Consulta de Guies Docents



Curs Acadèmic: 2021/22

3353 - Grau en Humanitats

23286 - Art Antic


Informació de la Guia Docent

Curs acadèmic:
2021/22
Centre acadèmic:
335 - Facultat d'Humanitats
Estudi:
3353 - Grau en Humanitats
Assignatura:
23286 - Art Antic
Crèdits:
4.0
Curs:
3 i 4
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Professorat:
Nuria Torras Benezet
Periode d'Impartició:
Tercer trimestre
Horari:

Presentació

Aquesta assignatura presenta les principals produccions artístiques de l’antic Egipte. A través de l’anàlisi de les escultures, pintures, relleus - així com de l’arquitectura- s'observarà la vinculació entre art, pensament, simbologia i màgia. El temari pretén dotar als estudiants de les principals eines per a accedir a una lectura profunda de les imatges artístiques. S'emfatitzarà especialment en els contextos arqueològics, culturals i politicosocials de les obres d'art i en les diferents tècniques artístiques al llarg de les diverses etapes històriques de la civilització faraònica.  

Competències associades

Competències transversals:

1. Buscar, seleccionar i processar informació i gestionar fonts històriques i iconogràfiques de manera eficaç. 

2. Analitzar i interpretar materials (dades, textos, objectes o imatges) de naturalesa complexa.

3. Comprendre la interrelació entre mitologia, màgia, història, art i pensament.

4. Transmetre de manera oral i escrita els coneixements adquirits.


Competències específiques:

 

1. Analitzar críticament objectes, imatges, discursos, fenòmens i pràctiques culturals relacionades amb l’antic Egipte.

2. Interpretar i situar les produccions artístiques en el context sociocultural en el qual es van gestar i relacionar-les amb altres formes d’expressió cultural.

3. Comprendre i interpretar el patrimoni artístic com un document històric i com un recurs cultural per a les societats actuals.

4. Emplaçar les produccions artístiques en cadascun dels períodes de l'art egipci segons la seva especificitat.

5. Analitzar a nivell formal les obres d'art egipci. Conèixer els principis més importants que les regeixen.

Resultats de l'aprenentatge

1. Situar adequadament el patrimoni històric i arqueològic egipci en el conjunt de les produccions culturals de la  Mediterrània antiga i interpretar-ho a la llum de les perspectives teòriques actuals.

2. Interpretar diacrònicament els canvis en les formes artístiques  tenint en compte els contextos històrics i l'evolució dels criteris.

3. Exposar de manera raonada i clara les conclusions de l'anàlisi de les produccions artístiques de l'antic Egipte.

4. Plantejar el patrimoni arqueològic com a document històric per a comprendre a les societats que el van crear.

5. Prendre consciència dels riscos que envolten al patrimoni arqueològic en països en conflicte polític i social aplicant el sentit ètic i deontològic professional.

 

Objectius de Desenvolupament Sostenible

1. Educació de qualitat

2. Igualtat de gènere

3. Ús del patrimoni arqueològic com a recurs cultural

4. Desenvolupament cultural sostenible

Prerequisits

Aquesta assignatura optativa s'adreça a tota persona interessada en l’art i el pensament egipci antic. És especialment interessant per als estudiants dels graus d’Humanitats i Periodisme així com per als professionals en l’àmbit de l’educació, la comunicació i la cultura. És recomenable, encara que no és imprescindible, haver cursat prèviament l'assignatura d'Història antiga i/o Art antic i medieval del grau d'Humanitats.

Continguts

Mòdul 1. L’art egipci entre la màgia i el simbolisme

1.1 Context cultural i geogràfic de la civilització egípcia.

1.2 Aspectivitat i performativitat.

1.3 Simbolisme i cosmovisió.

1.4 El valor de la imatge i les claus del pensament màgic antic.

Mòdul 2. Recorregut per les «Masterpieces» de l’art egipci 

2.1 Període Predinàstic i Època Tinita

2.2 El Regne Antic o l’Edat de les Piràmides.

2.3 Primer Període Intermediari, Regne Mitjà i Segon Període Intermediari.

2.4 La dinastia XVIII del Regne Nou.

2.5 L'Època ramèssida

2.6 Tercer Període Intermediari i Baixa Època.

Visites a museus i seminaris

Visita guiada a la col·lecció permanent i a l'exposició temporal del Museu egipci de Barcelona

Seminari 1: elaboració de fitxes catalogràfiques d'obres del British Museum, el Metropolitan Msueum i el Musée du Louvre

Seminari 2: presentacions orals d'anàlisi d'obres per grups 

Seminari 3: qüestionaris i debats a l'aula

 

Metodologia docent

La metodologia d’ensenyament està basada en sessions presencials que no pretenen ser classes magistrals, sinó que requeriran la participació dels alumnes. Durant el curs els alumnes rebran materials i recursos en versió digital a través de l'aula global. Aquestes eines serviran de suport a les classes i també permetran ampliar la informació treballada de manera que l’estudiant pugui aportar les seves opinions al curs, generant debat i enriquint els coneixements del grup. 

En el primer dels tres seminaris de l'assignatura es treballarà col·lectivament i en petits grups en una aula d’informàtica. L’objectiu d’aquest primer seminari és realitzar pràctiques d’iconologia egípcia així com fitxes catalogràfiques d’obres del Museu del Louvre, del British Museum i del Metropolitan Museum of Art. El segon seminari es centrarà en localitzar i identificar artefactes màgics en les col·leccions egípcies de diversos museus. Finalment, en el tercer seminari es treballaran qüestionaris del  tipus kahoot i debats sobre temes concrets plantejats a l'aula. El curs preveu també una visita guiada a la col·lecció del Museu egipci de Barcelona. 

En funció de com evolucioni la situació d'alerta sanitària, les sessions es duran a terme on line fent ús de tots els recursos digitals que l'Aula Global posa a disposició dels estudiants. Si aquesta situació fos compatible amb una certa quota de presencialitat, el responsable docent especificarà en el seu dia a quines activitats (Seminaris, Tutories, etc...) es dedicarà aquesta quota.

Avaluació

Avaluació continuada:

Examen final 70%

Realització de tasques vinculades als seminaris 30%

 

Recuperació:

Només es podrà recuperar l'examen (70%).

En previsió de circumstàncies encara excepcionals durant el proper Curs 2021-2022, es preveu un sistema alternatiu no presencial (online) per a l'avaluació final i per a la recuperació del curs i la possibilitat de realitzar els seminaris també online. 

 

 

Bibliografia i recursos d'informació

Hartwig, M. K, (ed.), A companion to Ancient Egyptian Art,Wiley ans sons Ltd.: Chichester,2015.

Hornung, E., El Uno y los Múltiples. Concepciones egipcias de la divinidad, Madrid: Trotta, 1999.

Kemp, B.J., Antiguo Egipto. Anatomía de una civilización, Barcelona: Crítica, 1992.

Manley, B., Egyptian Art, Nova York: Thames & Hudson, 2018.

Moreno, J.C., Egipto en el Imperio Antiguo [2650-2150 antes de Cristo], Barcelona : edicions Bellaterra, 2004. Parra, J.M. (coord.), El antiguo Egipto. Sociedad, economía, política, Madrid: Marcial Pons, 2009.

Quertinmont, A. (dir.), Dieux, Génies et Démons en Égypte ancienne. À la rencontre d'Osiris, Anubis, Isis, Hathor, Rê et les autres ..., Paris, Éd. Somogy, 2016.

Redford, D. B. (ed.), The Oxford encyclopedia of ancient Egypt, Nova York : Oxford University Press, 2001.

Reeves, N. y Wilkinson, R.H., Todo sobre el Valle de los Reyes, Barcelona: Destino, 1998.

Shaw, I. (ed.), Historia del antiguo Egipto, Madrid: La Esfera de los Libros, 2007.

Shaw, I., Exploring ancient Egypt, Nova York : Oxford University Press, 2003.

Shaw, I. (ed.), The Oxford history of ancient Egypt, Oxford : Oxford University Press, 2000.

Spier, J., Potts, T., Cole, S., Beyond the Nile. Egypt and the Classical World (Exhibition catalogue J. Paul Getty Museum at The Getty Center March 27 to September 9, 2018), Los Angeles, The J. Paul Getty Museum, 2018.

Torras Benezet, N., Heka, « poder màgic » a l’antic Egipte, Revista de Humanidades Sarasuati 9, 2011, pp. 36-41 (http://www.sarasuati.com/version-pdf/).

Torras Benezet, N., La provincia de los dos cetros-uas, un estudio de geografía cultual del antiguo Egipto, Treballs de la Societat Catalana de Geografia 84, 2017, pp. 115-132 (http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG/issue/view/9645/showToc).

Torras Benezet, N., Cervelló Autuori, J., La Vall del Nil. La civilització faraònica, a: Cervelló Autuori, J., Torras Benezet, N., Palet Martínez, J.M., Nadal Lorenzo, J., El Món antic, Barcelona: FUOC, 2018.

Tefnin, Roland (ed.), La peinture égyptienne ancienne. Un monde de signes à préserver, Monumenta Aegyptiaca 7, Brussel·les: Fondation Égyptologique Reine Élisabeth, 1997.

Tyldesley, Joyce A. Chronicle of the queens of Egypt : from early dynastic times to the death of Cleopatra, Nova York : Thames & Hudson, 2006

Wilkinson, R.H., Magia y símbolo en el arte egipcio, Madrid: Alianza Editorial, 2003 [ed.orig. Symbol and Magic in Egyptian art, Londres, 1994].

Wilkinson, R.H., The Complete Temples of Ancient Egypt, El Caire: The American University in Cairo Press, 2007. 

Ziegler, Ch., Queens of Egypt: from Hetepheres to Cleopatra, Paris : Somogy Art Publishers, 2008.

 

Atles i diccionaris:

Baines, J.; Malek, J., Egipto. Dioses, templos y faraones, Barcelona: Folio, 1988.

Chordá, F., Martín, T. i Rivero, I., Diccionario de términos históricos y afines, Tres Cantos: Istmo, 2000.

Manley, B., Atlas historique de l’Égypte ancienne, París: Autrement, 1998.

Manley, Bill, The Penguin historical atlas of ancient Egypt, Harmondsworth : Penguin Books, 1996.


Curs Acadèmic: 2021/22

3353 - Grau en Humanitats

23286 - Art Antic


Teaching Guide Information

Curs acadèmic:
2021/22
Centre acadèmic:
335 - Facultat d'Humanitats
Estudi:
3353 - Grau en Humanitats
Assignatura:
23286 - Art Antic
Crèdits:
4.0
Curs:
3 i 4
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Professorat:
Nuria Torras Benezet
Periode d'Impartició:
Tercer trimestre
Horari:

Presentació

Aquesta assignatura presenta les principals produccions artístiques de l’antic Egipte. A través de l’anàlisi de les escultures, pintures, relleus - així com de l’arquitectura- s'observarà la vinculació entre art, pensament, simbologia i màgia. El temari pretén dotar als estudiants de les principals eines per a accedir a una lectura profunda de les imatges artístiques. S'emfatitzarà especialment en els contextos arqueològics, culturals i politicosocials de les obres d'art i en les diferents tècniques artístiques al llarg de les diverses etapes històriques de la civilització faraònica.  

Competències associades

Competències transversals:

1. Buscar, seleccionar i processar informació i gestionar fonts històriques i iconogràfiques de manera eficaç. 

2. Analitzar i interpretar materials (dades, textos, objectes o imatges) de naturalesa complexa.

3. Comprendre la interrelació entre mitologia, màgia, història, art i pensament.

4. Transmetre de manera oral i escrita els coneixements adquirits.


Competències específiques:

 

1. Analitzar críticament objectes, imatges, discursos, fenòmens i pràctiques culturals relacionades amb l’antic Egipte.

2. Interpretar i situar les produccions artístiques en el context sociocultural en el qual es van gestar i relacionar-les amb altres formes d’expressió cultural.

3. Comprendre i interpretar el patrimoni artístic com un document històric i com un recurs cultural per a les societats actuals.

4. Emplaçar les produccions artístiques en cadascun dels períodes de l'art egipci segons la seva especificitat.

5. Analitzar a nivell formal les obres d'art egipci. Conèixer els principis més importants que les regeixen.

Resultats de l'aprenentatge

1. Situar adequadament el patrimoni històric i arqueològic egipci en el conjunt de les produccions culturals de la  Mediterrània antiga i interpretar-ho a la llum de les perspectives teòriques actuals.

2. Interpretar diacrònicament els canvis en les formes artístiques  tenint en compte els contextos històrics i l'evolució dels criteris.

3. Exposar de manera raonada i clara les conclusions de l'anàlisi de les produccions artístiques de l'antic Egipte.

4. Plantejar el patrimoni arqueològic com a document històric per a comprendre a les societats que el van crear.

5. Prendre consciència dels riscos que envolten al patrimoni arqueològic en països en conflicte polític i social aplicant el sentit ètic i deontològic professional.

 

Objectius de Desenvolupament Sostenible

1. Educació de qualitat

2. Igualtat de gènere

3. Ús del patrimoni arqueològic com a recurs cultural

4. Desenvolupament cultural sostenible

Prerequisits

Aquesta assignatura optativa s'adreça a tota persona interessada en l’art i el pensament egipci antic. És especialment interessant per als estudiants dels graus d’Humanitats i Periodisme així com per als professionals en l’àmbit de l’educació, la comunicació i la cultura. És recomenable, encara que no és imprescindible, haver cursat prèviament l'assignatura d'Història antiga i/o Art antic i medieval del grau d'Humanitats.

Continguts

Mòdul 1. L’art egipci entre la màgia i el simbolisme

1.1 Context cultural i geogràfic de la civilització egípcia.

1.2 Aspectivitat i performativitat.

1.3 Simbolisme i cosmovisió.

1.4 El valor de la imatge i les claus del pensament màgic antic.

Mòdul 2. Recorregut per les «Masterpieces» de l’art egipci 

2.1 Període Predinàstic i Època Tinita

2.2 El Regne Antic o l’Edat de les Piràmides.

2.3 Primer Període Intermediari, Regne Mitjà i Segon Període Intermediari.

2.4 La dinastia XVIII del Regne Nou.

2.5 L'Època ramèssida

2.6 Tercer Període Intermediari i Baixa Època.

Visites a museus i seminaris

Visita guiada a la col·lecció permanent i a l'exposició temporal del Museu egipci de Barcelona

Seminari 1: elaboració de fitxes catalogràfiques d'obres del British Museum, el Metropolitan Msueum i el Musée du Louvre

Seminari 2: presentacions orals d'anàlisi d'obres per grups 

Seminari 3: qüestionaris i debats a l'aula

 

Metodologia docent

La metodologia d’ensenyament està basada en sessions presencials que no pretenen ser classes magistrals, sinó que requeriran la participació dels alumnes. Durant el curs els alumnes rebran materials i recursos en versió digital a través de l'aula global. Aquestes eines serviran de suport a les classes i també permetran ampliar la informació treballada de manera que l’estudiant pugui aportar les seves opinions al curs, generant debat i enriquint els coneixements del grup. 

En el primer dels tres seminaris de l'assignatura es treballarà col·lectivament i en petits grups en una aula d’informàtica. L’objectiu d’aquest primer seminari és realitzar pràctiques d’iconologia egípcia així com fitxes catalogràfiques d’obres del Museu del Louvre, del British Museum i del Metropolitan Museum of Art. El segon seminari es centrarà en localitzar i identificar artefactes màgics en les col·leccions egípcies de diversos museus. Finalment, en el tercer seminari es treballaran qüestionaris del  tipus kahoot i debats sobre temes concrets plantejats a l'aula. El curs preveu també una visita guiada a la col·lecció del Museu egipci de Barcelona. 

En funció de com evolucioni la situació d'alerta sanitària, les sessions es duran a terme on line fent ús de tots els recursos digitals que l'Aula Global posa a disposició dels estudiants. Si aquesta situació fos compatible amb una certa quota de presencialitat, el responsable docent especificarà en el seu dia a quines activitats (Seminaris, Tutories, etc...) es dedicarà aquesta quota.

Avaluació

Avaluació continuada:

Examen final 70%

Realització de tasques vinculades als seminaris 30%

 

Recuperació:

Només es podrà recuperar l'examen (70%).

En previsió de circumstàncies encara excepcionals durant el proper Curs 2021-2022, es preveu un sistema alternatiu no presencial (online) per a l'avaluació final i per a la recuperació del curs i la possibilitat de realitzar els seminaris també online. 

 

 

Bibliografia i recursos d'informació

Hartwig, M. K, (ed.), A companion to Ancient Egyptian Art,Wiley ans sons Ltd.: Chichester,2015.

Hornung, E., El Uno y los Múltiples. Concepciones egipcias de la divinidad, Madrid: Trotta, 1999.

Kemp, B.J., Antiguo Egipto. Anatomía de una civilización, Barcelona: Crítica, 1992.

Manley, B., Egyptian Art, Nova York: Thames & Hudson, 2018.

Moreno, J.C., Egipto en el Imperio Antiguo [2650-2150 antes de Cristo], Barcelona : edicions Bellaterra, 2004. Parra, J.M. (coord.), El antiguo Egipto. Sociedad, economía, política, Madrid: Marcial Pons, 2009.

Quertinmont, A. (dir.), Dieux, Génies et Démons en Égypte ancienne. À la rencontre d'Osiris, Anubis, Isis, Hathor, Rê et les autres ..., Paris, Éd. Somogy, 2016.

Redford, D. B. (ed.), The Oxford encyclopedia of ancient Egypt, Nova York : Oxford University Press, 2001.

Reeves, N. y Wilkinson, R.H., Todo sobre el Valle de los Reyes, Barcelona: Destino, 1998.

Shaw, I. (ed.), Historia del antiguo Egipto, Madrid: La Esfera de los Libros, 2007.

Shaw, I., Exploring ancient Egypt, Nova York : Oxford University Press, 2003.

Shaw, I. (ed.), The Oxford history of ancient Egypt, Oxford : Oxford University Press, 2000.

Spier, J., Potts, T., Cole, S., Beyond the Nile. Egypt and the Classical World (Exhibition catalogue J. Paul Getty Museum at The Getty Center March 27 to September 9, 2018), Los Angeles, The J. Paul Getty Museum, 2018.

Torras Benezet, N., Heka, « poder màgic » a l’antic Egipte, Revista de Humanidades Sarasuati 9, 2011, pp. 36-41 (http://www.sarasuati.com/version-pdf/).

Torras Benezet, N., La provincia de los dos cetros-uas, un estudio de geografía cultual del antiguo Egipto, Treballs de la Societat Catalana de Geografia 84, 2017, pp. 115-132 (http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG/issue/view/9645/showToc).

Torras Benezet, N., Cervelló Autuori, J., La Vall del Nil. La civilització faraònica, a: Cervelló Autuori, J., Torras Benezet, N., Palet Martínez, J.M., Nadal Lorenzo, J., El Món antic, Barcelona: FUOC, 2018.

Tefnin, Roland (ed.), La peinture égyptienne ancienne. Un monde de signes à préserver, Monumenta Aegyptiaca 7, Brussel·les: Fondation Égyptologique Reine Élisabeth, 1997.

Tyldesley, Joyce A. Chronicle of the queens of Egypt : from early dynastic times to the death of Cleopatra, Nova York : Thames & Hudson, 2006

Wilkinson, R.H., Magia y símbolo en el arte egipcio, Madrid: Alianza Editorial, 2003 [ed.orig. Symbol and Magic in Egyptian art, Londres, 1994].

Wilkinson, R.H., The Complete Temples of Ancient Egypt, El Caire: The American University in Cairo Press, 2007. 

Ziegler, Ch., Queens of Egypt: from Hetepheres to Cleopatra, Paris : Somogy Art Publishers, 2008.

 

Atles i diccionaris:

Baines, J.; Malek, J., Egipto. Dioses, templos y faraones, Barcelona: Folio, 1988.

Chordá, F., Martín, T. i Rivero, I., Diccionario de términos históricos y afines, Tres Cantos: Istmo, 2000.

Manley, B., Atlas historique de l’Égypte ancienne, París: Autrement, 1998.

Manley, Bill, The Penguin historical atlas of ancient Egypt, Harmondsworth : Penguin Books, 1996.


Curs Acadèmic: 2021/22

3353 - Grau en Humanitats

23286 - Art Antic


Información de la Guía Docente

Curs acadèmic:
2021/22
Centre acadèmic:
335 - Facultat d'Humanitats
Estudi:
3353 - Grau en Humanitats
Assignatura:
23286 - Art Antic
Crèdits:
4.0
Curs:
3 i 4
Idiomes de docència:
Teoria: Grup 1: Català
Seminari: Grup 101: Català
Grup 102: Català
Professorat:
Nuria Torras Benezet
Periode d'Impartició:
Tercer trimestre
Horari:

Presentació

Aquesta assignatura presenta les principals produccions artístiques de l’antic Egipte. A través de l’anàlisi de les escultures, pintures, relleus - així com de l’arquitectura- s'observarà la vinculació entre art, pensament, simbologia i màgia. El temari pretén dotar als estudiants de les principals eines per a accedir a una lectura profunda de les imatges artístiques. S'emfatitzarà especialment en els contextos arqueològics, culturals i politicosocials de les obres d'art i en les diferents tècniques artístiques al llarg de les diverses etapes històriques de la civilització faraònica.  

Competències associades

Competències transversals:

1. Buscar, seleccionar i processar informació i gestionar fonts històriques i iconogràfiques de manera eficaç. 

2. Analitzar i interpretar materials (dades, textos, objectes o imatges) de naturalesa complexa.

3. Comprendre la interrelació entre mitologia, màgia, història, art i pensament.

4. Transmetre de manera oral i escrita els coneixements adquirits.


Competències específiques:

 

1. Analitzar críticament objectes, imatges, discursos, fenòmens i pràctiques culturals relacionades amb l’antic Egipte.

2. Interpretar i situar les produccions artístiques en el context sociocultural en el qual es van gestar i relacionar-les amb altres formes d’expressió cultural.

3. Comprendre i interpretar el patrimoni artístic com un document històric i com un recurs cultural per a les societats actuals.

4. Emplaçar les produccions artístiques en cadascun dels períodes de l'art egipci segons la seva especificitat.

5. Analitzar a nivell formal les obres d'art egipci. Conèixer els principis més importants que les regeixen.

Resultats de l'aprenentatge

1. Situar adequadament el patrimoni històric i arqueològic egipci en el conjunt de les produccions culturals de la  Mediterrània antiga i interpretar-ho a la llum de les perspectives teòriques actuals.

2. Interpretar diacrònicament els canvis en les formes artístiques  tenint en compte els contextos històrics i l'evolució dels criteris.

3. Exposar de manera raonada i clara les conclusions de l'anàlisi de les produccions artístiques de l'antic Egipte.

4. Plantejar el patrimoni arqueològic com a document històric per a comprendre a les societats que el van crear.

5. Prendre consciència dels riscos que envolten al patrimoni arqueològic en països en conflicte polític i social aplicant el sentit ètic i deontològic professional.

 

Objectius de Desenvolupament Sostenible

1. Educació de qualitat

2. Igualtat de gènere

3. Ús del patrimoni arqueològic com a recurs cultural

4. Desenvolupament cultural sostenible

Prerequisits

Aquesta assignatura optativa s'adreça a tota persona interessada en l’art i el pensament egipci antic. És especialment interessant per als estudiants dels graus d’Humanitats i Periodisme així com per als professionals en l’àmbit de l’educació, la comunicació i la cultura. És recomenable, encara que no és imprescindible, haver cursat prèviament l'assignatura d'Història antiga i/o Art antic i medieval del grau d'Humanitats.

Continguts

Mòdul 1. L’art egipci entre la màgia i el simbolisme

1.1 Context cultural i geogràfic de la civilització egípcia.

1.2 Aspectivitat i performativitat.

1.3 Simbolisme i cosmovisió.

1.4 El valor de la imatge i les claus del pensament màgic antic.

Mòdul 2. Recorregut per les «Masterpieces» de l’art egipci 

2.1 Període Predinàstic i Època Tinita

2.2 El Regne Antic o l’Edat de les Piràmides.

2.3 Primer Període Intermediari, Regne Mitjà i Segon Període Intermediari.

2.4 La dinastia XVIII del Regne Nou.

2.5 L'Època ramèssida

2.6 Tercer Període Intermediari i Baixa Època.

Visites a museus i seminaris

Visita guiada a la col·lecció permanent i a l'exposició temporal del Museu egipci de Barcelona

Seminari 1: elaboració de fitxes catalogràfiques d'obres del British Museum, el Metropolitan Msueum i el Musée du Louvre

Seminari 2: presentacions orals d'anàlisi d'obres per grups 

Seminari 3: qüestionaris i debats a l'aula

 

Metodologia docent

La metodologia d’ensenyament està basada en sessions presencials que no pretenen ser classes magistrals, sinó que requeriran la participació dels alumnes. Durant el curs els alumnes rebran materials i recursos en versió digital a través de l'aula global. Aquestes eines serviran de suport a les classes i també permetran ampliar la informació treballada de manera que l’estudiant pugui aportar les seves opinions al curs, generant debat i enriquint els coneixements del grup. 

En el primer dels tres seminaris de l'assignatura es treballarà col·lectivament i en petits grups en una aula d’informàtica. L’objectiu d’aquest primer seminari és realitzar pràctiques d’iconologia egípcia així com fitxes catalogràfiques d’obres del Museu del Louvre, del British Museum i del Metropolitan Museum of Art. El segon seminari es centrarà en localitzar i identificar artefactes màgics en les col·leccions egípcies de diversos museus. Finalment, en el tercer seminari es treballaran qüestionaris del  tipus kahoot i debats sobre temes concrets plantejats a l'aula. El curs preveu també una visita guiada a la col·lecció del Museu egipci de Barcelona. 

En funció de com evolucioni la situació d'alerta sanitària, les sessions es duran a terme on line fent ús de tots els recursos digitals que l'Aula Global posa a disposició dels estudiants. Si aquesta situació fos compatible amb una certa quota de presencialitat, el responsable docent especificarà en el seu dia a quines activitats (Seminaris, Tutories, etc...) es dedicarà aquesta quota.

Avaluació

Avaluació continuada:

Examen final 70%

Realització de tasques vinculades als seminaris 30%

 

Recuperació:

Només es podrà recuperar l'examen (70%).

En previsió de circumstàncies encara excepcionals durant el proper Curs 2021-2022, es preveu un sistema alternatiu no presencial (online) per a l'avaluació final i per a la recuperació del curs i la possibilitat de realitzar els seminaris també online. 

 

 

Bibliografia i recursos d'informació

Hartwig, M. K, (ed.), A companion to Ancient Egyptian Art,Wiley ans sons Ltd.: Chichester,2015.

Hornung, E., El Uno y los Múltiples. Concepciones egipcias de la divinidad, Madrid: Trotta, 1999.

Kemp, B.J., Antiguo Egipto. Anatomía de una civilización, Barcelona: Crítica, 1992.

Manley, B., Egyptian Art, Nova York: Thames & Hudson, 2018.

Moreno, J.C., Egipto en el Imperio Antiguo [2650-2150 antes de Cristo], Barcelona : edicions Bellaterra, 2004. Parra, J.M. (coord.), El antiguo Egipto. Sociedad, economía, política, Madrid: Marcial Pons, 2009.

Quertinmont, A. (dir.), Dieux, Génies et Démons en Égypte ancienne. À la rencontre d'Osiris, Anubis, Isis, Hathor, Rê et les autres ..., Paris, Éd. Somogy, 2016.

Redford, D. B. (ed.), The Oxford encyclopedia of ancient Egypt, Nova York : Oxford University Press, 2001.

Reeves, N. y Wilkinson, R.H., Todo sobre el Valle de los Reyes, Barcelona: Destino, 1998.

Shaw, I. (ed.), Historia del antiguo Egipto, Madrid: La Esfera de los Libros, 2007.

Shaw, I., Exploring ancient Egypt, Nova York : Oxford University Press, 2003.

Shaw, I. (ed.), The Oxford history of ancient Egypt, Oxford : Oxford University Press, 2000.

Spier, J., Potts, T., Cole, S., Beyond the Nile. Egypt and the Classical World (Exhibition catalogue J. Paul Getty Museum at The Getty Center March 27 to September 9, 2018), Los Angeles, The J. Paul Getty Museum, 2018.

Torras Benezet, N., Heka, « poder màgic » a l’antic Egipte, Revista de Humanidades Sarasuati 9, 2011, pp. 36-41 (http://www.sarasuati.com/version-pdf/).

Torras Benezet, N., La provincia de los dos cetros-uas, un estudio de geografía cultual del antiguo Egipto, Treballs de la Societat Catalana de Geografia 84, 2017, pp. 115-132 (http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG/issue/view/9645/showToc).

Torras Benezet, N., Cervelló Autuori, J., La Vall del Nil. La civilització faraònica, a: Cervelló Autuori, J., Torras Benezet, N., Palet Martínez, J.M., Nadal Lorenzo, J., El Món antic, Barcelona: FUOC, 2018.

Tefnin, Roland (ed.), La peinture égyptienne ancienne. Un monde de signes à préserver, Monumenta Aegyptiaca 7, Brussel·les: Fondation Égyptologique Reine Élisabeth, 1997.

Tyldesley, Joyce A. Chronicle of the queens of Egypt : from early dynastic times to the death of Cleopatra, Nova York : Thames & Hudson, 2006

Wilkinson, R.H., Magia y símbolo en el arte egipcio, Madrid: Alianza Editorial, 2003 [ed.orig. Symbol and Magic in Egyptian art, Londres, 1994].

Wilkinson, R.H., The Complete Temples of Ancient Egypt, El Caire: The American University in Cairo Press, 2007. 

Ziegler, Ch., Queens of Egypt: from Hetepheres to Cleopatra, Paris : Somogy Art Publishers, 2008.

 

Atles i diccionaris:

Baines, J.; Malek, J., Egipto. Dioses, templos y faraones, Barcelona: Folio, 1988.

Chordá, F., Martín, T. i Rivero, I., Diccionario de términos históricos y afines, Tres Cantos: Istmo, 2000.

Manley, B., Atlas historique de l’Égypte ancienne, París: Autrement, 1998.

Manley, Bill, The Penguin historical atlas of ancient Egypt, Harmondsworth : Penguin Books, 1996.