Curs Acadèmic:
2021/22
3353 - Grau en Humanitats
20021 - Història Contemporània I
Informació del Pla Docent
Curs acadèmic:
2021/22
Centre acadèmic:
335 - Facultat d'Humanitats
Estudi:
3353 - Grau en Humanitats
Assignatura:
20021 - Història Contemporània I
Àmbit:
---
Crèdits:
4.0
Curs:
2
Idiomes de docència:
Teoria: | Grup 1: Català, Castellà |
| Grup 2: Castellà |
| Grup 3: Català, Castellà |
Seminari: | Grup 101: Català |
| Grup 102: Català |
| Grup 201: Castellà |
| Grup 202: Castellà |
| Grup 301: Català |
| Grup 302: Català |
Professorat:
David Pretel O'Sullivan, Maria Teresa Segura Garcia, Claudia Contente
Periode d'Impartició:
Tercer trimestre
Horari:
Presentació
Història Contemporània I explora els fenòmens i processos històrics principals d’un període d’aproximadament un segle: des de mitjans del segle XIX fins a mitjans del segle XX. Examina l’auge i el declivi dels imperis europeus; l’emergència i la consolidació de nous projectes nacionals i imperials; i la construcció del món modern fins a 1945. A través d’aquests eixos centrals, l’assignatura analitza els processos socials, culturals, polítics i econòmics que van contribuir a la construcció un món cada cop més connectat. Posarem èmfasi en la interconnexió global creixent al llarg d’aquest segle de l’època contemporània, però també en les tensions inherents a aquesta globalització, les conseqüències de les quals es fan sentir fins als nostres dies.
Història Contemporània I està directament vinculada a dues assignatures obligatòries d’Història del pla d’estudis del Grau en Humanitats: Història Moderna i Història Contemporània II. Explora el període que ens porta de la primera a la segona, permetent-nos copsar la història de l’època contemporània amb tota la seva complexitat.
Competències associades
Competències generals
|
Competències específiques
|
Instrumentals
- Capacitat d’anàlisi i de síntesi
- Comunicació oral i escrita
- Capacitat d’organització i planificació
Transversals
- Capacitat de raonament crític
- Pensament històric
- Gestió de la informació
Sistemàtiques
- Capacitat de treball independent
- Sensibilitat envers qüestions històriques i envers les arrels històriques de fenòmens actuals
|
Instrumentals
- Coneixement i anàlisi de fenòmens històrics globals
- Coneixement i anàlisi de conceptes claus de la història global
Transversals
- Coneixement i anàlisi de les interrelacions entre societats
- Coneixement i anàlisi de fonts històriques i debats historiogràfics
Sistemàtiques
- Comprensió de processos històrics
|
Objectius de Desenvolupament Sostenible
A través de sessions de teoria, seminaris i lectures obligatòries, l'assignatura convida a pensar històricament els Objectius del Desenvolupament sostenible següents:
- 1: Fi de la pobresa
- 2: Fam zero
- 5: Igualtat de gènere
- 8: Treball decent i creixement econòmic
- 9: Indústria, innovació i infraestructura
- 10: Reducció de les desigualtats
- 12: Consum i producció responsables
- 13: Acció pel clima
- 16: Pau, justícia i institucions sòlides
Prerequisits
L’alumnat ha de conèixer els esdeveniments principals del període que comprèn la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del segle XX. Ha de tenir coneixements bàsics sobre les transformacions polítiques a l’Europa del segle XIX, les dues guerres mundials, l’emergència de nous estats i les modificacions de fronteres després de la Primera Guerra Mundial, la Revolució Russa, el Crack del 29 i els règims feixistes a l’Europa d’entreguerres.
Continguts
- Sistemes polítics del segle XIX: Nacions, imperis i colònies
- La Primera Guerra Mundial
- La reconstrucció del món després de la Primera Guerra Mundial
- El període d'entreguerres
- Els feixismes
- La Segona Guerra Mundial
Metodologia docent
L’assignatura està formada per dos tipus de sessions:
- Sessions de teoria: es presentaran i examinaran les idees centrals de cada tema, posant èmfasi en aspectes teòrics i interpretatius.
- Seminaris: es comentaran i debatran fonts escrites i/o audiovisuals, desenvolupant i ampliant les idees centrals presentades a les sessions de teoria.
L'assignatura incorpora la perspectiva de gènere de forma transversal. Ho fa interpretant i contextualitzant els canvis en rols, identitats i ideologies entorn al gènere en les diverses societats i períodes que cobreix.
Avaluació
1. Conceptes avaluables
L’avaluació es divideix en dos blocs:
1.1. Avaluació continuada (50%), a través de la participació als seminaris i treballs associats als seminaris.
La participació als seminaris no construirà més del 30% d’aquest bloc. S’avaluarà a través de les aportacions orals a les sessions. Els criteris d’avaluació són els següents:
-
- Has llegit i entès els textos?
- Participes en els debats?
- Si és així, fa comentaris ben formulats?
- Contextualitzes els textos fent referència a lectures, sessions de teoria i seminaris? Quin nivell de sofisticació demostres en l'anàlisi?
Els treballs associats als seminaris seran detallats pel professorat a l’inici de l’assignatura.
1.2. Examen final (50%) dins del període d'exàmens ordinari, a l’hora i lloc establert per la Facultat d’Humanitats (i, si és necessari, online). L’examen final requereix desenvolupar preguntes que es corresponen amb temes explorats a classe. Segons les indicacions de la Facultat d’Humanitats, l’examen es durà a terme de forma presencial o en línia.
Cal obtenir una nota mínima de 4 en cadascun dels blocs avaluables per aprovar l’assignatura.
2. Recuperació
Si un estudiant suspèn l’assignatura, podrà recuperar l’examen durant el període de recuperació, a l’hora i lloc establerts per la Facultat d’Humanitats. Segons les indicacions de la Facultat d’Humanitats, l’examen de recuperació es durà a terme de forma presencial o en línia. L’estudiant podrà recuperar també els treballs associats als seminaris, però no la participació (l’únic aspecte de l’assignatura que no és recuperable, perquè es basa en les aportacions orals als seminaris).
Si un estudiant té un “no presentat”, o vol millorar una nota aprovada a la convocatòria ordinària, no podrà optar a la recuperació. Es considera “no presentat” l’estudiant que, a més de no assistir a l’examen, no ha entregat cap treball associat als seminaris.
3. Política de plagi
- Què és el plagi? És la reproducció del contingut d’una altra obra fent-lo passar com a original. Per exemple, citar o parafrasejar sense la cita bibliogràfica corresponent; còpia durant l’examen; auto-plagi (entregar treballs avaluats a altres assignatures o estudis). Per més informació, veure https://guiesbibtic.upf.edu/dretsautor/plagi
- Quines conseqüències té? Seguint la política de la Facultat d’Humanitats, qualsevol forma de plagi implica una qualificació de 0, sense la possibilitat de presentar-se a la recuperació. El plagi serà comunicat cap d’estudis de l’estudiant, que farà el seguiment de cap reincidència. Més enllà de les mesures internes preses dins del grau, pot comportar accions disciplinàries a nivell de la UPF.
Bibliografia i recursos d'informació
- Bayly, Christopher Alan, El nacimiento de mundo moderno, 1780-1914: Conexiones y comparaciones globales. Madrid: Siglo XXI, 2010
- Hobsbwam, Eric, Historia del siglo XX, 1914-1991, Barcelona, Crítica, 1995
- Jackson, Julian, Europa, 1900-1945, Barcelona, Crítica, 2003
- MacMillan, Margaret, París, 1919: Seis meses que cambiaron el mundo, Barcelona, Tusquets, 2005
- Magee, Gary i Andrew Thompson, Empire and Globalisation: Networks of People, Goods and Capital in the British World, 1850-1914, Cambridge, Cambridge University Press, 2020
- Nouschi, Marc, Historia del siglo XX. Todos los mundos, el mundo, Madrid, Cátedra, 1996
- Osterhammel, Jürgen, La transformación del mundo: Una historia global del siglo XIX, Barcelona, Crítica, 2015
- Procacci, Giuliano, Historia general del siglo XX, Barcelona, Crítica, 2001
- Smith, Bonnie G., Women in World History: 1450 to the present, Londres, Bloomsbury, 2019
- Traverso, Enzo, A sangre y fuego. De la guerra civil europea (1914-1945), València, Universitat de València, 2009