses que han revifat vells conflictes socials i n’han obert de nous. La tensió i el conflicte socials han estat tradicionalment un factor de canvi social. L’anàlisi del conflicte social s’iniciarà amb l’estudi de la tradició republicana i de les grans revolucions –Francesa i Russa-. A l’assignatura s’estudiaran també diferents teories i enfocaments, bàsicament marxistes i post-marxistes, pensats per analitzar el paper dels moviments socials front els conflictes propis de les societats industrials i post-industrials.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca dins l’itinerari d’optatives “anàlisi social” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

 COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG3. Coneixement d'una segona llengua.

CG4. Habilitats bàsiques d’ús de l'ordinador.

CG10. Habilitats d'investigació.

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE3. Examinar l'estructura i el funcionament de les institucions polítiques.

CE4. Examinar els fonaments de la política comparada.

CE9. Interpretar la dimensió històrica dels processos polítics i socials.

CE10. Analitzar l'estructura, l'organització i el funcionament de les administracions públiques en els seus diferents nivells.

CE11. Analitzar la planificació i la gestió administrativa.

CE13. Interpretar l'entorn econòmic i la dimensió econòmica del sector públic.

CE14. Contrastar la capacitat per a la planificació, implantació, avaluació i anàlisi de les polítiques públiques.

CE18. Analitzar amb dades d'investigació quantitatives i qualitatives.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

Prerequisits

Cap.

Continguts

1. La tradició política republicana y democràtica

2. L’anàlisi de les revolucions: causes, processos, conseqüències.

3. La Revolució Francesa

4. La Revolució Russa

5. Capitalisme i democràcia

6. El moviment obrer i el socialisme

7. Els nous moviments socials

8. Els feminismes: afirmació y transformació

Metodologia docent

El curs no es basarà principalment en la transmissió de coneixements per part del professor sinó en la potenciació de les capacitats d'aprenentatge dels estudiants.

Per a tal efecte, a les classes es combinaran les presentacions del professor amb presentacions en grup per part dels estudiants

Finalment, els estudiants treballaran en grup, o de manera individual, sobre les diferents instruccions que els professors els hauran donat, tant en les classes de grup gran com en els seminaris.

Avaluació

Durant el curs hi haurà dos tipus d'avaluació: una continuada i una altra final, amb un valor respecte de la nota final d'un 50% cadascuna.

L'avaluació continuada es realitzarà a partir de les intervencions i presentacions dels estudiants en els diferents debats que s’organitzaran a les classes.

L'avaluació final es farà mitjançant un examen final consistent en un tema a desenvolupar i respondre cinc preguntes breus.

Per aprovar l'assignatura caldrà haver aprovat les dues avaluacions: final i continuada.

Prova de recuperació. Hi podran concórrer tots els estudiants que hagin concorregut habitualment a classe i hagin suspès l'avaluació continuada o l'examen final i els que hagin suspès les dues avaluacions, final i continuada.

La recuperació de la avaluació continuada (seminaris) es farà mitjançant un treball. La recuperació de l'examen final mitjançant un examen consistent a desenvolupar un tema i respondre cinc preguntes breus.

Bibliografia i recursos d'informació

5.1. Bibliografia bàsica

Berbel Sara; Cárdenas, Maribel; Paleo, Natalia (2013) Ideas que cambian el mundo. Una mirada desde la izquierda feminista, Madrid: Cátedra, 2013.

Butler, Judith & Fraser, Nancy (2017) ¿Redistribución o reconocimiento?: un debate entre marxismo y feminismo, Madrid: Traficantes de sueños.

Castells, Manuel (2012) Redes de indignación y esperanza, Madrid: Alianza.

Cortina-Orio, Mercè, Ibarra, Pedro, Martí Salvador, Sribman, Ariel (eds) (2018) Nuevos movimientos sociales: de la calle a los ayuntamientos, Barcelona: Icaria.

Della Porta, Donatella (2015) Social Movements in Times of Austerity, Cambridge: Polity Press.

Díaz-Salazar, Rafael (ed.) (2002) Justicia global. Las alternativas de los movimientos del Foro de Porto Alegre, Barcelona, Icaria.

Domènech, Antoni (2019) El eclipse de la fraternidad. Una revisión republicana de la tradición socialista, Madrid, Akal.

Doyle, William.  The French Revolution: A Very Short Introduction, Oxford University Press.

Eagleton, Terry (2011) Por qué Marx tenía razón, Barcelona: Península.

Federici, Silvia (2013) Revolución en punto cero. Trabajo doméstico, reproducción y luchas feministas, Madrid: Traficantes de Sueños.

Fernandez Buey, Francisco (1998) Marx (sin ismos), Barcelona: El Viejo Topo.

Fernández Liria, Carlos (2016) En defensa del populismo, Madrid: Los libros de la Catarata.

Fitzpatrick, Sheila (1994) The Russian Revolution, Oxford University Pres.

Goldstone, Jack A. (2014) Revolutions. A Very Short Introduction, Oxford University Press.

Gramsci, Antonio (2013) Antología, (selección, traducción y notas de Manuel Sacristán), Madrid: Akal

Harvey, David (2014) Diecisiete contradicciones y el fin del capitalismo, Madrid: Traficantes de sueños.

Holloway, John (2003) Cambiar el mundo sin tomar el poder. El significado de la revolución hoy, Barcelona: El Viejo Topo.

Huntington, Samuel (1996) Political Order in Changing Societies, Yale University Press.

Ross, Kristin (2016) Lujo communal: El imaginario político de la Comuna de París, Madrid: Akal.

Lefebvre, Georges (1962). The French Revolution. From its origins to 1793, Columbia University Press.

Mir, Jordi (2016) Movimientos sociales construyendo democracia. 5 años de 15M, Barcelona: El Viejo Topo.

Nussbaum, Martha C. (2019) La tradición cosmopolita, Barcelona: Paidós.

Sempere, Joaquim (2018) Las cenizas de Prometeo, Barcelona: Pasado y Presente

Skocpol, Theda (1979) States and Social Revolutions: A Comparative Analysis of France, Russia and China, Cambridge University Press.

Todd, Selina (2018) El pueblo. Auge y declive de la clase obrera (1910-2010).

Tarrow, Sidney (1997) El poder en movimiento. Los movimientos sociales, la acción colectiva y la política, Madrid: Alianza Universidad.

Wright, Erik Olin (2015) Understanding Class, London: Verso.

Wright, Erik Olin (2019) How to Be an Anti-capitalist in the 21st Century, London: Verso.

5.2. Bibliografia complementària

En funció dels diferents temes del programa el professor subministrarà bibliografia més específica, així com diferents textos per a debatre a les classes.

5.3. Recursos didàctics

A l'Aula Global (Moodle) es penjaran documents i orientacions d'interès per al seguiment del curs i l'assoliment dels seus objectius d'aprenentatge.

Informació del Pla Docent

Presentació

En els darrers quinze anys, les societats occidentals, de la mà d’una important crisi econòmica i darrerament d’una pandèmia d’abast universal, han conegut mutacions diverses que han revifat vells conflictes socials i n’han obert de nous. La tensió i el conflicte socials han estat tradicionalment un factor de canvi social. L’anàlisi del conflicte social s’iniciarà amb l’estudi de la tradició republicana i de les grans revolucions –Francesa i Russa-. A l’assignatura s’estudiaran també diferents teories i enfocaments, bàsicament marxistes i post-marxistes, pensats per analitzar el paper dels moviments socials front els conflictes propis de les societats industrials i post-industrials.

Competències associades

Aquesta assignatura s’emmarca dins l’itinerari d’optatives “anàlisi social” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:

 COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

COMPETÈNCIES GENERALS:

CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

CG3. Coneixement d'una segona llengua.

CG4. Habilitats bàsiques d’ús de l'ordinador.

CG10. Habilitats d'investigació.

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

CE3. Examinar l'estructura i el funcionament de les institucions polítiques.

CE4. Examinar els fonaments de la política comparada.

CE9. Interpretar la dimensió històrica dels processos polítics i socials.

CE10. Analitzar l'estructura, l'organització i el funcionament de les administracions públiques en els seus diferents nivells.

CE11. Analitzar la planificació i la gestió administrativa.

CE13. Interpretar l'entorn econòmic i la dimensió econòmica del sector públic.

CE14. Contrastar la capacitat per a la planificació, implantació, avaluació i anàlisi de les polítiques públiques.

CE18. Analitzar amb dades d'investigació quantitatives i qualitatives.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

Prerequisits

Cap.

Continguts

1. La tradició política republicana y democràtica

2. L’anàlisi de les revolucions: causes, processos, conseqüències.

3. La Revolució Francesa

4. La Revolució Russa

5. Capitalisme i democràcia

6. El moviment obrer i el socialisme

7. Els nous moviments socials

8. Els feminismes: afirmació y transformació

Metodologia docent

El curs no es basarà principalment en la transmissió de coneixements per part del professor sinó en la potenciació de les capacitats d'aprenentatge dels estudiants.

Per a tal efecte, a les classes es combinaran les presentacions del professor amb presentacions en grup per part dels estudiants

Finalment, els estudiants treballaran en grup, o de manera individual, sobre les diferents instruccions que els professors els hauran donat, tant en les classes de grup gran com en els seminaris.

Avaluació

Durant el curs hi haurà dos tipus d'avaluació: una continuada i una altra final, amb un valor respecte de la nota final d'un 50% cadascuna.

L'avaluació continuada es realitzarà a partir de les intervencions i presentacions dels estudiants en els diferents debats que s’organitzaran a les classes.

L'avaluació final es farà mitjançant un examen final consistent en un tema a desenvolupar i respondre cinc preguntes breus.

Per aprovar l'assignatura caldrà haver aprovat les dues avaluacions: final i continuada.

Prova de recuperació. Hi podran concórrer tots els estudiants que hagin concorregut habitualment a classe i hagin suspès l'avaluació continuada o l'examen final i els que hagin suspès les dues avaluacions, final i continuada.

La recuperació de la avaluació continuada (seminaris) es farà mitjançant un treball. La recuperació de l'examen final mitjançant un examen consistent a desenvolupar un tema i respondre cinc preguntes breus.

Bibliografia i recursos d'informació

5.1. Bibliografia bàsica

Berbel Sara; Cárdenas, Maribel; Paleo, Natalia (2013) Ideas que cambian el mundo. Una mirada desde la izquierda feminista, Madrid: Cátedra, 2013.

Butler, Judith & Fraser, Nancy (2017) ¿Redistribución o reconocimiento?: un debate entre marxismo y feminismo, Madrid: Traficantes de sueños.

Castells, Manuel (2012) Redes de indignación y esperanza, Madrid: Alianza.

Cortina-Orio, Mercè, Ibarra, Pedro, Martí Salvador, Sribman, Ariel (eds) (2018) Nuevos movimientos sociales: de la calle a los ayuntamientos, Barcelona: Icaria.

Della Porta, Donatella (2015) Social Movements in Times of Austerity, Cambridge: Polity Press.

Díaz-Salazar, Rafael (ed.) (2002) Justicia global. Las alternativas de los movimientos del Foro de Porto Alegre, Barcelona, Icaria.

Domènech, Antoni (2019) El eclipse de la fraternidad. Una revisión republicana de la tradición socialista, Madrid, Akal.

Doyle, William.  The French Revolution: A Very Short Introduction, Oxford University Press.

Eagleton, Terry (2011) Por qué Marx tenía razón, Barcelona: Península.

Federici, Silvia (2013) Revolución en punto cero. Trabajo doméstico, reproducción y luchas feministas, Madrid: Traficantes de Sueños.

Fernandez Buey, Francisco (1998) Marx (sin ismos), Barcelona: El Viejo Topo.

Fernández Liria, Carlos (2016) En defensa del populismo, Madrid: Los libros de la Catarata.

Fitzpatrick, Sheila (1994) The Russian Revolution, Oxford University Pres.

Goldstone, Jack A. (2014) Revolutions. A Very Short Introduction, Oxford University Press.

Gramsci, Antonio (2013) Antología, (selección, traducción y notas de Manuel Sacristán), Madrid: Akal

Harvey, David (2014) Diecisiete contradicciones y el fin del capitalismo, Madrid: Traficantes de sueños.

Holloway, John (2003) Cambiar el mundo sin tomar el poder. El significado de la revolución hoy, Barcelona: El Viejo Topo.

Huntington, Samuel (1996) Political Order in Changing Societies, Yale University Press.

Ross, Kristin (2016) Lujo communal: El imaginario político de la Comuna de París, Madrid: Akal.

Lefebvre, Georges (1962). The French Revolution. From its origins to 1793, Columbia University Press.

Mir, Jordi (2016) Movimientos sociales construyendo democracia. 5 años de 15M, Barcelona: El Viejo Topo.

Nussbaum, Martha C. (2019) La tradición cosmopolita, Barcelona: Paidós.

Sempere, Joaquim (2018) Las cenizas de Prometeo, Barcelona: Pasado y Presente

Skocpol, Theda (1979) States and Social Revolutions: A Comparative Analysis of France, Russia and China, Cambridge University Press.

Todd, Selina (2018) El pueblo. Auge y declive de la clase obrera (1910-2010).

Tarrow, Sidney (1997) El poder en movimiento. Los movimientos sociales, la acción colectiva y la política, Madrid: Alianza Universidad.

Wright, Erik Olin (2015) Understanding Class, London: Verso.

Wright, Erik Olin (2019) How to Be an Anti-capitalist in the 21st Century, London: Verso.

5.2. Bibliografia complementària

En funció dels diferents temes del programa el professor subministrarà bibliografia més específica, així com diferents textos per a debatre a les classes.

5.3. Recursos didàctics

A l'Aula Global (Moodle) es penjaran documents i orientacions d'interès per al seguiment del curs i l'assoliment dels seus objectius d'aprenentatge.