Curs Acadèmic:
2021/22
3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
23621 - Polítiques d'Igualtat de Gènere
Información de la Guía Docente
Curs acadèmic:
2021/22
Centre acadèmic:
339 - Facultat de Ciències Polítiques i Socials
Estudi:
3391 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Assignatura:
23621 - Polítiques d'Igualtat de Gènere
Crèdits:
4.0
Curs:
420 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració: 3
420 - Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració: 4
669 - Mínor en Estudis de Gènere: 1
Idiomes de docència:
Professorat:
Marina Muñoz Puig
Periode d'Impartició:
Segon trimestre
Horari:
Presentació
Aquesta assignatura examina críticament com opera el gènere en la política i en les polítiques públiques. El seu objectiu és identificar la "política" de les polítiques públiques i, més concretament, mostrar les dinàmiques i biaixos de gènere de les polítiques públiques. El curs aplicarà el concepte de "gènere" com a categoria analítica per identificar com i per què la política i les polítiques sovint tenen un impacte diferent sobre les dones, els homes i altres grups socials. Mitjançant sessions magistrals i seminaris, el curs abordarà les següents preguntes: Com pot l’acció pública reforçar o combatre la desigualtat de gènere? Com s’encreuen les desigualtats de gènere amb altres eixos de desigualtat com ara la classe social, l'orientació sexual o l'etnicitat? Quines implicacions té l’exclusió de les dones de l’elaboració de les polítiques públiques? Quan i per què els governs promouen la igualtat? Per respondre a aquestes preguntes, el curs examinarà polítiques nacionals i internacionals i proporcionarà una introducció a l’epistemologia i la metodologia feministes, així com una revisió de les perspectives feministes sobre la política i sobre l'Estat.
Aquesta assignatura és complementària a l’assignatura optativa Gènere i Família, que analitza la relació entre la família, el gènere i la política social des d'una perspectiva sociològica. Els dos cursos proporcionen una bona comprensió de com l’acció pública pot afectar a la igualtat de gènere, tant a la família com a les esferes social, política i econòmica.
Competències associades
Aquesta assignatura s’emmarca dins l’itinerari d’optatives “polítiques públiques i gestió pública” que, en conjunt, desenvolupa les següents competències:
COMPETÈNCIES BÀSIQUES:
CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
COMPETÈNCIES GENERALS:
CG1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.
CG3. Coneixement d'una segona llengua.
CG7. Capacitat de treballar en un equip interdisciplinari.
CG13. Lideratge.
CG15. Disseny i gestió de projectes.
COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:
CT1. Identificar i analitzar críticament la desigualtat de gènere i la seva intersecció amb altres eixos de desigualtat.
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:
CE3. Examinar l'estructura i el funcionament de les institucions polítiques.
CE10. Analitzar l'estructura, l'organització i el funcionament de les administracions públiques en els seus diferents nivells.
CE11. Analitzar la planificació i la gestió administrativa.
CE13. Interpretar l'entorn econòmic i la dimensió econòmica del sector públic.
CE14. Contrastar la capacitat per a la planificació, implantació, avaluació i anàlisi de les polítiques públiques.
CE16. Analitzar l'estructura i el funcionament de la Unió Europea.
Objectius de Desenvolupament Sostenible
ODS 4: Educació de qualitat
ODS 5: Igualtat de gènere
ODS 16: Pau, justícia i institucions sòlides
Continguts
1. INTRODUCCIÓ: GÈNERE I POLÍTICA
- La política de gènere de la Ciència Política.
- El gènere de la política.
- Conceptes feministes: gènere, interseccionalitat, poder i patriarcat.
- Epistemologies i mètodes feministes per a l’estudi de la política (politics) i de les polítiques públiques (policy).
2. VINDICACIONS FEMINISTES PER LA IGUALTAT
- Les pioneres feministes: educació.
- Feminismes liberal, socialista i anarquista: vot, pa i roses.
- La segona onada feminista: “allò personal és polític”.
- La tercera i quarta onades.
3. PERSPECTIVES FEMINISTES SOBRE LA POLÍTICA I L’ESTAT
- El “contracte sexual”: la divisió públic/privat.
- L’estat de benestar patriarcal.
- Reconeixement i redistribució (diferència i igualtat).
- El “règim de gènere” de les institucions (SEMINARI 1 – SESSIÓ 5).
4. LA POLÍTICA DE LA PRESÈNCIA: QUI FA LA POLÍTICA I LES POLÍTIQUES?
- Barreres a la participació política de les dones.
- Les dimensions descriptiva, substantiva i simbòlica de la representació política.
- Oferta i demanda.
- Quotes (electorals) de gènere.
5. EINES I INSTRUMENTS DE LES POLÍTIQUES D’IGUALTAT
- Igualtat d’oportunitats i igualtat de resultats (acció positiva).
- La transversalitat de gènere.
- Interseccionalitat i policymaking.
- Canvi organitzatiu a través dels plans d’igualtat (SEMINARI 2 – SESSIÓ 7).
6. LA IMPLEMENTACIÓ DE LES POLÍTIQUES D’IGUALTAT
- Enfocaments del gender mainstreaming.
- Els marcs interpretatius de les polítiques d’igualtat.
- Resistències a les polítiques d’igualtat.
- Els costos de la ceguesa al gènere del policymaking (SEMINARI 3 - SESSIÓ 9).
7. EL GÈNERE DE LES CRISIS ECONÒMIQUES I DE L’AUSTERITAT
- Igualtat de gènere i treball.
- Els efectes de gènere de la globalització econòmica.
- El gènere de les crisis econòmiques.
- El gènere de la Troika i de les polítiques d’austeritat.
Metodologia docent
La metodologia seguida en aquesta assignatura té com a objectiu desenvolupar el pensament crític de l’alumnat. Cada classe magistral tindrà una sessió dedicada a la discussió a partir de les lectures recomanades seleccionades, que es trobaran disponibles a l’aula global.
Setmana
|
Activitats a l’aula
|
Activitats fora de l’aula
|
Hores a l’aula
|
Hores fora de l’aula
|
1
|
Classe magistral
|
Lectura textos assignats
|
3
|
4
|
2
|
Classe magistral
|
Lectura textos assignats
|
3
|
6
|
3
|
Classe magistral
|
Lectura textos assignats
|
3
|
6
|
4
|
Classe magistral
|
Lectura textos assignats, preparar seminari
|
3
|
6
|
5
|
Seminari 1
|
Lectura textos assignats, preparar seminari
|
3
|
8
|
6
|
Classe magistral
|
Lectura textos assignats, preparar seminari
|
3
|
5
|
7
|
Seminari 2
|
Lectura textos assignats, preparar seminari
|
3
|
8
|
8
|
Classe magistral
|
Lectura textos assignats, preparar seminari
|
3
|
5
|
9
|
Seminari 3
|
Lectura textos assignats, preparar seminari
|
3
|
8
|
10
|
Classe magistral
|
Lectura textos assignats
|
3
|
4
|
Hores
|
30
|
60
|
Hores d’estudi per a l’examen final
|
10
|
Hores totals
|
100
|
Avaluació
Avaluació continuada
1. Participació a classe (15%)
L’èxit d’una l’assignatura té molt a veure amb la quantitat i la qualitat de la participació de l’alumnat. Cal venir a classe havent fet la lectura assignada i havent reflexionat sobre el debat que plantegi el text.
2. Seminaris (45%)
Activitats en grup, dins i fora de l’aula, en tres sessions de seminari que desenvolupen l’aprenentatge actiu i basat en problemes. Cada seminari val un 15% de la nota final. L’assistència als seminaris és obligatòria.
Examen final
Té un pes sobre la nota final del 40%.
Cal treure un mínim de 4 tant en l’avaluació continuada com en l’examen final per tal de poder fer mitjana i superar l’assignatura (amb una nota mínima de 5). Podran concórrer al procés de recuperació els i les estudiants que, havent participat a més de la meitat de les activitats d’avaluació continuada i havent-se presentat a l’examen final de l’assignatura, hagin obtingut la qualificació de suspens en l’avaluació trimestral. Caldrà recuperar només la part suspesa de l’assignatura mitjançant l’examen corresponent.
Política de l’assignatura
Per contribuir a assolir un aprenentatge actiu s’estableixen les següents polítiques:
- Per aprovar l’assignatura cal assistir al 80% de les sessions (8 de 10). L’absència a les sessions influeix de manera negativa en la capacitat de respondre correctament les preguntes de l’examen.
- Qui es perdi una classe o arribi tard té la responsabilitat de posar-se al dia dels continguts treballats en aquella sessió.
- No s’acceptaran lliuraments fora de termini ni per email.
- Plagi: S’hagi comès de manera intencionada o no, el plagi suposa una falta acadèmica greu que pot comportar una mesura disciplinària.
Bibliografia i recursos d'informació
Els dos manuals de referència bàsics són els següents:
Alonso, Alba & Marta Lois (2014). Ciencia Política con Perspectiva de Género. Madrid: Akal.
Waylen, Georgina, Karen Celis, Johanna Kantola & S. Laurel Weldon (2013). The Oxford Handbook of Gender and Politics. New York: Oxford University Press.
Treballs destacats en el camp del gènere i la política:
Banaszak, Lee Ann, Beckwith, Karen & Rucht Dieter (2003). Women’s Movements Facing the Reconfigured State. Cambridge: Cambridge University Press.
Bustelo, María (2004). La evaluación de las políticas de género en España. Madrid. La Catarata.
Connell, Raewyn W. (2002). Gender. Cambridge: Polity Press,
Dahlerup, Drude (ed) (2006). Women, Quotas and Politics. London: Routledge.
Kantola, Johana, ed. (2006). Feminists Theorize the State. Basingstoke: Palgrave
Karamessini, Maria & Jill Rubery, eds (2014). Women and Austerity: The Economic Crisis and the Future for Gender Equality. London & New York: Routledge IAFFE Advances in Feminist Economics.
Krook, Mona L., Susan Franceschet & Jennifer M. Piscopo (2012). The Impact of Gender Quotas. New York: Oxford University Press
Lovenduski, Joni (2005). Feminizing Politics. Cambridge: Polity Press.
Krook, Mona L. & Fiona Mackay (2011). Gender, Politics and Institutions. Basingstoke: Palgrave Macmillan.
Mazur, Amy (2002). Theorizing Feminist Policy. New York: Oxford University Press.
McBride Stetson, Dorothy M. & Amy G. Mazur (1995). Comparative State Feminism. Thousand Oaks: Sage.
Phillips, Anne (1995). The Politics of Presence: The Political Representation of Gender, Ethnicity and Race. Oxford: Oxford University Press.
A l’inici de curs es proporcionarà una guia de lectura amb els textos (articles o capítols de llibre) recomanats per a cada sessió.
- Millett, Kate (1969). Sexual Politics. Granada Publishing, chapter 2 “Theory of Sexual Politics”.
- Federici, Silvia (1975). Wages against Housework. Bristol: Falling Wall Press.
- Pateman, Carole (1989). The Disorder of Women. Stanford: Stamford University Press (Ch. 8: “The patriarchal welfare state”).
- Murray, Rainbow (2014). “Quotas for Men: Reframing Gender Quotas as a Means of Improving Representation for All.” American Political Science Review, 108 (3): 520-32.
- Crenshaw, Kimberlé W. (1991). "Mapping the margins: intersectionality, identity politics, and violence against women of color." Stanford Law Review 43 (6): 1241-1299.
- Chappell, Louise and Georgina Waylen (2013). “Gender and the Hidden Life of Institutions”. Public Administration 91 (3): 599–615.
- Lowndes, Vivien (2014). “How Are Things Done Around Here? Uncovering Institutional Rules and Their Gendered Effects”. Politics & Gender 10 (4): 685-691.
- Waylen, Georgina (2014). “Informal Institutions, Institutional Change, and Gender Equality”. Political Research Quarterly 67 (1): 212–223.
- Both, Christine and Cinnamon Bennett (2002). “Gender Mainstreaming in the European Union Towards a New Conception and Practice of Equal Opportunities?.” European Journal of Women’s Studies 9 (4): 430–446.
- Benschop, Yvonne and Mieke Verloo (2006). “Sisyphus' Sisters: Can Gender Mainstreaming Escape the Genderedness of Organizations?”. Journal of Gender Studies 15 (1): 19-33.
- Prugl, Elisabeth (2012). ”’If Lehman Brothers Had Been Lehman Sisters…’ Gender and Myth in the Aftermath of the Financial Crisis.” International Political Sociology 6 (1): 21-35.