Consulta de Guies Docents



Curs Acadèmic: 2021/22

3353 - Grau en Humanitats

23524 - Antropologia


Informació de la Guia Docent

Curs acadèmic:
2021/22
Centre acadèmic:
335 - Facultat d'Humanitats
Estudi:
3353 - Grau en Humanitats
Assignatura:
23524 - Antropologia
Crèdits:
4.0
Curs:
3 i 4
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Professorat:
Alice Marie Sophie Van Den Bogaert , Miquel Figueras Moreu
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

L’objectiu de l’assignatura és oferir una primera aproximació a l’Antropologia Social i Cultural i a la perspectiva antropològica d’anàlisi basada en l’afirmació de l’existència d’una humanitat compartida i alhora diversa. Es tracta d’una panoràmica general a la disciplina, incloent-hi els seus objectes –anàlisi de les cultures i la seva diversitat-, la seva
trajectòria històrica, la metodologia i les tècniques d’investigació, –el treball de camp-, les seves principals àrees d’estudi i algunes de les seves aplicacions al món contemporani.

Es tracta d’il·lustrar etnogràficament la diversitat cultural humana, discutir conceptes i explicacions teòriques sobre la mateixa, abordar alguns textos d’autors clau –tant clàssics com contemporanis- i reflexionar críticament al voltant de l’estudi científic de les diferències socioculturals i de la construcció de la desigualtat, així com desenvolupar perspectives crítiques per construir una convivència igualitària i solidària.


Aquesta assignatura ofereix, a través de sis temes, una visió introductòria a l'antropologia com a disciplina, a la construcció sociocultural de les diferències i a alguns dels camps particulars en els quals aquesta es manifesta: el parentiu, l’economia, la política o la religió.

Finalment pretén també aproximar-se a una forma de mirar i analitzar el món sense caure en plantejaments simplistes i en postures excloents o reduccionistes per a l’explicació de les societats i les cultures humanes.

Competències associades

 

Competències generals

Competències específiques


1) Competència històrica, cultural i artística;

2) Capacitat d'anàlisi i de síntesi;

3) Capacitat de raonar críticament;

4) Capacitat d'interrelacionar literatura, història, art i pensament.


5) Identificar les principals teories antropològiques i els seus casos etnogràfics d' estudi;

6) Reconèixer les principals escoles teòriques de l'antropologia.

7) Reconèixer en el mètode etnogràfic una estratègia d'investigació fonamental per a les Humanitats i les Ciències Socials.

 

Objectius de Desenvolupament Sostenible

Davant dels reptes que les diferents societats afronten, l’any 2015 les Nacions Unides (ONU) van definir el 17 objectius per al desenvolupament sostenible (ODS), que es desglosen en 169 metes. Els ODS aborden qüestions que afecten diferents àmbits, des de l'eradicació de la pobresa fins a la preservació de la vida marina. Aquests són els objectius que s’han d’assolir de cara a l’any 2030, i que interpel·len a tota la societat. Per aquest motiu, la UPF s’ha involucrat en la consecució d’aquesta Agenda realitzant periòdicament diagnòstics per analitzar quins d’aquests objectius s’estan treballant a la Universitat, amb la
intenció de detectar el grau de compromís de la institució amb la sostenibilitat i identificar on hi ha marge de millora.


Els ODS inclosos en aquesta assignatura són els següents:


ODS 1: Fi de la pobresa
ODS 5: Igualtat de gènere
ODS 10: Reducció de les desigualtats
ODS 11: Ciutats i comunitats sostenibles
ODS 12: Consum i producció responsables
ODS 16: Pau, Justícia i institucions sòlides

Continguts

L’assignatura és una primera aproximació a l’estudi de la variabilitat sociocultural humana, des d’una perspectiva comparativa. Al llarg del semestre es presenten i desenvolupen els conceptes bàsics i els temes clau de l’Antropologia Social i Cultural. Es tractaran els àmbits temàtics clàssics, s’introduiran les perspectives antropològiques sobre diferència i desigualtat i alguns dels desenvolupaments més recents de la disciplina. Mitjançant l’estudi de casos etnogràfics que permeten il·lustrar la diversitat cultural i posen de manifest els contrastos i similituds amb el propi context sociocultural, i amb el suport de materials de lectura i audiovisuals, els i les estudiants assoliran un coneixement bàsic sobre la disciplina antropològica.

Tema 1. L’ésser humà i l’antropologia: com construïm “l’Altre”?

1.1. Conceptes fonamentals: cultura, diversitat, racisme, etnocentrisme, relativisme, etnicitat.
1.2. Objecte, mètode i tècniques antropològiques: la cultura com a objecte d’estudi. L’etnografia i el treball de camp.
1.3. El sistema sexe-gènere

Tema 2. Sistemes de creences, simbolisme i ritual: en què “creiem”?

2.1. La universalitat del fenomen religiós.
2.2. Diversitat dels sistemes de creences: poders, forces, màgia, bruixeria.
2.3. Mitologia.
2.4. Rituals.
2.5. Religiositat: animisme, xamanisme i possessió, totemisme, sincretisme.

Tema 3. Parentiu: què és la “familia”?

3.1. Què és el parentiu?
3.2. Filiació i aliança.
3.3. Matrimoni i estructures familiars

Tema 4. Poder i autoritat: què és la “política”?

4.1. L’antropologia política i l’estudi dels sistemes de regulació i control.
4.2. Tipus d’organització política: bandes, tribus, cabdillatges, estats,...
4.3. Teories sobre l’origen i l’evolució de l’Estat.
4.4. Origen de les desigualtats
4.5. El sistema de castes a l’Índia

Tema 5. Formes de subsistència i d’intercanvi: què és la “economia”?

5.1. Estratègies d’adaptació: caça-recol·lecció, horticultura, agricultura, ramaderia.
5.2. Producció.
5.3. Redistribució, intercanvi
5.4. Economies de prestigi: Kula i Potlach
5.5. Economies solidàries

Metodologia docent

 

 

Avaluació

L’avaluació de l’assignatura serà CONTINUADA i estarà constituïda per 3 blocs que s’han de superar de manera independent:  

1.- Lectura d’una monografia (30% de la nota) 

Lectura crítico-descriptiva d’una monografia antropològica: 

CLASTRES, Pierre, 1986, Crónica de los indios guayaquis : lo que saben los aché, cazadores nómadas del Paraguay, Altafulla Editorial. 

La lectura s’avaluarà mitjançant un examen que té com a objectius verificar que l’estudiant ha fet la lectura, l’ha comprès i és capaç d’emmarcar el coneixement etnogràfic en la matèria de l’assignatura. 

Aquest examen és OBLIGATORI. L’estudiant no podrà superar l’assignatura si no ha fet aquest examen. 

 

2.- Examen final (40% de la nota)

Es realitzarà un sol examen final.

Aquest examen té com a objectiu avaluar tots els continguts treballats així com la capacitat d’articular altres materials rellevants de l’assignatura (lectures, audiovisuals, activitats d’aula). És obligatòria la superació de l’examen final per aprovar l’assignatura.

3.- Activitats, participació i audiovisuals (30% de la nota)

Aquest bloc està constituït per:

- Lectures d’articles que s’aniran discutint en el decurs del trimestre: les dates d’aquestes activitats es concretaran a classe.

- Audiovisuals: en el decurs del trimestre es visionaran audiovisuals de temàtiques antropològiques i socials. Per cada un dels audiovisuals, l’estudiant haurà de presentar una ressenya, les dates de lliurament de les quals es concretaran a classe.

RECUPERACIÓ:

Seran recuperables l’examen final, l’examen de la monografia i els audiovisuals, però no les activitats de classe.

IMPORTANT: cada part ha d’estar assolida per separat. El suspens d’una de les parts implica haver de fer-ne un examen de recuperació, ENCARA QUE fent la mitjana de les 3 parts es tingui una nota igual o superior a 5/10.

Mesures especials degudes a la COVID:

 

En cas de confinament, la sessió serà grabada en video i l’alumn@ rebrà un enllaç, previa petició a la professora i amb justificant.

Els dos exàmens (contingut i llibre) es faran presencialment. En cas de confinament general, es faran online. En cas de que un@ alumn@ no pugui assistir a un dels exàmens presencials, se li farà un examen oral online.

Bibliografia i recursos d'informació

LECTURES OBLIGATÒRIES:

Articles que s’hauran de llegir durant el curs (les dates de discussió es consensuaran a classe):

  1. BOHANNAN, L. (1993). “Shakespeare en la selva”, H.M. Velasco (comp.), Lecturas de antropología social y cultural, Madrid, UNED.

  2. STOLCKE, V. (1995). “La nueva retórica de la exclusión en Europa” (trad. de: “Talking Culture. New Boundaries, New Rhetorics of Exclusion in Europe”, Current Anthropology, 36, 1, pp. 1-24).

  3. OROBITG, Gemma,, 2018, “Mujeres en el origen: una distribución pumé de los seres del cosmos”, AIBR: Revista de Antropología Iberoamericana, ISSN-e 1578-9705, Vol. 13, Nº. 2, 2018, págs. 169-188. 

  4. OLAVARRÍA, Maria Eugenia, 2018, “La gestante sustituta en México y la noción de trabajo reproductivo”, Estudios de género del Colegio de México 4, 15 enero 2018, e144, doi:10.24201/eg.v4vi0.144

Llibre que s’ha de llegir durant el curs (examen el 16 de desembre): 

  1. CLASTRES, Pierre, 1986, Crónica de los indios guayaquis : lo que saben los aché, cazadores nómadas del Paraguay, Altafulla Editorial. 

MANUALS DE REFERÈNCIA: 

AUGÉ, Marc, COLLEYN J.-P. (2005) Qué es la antropología. Barcelona, Paidós.

BOHANNAN, Paul. (1996) Para raros, nosotros: introducción a la antropología cultural, Madrid, Ediciones Akal.

EMBER, C. (2003). Introducción a la Antropología. Madrid, Mc Graw – Hill.

HARRIS, M.: El desarrollo de la teoría antropológica, Madrid: Siglo XXI, 1983.

KOTTAK, Conrad P. Introducción a la antropología cultural [11ª edició], México: McGraw-Hill, 2019.

 

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA:

BARTH, F. (ed.), Los grupos étnicos y sus fronteras, Mèxic: F.C.E., 1969.

COELLO DE LA ROSA, Alexandre & Josep Lluis MATEO DIESTE, Elogio a la antropologia històrica. Enfoques, métodos y aplicaciones al estudio del poder y del colonialismo. Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2016.

GLEDHILL, J. El poder y sus disfraces. Perspectivas antropológicas de la política. Barcelona: Edicions Bellaterra, [1999] 2000.

GODELIER, M. (ed.). Antropología y economía, Barcelona: Editorial Anagrama, [1974] 1976.

GRAU REBOLLO, Jorge. Nuevas Formas de Familia. Ámbitos Emergentes. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2016.


Curs Acadèmic: 2021/22

3353 - Grau en Humanitats

23524 - Antropologia


Teaching Guide Information

Curs acadèmic:
2021/22
Centre acadèmic:
335 - Facultat d'Humanitats
Estudi:
3353 - Grau en Humanitats
Assignatura:
23524 - Antropologia
Crèdits:
4.0
Curs:
3 i 4
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Professorat:
Alice Marie Sophie Van Den Bogaert , Miquel Figueras Moreu
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

L’objectiu de l’assignatura és oferir una primera aproximació a l’Antropologia Social i Cultural i a la perspectiva antropològica d’anàlisi basada en l’afirmació de l’existència d’una humanitat compartida i alhora diversa. Es tracta d’una panoràmica general a la disciplina, incloent-hi els seus objectes –anàlisi de les cultures i la seva diversitat-, la seva
trajectòria històrica, la metodologia i les tècniques d’investigació, –el treball de camp-, les seves principals àrees d’estudi i algunes de les seves aplicacions al món contemporani.

Es tracta d’il·lustrar etnogràficament la diversitat cultural humana, discutir conceptes i explicacions teòriques sobre la mateixa, abordar alguns textos d’autors clau –tant clàssics com contemporanis- i reflexionar críticament al voltant de l’estudi científic de les diferències socioculturals i de la construcció de la desigualtat, així com desenvolupar perspectives crítiques per construir una convivència igualitària i solidària.


Aquesta assignatura ofereix, a través de sis temes, una visió introductòria a l'antropologia com a disciplina, a la construcció sociocultural de les diferències i a alguns dels camps particulars en els quals aquesta es manifesta: el parentiu, l’economia, la política o la religió.

Finalment pretén també aproximar-se a una forma de mirar i analitzar el món sense caure en plantejaments simplistes i en postures excloents o reduccionistes per a l’explicació de les societats i les cultures humanes.

Competències associades

 

Competències generals

Competències específiques


1) Competència històrica, cultural i artística;

2) Capacitat d'anàlisi i de síntesi;

3) Capacitat de raonar críticament;

4) Capacitat d'interrelacionar literatura, història, art i pensament.


5) Identificar les principals teories antropològiques i els seus casos etnogràfics d' estudi;

6) Reconèixer les principals escoles teòriques de l'antropologia.

7) Reconèixer en el mètode etnogràfic una estratègia d'investigació fonamental per a les Humanitats i les Ciències Socials.

 

Objectius de Desenvolupament Sostenible

Davant dels reptes que les diferents societats afronten, l’any 2015 les Nacions Unides (ONU) van definir el 17 objectius per al desenvolupament sostenible (ODS), que es desglosen en 169 metes. Els ODS aborden qüestions que afecten diferents àmbits, des de l'eradicació de la pobresa fins a la preservació de la vida marina. Aquests són els objectius que s’han d’assolir de cara a l’any 2030, i que interpel·len a tota la societat. Per aquest motiu, la UPF s’ha involucrat en la consecució d’aquesta Agenda realitzant periòdicament diagnòstics per analitzar quins d’aquests objectius s’estan treballant a la Universitat, amb la
intenció de detectar el grau de compromís de la institució amb la sostenibilitat i identificar on hi ha marge de millora.


Els ODS inclosos en aquesta assignatura són els següents:


ODS 1: Fi de la pobresa
ODS 5: Igualtat de gènere
ODS 10: Reducció de les desigualtats
ODS 11: Ciutats i comunitats sostenibles
ODS 12: Consum i producció responsables
ODS 16: Pau, Justícia i institucions sòlides

Continguts

L’assignatura és una primera aproximació a l’estudi de la variabilitat sociocultural humana, des d’una perspectiva comparativa. Al llarg del semestre es presenten i desenvolupen els conceptes bàsics i els temes clau de l’Antropologia Social i Cultural. Es tractaran els àmbits temàtics clàssics, s’introduiran les perspectives antropològiques sobre diferència i desigualtat i alguns dels desenvolupaments més recents de la disciplina. Mitjançant l’estudi de casos etnogràfics que permeten il·lustrar la diversitat cultural i posen de manifest els contrastos i similituds amb el propi context sociocultural, i amb el suport de materials de lectura i audiovisuals, els i les estudiants assoliran un coneixement bàsic sobre la disciplina antropològica.

Tema 1. L’ésser humà i l’antropologia: com construïm “l’Altre”?

1.1. Conceptes fonamentals: cultura, diversitat, racisme, etnocentrisme, relativisme, etnicitat.
1.2. Objecte, mètode i tècniques antropològiques: la cultura com a objecte d’estudi. L’etnografia i el treball de camp.
1.3. El sistema sexe-gènere

Tema 2. Sistemes de creences, simbolisme i ritual: en què “creiem”?

2.1. La universalitat del fenomen religiós.
2.2. Diversitat dels sistemes de creences: poders, forces, màgia, bruixeria.
2.3. Mitologia.
2.4. Rituals.
2.5. Religiositat: animisme, xamanisme i possessió, totemisme, sincretisme.

Tema 3. Parentiu: què és la “familia”?

3.1. Què és el parentiu?
3.2. Filiació i aliança.
3.3. Matrimoni i estructures familiars

Tema 4. Poder i autoritat: què és la “política”?

4.1. L’antropologia política i l’estudi dels sistemes de regulació i control.
4.2. Tipus d’organització política: bandes, tribus, cabdillatges, estats,...
4.3. Teories sobre l’origen i l’evolució de l’Estat.
4.4. Origen de les desigualtats
4.5. El sistema de castes a l’Índia

Tema 5. Formes de subsistència i d’intercanvi: què és la “economia”?

5.1. Estratègies d’adaptació: caça-recol·lecció, horticultura, agricultura, ramaderia.
5.2. Producció.
5.3. Redistribució, intercanvi
5.4. Economies de prestigi: Kula i Potlach
5.5. Economies solidàries

Metodologia docent

 

 

Avaluació

L’avaluació de l’assignatura serà CONTINUADA i estarà constituïda per 3 blocs que s’han de superar de manera independent:  

1.- Lectura d’una monografia (30% de la nota) 

Lectura crítico-descriptiva d’una monografia antropològica: 

CLASTRES, Pierre, 1986, Crónica de los indios guayaquis : lo que saben los aché, cazadores nómadas del Paraguay, Altafulla Editorial. 

La lectura s’avaluarà mitjançant un examen que té com a objectius verificar que l’estudiant ha fet la lectura, l’ha comprès i és capaç d’emmarcar el coneixement etnogràfic en la matèria de l’assignatura. 

Aquest examen és OBLIGATORI. L’estudiant no podrà superar l’assignatura si no ha fet aquest examen. 

 

2.- Examen final (40% de la nota)

Es realitzarà un sol examen final.

Aquest examen té com a objectiu avaluar tots els continguts treballats així com la capacitat d’articular altres materials rellevants de l’assignatura (lectures, audiovisuals, activitats d’aula). És obligatòria la superació de l’examen final per aprovar l’assignatura.

3.- Activitats, participació i audiovisuals (30% de la nota)

Aquest bloc està constituït per:

- Lectures d’articles que s’aniran discutint en el decurs del trimestre: les dates d’aquestes activitats es concretaran a classe.

- Audiovisuals: en el decurs del trimestre es visionaran audiovisuals de temàtiques antropològiques i socials. Per cada un dels audiovisuals, l’estudiant haurà de presentar una ressenya, les dates de lliurament de les quals es concretaran a classe.

RECUPERACIÓ:

Seran recuperables l’examen final, l’examen de la monografia i els audiovisuals, però no les activitats de classe.

IMPORTANT: cada part ha d’estar assolida per separat. El suspens d’una de les parts implica haver de fer-ne un examen de recuperació, ENCARA QUE fent la mitjana de les 3 parts es tingui una nota igual o superior a 5/10.

Mesures especials degudes a la COVID:

 

En cas de confinament, la sessió serà grabada en video i l’alumn@ rebrà un enllaç, previa petició a la professora i amb justificant.

Els dos exàmens (contingut i llibre) es faran presencialment. En cas de confinament general, es faran online. En cas de que un@ alumn@ no pugui assistir a un dels exàmens presencials, se li farà un examen oral online.

Bibliografia i recursos d'informació

LECTURES OBLIGATÒRIES:

Articles que s’hauran de llegir durant el curs (les dates de discussió es consensuaran a classe):

  1. BOHANNAN, L. (1993). “Shakespeare en la selva”, H.M. Velasco (comp.), Lecturas de antropología social y cultural, Madrid, UNED.

  2. STOLCKE, V. (1995). “La nueva retórica de la exclusión en Europa” (trad. de: “Talking Culture. New Boundaries, New Rhetorics of Exclusion in Europe”, Current Anthropology, 36, 1, pp. 1-24).

  3. OROBITG, Gemma,, 2018, “Mujeres en el origen: una distribución pumé de los seres del cosmos”, AIBR: Revista de Antropología Iberoamericana, ISSN-e 1578-9705, Vol. 13, Nº. 2, 2018, págs. 169-188. 

  4. OLAVARRÍA, Maria Eugenia, 2018, “La gestante sustituta en México y la noción de trabajo reproductivo”, Estudios de género del Colegio de México 4, 15 enero 2018, e144, doi:10.24201/eg.v4vi0.144

Llibre que s’ha de llegir durant el curs (examen el 16 de desembre): 

  1. CLASTRES, Pierre, 1986, Crónica de los indios guayaquis : lo que saben los aché, cazadores nómadas del Paraguay, Altafulla Editorial. 

MANUALS DE REFERÈNCIA: 

AUGÉ, Marc, COLLEYN J.-P. (2005) Qué es la antropología. Barcelona, Paidós.

BOHANNAN, Paul. (1996) Para raros, nosotros: introducción a la antropología cultural, Madrid, Ediciones Akal.

EMBER, C. (2003). Introducción a la Antropología. Madrid, Mc Graw – Hill.

HARRIS, M.: El desarrollo de la teoría antropológica, Madrid: Siglo XXI, 1983.

KOTTAK, Conrad P. Introducción a la antropología cultural [11ª edició], México: McGraw-Hill, 2019.

 

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA:

BARTH, F. (ed.), Los grupos étnicos y sus fronteras, Mèxic: F.C.E., 1969.

COELLO DE LA ROSA, Alexandre & Josep Lluis MATEO DIESTE, Elogio a la antropologia històrica. Enfoques, métodos y aplicaciones al estudio del poder y del colonialismo. Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2016.

GLEDHILL, J. El poder y sus disfraces. Perspectivas antropológicas de la política. Barcelona: Edicions Bellaterra, [1999] 2000.

GODELIER, M. (ed.). Antropología y economía, Barcelona: Editorial Anagrama, [1974] 1976.

GRAU REBOLLO, Jorge. Nuevas Formas de Familia. Ámbitos Emergentes. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2016.


Curs Acadèmic: 2021/22

3353 - Grau en Humanitats

23524 - Antropologia


Información de la Guía Docente

Curs acadèmic:
2021/22
Centre acadèmic:
335 - Facultat d'Humanitats
Estudi:
3353 - Grau en Humanitats
Assignatura:
23524 - Antropologia
Crèdits:
4.0
Curs:
3 i 4
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Professorat:
Alice Marie Sophie Van Den Bogaert , Miquel Figueras Moreu
Periode d'Impartició:
Primer trimestre
Horari:

Presentació

L’objectiu de l’assignatura és oferir una primera aproximació a l’Antropologia Social i Cultural i a la perspectiva antropològica d’anàlisi basada en l’afirmació de l’existència d’una humanitat compartida i alhora diversa. Es tracta d’una panoràmica general a la disciplina, incloent-hi els seus objectes –anàlisi de les cultures i la seva diversitat-, la seva
trajectòria històrica, la metodologia i les tècniques d’investigació, –el treball de camp-, les seves principals àrees d’estudi i algunes de les seves aplicacions al món contemporani.

Es tracta d’il·lustrar etnogràficament la diversitat cultural humana, discutir conceptes i explicacions teòriques sobre la mateixa, abordar alguns textos d’autors clau –tant clàssics com contemporanis- i reflexionar críticament al voltant de l’estudi científic de les diferències socioculturals i de la construcció de la desigualtat, així com desenvolupar perspectives crítiques per construir una convivència igualitària i solidària.


Aquesta assignatura ofereix, a través de sis temes, una visió introductòria a l'antropologia com a disciplina, a la construcció sociocultural de les diferències i a alguns dels camps particulars en els quals aquesta es manifesta: el parentiu, l’economia, la política o la religió.

Finalment pretén també aproximar-se a una forma de mirar i analitzar el món sense caure en plantejaments simplistes i en postures excloents o reduccionistes per a l’explicació de les societats i les cultures humanes.

Competències associades

 

Competències generals

Competències específiques


1) Competència històrica, cultural i artística;

2) Capacitat d'anàlisi i de síntesi;

3) Capacitat de raonar críticament;

4) Capacitat d'interrelacionar literatura, història, art i pensament.


5) Identificar les principals teories antropològiques i els seus casos etnogràfics d' estudi;

6) Reconèixer les principals escoles teòriques de l'antropologia.

7) Reconèixer en el mètode etnogràfic una estratègia d'investigació fonamental per a les Humanitats i les Ciències Socials.

 

Objectius de Desenvolupament Sostenible

Davant dels reptes que les diferents societats afronten, l’any 2015 les Nacions Unides (ONU) van definir el 17 objectius per al desenvolupament sostenible (ODS), que es desglosen en 169 metes. Els ODS aborden qüestions que afecten diferents àmbits, des de l'eradicació de la pobresa fins a la preservació de la vida marina. Aquests són els objectius que s’han d’assolir de cara a l’any 2030, i que interpel·len a tota la societat. Per aquest motiu, la UPF s’ha involucrat en la consecució d’aquesta Agenda realitzant periòdicament diagnòstics per analitzar quins d’aquests objectius s’estan treballant a la Universitat, amb la
intenció de detectar el grau de compromís de la institució amb la sostenibilitat i identificar on hi ha marge de millora.


Els ODS inclosos en aquesta assignatura són els següents:


ODS 1: Fi de la pobresa
ODS 5: Igualtat de gènere
ODS 10: Reducció de les desigualtats
ODS 11: Ciutats i comunitats sostenibles
ODS 12: Consum i producció responsables
ODS 16: Pau, Justícia i institucions sòlides

Continguts

L’assignatura és una primera aproximació a l’estudi de la variabilitat sociocultural humana, des d’una perspectiva comparativa. Al llarg del semestre es presenten i desenvolupen els conceptes bàsics i els temes clau de l’Antropologia Social i Cultural. Es tractaran els àmbits temàtics clàssics, s’introduiran les perspectives antropològiques sobre diferència i desigualtat i alguns dels desenvolupaments més recents de la disciplina. Mitjançant l’estudi de casos etnogràfics que permeten il·lustrar la diversitat cultural i posen de manifest els contrastos i similituds amb el propi context sociocultural, i amb el suport de materials de lectura i audiovisuals, els i les estudiants assoliran un coneixement bàsic sobre la disciplina antropològica.

Tema 1. L’ésser humà i l’antropologia: com construïm “l’Altre”?

1.1. Conceptes fonamentals: cultura, diversitat, racisme, etnocentrisme, relativisme, etnicitat.
1.2. Objecte, mètode i tècniques antropològiques: la cultura com a objecte d’estudi. L’etnografia i el treball de camp.
1.3. El sistema sexe-gènere

Tema 2. Sistemes de creences, simbolisme i ritual: en què “creiem”?

2.1. La universalitat del fenomen religiós.
2.2. Diversitat dels sistemes de creences: poders, forces, màgia, bruixeria.
2.3. Mitologia.
2.4. Rituals.
2.5. Religiositat: animisme, xamanisme i possessió, totemisme, sincretisme.

Tema 3. Parentiu: què és la “familia”?

3.1. Què és el parentiu?
3.2. Filiació i aliança.
3.3. Matrimoni i estructures familiars

Tema 4. Poder i autoritat: què és la “política”?

4.1. L’antropologia política i l’estudi dels sistemes de regulació i control.
4.2. Tipus d’organització política: bandes, tribus, cabdillatges, estats,...
4.3. Teories sobre l’origen i l’evolució de l’Estat.
4.4. Origen de les desigualtats
4.5. El sistema de castes a l’Índia

Tema 5. Formes de subsistència i d’intercanvi: què és la “economia”?

5.1. Estratègies d’adaptació: caça-recol·lecció, horticultura, agricultura, ramaderia.
5.2. Producció.
5.3. Redistribució, intercanvi
5.4. Economies de prestigi: Kula i Potlach
5.5. Economies solidàries

Metodologia docent

 

 

Avaluació

L’avaluació de l’assignatura serà CONTINUADA i estarà constituïda per 3 blocs que s’han de superar de manera independent:  

1.- Lectura d’una monografia (30% de la nota) 

Lectura crítico-descriptiva d’una monografia antropològica: 

CLASTRES, Pierre, 1986, Crónica de los indios guayaquis : lo que saben los aché, cazadores nómadas del Paraguay, Altafulla Editorial. 

La lectura s’avaluarà mitjançant un examen que té com a objectius verificar que l’estudiant ha fet la lectura, l’ha comprès i és capaç d’emmarcar el coneixement etnogràfic en la matèria de l’assignatura. 

Aquest examen és OBLIGATORI. L’estudiant no podrà superar l’assignatura si no ha fet aquest examen. 

 

2.- Examen final (40% de la nota)

Es realitzarà un sol examen final.

Aquest examen té com a objectiu avaluar tots els continguts treballats així com la capacitat d’articular altres materials rellevants de l’assignatura (lectures, audiovisuals, activitats d’aula). És obligatòria la superació de l’examen final per aprovar l’assignatura.

3.- Activitats, participació i audiovisuals (30% de la nota)

Aquest bloc està constituït per:

- Lectures d’articles que s’aniran discutint en el decurs del trimestre: les dates d’aquestes activitats es concretaran a classe.

- Audiovisuals: en el decurs del trimestre es visionaran audiovisuals de temàtiques antropològiques i socials. Per cada un dels audiovisuals, l’estudiant haurà de presentar una ressenya, les dates de lliurament de les quals es concretaran a classe.

RECUPERACIÓ:

Seran recuperables l’examen final, l’examen de la monografia i els audiovisuals, però no les activitats de classe.

IMPORTANT: cada part ha d’estar assolida per separat. El suspens d’una de les parts implica haver de fer-ne un examen de recuperació, ENCARA QUE fent la mitjana de les 3 parts es tingui una nota igual o superior a 5/10.

Mesures especials degudes a la COVID:

 

En cas de confinament, la sessió serà grabada en video i l’alumn@ rebrà un enllaç, previa petició a la professora i amb justificant.

Els dos exàmens (contingut i llibre) es faran presencialment. En cas de confinament general, es faran online. En cas de que un@ alumn@ no pugui assistir a un dels exàmens presencials, se li farà un examen oral online.

Bibliografia i recursos d'informació

LECTURES OBLIGATÒRIES:

Articles que s’hauran de llegir durant el curs (les dates de discussió es consensuaran a classe):

  1. BOHANNAN, L. (1993). “Shakespeare en la selva”, H.M. Velasco (comp.), Lecturas de antropología social y cultural, Madrid, UNED.

  2. STOLCKE, V. (1995). “La nueva retórica de la exclusión en Europa” (trad. de: “Talking Culture. New Boundaries, New Rhetorics of Exclusion in Europe”, Current Anthropology, 36, 1, pp. 1-24).

  3. OROBITG, Gemma,, 2018, “Mujeres en el origen: una distribución pumé de los seres del cosmos”, AIBR: Revista de Antropología Iberoamericana, ISSN-e 1578-9705, Vol. 13, Nº. 2, 2018, págs. 169-188. 

  4. OLAVARRÍA, Maria Eugenia, 2018, “La gestante sustituta en México y la noción de trabajo reproductivo”, Estudios de género del Colegio de México 4, 15 enero 2018, e144, doi:10.24201/eg.v4vi0.144

Llibre que s’ha de llegir durant el curs (examen el 16 de desembre): 

  1. CLASTRES, Pierre, 1986, Crónica de los indios guayaquis : lo que saben los aché, cazadores nómadas del Paraguay, Altafulla Editorial. 

MANUALS DE REFERÈNCIA: 

AUGÉ, Marc, COLLEYN J.-P. (2005) Qué es la antropología. Barcelona, Paidós.

BOHANNAN, Paul. (1996) Para raros, nosotros: introducción a la antropología cultural, Madrid, Ediciones Akal.

EMBER, C. (2003). Introducción a la Antropología. Madrid, Mc Graw – Hill.

HARRIS, M.: El desarrollo de la teoría antropológica, Madrid: Siglo XXI, 1983.

KOTTAK, Conrad P. Introducción a la antropología cultural [11ª edició], México: McGraw-Hill, 2019.

 

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA:

BARTH, F. (ed.), Los grupos étnicos y sus fronteras, Mèxic: F.C.E., 1969.

COELLO DE LA ROSA, Alexandre & Josep Lluis MATEO DIESTE, Elogio a la antropologia històrica. Enfoques, métodos y aplicaciones al estudio del poder y del colonialismo. Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2016.

GLEDHILL, J. El poder y sus disfraces. Perspectivas antropológicas de la política. Barcelona: Edicions Bellaterra, [1999] 2000.

GODELIER, M. (ed.). Antropología y economía, Barcelona: Editorial Anagrama, [1974] 1976.

GRAU REBOLLO, Jorge. Nuevas Formas de Familia. Ámbitos Emergentes. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2016.